Els EUA són diferents

La cosa es veu malament. Ahir al vespre 17 estats de la Unió tenien xifres de nous contagis que feien témer una quarta onada pitjor que el brot inicial a Març i Abril del 2020. La Salut Pública veu dues causes: el no seguiment de les normes de separació social i mascaretes no obstant els repetits avisos i l’arribada de noves variants més contagioses i clínicament agressives que el virus original. En particular hom creu que la majoria de nous pacients pateixen del virus britànic. Ja passen de 1,500 els treballs científics sobre la pandèmia (a costa d’altres investigacions) publicats a bones revistes amb recomanacions d’almenys dos investigadors anònims. En aquest moment, la balança s’interessa fortament en el paper de les mutacions. I seria hora de recordar que les mutacions (un retorn probable als orígens de l’evolució de les espècies) només tenen lloc a l’interior de gent contaminada. Si tothom dugués una mascareta, el perill desapareixeria.

El problema epidèmic pitjor en aquest moment es troba a l’estat de Michigan (on està Detroit), on ja temien ahir haver de començar a rebutjar noves admissions a les UCI. Una cosa interessant: a diferència de fa un any, la majoria de malalts ja no són ancians, sinó gent molt més jove, sovint amb una altra malaltia. També algun hospital reporta malalts molt joves, fins i tot algun nen. Hom atribueix la diferència a l’èxit dels vaccins americans administrats en prioritat al que som vells. Ara hom insisteix en vaccinar nois i noies fins als 16 anys. Una nova prova de l’èxit dels nostres vaccins. Michigan és un estat amb govern demòcrata però amb grans minories militants de la dreta. Tràgicament la pandèmia s’ha polititzat amb una majoria que suporta les mesures recomanades i els locals tancat i està esperant ansiosament els vaccins i una minoria molt hostil que no en vol saber res i com Trump sembla dubtar-ho tot. N’hi ha tants d’aquests que no es deixaran vaccinar, que hom podria fins i tot dubtar que sigui possible atansar la majoria entre 70 i 90% de gent immune necessària per tenir immunitat col·lectiva. Ha estat una de les raons per accelerar els estudis de nens, per poder fer apujar el nombre de persones resistents. Aquesta polarització política és un problema tan greu com intractable. Imagineu-vos convèncer un de Vox que Catalunya hauria de ser independent.

L’acceleració de la vaccinació ha estat un èxit fenomenal dels primers dies de Biden. Ahir al vespre vàrem arribar a 42% de la població, relativament prop dels 150 milions de ciutadans i gairebé 4 milions d’administracions diàries. Ara es tracta d’accelerar encara més a qualsevol preu per intentar aturar o almenys disminuir allò que tothom està tement: tornar al problema de fa un any. Encara que no hi arribem, el problema sempre serà millor amb tanta gent resistent. Biden ha assegurat que el 19 d’abril el vaccí es podrà administrar a qualsevol persona que ho demani. Ha tingut un èxit molt gran, cosa que pocs governs poden afirmar.

A la Food and Drug Administration (FDA) diuen que està estudiant un quart vaccí que no conec, però els contractes existents amb Pfizer, Moderna i J&J ja garenteixen cobrir la necessitat. Recentment un estudi ha seguit pacients que havien rebut el vaccí de Pfizer (basat en mRNA). Els estudiosos van reportar resultats espectaculars, millors d’allò que hom havia esperat. Un efecte a més del 90% i semblava (no confirmat) protegir encara que no tan bé contra totes les variants. Hom suposa i espera que amb el producte de Moderna serà igual. El fet que tinguem tres vaccins molt bons sense problemes és pura casualitat: són les primeres companyies que es van presentar a la FDA amb un producte final.  El problema recent de la fàbrica subcontractada de Pfizer a Baltimore, trobat a temps d’aturar la distribució i poder destruir-ho tot, ha conduït a la pèrdua de la llicència a la firma subcontractada i sembla que la FDA vol fer tancar la fàbrica.

Veiem amb curiositat el problema de l’Agència Europea amb AZ amb contradiccions diàries. Una cosa extraordinària fou la primera declaració d’una funcionària comparant el problema dels coàguls d’AZ amb les píndoles anticonceptives. Totes les dones que compren aquest medicament saben perfectament que hi ha un perill remot, sens dubte, però real, el metge els hi ha dit i està descrit a la recepta, però ho accepten voluntàriament pel benefici. Volia dir aquesta comparació tan inesperada que era veritat i ells sabien que aquest vaccí d’AZ també provoca coàguls? Com és que tot seguit aquesta senyora negués rotundament el perill del vaccí? Com quedem? Quina de les dues coses? En qualsevol cas, fins ara hom no ha identificat cap efecte secundari negatiu dels altres vaccins. Si sabien que el perill existeix, per molt remot que sembli, haurien hagut d’avisar al públic, enlloc d’acceptar el perill en nom de gent que no en sabien res. Si això hagués passat als EUA, els advocats d’injúries personals ja estarien celebrant una festa.

La Casa Blanca acaba d’anunciar que el dissabte passat vam arribar als 4.1 milions de vaccinacions per dia. Felicitats, Sr Biden, però sembla que la Xina i Índia en van arribar encara a donar més. Malgrat el repunt, tenim la impressió que finalment hi ha lluita contra el virus.

Joan Gil

Tags: ESTATS UNITS D’AMERICA

Un incident greu previngut

Quan era evident que les farmacèutiques no tenien la capacitat de fabricar tots els vaccins necessaris, van establir fàbriques addicionals, algunes sota contracte amb altres companyies. Johnson & Johnson i Astra-Zeneca van comprar conjuntament una gran fàbrica buida a Baltimore (que està esdevenint un suburbi remot de la capital), la van equipar firmant un contracte amb una companyia privada per fer els vaccins. Una cosa bona que tenim aquí és la vigilància duríssima i inflexible de la FDA. AZ no fabrica res perquè no està aprovada però una fornada (batch) del vaccí excel·lent de J&J de 15 milions de dosis fou aturada i està essent destruïda sense ser distribuïda, cosa que costarà molts milions a J&J i podria alentir les vaccinacions. Ara bé: J&J diu que té 10 fàbriques als EUA i que lliurarà els 100 milions de dosis promesos als EUA abans de l’estiu. El problema no és que l’expliquin bé però sembla ser que un proveïdor havia venut productes de mala qualitat. Ja Pfizer s’havia queixat fa temps d’un problema semblant que van detectar a temps.  A Baltimore tornaran a començar però la FDA n’haurà d’autoritzar la distribució. De moment la petita companyia empleada a Baltimore ha perdut la llicència per fer res.

El test d’antígens ràpid

Al final la FDA n’ha autoritzat dos, que es podran comprar sense recepta, explicant que tenen èxit però que alguns malalts reben resultats negatius falsos. Els resultats positius, en canvi, semblen estar bé. Diuen que és útil i moltes companyies pensen oferir-lo als empleats de franc regularment.

Estadístiques i explicacions

La mitja de la darrera setmana havia estat 64 mil nous casos per dia, però ahir ja eren 68,162, o sigui que tornen a pujar. El nombre total de defuncions és 552,000 (el total al món és 2,8 milions). El EUA han administrat prop de 50 milions de tests PCR, diagnosticant un total de 30,5 milions positius (al món probablement 129 milions). Des de fa una setmana els EUA administren probablement uns 3 milions de vaccins diaris. Al voltant de 30% o més de la població ja estem vaccinats gràcies a les llistes de prioritat publicades pel CDC.

