Etiqueta arxiu 'Donald J Trump'

08 jul. 2020


Reobrint les escoles de nens als EUA: la discussió

Classificat com a General

Aques país té uns 340 milions de residents. Ahir un estat va arribar als 26,000 nous casos i el total pel dia passa molt dels 40,000. El total de morts fins avui son 135,213. Com a introducció cal saber quea diferència de molts països europeus l’epidèmia del SARS-CoV-2 a 27 dels 50 estats no sols no està controlada sinó que empitjora visiblement cada dia, sobretot en aquest moment a Califòrnia, a Texas,(sembla haver una tragèdia a Houston) a Arizona i a Louisiana, degut a la desobediència dels ciutadans a les recomanacions del CDC i del NIH, i també a l’engrescament del Sr Trump amb els seus tweets: ALLIBEREU Luisiana, LLIBERTAT per Arizona, etc. Ell comptava amb el benestar econòmic per guanyar la reelecció i ara, amb una recessió inevitable i greu, tot s’esfuma amb el retorn dels confinaments i tancaments. A Houston i Arizona els hospitals ja estan plens. No s’ho pren bé. Segueix repetint que el virus no és res i que caldria obrir-lo tot i tornar a treballar. Aquest home sempre ha acomiadat en l’acte qualsevol funcionari que gosés contradir-lo, com ara clarament fa la Sanitat Pública. De moment ha prohibit a Fauci i al Director del CDC acceptar invitacions per parlar a laTelevisió, però ells sempre tenen els webs i les converses per Skype amb video. En qualsevol cas, l’admirable Tony Fauci té gairebé 80 anys i no ha de tenir por de res. Representa la ciència i fa com cal fer.

Aquesta situació que podria durar mesos com va passar a Nova York posa un problema molt difícil a les escoles públiques. Com a exemple relevant, Harvard, el MIT de Boston i totes les Universitats estatals de Califòrnia han anunciat que aquesta tardor no hi haurà classes presencials, només telemàtiques. En Trump, furiós, ha anunciat que tots els estudiants estrangers matriculats a un curs per internet perdran el visat i hauran de ser deportats. Harvard ja ha posat un plet contra el Govern.

I en un ambient així, què han de fer les escoles? Ahir Trump va anunciar que totes les escoles americanes han de reobrir. Ell sap que no té cap autoritat per manar això, però fa xantatge: pressionarà els governadors i si algú es nega li tallarà les subvencions. El governador de NY ja li ha contestat. Molts dubten que pugui imposar sancions. Avui tots els diaris parlen del problema.

Els estats tenen sistemes escolars bastant diferents però en general hi ha districtes escolars dirigits per un superintendent a les ciutats o comtats, els quals formen part d’un Consell o Agrupació a la seva capital, que intenta coordinar. Hi ha fins i tot a algun estat districtes que poden imposar i cobrar impostos de tots els residents. El president del consell dels orgullosíssims “districtes escolars independents” de Texas ha explicat molt bé el problema. Com de costum Trump ha parlat d’una cosa que ell no entèn sense preguntar els seus funcionaris i ha près una iniciativa per ràbia. Cada dia en fa una de nova, perquè te molta ràbia pel seu ensorrament a les enquestes i ha entès que la fi s’acosta.

1. Evidentment els interessos tant dels nens com dels pares estarien servits amb una re-obertura immediata de totes les escoles, si es pogués fer amb seguretat. A més, hi ha molts menuts que necessiten l’esmorzar i el dinar gratis que donen les escoles i ara viuen de les obres de caritat.

2. Si hi hagués lògica, en vista de la falta de guarderies, les escoles s’haurien hagut d’obrir ABANS que les fàbriques. Què haurien de fer els pares si els nens es queden sols a casa?

3. Tothom vol seguir els consells clars de la Sanitat Pública: distanciament i mascareta, només que es mes fàcil de dir que de fer. A España fan un “ordeno y mando” al BOE i tothom se les ha d’arreglar com pugui, però aquí la gent interessada almenys pot parlar.