Algunes televisions ofereixen sovint diàriament breus comentaris del Director del programa federal a la Casa Blanca, del gran Dr Fauci de l’NIH i de la Dra Walenski, nova directora del CDC que ara, sense Trump, poden parlar amb llibertat. Tots insisteixen que aquest petit repunt americà de les corbes planes seguit d’augments, com sembla que ha passat a Catalunya, és molt amenaçador i que és sens dubte el resultat de l’excessiu entusiasme en què la població, ja farta, va saludar la relaxació.  Hom ha viatjat massa, a les platges hi ha massa gent, els restaurants s’han omplert. Alguns estats com Texas han aixecat TOTES les restriccions i fins i tot ignoren les mascaretes. A Louisiana gairebé igual. Un jutge a Wisconsin ha decidit que l’obligació de dur mascareta viola drets constitucionals fonamentals (aquí també tenim jutges ximples). Tot això encara no tocava i és molt amenaçador. El preu d’aquesta alliberació podria ser car.

Les mutacions

Resulta que els Coronavirus coneguts muten molt fàcilment i el Covid no és cap excepció. Hom parlava dels virus transformats al Regne Unit, a Sud Àfrica i al Brasil. Aquí als EUA ja n’han identificat més de trenta, les tres mencionades encloses i una de nova que podria ser també molt dolenta. Per vigilar la situació molts estats fan estudis de seqüències del RNA en nous casos, sovint 30 per dia. Perquè hi ha un repunt? Per culpa de la població que ignora consells o per les variants? Li pregunten sovint a Fauci, que esquiva la pregunta probablement perquè no coneix la resposta. Repeteix en canvi una cosa segura: totes les mutacions tenen lloc exclusivament a l’interior d’una persona infectada, mai fora. Si tothom dugués mascareta i observés les recomanacions la mutació no hauria pogut tenir lloc. Acaba d’arribar un nou article de la Universitat de Seattle. La mutant es produeix dintre d’una sola persona però nomes pot prosperar i imposar-se si aquesta persona es posa en contacte amb un esdeveniment amb “superspreaders”, un grup  gran de participants on molta gent queda contagiada. En canvi, el contagi d’una sola persona no condueix a la creació d’un nou mutant. Això ofereix un nou camí de lluitar en contra: evitar els grups grans. És evident que l’interès científic actual està concentrat en entendre i combatre millor els efectes de les mutacions. El darrer mot no s’ha parlat

Els nens i el vaccí

Inesperadament, estudis accelerats sobre si hom pot vaccinar nens estan en marxa i sembla que els estudis preliminars són molt favorables i que hom podria, si tot va bé, vaccinar nens abans del pròxim curs escolar (això, naturalment, si la Food and Drug Administration ho aprova.) La raó per voler fer això tan de pressa és que molts han notat que la immunitat col·lectiva que es necessita no es podria atansar sense vaccinar els menuts, que fan entre 20 i 25% de la població. Els nens pateixen poc sovint de la Covid, però en són portadors asimptomàtics freqüents.

L’epidèmia entre els detinguts a la frontera mexicana

Vet aquí un altre problema del que hom preferiria no  parlar, però molts dels nens i adults empresonats a la frontera per entrada il·legal han arribat patint del Covid. No obstant la greu manca de recursos, el govern hi ha instal·lat UCIs que costen molts diners però per ara tots els llits estan buits. Ja veurem.

AFEGIT 3 de Març 2021

El nombre de nous casos ahir Divendres Sant va augmentar en 10% i la Salut Pública adverteix del perill greu d’una quarta onada que sembla gairebé inevitable. Això sembla haver desfermat una competició entre el vaccí i el perill imminent. Avui, Dissabte Sant el nombre total de vaccinacions ha arribat als QUATRE milions diaris i en aquest moment sembla que més del 40% de la població ja està immunitzat, però això no pot eliminar encara el perill immediat de la quarta onada.

Pel que fa al problema

d’AstraZeneca el Dr Fauci l’ha esquivat finalment dient que els EUA ja tenen prou vaccins per a tota la població i que Astra-Zeneca no és necessitada.

Joan Gil

Ahir el New York Times i després tots els noticiaris van informar que el comunicat tan optimista d’Astra-Zeneca dient que el seu vaccí donava una immunitat del 96% era fals, muntat afegint noves dades i cherry-picking que vol dir triant les coses bones. Si això és veritat i acabaven de donar les seves dades de l’estudi experimental en la Fase 3 amb voluntaris (necessària per obtenir la certificació) als EUA, és que s’havien tornat bojos. Es pensaven de debò que les autoritats americans, sempre tan estrictes, no ho veurien? El paquet havia anat no pas encara a la Food and Drug Administration, que té la paraula final, sinó al Vigilance Security Board part del Institut Nacional d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses del NIH, dirigit per Anthony Fauci, una de les missions del qual és precisament estudiar els papers de la Fase 3 per veure si estan bé abans de passar-los a la FDA. A més sembla que informalment han preguntat a un grup d’experts separats, que han estat d’acord determinant que l’eficàcia del vaccí està entre 62 i 69%. Al final després de reexaminar el cas es va quedar en 76%. No han expressat cap opinió sobre la qüestió dels al·legats coàguls.

Deixant de banda allò que pensem d’AZ, que deu haver patit un atac de senadura, Fauci i molts altres pensen que el seu vaccí és bo i cal seguir prenent-lo. La verdadera eficàcia és perfectament acceptable en la lluita per aconseguir la immunitat de grup (herd immunity en anglès). El benefici verdader no és que evitin el contagi, no obstant que en general ho fan, sinó que eviten formes greus i morts del Covid. Sense això, la malaltia sembla reduïda a un refredat però res d’UCIs. Ara bé: pel que fa als tres vaccins que tenim als EUA, dos bons estudis acabats de publicar demostren que els vaccinats pateixen la malaltia en 0.5-0.8% de casos, que és un èxit verdaderament extraordinari. La qüestió afegida de la coagulació no és gens evident i els mitjans de comunicació potser han enredat la troca. Si el vaccí empitjorés aquest problema, els voluntaris de la Fase 3 que havien pres el verdader vaccí haurien hagut de patir més coàguls que els qui van rebre un placebo, cosa que fins ara no ha dit cap organisme competent.

Un problema per altres és que els EUA fabriquen un 25% de tots els vaccins (que semblen ser els millors) i per ara no exporten res. Canviarà això? No pas en el futur pròxim probablement.

Als EUA l’administració Trump s’havia limitat a deixar les caixes i els refrigeradors als peus dels estats, ignorant la dificultat immensa de vaccinar tota la població, cosa que ningú sabia com fer (i potser està passant a Catalunya). El President Biden sembla haver-ho arreglat enviant FEMA, l’organització i cos federal contra els desastres que va a tot arreu on hi ha un problema (i diuen que poden resoldre i organitzar qualsevol cosa) i obrint estadis (que és dificilíssim de fer sense estar preparat) o oferint webs per inscriure’s sense que es col·lapsin. De moment s’administren 2.5 milions per dia i podria augmentar si tot segueix bé fins 3 milions. Ja passem del 32% de tota la població, amb diferències als Estats. Diu la Sanitat que la vaccinació massiva és una cursa contra els virus britànic i el sud-africà que s’estan estenent ràpidament i són molt més perillosos. Sense vaccinació estaríem a dues setmanes del que està passant a Europa. I tot això es fa per ajudar a resoldre un problema greu, no pas per fomentar la “Unidad de Ń” com volien els Srs Sánchez i Illa, que no té absolutament res a veure.

El Dr Fauci, a qui tots els periodistes volen fer parlar d’AZ ha declarat avui a la TV que estan disposats a ajudar aquesta companyia a presentar com cal les seves dades. Sembla que ho fa perquè tots es pensen que el vaccí d’AZ és bo i que en aquest moment molts europeus no tenen alternatives. I perquè cal absolutament vaccionar tothom. La resta és un problema desenvolupat o mal tractat per AZ.

AFEGIT 30 Març 2021

Com depressa passa el temps. Ara ja fa uns cinc dies que van arribar als tres milions de vaccinacions diàries i diuen que a final d’abril o primers de maig podran oferir-la a qualsevol persona que vagi a una farmàcia o al metge demanant-la. Algun estat ja ho fa. Però està clar, som uns 330 milions i molts més indocumentats. No obstat, les corbes d’incidència primer es van aplanar i ara estan començant a pujar. La causa és sens dubte l’entusiasme excessiu de molts que es pensaven  falsament que la pandèmia s’havia acabat. La sanitat pública va avisar, el President va avisar, però molta gent sembla que ja no poden aguantar més, i  s’equivocaven. Mentre tant, els assaigs clínics per veure si hom pot vaccinar els menuts (que sembla que sí, però cal assegurar-se’n) ja estan en marxa i podrien acabar d’aquí a uns mesos. I estudis post-vaccinació confirmen que els vaccins mRNA de Pfizer i Moderna són extraordinàriament eficaços, possiblement els millors. Per ara, no obstant, ningú pot triar. El CDC havia publicat un llistat de prioritats i que els que  passem dels 75 (no pas dels 65 com diuen a Europa) teníem la prioritat 1c, després dels empleats d’hospitals. A mí em va tocar una Moderna a mitjans de febrer.

Joan Gil

Si algú es pensa que tinc la intenció de recomanar si hom pot prendre aquest vaccí o no, s’equivoca: a mí em sembla que la recomanació només la poden fer experts reconeguts després d’estudiar tota la informació mèdica disponible. Espero de tot cor que la decisió sigui positiva degur als milions d’humans que la necessiten i la veuen accessible, però ens caldrà esperar. Quan jo era petit, els feixistes a l’escola deien que la democràcia és dolenta perquè la qüestió de l’existència de Déu no es podia resoldre pel vot universal. La seguretat d’un vaccí tampoc. Només gent competent ho poder fer.

Al  començament la idea del vaccí d’Oxford desenvolupat per AZ fou molt ben rebuda i semblava ser la que guanyaria la cursa i seria aprovada primer per la Food and Drug Administration nord-americana (FDA), la més difícil i digna de confiança entre totes les agències que vigilen medicaments pel món, però a diferència de totes les altres companyies, AZ va començar a fer allò que els americans anomenen flip flop que vol dir canviar constantment d’opinió i fer coses rares amb l’estudi decisiu de voluntaris en la Fase 3, com canvis en el mig de l’estudi, incloure o excloure grups, etc. Era tot el que necessitava per exposar-se a la premsa sensacionalista i no van saber com respondre, ni  ho saben ara.

Em permeto expressar consternació per la resposta d’una persona afiliada amb l’Agència Europea del Medicament. Aquesta senyora va dir que el vaccí és segur perquè malalties de la coagulació apareixen sempre en un grup tan gran com ha estat vaccinat i que, al capdavall és un risc acceptable com passa amb els contraceptius orals que també causen  problemes de coagulació i no obstant, són usats per moltes dones. Fins aquí hem arribat. 1) com sap vostè el nombre de desordres vasculars en el territori vaccinat per dir que és igual al que hi ha després del vaccí?  Si vol dir la diferencia entre els voluntaris que van rebre el vaccí a la Fase 3 i el qui van rebre un placebo, ho hauria de dir clarament 2) vol dir que vostè i la seva agència accepten que el vaccí verdaderament causa coàguls? Que jo sàpiga no s’ha afirmat fins ara de cap altra vaccí. Tornant a la Fase 3, si això fos veritat, hom hauria de trobar mes coàguls entre els voluntaris que van rebre el vaccí i els que van ser injectats només amb un placebo. Hi està d’acord AZ? 3) miri, senyora, les dones que prenen anticonceptius orals coneixen perfectament el perill de patir una trombosi, que és petit, considerant el benefici, que és gran. Però ha avisat algú als qui prenen el vaccí AZ que està associat amb un perill de coagulació, i havent estat informats, els vaccinats accepten voluntàriament el risc considerant el benefici? O ha acceptat algú en nom d’ells el risc sense dir res? Existeix aquest risc també amb els altres vaccins o només en aquest? No vull dir de cap manera que el vaccí d’AZ sigui dolent. Res d’això, però aquestes preguntes mereixen una resposta. Ara pateixen perquè els dirigents de l’estudi ho van fer malament, no necessàriament perquè el producte fos dolent.

Amb gran sorpresa, AZ fins ara no havia sol·licitat mai l’autorització de la FDA com ja ho han fet amb èxit Pfizer, Moderna i J&J. Normalment per aprovar un vaccí (i molts altres medicaments) la FDA exigeix esperar un any després de tancar la Fase3 per seguir els participants i veure si passa alguna cosa desfavorable. Degut a la pandèmia (ja hi hem perdut per sempre 540,000 americans) van declarar una situació d’emergència que permetia atorgar una autorització després d’esperar només dos mesos. Aquesta autorització requereix un estudi de les dades de tots els estudis experimentals, sobretot la Fase3. Si als membres del FDA els sembla que es pot aprovar, encara ha de ser revisat per un grup molt dur extern d’experts de gran experiència i aleshores si quest grup també vota per acceptar, sí que el nou vaccí es pot vendre, però autoritzacions d’emergència poden ser revocades instantàniament si surten problemes. Diuen que AZ ara vol demanar l’autorització, la mes difícil que hi ha pel món i ja veurem. Els desitjo bona sort.

Un precepte suprem inspira la vida tant dels metges com de la FDA: PRIMUM NON NOCERE, sobretot no fer mal, que ho domina i està per damunt de totes les altres coses considerades. No pot ser recomanar un medicament a una persona sense saber si el perjudicarà o no. Si per evitar-ho cal esperar temps i gastar diners, és això el que cal fer. En els cas dels vaccins, aquest precepte pesa molt més, perquè medicines es donen intentant ajudar gent ja malalta, mentre que els vaccins es donen a gent sana per ajudar-los a seguir així.

AFEGIT. Març 18, 2021

Ja veig que l’Agència Europea ha tornat a recomanar l’AZ vaccí. Reacció als EUA?  Hom veu molt difícil que la FDA aprovi l’ús d’emergència d’aquest producte, (qui sap?) però resulta que Trump havia comprat i pagat com a previsió anticipada d’ús futur set milions de dosis d’AZ, que han estat lliurades i estan emmagatzemades als Estats Units. El Govern Federal acaba de decidir regalar-ne 2.5 milions a Mèxic i 1.5 milions al Canadà, que les sabran utilitzar.

AFEGIT FINAL  22 març

AZ ha anunciat que tenen resultats d’una nova Fase 3 amb 30 000 voluntaris feta predominantment als EUA i algun pais del tercer món que no exposa cap problema de coagulació i que si que volen demanar l’autorització a la FDA. La directora del CDC i el Dr Fauci ho han trobat bé i han animat als països que ho fan a seguir prenent el vaccí que sembla la millor solució.

Joan Gil

Coses que no tenen res a veure

Aquí la Food & Drug Administration (FDA) ha aprovat l’us d’emergència (que podria ser revocat si hi hagués mals resultats) de tres vaccins: Pfizer, Moderna i Johnson & Johnson que estan essent distribuïdes gràcies en part al President Biden, que ha mobilitzat els serveis federals d’emergències que saben com tractar a milers de ciutadans i tenen o saben trobar qualsevol cosa que faci falta per obrir grans centres de vaccinació a estadis, centres de congressos o qualsevol altre lloc molt gran amb l’ajut de Guàrdies Nacionals que han après com vaccinar. En algun cas, estan oberts 24 hores i han arribat als dos milions de vaccins diaris als EUA. Ni els estats ni els comtats sabien o podien fer-ho. De moment, ningú pot triar encara quin vaccí vol rebre. En canvi, Astra-Zeneca no ha demanat mai ser aprovada per la FDA i no pot ser administrada als EUA. No ha explicat mai perquè.

A un grup de bisbes catòlics probablement sobrevivents del temps del Papa Wojtyla se´ls va acudir publicar que els Catòlics no poden prendre el producte de J&J. Perquè? S’han assabentat o creuen que està fet amb cèl·lules d’infants avortats. És absurd i ignorant. El vaccí de J&J està fet amb vectors virals, en general adenovirus, totalment inofensius per homes, que son els qui condueixen el vaccí verdader a l’interior. Segons sembla, en algun moment del procés els virus vectors han de ser tractats amb cèl·lules humans multipotents no diferenciades, que poden tenir molts orígens i sovint son immortalitzades. El Vaticà amb molt de seny va publicar una resposta dient que aquest vaccí no conté res contrari a la doctrina i salva vides. És inofensiu l’incident? Qui sap. Tenim l’anomenada “dreta religiosa”, gairebé sempre Baptista i molt aliada amb Trump que es pensa que l’avortament és el problema principal condemnat a la Bíblia i els Evangelis.