4. Diuen que cal reduir el nombre de nens a cada classe, però què faran si no hi ha prou espai? Moltes escoles estaven ben plenes abans del virus amb massa alumnes a cada classe. I ara què?

5. Moltes escoles rurals tenen edificis vells on hi ha finestres pero cap aire condicionat i a l’estiu ningú pot aguantar la calor amb mascareta. La ventilació és dolenta, que era precisament el problema dels bars, cinemes i locals nocturns que van haver de ser tancats. A més, a moltes zones rurals els alumnes es passen molt de temps (fins 45 minuts) al bus escolar. Com es fa el distanciament a l’autobús?  I què passa en els menjadors i durant els jocs durant l’esbarjo?

6. Cal desinfectar-ho tot amb més empleats, però qui els pagarà? Diu que necessitaran separadors de plàstic? Qui els ven i els sap muntar i qui paga?

7. Potser el problema més difícil és que molts mestres tenen por que totes les mesures siguin insuficients. Els nens no son gaire contagiosos pero la família si. Que fa un nen si la família es posa malalta? Hi ha mestres que s´han jubilat durant l’estiu, altres que no volen tornar i ningú nou s´ha presentat. D’on treuen els mestres per fer classes més petites? El Sindicat dels Mestres està expressant molta preocupació per la seguretat. Això s’hauria de decidir localment segons la situació, però avui s’han declarat 50,000 nous casos, i ja van 3 milions! Trump només es pensa que això l’ajudaria a ser reelegit. Els sindicats dels mestres semblen estar en contra. Voldrien naturalment re-obrir, però només quan es pugui fer amb seguretat, no pas al mig d’un rebrot tan greu.

8. Molts d’aquests problemes només es poden arreglar amb diners. El Congrés ha aprovat un ajut de nomes 180 milions que fa riure o plorar. En caldrien 1,500 milions

En Trump sovint diu coses davant les càmeres de TV que el retraten. Ha dit que ell, és un “geni estable” “que sempre té raó” i que “és molt poderós”. La seva neboda, que és una psicòloga clínica titulada el caracteritza en el seu llibre com un narcisista greu i psicopàtic. Fins ara, tenia totes les de guanyar la reelecció però l’epidèmia i la revolta contra el racisme l’han ensorrat de forma catastròfica i he decidit lluitar de forma bruta suportant el supremacisme blanc i menystenint la importància  del virus, com la seva base (classe treballadora blanca poc educada) sembla voler.

Molts esperem amb ansietat el dia de l’elecció, el primer dimarts de novembre, a menys de quatre mesos d’avui. Lluirà el sol i els ocells cantaran.

AFEGIT 10 juliol 2020: Responent a la campanya de Trump per fer reobrir Immediatament les escoles i universitats, l’Acadèmia Americana de Pediatria ha publicat que ells (naturalment) reconeixen la importància de l’escola per al desenvolupament infantil, però que això no vol dir que les escoles s’hagin d’obrir quan hi ha un perill sinó quan les circumstàncies ho permetin.

Joan Gil

 

 

 

No hi ha resposta

08 abr. 2020


Trump a la TV sobre el Covid-19: Xarada o Carnaval?

Classificat com a General

El President Trump ha aconseguit establir un domini total i absolut del Partit Republicà i de la seva administració. Quan tria una persona, li exigeix lleialtat absoluta i obediència incondicional. Si un parlamentari del seu partit presenta objeccions (cosa que ha passat però ja no passa) és eliminat quan arriba el temps de la reelecció. Tots rels candidats han de guanyar una primària i els trumpistes durs es presenten en massa als col·legis electorals, assegurant-se que només el candidat aprovat pugui ser elegit. El Partit Republicà és molt antic, era el de Lincoln i representava la tendència conservadora legítima necessària per l’alternança de poder, mentre que ara, inesperadament, ha esdevingut un cau implacable de supremacistes, capitalistes sense control i gent cruel i autoritària. Pel que fa als membres de l’administració, Trump acomiada sense contemplacions a qualsevol que gosi contradir-lo. Es pensa que ell és la llei i que la Constitució enlloc de limitar i definir el seu poder li permet fer com vulgui. L’emperador Romà Calígula deia que ell era l’únic home lliure de l’imperi.