Molt pitjor és el problema social de la discriminació que ja està en l’aire. De moment la FDA no ha rebut sol·licituds d’aprovar els vaccins rus, xinès, cubà ni el de Astra-Zeneca, ni molts altres que vindran i ja molts d’aquests estan circulant. Ahir el Sr Alcalde de Detroit, la ciutat empobrida dels automòbils va anunciar de sobte que ell no volia que el vaccí de J&J fos utilitzat a Detroit perquè tenia una eficàcia inferior i que ell només acceptaria a la seva ciutat Moderna and Pfizer. Ouch. La Salut Pública molt enfadada va respondre en l’acte que els tres vaccins autoritzats son igual de bons. Molts altres vaccins tenen pitjors eficàcies però fan molt de bé. Del que es tracta no és de bloquejar el virus al 100% sinó d’evitar les formes greus que duen a l’UCI o la mort i això ELS TRES VACCINS ho aconsegueixen igualment. Amb els altres que sembla que venen, ja en parlarem. La FDA és extraordinàriament dura en els seus jutjaments. Un cas entre persones vaccinades no passaria de semblar un refredat.

Però el problema no s’ha acabat. Els diaris i els grups socials han parlat massa dels efectes secundaris, rars i lleus però també de les reaccions tardives, també rares i que no han fet mal. La gent ho entenen poc i en fan massa. Amb això, el nombre dels escèptics ha pujat. Es deixarà vaccinar prou gent per atansar la immunitat col·lectiva que acabaria amb la pandèmia?

La qüestió de la discriminació social, racial i econòmica està esdevenint un problema greu. Hom llegeix que la Xina i Rússia estan repartint vaccins de franc o a bon preu pel tercer món. Són tan bons com els de Pfizer i Moderna, o són articles de segona per a la gent pobre? I la de J&J amb menys eficàcia on es distribuirà? Als barris pobres potser?En honor a la veritat cal recordar que l’inoblidable Trump havia firmat una ordre executiva prohibint exportar vaccins mentre Americans els necessitessin. Una altra qüestió molt discutida que ara s’ha aclarit és si cal vaccinar la gent que ha patit del Covid i s’ha recuperat. La resposta és que sí, perquè a vegades la immunitat donada per la malaltia dura molt poc, potser tres mesos. Cal esperar, no obstant, uns 90 dies.

Mutacions

Diuen que ja hi ha unes 34 mutacions trobades, entre elles l’anglesa i sobretot la més amenaçadora de Sud-Àfrica, ja present a molts llocs. Abans era difícil estudiar això, no pas ara. Hi ha instruments que llegeixen fàcilment les seqüències del genoma (el RNA dels virus) i ja està. Tothom pot reconèixer la mutació sud-africana que està preocupant perquè com passa amb les variants de la grip, no respon bé als vaccins actuals i és més agressiva i nociva. Moderna i probablement molts altres ja estan preparant un vaccí suplemental, però molts fan notar que poc a poc el problema ja se sembla a una Grip2, que quedarà entre nosaltres i tornarà cada hivern amb variants noves. Gràcies a les mutacions.

El gran i admirable Dr Anthony Fauci sembla que s’enrabïi quan parla de les mutacions i ningú l’entén. Ell explica sempre que les mutacions tenen lloc només a l’interior de la gent infectada, mai fora, i que si la gent es posés les mascaretes sempre i observés la distància social evitant grups i aglomeracions, això de les mutacions s’acabaria, que és veritat. Les variants s’estenen quan el malalt on l’evolució ha tingut lloc transmet els seus nous virus a un altre. Caldria que la gent seguís observant amb mascareta la separació social i la cadena quedaria trencada. Si no, hi haurà repunts i brots per molt de temps, potser malgrat els vaccins. Hi ha molts coronavirus que afecten els humans: la grip, el refredat comú i tots muten contínuament cosa que en general no té conseqüències.

Una qüestió greu i trista sense resoldre és el problema dels malalts immunocompromesos tant per malaltia com per tractament mèdic perquè no poden ser vaccinats i estan en considerable perill. A més dissortadament, la mutació del virus dintre d’un malalt sembla tenir lloc en persones amb resposta immunològica dèbil.

Ja han començat estudis per determinar si els nens petits poden ser vaccinats o no. Allò que fan és començar amb nens grans, gairebé adolescents i si no passa res, seguir amb nens 1 o 2 anys més joves i tornar a veure si va bé o no, i tirar endavant amb el sistema. El més proable és que acabin rebent el vaccí però a una dosi més petita. Els resultats no poden ser coneguts abans de primers del 2022.

Però ara la gent després de més d’un any ja en té prou. Ja n’hi ha prou de mascaretes, d’atur, restaurants i teatres tancats, escoles buides… Prou, prou. I obliden una cosa: un que ha caigut involuntàriament a l’aigua per salvar-se ha de nedar i només pot deixar de nedar després d’arribar a un lloc segur. No hi som encara.

Joan Gil

Diuen que hi ha polítics, fins i tot al Regne Unit i la Unió Europea que pretenen introduir “Passaports” sanitaris per poder viatjar en el temps del Covid-19. La idea concebuda per facilitar els viatges és absurda i només faria mal. Hi ha moltes raons:

1) El mot es refereix a la nacionalitat del portador que és una dada absoluta al 100%, però els vaccins només confereixen la immunitat a un nombre variable de ciutadans exposats al virus, potser segons el fabricant del 50 al 95%. És que hi ha gent que siguin alemanys al 70% o britànics al 90%? És curiós que hagin triat aquesta paraula enlloc de “certificats de vaccinació” com s’havia fet molt abans i encara es necessita per entrar a certs països. Per exemple, torna a haver Ebola a tres països africans.

2) No hi ha absolutament cap vaccí que garanteixi que el vaccinat tingui immunitat i no pateixi de malaltia activa. Què passa amb el 30%  si el vaccí triat només garanteix efectivitat del 70%?

3) Quines marques farmacèutiques serien acceptables per optar al passaport? Potser Moderna o Pfizer? Amb o sense segona injecció? Administrada quants dies abans del viatge? Quant de temps seria efectiva la immunitat? Un any? Dos, tota la vida? Potser la de Johnson i Johnson, també acceptada als EUA. I la d’Astra-Zeneca, que els alemanys no volen. Acceptarien passaports amb aquest producte d’estrangers? I el vaccí Sputnik V dels russos o el segon Sputnik que ara està a punt d’arribar? O el xinès que s’usa a països subdesenvolupats? O el vaccí nacional que Erdogan vol produir a la Turquia? O els molts que estan a punt de surtir a l’Índia? Potser només els vaccins aprovats per la Food and Drug Administration als EUA o l’Agència Europea dels Medicaments, que són molt estrictes (i cars) en la qüestió de seguretat?

4) Un assumpte molt discutit a la Salut Pública nord-americana és si la gent vacunada, com les persones no-inoculades però sense símptoms, poden acumular virus a la gola o boca i esdevenir contagiosos o no. No hi ha forma de saber-ho i de fet hi ha 3 o 4 malalties conegudes infeccioses on això realment passa, i altres on no. Caldrà esperar i fer investigacions abans de poder determinar si tota la gent vaccinada és segura o si pot propagar el virus sense patir la malaltia. De què serveix el passaport? El problema de les escoles, encara mal aclarit, té molt a veure amb això. Si jo entenc allò que el CDC diu, hi ha molts nens petits contaminats i aproximadament la tercera part desenvolupen una forma molt lleugera  de la malaltia que els pares sense la pandèmia veurien com un refredat i molts pocs acaben amb una malaltia greu. La por dels mestres i alguna família que l’escola presencial sigui perillosa estaria justificada quan les escoles no han estat modificades seguint les recomanacions del CDC (molt cares) amb ventlació millorada, distància social, separadors de plàstic entre nens i mascaretes. Els sindicats de mestres identifiquen mestres que podrien haver estat víctimes, però qui sap. Biden acaba d’anunciar que ell garanteix que tots els mestres seran vaccinats abans del 1 de Maig. De fet no és possible en aquest moment saber si els nens petits portadors poden transmetre o no la infecció als pares i mestres. No hi ha encara estudis científics publicats sobre aquest problema. S’estan fent estudis que permetrien vaccinar nens petits, cosa actualment prohibida però ningú espera que sigui possible abans del 2022. Els nois i noies més grans, en canvi, haurien de ser tractats com adults.

5) Dissortadament ara ja està plantejat que degut a les mutacions tan freqüents en tots els coronavirus, hi ha soques de virus que no responen al vaccí, sobretot les variants brasilera i sud-africana, que hi ha qui sospita que seran més perilloses. Caldria afegir que una de les 3-4 mutacions diferents ja trobades als EUA sembla compartir característiques amb el virus sud-africà. Un parell de farmacèutiques ja estan treballant per trobar-hi una resposta eficaç amb vaccins modificats. Què ho posaran al Passaport això? És transparent que el cas ja se sembla cada dia més al problema dels vaccins contra la grip. Hi ha tantes mutacions i soques establertes de la grip  que cada primavera cal anar als observatoris asiàtics a intentar esbrinar quines variants estan a punt d’arribar aquí a l’hivern, i triar-les per fer vaccins multivalents, cosa que cal preparar amb mesos d’anticipació. Ja sembla ara que amb el Covid serà igual i que mentre no es trobi un medicament curatiu es quedarà entre nosaltres en una forma més acceptable que ara, com la grip, que per cert i sense que ningú ho entengui sembla haver desaparegut del planeta. Als EUA hi ha cada hivern unes 10-20,000 defuncions de la grip, però no sembla ser així aquest any.

6) Hi ha gent que mèdicament no poden vaccinar-se mai i n’hi més que poden però no volen. Se’ls prohibirà per sempre volar de vacances  a les Illes?

7) Perill molt gran que el Passaport es pugui utilitzar per fer discriminació laboral. Sense Passaport, molta gent no podria trobar feina.

8) Molta gent voldria aprofitar els Passaports per acabar amb les mascaretes i la distanciació social, cosa que podria desfermar un nou repunt, quan encara no és l’hora.

Els polítics, naturalment, apart de tenir objectius intolerables, com quan Sánchez i Illa volien aprofitar l’ocasió per enfortir la sacrosanta Unitat d’España, el que volen és reactivar a qualsevol preu l’economia per raons transparents. Han de cobrir un desastre social amb subvencions econòmiques que només poden pagar amb préstecs que caldrà retornar a la UE, obligant a tallar prestacions socials per anys. Això és molt trist i molt greu, com vam veure fa anys a Grècia, però la pandèmia és un desastre molt gran caigut sobre tots nosaltres. Hi ha algú que no en tingui prou després de més d’un any? Cal considerar primer les cruels defuncions, la ruïna i l’atur de milions de treballadors, impossibilitat de pagar el lloguer o la hipoteca, augment dels divorcis, malalties mentals i violència domèstica, seqüeles als malalts supervivents, la pèrdua de coses com els viatges, les sortides, l’entreteniment als vespres, les escoles tancades i moltes altres coses. Però el que cal és acceptar la catàstrofe amb seny, fer el que cal per protegir-se i acceptar els consells de la Salut Pública internacional, més que els dels Srs Sánchez i Illa. Un que cau a l’aigua ha de nedar, si l’edifici on vivim esta en flames, cal córrer a l’exterior i esperar un dia millor.

AFEGIT 02/03/2021

Acabo de llegir al New York Times un article també hostil a la idea del Passaport. Jo expresso preocupació per la manca d’informació i dades segures sobre els vaccins o la resistència del ciutadà i l’entusiasme excessiu dels usuaris afortunats. L’articulista del NYTimes, en canvi, es preocupa per la discriminació que patiran certs grups socials i nacionals, els de sempre: negres, hispans i indis americans a més dels pobres en general, que estan trobant l’accés al vaccí molt difícil i dintre dels quals hom troba el nivell de resistència màxim contra el vaccí. Podria algú exigir que tots els ciutadans es deixin vaccinar? El que no vol, perd el dret a viatjar per sempre o per quant temps? La freqüència de la infecció sens dubte descendirà, pero el virus molt probablement es quedarà entre nosaltres per sempre. Hi haurà gent especialitzada en falsificar el passaports?

Segon Afegit 4/3/2021

Biden havia promès vaccinat tots els mestres immediatament i manat les mascaretes. Com Trump abans d’ell ha rebut la resposta que no té cap autoritat per manar tal cosa als estats. No estem al país de la parella Sánchez-Illa.

Més seriós és que hi ha gent que es neguen a prendre el vaccí de Johnson&Johnson perquè immunitza menys que el 95% dels primers vaccins basats en mRNA. Amb irritació, la Salut Pública respon que és absurd, que del que es tracta és d’evitar les formes severes que requereixen UCIs o posen en perill de mort i tots els nous vaccins  aprovats ho aconsegueixen igual

Joan Gil

Tags: Covid-19

Prou que havien avisat que ens hi acostàvem. Aquest matí tots els mitjans informaven a primera hora que ahir vam arribar als 500,000 difunts per culpa del Covid. Una emissora de Tv va ensenyar en silenci el 500,000 en grans números davant un fons negre. Diuen que al vespre el President Biden farà una cerimònia commemorativa televisada, encenent una espelma mentre les campanes de la Catedral Nacional tocaran a mort cinc-centes vegades i manarà baixar les banderes per cinc dies. Són més morts que el país ha patit mai en les guerres mundials, del Vietnam i Corea plegades. Ja fa dies que certs programes ensenyen fotos i videos dels morts a vegades, amb biografia. El país està en dol.

Des de fa temps les nostres corbes i números han millorat molt però el Dr Anthony Fauci ens avisa que cal mantenir les restriccions o acabarem rebent encara més fort, perquè res s’ha acabat. La situació amb les mutacions és la següent: els virus són com pinxos o perdonavides que lluiten una varietat contra l’altra per qudar-se sols i ocupar tot l’espai. Aviat la totalitat dels nostres pacients estaran infectats per la variant britànica, que efectivament lluita amb avantatge per ser molt contagiosa. Ja passa a alguns estats i probablement s’estendrà per tota la Unió.  Hi ha molts coronavirus coneguts i gairebé sempre muten fàcilment, sense que hom noti cap diferència, però hi ha excepcions (com la infame soca de la grip espanyola que va matar molts milions d’homes). Hom ja ha identificat tres soques nord-americanes noves que no fan cap diferència en res. Sense voler exagerar, el cas de la variant sud-africana ha estat vist amb preocupació i ja s’han detectat almenys tres casos als EUA però no hi ha cap prova que sigui de debò més perillosa que les altres i haurem d’esperar. Fauci diu que al seu parer el virus britànic dominant que és tan contagiós probablement no es deixarà substituir pel sud-africà, perquè sembla tenir avantatges. Ja veurem.

 Només els vells?