Rebut per correu fa una setmana

L’epidèmia actual li ha donat una oportunitat d’exhibir la seva personalitat. S’ha sabut que la Xina havia notificat els EUA del perill a primers de gener del 2020. El NYTimes ha descobert i publicat una carta que un col·laborador trumpista seu anomenat Navarro li va enviar el gener avisant molt explícitament del perill inevitable que s’acostava. Trump ho va menystenir tot fent burles, insults i no va preparar res, sinó que va desfer un Comitè presidencial encarregat de vigilar la situació sanitària del món. Ara encarat molt reluctantment amb un desastre que ja no pot negar i preocupat sobretot per la greu situació econòmica, només pensa en reactivar l’economia tornant a fer treballar tothom. Ho va dir be clar fa una setmana: per Pasqua volia veure les esglésies plenes (i l’endemà tothom a fer feina). Fauci (veieu més abaix) li va respondre que només el virus fa el calendari. Uns quants estats governats per republicans i més aviat rurals compartien l’escepticisme presidencial, veient-ho tot com una exageració i negant-se a manar un confinament o preparar res.

El Sr Trump va començar a fer conferencies de premsa televisades amb membres del seu Comitè del virus, dirigit pel Vicepresident, l’home que havia negat que el tabac causés càncer i que com a governador d’Indiana havia bloquejat la distribució d’agulles netes per combatre una epidèmia de SIDA. Altres membres son una senyora amb un doctorat, coneguda com a especialista de la salut i investigadora que havia tingut fins ara bona reputació, la qual sovint iniciava les seves presentacions, dedicades a les estadístiques, saludant el President i agraint-li l’extraordinari lideratge. Altres membres que parlaven farien el mateix. Es veu que aquesta senyora té un nét infectat amb el virus, però diu que no va a visitar-lo per evitar el perill de transmetre el virus al President. No sé si el Caudillo Franco gaudia de tanta lleialtat. Altra gent eren el Surgeon General, que no deia res interessant i al final el cap de FEMA (l’agència federal que existeix per abastir i salvar la gent després d’un desastre, com ara un huracà, un tornado o una inundació, que afirmava que la seva agència ho podia fer tot subministrant protecció, proves i ventiladors a tot arreu on es necessitessin. Es veu que s’ho creia.

Però de qui debò volia parlar es del Dr. Anthony Fauci, Director de l’Institut d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses del NIH (que està darrere del meu pis). Aquí hi ha una gran diferència. En Fauci, un senyor petit i prim, de gairebé 80 anys, és un home amb un historial fantàstic de contribucions científiques de gran importància, per exemple sobre el virus del SIDA i les malalties autoimmunes, com el Lupus o l’Artritis Reumàtica. No sols ha sabut situar-se fora de l’escandalosa actuació del seus col·legues trumpistes, sinó que en el seu llenguatge clar i seré ha dit i explicat sempre la veritat i l’estat de coses. Tota la premsa el reconeix com la primera i més sincera autoritat en la matèria. Novaiorquès de naixement (parla encara amb una mica d’accent de Brooklyn) ha passat la seva carrera exclusivament al NIH. Fins i tot es va casar amb una infermera també del NIH i ha rebutjat moltes ofertes amb sous milionaris. És un orador amb una serenitat i domini de la llengua extraordinaris. Ha hagut d’escoltar moltes bestieses presidencials i els periodistes li fan comentar, que és un compromís, però no es doblega mai. Ell domina la llengua anglesa: sense referir-se mai al President ni citar-lo, ho explica tot d’una forma que contradiu les declaracions presidencials. Diuen que Trump està molt enrabiat i voldria treure’l. Fauci ha quedat exposat a molts perills i amenaces dels trumpistes furiosos: ara necessita una escorta de seguretat les 24 hores.