És absurd i irritant que molta gent es pensi que la situació no importa tant perquè la majoria de víctimes són gent gran. En primer lloc hi ha hagut moltes víctimes joves, alguns pocs nens inclosos. En segon lloc hom no ha entès com s’ha allargat la vida humana. Parlen (com feia Trump) amb indiferència referint-se als que tenim més de 65 anys, que hem estat la majoria de víctimes, fins i tot entre els negres, hispans i indígenes americans, que han patit molt més. Voldria explicar a algú quantes coses he fet d’ençà d’aquella edat tan juvenívola de 65 i em penso que molts sexagenaris i les seves famílies estarien contents d’atansar la meva edat o molt més com a membres útils de la nostra societat. Jo vaig publicar tres novel·les en anglès al final dels meus setanta (i recomano a tothom sobretot el meu All Hail King Ramir sobre la creació de la Confederació Catalano-Aragonesa per Ramir II el Monjo, que em va costar fer molta recerca). I escric un apunt aquí cada setmana des de fa 9 anys. Encara més: el nou President Biden té 78 anys i acabarà el mandat als 82; la Nancy Pelosi i un dels seus ajudants principals han complert els 80, l’altre col·laborador els 81; el gran Dr Fauci, també els 80. I NINGÚ té cap intenció de plegar. El món sembla pertànyer a la gent gran. Cada dia hi ha més gent que s’acosta o sorpassa els 100.

Recordant l’home que vivia abans a la Casa Blanca

En Trump es pensava que els funcionaris federals no treballaven pel poble sinó per servir-lo a ell seguint les seves ordres i que ell els podia manar qualsevol cosa encara que fos falsa o en violació de la llei. Si algú s’hi negava i no volia creure, el castigava o feia fora a puntades de peu. L’organització de la Salut Pública federal va patir molt perquè Trump la volia posar al servei de la seva campanya electoral. Volia canviar-ho tot per convèncer el públic que el Covid-99 no era res, només una mena de grip, que ja s’estava resolvent, que calia combatre totes les restriccions, que calia reduir el nombre de tests, que els metges exageraven per guanyar més diners, negar-se a usar mascaretes o observar la distància i seguia organitzant reunions i mítings sense màscares. I els morts? Són coses que passen, va respondre. No era ignorància com en el cas de Salvador Illa, sinó menysteniment intencional i malvolent de l’epidèmia.

Els dos representants inicials de la Salut Pública foren el Dr Anthony Fauci i la seva antiga estudiant Deborah Birx que va fer el doctorat sota Fauci i havia esdevingut una celebritat mundial gràcies als seus estudis brillants i il·luminants sobre el virus del SIDA. Tots dos parlaven a sessions televisades amb Trump, que es passava més d’una hora divagant i parlant de coses sense relació i aquests dos amb el Director de Centre pel Control de Malalties d’Atlanta (CDC en anglès), que ja ha saltat i estat substituït, miraven de parlar del problema. Mentre que Fauci era un home molt dret que es negava a mentir ni dir res que li manés un tirà, la Sra Birx es va pensar, com molts altres, que era possible guanyar la gràcia del President i fer-li entendre la realitat fent-li festes i somrient i ignorant bestieses. Això era una equivocació greu. Qui podia ensenyar res a Franco o als actuals polítics filocastellans de Madrid? Un dia, com explicava la Sra Birx a una entrevista recent, el tinglat se li va ensorrar. En Trump es va presentar a la conferència televisada amb una gràfica que ella no havia vist  i contenia informació falsa. Es va quedar callada i la seva reputació va quedar destrossada. La van prendre per una titella més. Fauci no fou mai així: va contradir Trump en públic, li van prohibir donar entrevistes a certs programes i no fou invitat més a la Casa Blanca. En Trump el va tractar d’idiota una vegada en públic i reia feliçment quan els seus energúmens demanaven la destitució de Fauci.

Trump va fer mal a la seva Salut Federal però no podia res contra les numbroses Facultats Universitàries de Salut Pública als EUA que, veient l’oportunitat de fer recerca  i publicar articles importants van seguir explicant coses a les audiències i la premsa, sovint produïnt corbes i estadístiques verdaderes. A milers de Comtats i Ajuntaments hi havia empleats/des delegats de Salut que havien tret un diploma a una d’aquestes institucions i entenien la situació.

Biden, que camina de forma insegura i sembla massa prim, es presenta com un home vell, serè i tranquil que inspira tranquil·litat, sembla senzill i genuinament preocupat pel poble. Amb gran sorpresa dels que coneixíem el seu passat polític va disparar un tret de sortida que no podia ser més progressista (vol dir d’esquerres) i va sorprendre a tothom. El Partit Demòcrata estava molt preocupat per la divisió creixent entre els conservadors i els progressistes de Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez. La sortida inesperada de Biden ha fet callar a tothom, perquè ell només parla de les necessitats del seu poble i no de política, finances o ideologies. Que duri… Veieu com amb els anys hom pot aprendre coses?

Cal afegir una cosa trista acabada de publicar: la vida mitjana dels EUA (a Europa fins ara 82) que havia estat 78 anys acaba de caure degut a la pandèmia: ara és 1 punt més baixa per als blancs (77 anys), 2 punts per als negres (76) i 3 per als hispans i indígenes americans (75).

AFEGIT 24 Febrer 2022: Un problema misteriós ha estat sempre el retràs en la producció dels primers vaccins, que les farmacèutiques no tenien cap intenció d’explicar. Ahir una reportera de la Televisió Pública a la Casa Blanca va explicar una cosa que sembla haver escoltat d’un dels empleats anònims de Biden (no confirmat). Com tothom sap, el vaccí s’administra contingut en una mena d’esferes microscòpiques buides amb parets de lípids (grasses) que es fonen amb les membranes cel·lulars lliurant el vaccí a l’interior. Aquestes petites esfèrules són molt ben conegudes i han estat en ús per anys. El problema és la seva fabricació, basada en uns deus passos que requereixen la presència humana i per tant retarda la producció. Fins ara ningú havia necessitat centenars de milions! Resulta que com que. ningú ho havia necessitat, no hi havia al mercat cap instrument robòtic capaç de completar el procés ràpidament de forma automàtica, sense humans i calia inventar, construir i provar-ne un. Diuen ara que el mes de Març podran produir tants vaccins com havien contractat i el govern espera. Serà veritat? Les falsedats són rarement tan tècniques i sofisticades.

Joan Gil

El Sr Illa segueix repetint que amb la lluita per a la independència i la llibertat, els Catalans hem perdut deu anys. Cal fer-li una resposta.   No senyor: si aquesta lluita per la nostra identitat , lleis, costums i llengua fos una pèrdua de temps, va començar el 1716, fa més de 300 anys i això que dieu ho hem sentit moltes vegades i moltes generacions van abraçar la lluita. Quan el desastre del Covid va arribar, el seu cap, el Sr Sánchez, va anunciar amb trompetes que ell ho dirigiria tot per reforçar la unitat d’Espanya, com si aquest esdeveniment tingués res a veure amb la unidad de España.  Simplement no es volia perdre la oportunitat de fer-ho creure i va seguir repetint-lo. Ell havia fet Ministre de la Salut a un acòlit espanyolista d’origen català (cosa rara a Madrid) que tampoc en sabia res de com combatre una epidèmia, però sí que creia en la unitat d’Espanya.

Ens cal recordar la figura inoblidable de Josep Pallach i Carolà (1920-1977), lluitador incansable contra el franquisme, socialista i català de fe profundament democràtica que molts veien com el primer President de Catalunya, perdut tràgicament quan tenia 57 anys. Fou ell qui va acceptar la fusió del seu PSC amb el PSOE tan diferent d’aquells temps. No he llegit els seus escrits però potser veia el seu partit igual com hom veu a Alemanya el partit conservador de la Sra Merkel i el partit cristianodemòcrata CSU de Baviera, completament independent amb objectius propis i llibertat, però sempre fidel a la CDU a Berlin, no obstant les frequents baralles. O potser veia una Catalunya independent, però en cap cas un PSC reduit a una agrupació territorial humiliada seguidora de l’espanyolisme central. En els primers temps del parlamentarisme postfranquista, el PSC tenia un grup parlamentari propi a Madrid que el PSOE de González va desfer apropriant-se els vots dels diputats. Per uns anys el PSC va poder seguir essent catalanista, fins que un dia Zapatero va cessar Pasqual Maragall com a President català. En Montilla fou un home tolerant, també un ex-ministre, però el PSC va anar caient en la insignificància espanyolista progressiva.