És difícil sumariar les absurditats falses que Trump afirma, fins i tot quan no està fent referències polítiques: ell deia cada dia que el problema de la falta de proves diagnòstiques estava resolt, mentre que tots els governadors les demanaven a crits; deia que tot el personal sanitari ja tenia protecció, però els governadors i els metges i treballadors es queixaven del contrari. Es burlava dels governadors que exigien ventiladors i no els podien comprar: els governadors exageraven i en volien masses.

La llei de producció en temps de guerra, ja activada, li permetia manar a les fàbriques que produïssin coses necessàries, però ell els demanava favors que no li concedien. És clarament evident que els productes fabricats (ventiladors i protecció pel cos sanitari) caldria donar-los a la FEMA federal per un preu raonable i negociat per ser distribuïts als estats que els necessitaven, però no: va decidir que un cop fabricat, les companyies ho venguessin tot al mercat lliure. Immediatament tots els estats i la FEMA van començar a competir i barallar-se pels articles i els preus van pujar pel cel sens dubte amb gran satisfacció pels propietaris, sempre trumpistes. Ara sembla que s’ha arreglat i els usuaris van rebent coses necessàries. Poc a poc, però en temps.

Probablement la qüestió més grotesca és que un dia Trump es va posar a defensar l’ús d’un medicament anomenat hydroxyquinidina, aprovat contra la malària i també pel lupus i la febre reumàtica, per a la prevenció i tractament de la infecció amb el Covid. Pot imaginar algun lector el Sr Quim Torra o Sánchez surtint a la tele aconsellant la gent i els metges com tractar la malaltia? En Trump no té por de res: va afegir que tenia un bon “feeling” (sentiment) i que ell sempre tenia raó. Sembla que la idea va sortir de diferent webs de l’extrema dreta i fou promoguda per Elon Musk (el de Tesla) i alguns altres locutors de ràdio, basant-se en un article absurd publicat a una revista francesa. El Sr Trump va afegir orgullosament que ja hi havia una distribució de 23 milions de píndoles a la disposició dels pacients. El problema és que no hi hagut assaigs clínics (ara la Food and Drug Administration sota pressió n’ha organitzat un), que la substancia és perillosa sense supervisió medica i que als experts els sembla molt improbable que serveixi de res. A més, malalts que pateixen de lupus i necessiten aquest medicament ara no el troben. Personalment em costa feina creure que això ha passat. Ara s’ha barallat amb el Primer Ministre indi que ho havia dubtat. I està amenaçant amb tallar les subvencions a la WHO (OMS) perquè ha fallat. Ell no, mai.

Els intercanvis entre Trump i els pocs periodistes a les Conferències de premsa posen malalt o fan riure. En general el senyor tria per fer preguntes només periodistes que ell coneix, ignorant sempre els del NYTimes, el Washington Post, CNN o la Televisio Pública. Així i tot la sessió degenera en crits, gent parlant al mateix temps, ell negant-se a respondre o canviant el tema. Algú va intentar preguntar a Fauci si estava d’acord amb el President en l’assumpte de la quinina, però Trump li va tallar la paraula, dient que ja havia fet masses preguntes mentre Fauci al seu costat somreia sense dir res.

Hi ha moltes cadenes i emissores de TV. Al començament de la crisi transmetien les conferencies de premsa de Trump però ara pocs ho fan. En canvi els governadors de molts estats sobretot Cuomo de NY, surten en viu sovint emocionats a la TV i expliquen com van les coses sense fer propaganda política ni mentir.

Hom no sap què dir en aquesta situació. El país s’ha dividit en dos bàndols irreconciliables, amb Trump controlant totalment un dels dos i l’altre fatalment dividit entre els progressius que suportaven Bernie Sanders i els del molt problemàtic Joe Biden. Com acabarà? Ja veurem com es farà l’elecció. Els Republicans es neguen a acceptar el vot per correu i ningú sap com estarà el virus al Novembre. Podria haver un rebrot del virus. A més, el cas és molt complicat perquè no hi ha cap vot federal, sinó 50 vots diferents a 50 estats sota lleis locals. Els federals tenen l’obligació constitucional de defensar i protegir el dret al vot i les llibertats personals, però no a dir a cap estat com s’han d’organitzar la votació.

AFEGIT 10 Abril 2020
6,3 nous milions de treballadors van intentar sol.licitar subvencions per atur aquesta setmana portant el total a uns 10,6 milions. Hi ha molta gent que no pot comprar menjar i a certs barris a NY només la meitat dels residents han pagat el lloguer o la hipoteca aquest mes. Ningú ha cobrat els 1,300 $ per persona, encara que diuen que els qui tenen compte corrent podrien rebre’ls la setmana que ve. Els que esperen un xec hauran de seguir esperant. Pocs petits negocis han rebut els préstecs bancaris garantits promesos per la llei. Els posen a la llista d’espera. Els bancs segueixen dient que no tenen instruccions clares del govern federal. El Banc Federal ha estès un nou crèdit de 2,3 bilions als bancs perquè no deixin de pagar i donar crèdits. I el Congrés estudia un altre nou paquet d’ajut per altres 2 bilions però els Dems i Republicans no es posen d’acord. I finalment, els Republicans estan demanant que Trump aturi les seves Conferències diàries que li estan fent mal. I tant. Son pallassades i mentides que no fan gràcia.

AFEGIT. 13 Abril 2020
El tema d’aquest punt, l’absurditat de les rodes de premsa llargues diàries del President envoltat dels seus titelles (amb l’excepció Fauci), ha estat notada per molts diaris i també per personalitats del Partit Republicà (!). No caldria fer-ho cada dia, hauria de ser breu i limitat al tema sense divagacions ni insults al diari. La resposta de Donald Trump? Està allergant la duració de les trobades i intensificant els seus insults, opinions personals, política i provocacions. Aquest senyor, com el Caudillo, el Duce i el Führer no tolera disensió.

Joan Gil

2 respostes

10 des. 2018


Mirant d’Entendre el Caos a la Casa Blanca

Classificat com a General

  1. Entenen els lectors que passa a la Casa Blanca? Será Trump acusat d’alguna cosa? Serà destituït? Que fa el Fiscal especial Robert Mueller III? Mueller ha estat extraordinàriament eficaç prevenint filtracions de la seva oficina, cosa gairebé impossible a Washington, però així i tot ha sotmès tres persones a la justícia federal ordinària al Districte de Columbia i a Manhattan, cosa que l’ha obligat a escriure sumaris de les seves raons, referint-se a un misteriós Individual-1, mai identificat o directament acusat, que en part han estat públics. A més els grans diaris, el Times de NY i el Washington Post, contínuament insultats per Trump han conduit moltes investigacions independents. Mentre Mueller no publiqui els seus resultats tot són sospites i res és segur però poc a poc ja anem sabent coses.

Un detall preliminari que cal aclarir és que no entenent el sistema americà, molts lectors quedaran sorpresos llegint que el vell Congres d’abans de les eleccions de novembre segueix en funcions amb plena autoritat. El nou Congrés prendrà possessió el 3 de gener i fins aquell dia l’antic congrés pot seguir fer com vulgui. El costum americà vol que un polític o dignitari dies abans de la seva fi sigui un lame duck, un ànec esmorteït que no pot fer res que no sigui una emergència, però alguna vegada si que han fet coses per causar problemes als nous. I la seva legitimitat constitucional és inqüestionable.

Recordant “the Donald” del passat…

Tothom que viu o ha viscut a Nova York el recorda per la seva arrogància i poca vergonya. Era un playboy incorregible, un lliberti casat tres vegades, dues amb models, un desenvolupador de grans propietats urbans, exitós pero perillós pels socis: quan van obrir la tranquil-la ciutat d’Atlantic City a Nova Jersey als casinos, va fer una fallida fraudulenta on es va arruïnar però van ser els socis i accionistes els que ho van perdre tot. Es vanta sempre de no pagar impostos. Potser feia riure o entrenia, però els novaiorquesos no l’estimaven mai. Estava a favor del divorci i l’avortament pero en la seva versió actual associada amb la dreta religiosa, recomana la pregària després de cada cataclisme i va citar un cop la famosa epístola de Pau als Efesians, tan estimada pels Protestants. I vol prohibir sota pena de presó tots els avortaments.