Aquesta situació va culminar en la memorable trobada dels Srs Rajoy i Sánchez per decretar conjuntament el 155 i la repressió que acabaria en l’exili i amb els processos polítics. Quan es tractava de Catalunya, tots els partits espanyols estaven unificats. El famós “A por ellos!!” va adquirir un simbolisme clar. Els del PSC ho van acceptar sense discussions conegudes. Em sembla recordar que el PSC va fer unes primàries, però el Sr Sánchez ha nomenat cap de la llista un polític cessat per ell que ni tan sol s´hi havia presentat. És acceptable això? Poster la pròxima vegada es podrien estalviar l’esforç i la despesa de fer primàries. Ni això tenen dret a fer.

El món ha canviat molt. Per fortuna a molts països desenvolupats i en particular a Europa la idea d’un enderrocament violent o un cop d’estat militar contra el govern ha esdevingut inimaginable per moltes raons, però no pas per desgràcia a l’Orient Pròxim o a Àfrica. D’ençà de 1716 els Catalans hem estat sempre un model de com demanar canvis  amb acció política no violenta. Hem fet manifestacions de més d’un milió i hem donat al món un exemple de pacifisme que potser molts més dels que ens pensem segueixen. Em va emocionar una mica veure a la tele americana un grup de manifestants a Hong Kong amb banderes catalanes. Els de HongKong volien lluitar pacíficament però els van fer callar amb la policia i legislació que el poder central controlava. Darrerement hem vist altres exemples: a Bielorússia, a Xile, a Londres, a Paris,  ara a Myanmar. Tot això son batalles pacífiques que els qui tenen raó i s’han exposat a patir poden perdre. Però sap què, Sr Illa? No és cap pèrdua de temps, perquè al final, els qui tenen raó, guanyen. I els que van patir son recordats.

Joan Gil

Tags: Pedro Sánchez

En els darrers dies, d’ençà de la caiguda de Trump que incitava els seus adherents a ignorar les mascaretes i totes les restriccions i va dir una vegada que les morts son coses que passen, la situació, que va arribar a ser molt tràgica, està millorant espectacularment, amb alguns números caient diàriament al voltant del 20%. Una sorpresa desagradable la vam tenir el divendres passat quan les defuncions van passar dels 4,000. Va ser un dia només i ara estem als 2,600 morts per dia. El total de morts s’acosta ja al mig milió; de moment són uns 470,000. Hem tingut un total de 27 milions de casos, per dia de moment 120,000 nous (havien arribat fa dies als 300,000). L’escola  Bloomberg de Salut Pública afiliada a la Universitat Johns Hopkins, una de les més prestigioses, diu que tots els números estan per sota de la realitat al menys per 10%.

Perquè aquest brot tan fenomenal? Hem de tornar al Sr Trump amb els seus mítings sense màscares ni distàncies, a la resistència massiva a dur màscares o tancar restaurants i esglésies a molts estats, a les festes familiars del Thanksgiving, de Nadal, d’Any Nou ignorant els avisos de la Salut Pública contra aglomeracions i festes. Trump deia que el problema s’estava acabant i va arribar a ensenyar curves i gràfiques falses. Afegia que els metges  exageraven les defuncions i diagnosis per guanyar més diners i que calia reduir el nombre de tests per reduir els casos.

Ara ens preocupem per un altre problema: el Superbowl d’aquest vespre, amb el seu espectacle tan espectacular de mig temps (l’any passat amb la Jennifer Lopez i Shakira) aquesta vegada amb un nombre limitat d’espectadors. Això als EUA és una gran festa popular amb trobades familiars i d’amics amb sopars i begudes. Acabarà en un rebrot? Caldrà una setmana o deu dies per saber-ho.

La qüestió de les escoles

Ha anat de forma molt diferent que a Europa degut sobretot a la resistència a l’obertura dels sindicats de mestres, que destacaven el perill de mort, i també a l’existència de lleis i estructures administratives molt diferents a aquest país tan gran. La topada més forta en aquest moment és a Chicago entre la ciutat que vol obrir i els mestres que no ho volen. Molts mestres s’han acomiadat i molts districtes han tingut la possibility d’obrir només gràcies als vells i jubilats.

Per descomptat, ningú disputa no sols la importància sinó la necessitat d’oferir escola presencial als nens. La qüestió és si es pot fer amb seguretat o no. Al començament hom sentia la falsa absurditat que els nens no es podien contagiar. De fet, estadístiques independents diuen que uns dos milions de nens han resultat positius pel Covid. El que és veritat és que rarement es posen malats (encara que hi ha casos de formes úniques en nens molt greus). Poden els menuts transmetre i encomanar la malaltia encara que no la pateixin? Sens dubte. Hi ha molts casos confirmats, però no sembla ser freqüent.Ja lliure de les intromissions de Trump el Centre de Malalties d’Atlanta, el CDC, sempre l’autoritat màxima, acaba de publicar que al seu parer el perill de transmissió a mestres i famílies és petit AMB LA CONDICIÓ que es compleixen les mesures de seguretat de separació social absoluta amb bona ventilació, mascaretes per a tothom i separacions amb pantalles de plàstic. Tot això, no obstant, és caríssim. S’ho poden permetre els districtes escolars? A alguns estats sí i a altres no. Dintre dels estats, als comtats rics sí i a altres no. Ara finalment el Congrés, tal com demana el President Biden, aprovarà un nou ajut i estimulació que inclou molts milions per districtes escolars. Ja veurem si ho aproven. El CDC està a punt de clarificar les condicions per obrir.

En aquest darrer any a Amèrica hem vist de tot: escoles totalment obertes i totalment tancades amb ensenyament telemàtic només, escoles obertes parcialment, dos o tres dies a la setmana, escoles obertes i abruptament tancades (sovint per desfilades i manifestacions dels mestres amb temes funeraris). Jo tinc un nét de 10 anys que no ha estat a cap escola des de Març de l’any passat. El nostre governador va manar reobrir, però el Cap de l’executiu del comtat va dir que no i prou. Van comprar ordinadors barats (Chromebooks) per regalar a cada nen de família pobre i on no hi havia Wi-Fi van instal·lar autobusos als carrers carregats amb Wi-Fis. Així i tot, sembla que l’ensenyament telemàtic només funciona bé on hi ha pares responsables i ben educats que treballen a casa; altrament els nens no aprenen gaire i els primers examens ho demostren. Curiosament a molts llocs les escoles privades tenen dret a fer com vulguin però no se sap bé com ha anat.

Aquí també tenim el mateix drama que a Europa amb la distribució de vaccins. El CDC havia establert un llistat de prioritats, encapçalat naturalment pel personal de les UCIs però resulta que els grans hospitals van decidir aprofitar-s’en fent vaccionar a tothom que hi treballava. Després van sortir grups que també demanaven prioritat. En particular els mestres es negaven a tornar a l’escola sense ser vaccinats. Després van venir els membres de minories, com negres, latinos, indígenes americans, i naturalment els policies, dentistes, bombers… Al final hi havia moltíssima gent demanant prioritat i no hi havia forma de registrar-se perquè milers de persones ensorraven els ordinadors i els telèfons. L’administració Trump havia pagat a una companyia incompetent per escriure un programa telemàtic que van donar als estats per organitzar les cites amb el públic i sembla haver contribuït al desgavell actual. Sens dubte hi ha hagut casos de mestres i famílies de nens contagiats, però sembla que dintre de la magnitud del desastre no eren gran cosa. Ja veurem no pas com acaba, perquè acabarà com totes les moltes pandèmies que la humanitat ha patit, sinó quan. El Dr Fauci diu que a finals de l’estiu o primers de la tardor, però hi ha qui està preocupat per les mutacions.

Joan Gil

Fins l’arribada del COVID tot el món havia menystingut la importància de la Salut Pública, que no havia preocupat ningú (malgrat incidents com l’Ebola, el SARS, el MERS, el xarampió, el SIDA i molts altres) d’ençà de la Grip Espanyola durant la Primera Guerra Mundial. Fins i tot hi ha dissortadament persones que es pensen que les malalties infeccioses ja no son cap problema. A més, la Salut Pública fa moltes més coses que protegir-nos d’infeccions. Sense cap intenció de menystenir els professionals que s’hi dediquen a Catalunya, que a diferència del Ministre Illa coneixen l’especialitat, és trist que aquesta disciplina a l’estat no sigui universitària i que la informació quedi reduïda a llegir i potser estudiar què diuen els autors estrangers. Als EUA la disciplina està fortament implantada, ha fet moltes investigacions, estadístiques, estudiat models  i ha estat molt útil explicant i investigant coses, a mes sobretot de dir la veritat a la població, cosa que Trump volia amagar. I també mantenint gent poc qualificada lluny dels diaris i la ràdio.

El Sr. Salvador Illa fou alcalde del seu petit poble (10,500 residents), La Roca del Vallès, al Vallès Oriental, famós per les seves rutes prehistòriques,  fins que fou enderrocat. Una mica després va iniciar la seva carrera política al servei de la Secció Catalana del PSOE, que aquí com a moltes altres comunitats prefereix utilitzar sigles que el fan semblar estar sota control local i no pas, com és la realitat, sota la dominació fèrria del Partit a Madrid. Va anar treballant a càrrecs del partit fins arribar a Director d’Infraestructures de la Generalitat. I a primers de 2020, just abans de la pandèmia desastrosa que el món  pateix, l’actual Sr. Presidente del Gobierno, un home conegut com a molt autoritari, el va fer Ministre de la Salut.

Es veu que no hi ha cap regla a Espanya, però als EUA una persona nomenada pel President o un Governador per dirigir un Departament (Ministeri) tant federal com estatal, ha de ser confirmat individualment pel Senat i li cal presentar-se als comitès de senadors responsables per la especialitat, explicar el seu programa i intencions, descriure la seva biografia, qualificacions i finalment respondre a totes les preguntes dels parlamentaris. El procés és transmès per certes cadenes de televisió política. Al final el comitè vota una recomanació pel ple del Senat i el candidat és acceptat o rebutjat. Si és rebutjat, el President no pot fer-hi res i ha de nomenar un altre candidat. A l’estat espanyol, això se substitueix pel poderós dit del Presidente.

En el moment de rebre la cartera, probablement tots els sanitaris públics del món ja estaven molt preocupats per les coses que se sentien dir sobre la Xina, de les quals el públic no en sabia res i eren infravalorades. És que no hauria calgut tenir al front del Ministeri de Salut un home amb experiència capaç d’actuar i dirigir la resposta i les preparacions per allò que inevitablement s’acostava? Quan havia après a fer això el Sr. Illa i quins criteris tenia? Evidentment el Gobierno de la Nación tampoc s’en preocupava i veia Illa simplement com un administrador al cap d’una oficina burocràtica de poca utilitat amb un pressupost. Mancant autoritat i competència personal, hom està temptat de trobar la raó pel seu nomenament en la seva condició de català espanyolista, conseller del seu President en matèries catalanes dirigides a la supressió de l’independentisme, assimilació cultural i lingüística i provincialització de Catalunya. Coincidirien els dos homes en la valoració del 155, les repressions populars i polítiques, venjatives, la continuació dels presos polítics? Segur que Illa té les qualificacions per ser Secretari del PSC-PSOE, però per ser President de la Generalitat? Amb la Salut Pública li va anar malament. Vol tornar a provar, segons sembla, seguint ordres amb el mateix grau de preparació.

El seu successor com a català convertit i obedient a Madrid, l’honorable Sr Miquel Iceta, un home molt astut i hàbil que ha rebut l’honor immens i el privilegi anhelat de ser rebut per Sa Majestat el Rei i fer un jurament com a Ministre de Qüestions Territorials, un triomf negat a Duran Lleida. D’això sí que hi entén, pero no pas com els Catalans voldríem. Iceta ha dominat magistralment l’art de la botifleria feliç, desacomplexada i somrient. A diferència dels seus companys de pensament en la matèria catalana com ara el PPC, C, o Vox, ell ni insultava ni provocava, ni amenaçava ni alçava la veu. Aquesta actitud el presentava com a home raonable, molt diferent i sense res a veure amb policies i benemèrits del 155 que havien assaltat la reunió pacifica i constitucional a la què els Catalans tenien absolut dret el 1 d’Octubre, empresonat i jutjat polítics i ciutadans de forma preconcebuda. Ha estat recompensat per la seva línia política correcta.

Durant un viatge universitari (fèiem teatre) a Europa durant els anys 60, un militant del PSOE se’m va acostar a París per intentar reclutar-me i em va donar tones de material del PSOE exiliat dirigit per Artur Llopis que subsistia a Tolosa del Llenguadoc. A part de fer-me discursos em va donar un munt de follets de propaganda i em va invitar al cinema a veure una pel·lícula de Brigitte Bardot que la censura franquista no permetia estrenar a l’estat espanyol. Sens dubte en aquell temps com durant la II República el PSOE seguia essent un partit potencialment revolucionari, obrer i socialista. Em constava, no obstant, que el PSOE havia estat sempre hostil a Catalunya. Deien que una dictadura franquista algun dia s’acabaria pero que la independencia de Catalunya seria per sempre. Políticament i social, el PSOE de Tolosa era clarament una organització obrera de fe socialista. Vam interpretar per ells “Los Cuernos de Don Friolera” de Valle Inclán a un teatre de Tolosa i sembla que molta gent del PSOE va venir a veure’ns i van omplir.

Després de la Transició, Felipe González va trencar amb els exiliats, que ell anomenava “PSOE històric”. Amb el suport del Canceller Alemany socialista Willi Brandt, únic líder mundial a qui la Transició li semblava molt bé, fou descobert, adoptat, invitat i instruit en política occidental el deixeble sevillà, a Bonn, la capital d’Alemanya Occidental.  Ell havia rebutjat entrar a l’OTAN i no li agradaven les bases militars nord-americanes, però li van explicar que això calia per ingressar al club dels rics. Cal pagar quotes per ser membre d’un club. El partit de González, sota el patronatge de Willi Brandt i del seu successor Helmut Schmidt va deixar de ser Socialista i Obrero, no obstant continuar al nom. El desventurat Llopis va tornar de l’exili i fou rebut a Barajas per una senyoreta del Palau Reial amb un ram de flors. Quina recompensa tan gran! Es va presentar a les eleccions i fou esborrat del mapa. De què havia servit l’exili dels perdedors de la contesa? Només els comunistes van arribar a ser actius contra el franquisme i això només de forma limitada. Cal considerar a més la falsedat que la classe obrera en general se sent afí al socialisme. Només una part ho fa. L’experiència històrica i present demostra que els treballadors van suportar incondicionalment els règims de Mussolini i Hitler igual que ara son els membres principals dels partits populistes europeus i, molt inesperadament, del Trumpisme als EUA. Històricament sota Hitler els treballadors alemanys (això sí, molt vigilats per la Gestapo) van assolir un nivell de vida econòmic sense precedent, amb coses com bons sous, complexes turístics de vacances reservats i vaixells i creuers per tot el món. L‘amistat hitleriana no tenia res d’absurd: aquesta situació va crear una obediència interior i una unitat nacional sense oposició que li va permetre realitzar els objectius tan perillosos i irracionals que tenia, i va conduir al desastre final. No hi ha res que es pugui guanyar de franc, però a vegades sembla que el Socialisme actual ni entèn ni atrau la classe treballadora. Veuen el PSOE com un club polític de gent que volen atansar el poder, contents d’oferir l’alternància al PP i intentar corregir alguns abusos de la dreta. La imatge inoblidable dels Srs Rajoy i Sánchez reunits a la Moncloa per pactar sense discussions el 155 i probablement la repressió prou que demostra que aquests partits estan units pel melic per l’anticatalanisme.

Joan Gil

Tags: Covid, Salut Pública