…tan diferent del President Trump actual

Hi ha raó per estar avergonyits de l’home que dirigeix el Govern federal. Fins ara els Presidents que jo he conegut, tant els bons com els mediocres, eren gent respectable i ben parlada que tenien l’interés de la nació com el seu objectiu final, no el seu narcisisme i set de poder. The Donald no és com els seus predecessors: és un home infamement mal parlat, que crida insultant en públic gent millor que ell, que escriu tuits ofensius amb faltes d’ortografia i mentides, incapaç de cap discreció, que va pujar al poder pensant que seria com el Caudillo Franco, que podria ignorar les lleis, manar el que vulgués sense respecte a la llei ni al Congrés, que exigia “lleialtat” personal (obediència) de gent com el cap de la policia federal i del Departament de Justicia, que només poden ser lleials als EUA i les seves lleis, que va intentar seriosament fer empresonar la Hillary Clinton i l’ex-Director del FBI Comey, que va intentar destruir sense substitució l’assegurança obligatòria de malaltia d’Obama i que segueix denunciant com una estafa xinesa el canvi climàtic, que està promovent la reintroducció de centrals que cremen carbó, que ha eliminat lleis contra la pol·lució dels autos, que ha reduït les mides i superfície dels pars nacionals i permès exploracions petrolieres a llocs sensibles, que diu que els immigrants centreamericans son criminals, terroristes i violadors, que ha manat a l’exèrcit a la frontera amb ordres de disparar a tocar contra immigrants desarmats, que ha separat milers de nens petits de les famílies, que a vegades insulta la OTAN i a vegades dona ordres, que destrossa tots els tractats comercials, que ell vol substituir per tractats bilaterals dictats per ell tot sol, que ha tolerat i suportat l’agressió d’Aràbia Saudita al Iemen, que condueix guerres no declarades pel Congrés a la meitat de països africans, que sense cap raó va reintroduir les poques sancions anti cubanes eliminades per Obama, que guanya diners extra fent propaganda dels seus hotels i golfs…

El pitjor de tot va ser l’incident de Charlottesville a North Carolina ara fa més d’un any. Moltes organitzacions de drets civils estaven fent campanya al Sud per fer desaparèixer les estàtues de figures i generals de la Confederació. Potser l’acció sembla exagerada pero és que els Negres les ressentien perquè moltes havien estat construïdes com a resposta orgullosa a la desegració racial. L’extrema dreta, una cosa així com Vox i totes els anti-catalans de Ciutadans, el PP i el PSOE units en una veu van convocar una odiosa manifestació en defensa dels militars esclavistes. Anaven armats, amb torxes i duien banderes nazis i cartells amenaçadors i hi havia crits antisemítics.  La policia, molt alarmada, va intentar arraconar-los tancant el centre i la gent democràtica i progressiva va organitzar una contramanifestacio pacifica multiracial. Va acabar molt malament amb l’assassinat d’una dona per un cotxe llençat contra la mani que a mes va deixar molts ferits molts ferits. En Trump va comentar que “hi havia molt bona gent a tots dos costats i que calia sentir a tothom” I que veia criminals als dos bàndols. Bona gent els que es manifestaven amb esvàstiques i amenaçaven als negres, jueus i hispans? Hem caigut molt baix. Vergonya, Sr. Trump!!

La Col·lusió amb Rússia

La intervenció russa amb abús de Facebook, grups socials i anuncis pagats havia començat molt abans de la campanya, probablement durant els anys de George Bush. Facebook en va treure legalment molts milions de $. La seva intenció era clara i no gaire diferent del què gent com Ciutadans o Vox volen contra Catalunya: crear dissensió i divisió  al pais, apujar el to de les baralles i actuacions, donant permís per insultar fins fer-les incivilitzades i, sens dubte obrir la porta a la violència sense estar-hi directament embolicats. Pretenen crear dubtes sobre la vàlua de la nostra Democràcia al país i amenaçant amb mala reputaciò a la resta del món. Quin interés  podrien tenir aquesta gent en ajudar en Trump? Cap, si no és que van veure una oportunitat molt gran per fer-nos perdre la fe que teníem en la nostra pau interna, sistema judicial i llei.

Trump, que té negocis a molts països del mon, ja feia temps que, impressionat pels nous multimilionaris russos, volia construir un gratacels a Moscou i potser fer altres negocis. Probablement van ser els russos qui es van acostar a la campanya de Trump amb propostes. Notable és una trobada a la torre Trump de la 5a. Avinguda, seu principal del clan, d’una agent russa amb els fills i el gendre de Trump,  i altres notables del grup, on li van fer saber que tenien materials bruts sobre la Sra Clinton. Oferien  publicar „trash“ i els trumpistes van quedar molt satisfets. Als actes electorals  cridaven „lock her up“ (tanca-la a la presó), cosa que el candidat prometia amb gran satisfacció.

 

Els e-mails i la Hillary Clinton

Té dues parts independents: la primera és que durant el seu temps de Secretaria d’Estat, enlloc d’utilitzar el servidor oficial, escrivia email utilitzant un servidor privat a casa seva. Quan això va ser exposat, abans d’entregar al govern còpies del seu tràfic, va esborrar uns milers d’emails, dient que eren coses privades. El problema es que entre altres coses utilitzava la seva posició oficial per facilitar l’accés al govern de donants a la (molt corrupta) fundació benèfica que ella tenia amb el seu marit, una font immensa de diners. Els donants no pagaven sols per fer caritat. Quan Trump es refereix als emails de la Hillary, es refereix a això.

La segona part es el hack d’emails del Comitè Demòcrata Central sobre la candidata Hillary, en particular del seu director de campanya boicotejant de forma bruta la campanya de Benie Sanders, que estava a punt de guanyar legitimament la candidatura contra Trump i els dubtes del cap de campanya sobre el caràcter, coneixement i capacitat de la Hillary. Un hack del que sigui als EUA és sempre un crim federal, comès sens dubte pels russos, pero no és cap crim sinó us de la llibertat d’expressió divulgar el contingut del hack. Això ho va fer el Sr Assange des de Wikileaks. Diuen (no confirmat) que el llavors  chairman Manafort de la campanya Trump va anar a l’Ambaixada Equatoriana a Londres tres vegades a discutir els detalls. És sens dubte aquest el material brut que havien oferit al clan Trump a la primera trobada.

Tapant boques perilloses

El Sr Trump sembla haver rebut sol·licituds econòmiques (xantatges) relacionades amb les seves relacions sexuals per llarg temps amb una actriu pornogràfica i una model de Penthouse. En tots dos casos a traves del seu advocat i noi de fer encàrrecs Michael Cohen, va pagar quantitats considerables a les dues dones. Resulta que això si que és un crim federal segons tots els juristes que n’han parlat. Pagar per fer callar gent amb informació negativa durant una campanya es il·legal. Si Trump no fos el President, podria ser encausat i jutjat, pero segons doctrina establerta això és impossible mentre sigui President en interés de la nació. Ara bé: n’hi ha prou per un impeachment i destitució? En qualsevol cas, el dia que surti de la Casa Blanca el fiscal l’estarà esperant. La protecció només és un ajornament. El fiscal federal del Districte Sud de NY a Manhattan actuarà. L’ “individual-1”  com diu en Mueller rebrà un nom.

El cas de Manafort

Paul Manafort, antic chairman de la campanya Trump es un individu molt desagradable que sembla haver irritat el fiscal Mueller amb les seves mentides i falta de vergonya. Ell es pensa que no està en perill perquè Trump l’indultaria.

Abans de  l’annexió de Crimea per Putin, Manafort havia esdevingut conseller electoral del President d’Ucraïna, en un règim colossalment corrupte, anti rus i ultra nacionalista. Va cobrar una fortuna molt gran que segons alguns arribaria al 300 milions €. Enlloc de pagar impostos, va rentar molts dels diners. Enlloc de retirar-se a viure la bona vida, va encetar un estil de vida exuberant i luxuriós que ni ell es podia permetre.Va entrar de Chairman a la campanya Trump per uns mesos, on va ampliar els contactes amb el Kreml, intentant organitzar una trobada Trump-Putin i arrencar la promesa que totes les sancions contra Rússia serien eliminades. Segons els documents de Mueller va continuar defensant interessos econòmics de Trump a Rússia, sobretot la construcció de la torre i probablement va seguir rentant diners, a més de visitar Assange. Va indignar Mueller perquè va trucar un testimoni contra ell per intimidar-lo, per mentir repetidament i potser per haver explicat a algú de la Casa Blanca quines coses preguntava Mueller. Com que encara no ha estat condemnat, tenia dret a la llibertat provisional (els EUA no són com Espanya) que Mueller va fer revocar per un jutge federal per la seva mala fe, mentides i falta de cooperació. De tot això, ni cal dir-ho, el Sr Trump no en sabia res.

Com acabarà tot?

Potser algun lector m’ho pot dir. Després d’haver succeït una estona amb les seves barbaritats, ara la Casa Blanca sembla estar enfonsant-se sense direcció i el Partit Republicà que semblava haver caigut en les seves mans, està trontollant. És curiós com l’home persevera amb les seves mentides. El Washington Post el tracta de Pinocchio. L’endemà dels seus tuits i discursos tots els diaris publiquen proves de les seves mentides. Ell ho repeteix tot una altra vegada ignorant-los.

Caldrà esperar a veure que diu l’informe de Mueller. Segons la llei actual, a diferència d’investigadors similars anteriors, no pot presentar-lo directament al Congrés, sinó sols al Fiscal General que sens dubte será fortament pressionat per fer-lo públic en l’acte. La paraula impeachment se sent cada dia mes. Potser la nova Casa de Representants ho faria però el judici ha de ser al Senat on tindria poques possibilitats

Impeachment perquè? La col·lusió entre Rússia i la campanya Trump va existir molt clarament, però era un crim? Els juristes tenen diferents opinions. Políticament fou una abominació i una bufetada a la cara de tots els ciutadans pero no està clar que fos un crim. Confiem que el nou Congres faci una llei.

Va cometre Trump algun crim economic, com per exemple rentar diners o amagar diners? Molts dels seus amics ho feien, pero ningu h pogut dir-ho de Trump.

Pagar diners a dues amants? La definició d’impeachment és que es fa com a resultat de “high crimes and misdemeanors” N’hi per tant? Amb en Clinton ho van provar per menys.

Per  les històries dels emails? Potser Assange rebrà algun dia, peròno Trump. Difondre coses publiques a aquest pais encara no pot ser un crim. Als hackers russos segur que no els enxamparan.

El gran i més amenaçador dels problemes de Trump és Obstrucció de Justícia, el disbarat absurd que va costar el càrrec a  Nixon. El paranoid Nixon havia manat una entrada il.legal a l‘oficina del Comitè Nacional Demòcrata a l’edifici Watergate. Nixon ho va negar tot i va intentar acomiadar els investigadors. I això sí que era un acte criminal. Trump ho ha estat fent descaradament i en públic com si fos un Caudillo intocable por la Gracia de Dios. És per això que de debò està en perill. Ara bé: per ser culpable d’obstrucció cal haver  comès un crim. Si Trump no va cometre cap crim en els seus tractes amb Rússia, té raó d ‘haver-se queixat de la investigació de Mueller i no hi ha obstrucció. Mentretant  en silenci el  Vicepresident Pence cada dia sembla més preparat per qualsevol esdevenimentk

O sigui que ja veurem. El Sr Mueller ja no pot trigar gaire.

 

Joan Gil

 

 

 

 

No hi ha resposta