Etiqueta arxiu 'Donald J Trump'

16 oct. 2020


Com votarem aquest any als Estats Units

Classificat com a General

Coses que cal saber per entendre la situació

El vot del primer dimarts de Novembre no és cap vot federal, perquè això no existeix: el Congrés federal només va fixar la data ja fa molts anys, però es tracta de 50 eleccions separades fetes segons les lleis i procediments estatals (51 si comptem Washington DC, que no és cap estat). Aquí parlarem de l’elecció presidencial només però la butlleta conté un llistat llarguíssim de càrrecs per elegir, com 33 senadors (un terç), tots els representants a la Cambra Baixa (l’anomenada Casa dels Representants, més de 400), i a alguns estats es fan coincidir també les eleccions locals: governador, ministre de justícia, representants i senadors a l’assemblea estatal, caps de policia, jutges de tota mena, altres càrrecs i sovint referèndums locals. Les dues Cambres Federals, el Senat i la Casa de Representants no han estat mai ni poden ser dissoltes. El seu termini (2 anys pels representants i 6 pels senadors) comença i acaba automàticament  el 3 de Gener cada dos anys.

Un problema molt complicat que s’ha discutit molt és que el President no és elegit per majoria popular sinó pels estats a través d’un Col·legi Electoral, com exigeix la Constitució. El nombre d’electors de cada estat depèn de la seva població i és sempre igual als dos senadors federals que tots tenen, més el representants que toquin segons la població amb un mínim d’un. Hi ha doncs estats i la capital Washington que tenen tres electors, el mínim, i estats com Califòrnia o Nova York amb cinquanta-tants. Aquesta situació condiciona moltes coses. Hi ha estats on el resultat del vot popular és tan clar i segur que els candidats gairebé no hi fan campanya (com ara Nova York o Califòrnia). La lluita electoral es confina als estats sense majories clares (diguem la Florida, Arizona, Wisconsin, Pennsilvània) que son els relativament  pocs llocs on els candidats lluiten i els seus electors poden decidir qui guanyarà. Que el vot electoral superi el popular ja ha passat moltes vegades. Pels pares fundadors al segle XVIII, el federalisme era molt important i no es fiaven del seny individual. El lector pot afegir-se a la discussió interminable sobre el tema.

El Partit Republicà intenta suprimir els vots tant com pot

Això va començar després de la guerra civil. Els republicans de Lincoln havien guanyat, però això no volia dir que veiessin els negres com iguals i els van denegar o fer difícil votar. Després de la mort de Kennedy, el President Lyndon Johnson va fer aprovar la llei de drets civils seguida d’una segona llei electoral que establia clarament el dret dels negres a votar. Fou una gran victòria pels lluitadors dels Drets Civils.

Però fins al dia d’avui el problema no s´ha resolt. Caldria molt espai per explicar-ho, però hi ha moltes formes de fer la punyeta amb lleis estatals perquè només pocs negres puguin votar. Perquè ho fan? Potser per racisme, qui ho sap, però sobretot perquè l’experiència demostra que contra menys gent voti, millors son els resultats republicans. I perquè? Ells diuen sempre que perquè hi ha frau massiu (!) i encara que no puguin donar exemples, ho segueixen dient. Trump immediatament després de la seva elecció va començar a cridar que la Clinton havia tingut milions de vots més que ell degut a frau massiu dels Demòcrates. Quines  proves tenia? Cap. Era una mentida absurda que tots els responsables d’eleccions negaven. Però Trump segueix repetint-ho.

Les enquestes i els plans postelectorals de Trump

Els resultats actuals (publicats diàriament per molts diaris son aclaparadors, gairebé sense precedent: Trump serà apallissat. Hi ha qui recorda que això també ho deien de la Hillary Clinton, però és que ara la diferència entre els dos candidars és cinc vegades més gran. Com s’ho pren en Trump? Molt malament i amenaçant. Cal recordar que molts epidemiòlegs avisen contra les llargues cues i les aglomeracions de votants als col·legis electorals. Per evitar-ho, la majoria d’estats han introduït el vot per correu opcional. Les enquestes demostren que la majoria de trumpistes menystén i infravalora l’epidèmia i volen anar a votar en persona; els demòcrates en canvi  tenen por del virus i votaran pel correu. Però el Sr Trump dirà, com ja ha anunciat que el vot per correu és un frau massiu del Partit Demòcrata (!), enviarà advocats i assistents a presenciar el recompte de vots per correu fent anul·lar paperetes per petits defectes tant com puguin i Trump recorrerà  al Tribunal Suprem, on amb la nova jutgessa ell guanyarà i es farà proclamar president (com va passar amb Al Gore, que el Tribunal, aturant un recompte va declarar perdedor contra George Bush). És un disbarat fenomenal però ja té un exèrcit d’advocats preparant-se i han demanat per escrit a tots els estats quines mesures anti-frau prenen (moltes, no hi ha hagut mai un problema digne de ser recordat). En Trump anuncia de fet de forma anticipada que Biden vol guanyar fent una estafa massiva i que ell ho resoldrà (!!!!!)

Com es vota

En primer lloc, cal estar registrat com votant que és molt fàcil. Cal firmar un paper jurant que el sol·licitant és ciutadà dels EUA i cal triar i declarar si hom és demòcrata, republicà o independent, cosa que permet participar a la majoria de primàries. Hi ha alguns estats on les primàries son obertes i hom pot votar al partit que vulgui, però només a un. A partir d’això, tot és diferent segons l’estat on hom  viu.

Quan jo vivia a Nova York només hi havia un vot el dia oficial com a Catalunya i els votants havien d’anar al local designat. A altres estats actualment la gent pot anar al local que vulguin sempre que sigui al comtat (districte) on viuen.

Ja des de fa anys hi ha quatre estats que van suprimir completament el vot presencial simplement per fer-ho més fàcil i atraure més votants. Eren tots a l’Oest, Oregon, Utah, Colorado i un altre que no puc recordar. Tots els votants registrats reben la butlleta per correu i poden tornar-la omplerta sigui per correu, sigui dipositant-la a certes bústies d’acer especials vigilades i molt difícils d’obrir. No hi ha hagut mai queixes de frau. Que jo sàpiga fins al dia d’avui uns 12 milions d’Americans ja han votat.

Vaig tenir oportunitat de veure una altra novetat a Texas: el vot avençat. Les urnes s’han de tancar el 3 de novembre, però qui diu que no es puguin obrir abans? Texas obria un nombre limitat de locals dues setmanes abans, alguns oberts cada dia, altres durant el cap de setmana o altres dates segons el lloc on estiguessin. Això resolia molts problemes amb per exemple obligacions laborals, malalties, mal temps… S’hi veien als locals sobretot dones amb fills i ancians. És difícil d’entendre perquè això no sembla haver arribat a Europa. Ara, per esquivar el virus, molts estats que no ho feien han posat en marxa el sistema amb èxit impressionant. Al meu veïnat de Virginia aquests locals es van obrir un mes abans de l’elecció i cada dia tenen cues d’hores mai vistes. A Georgia igual. Segur que el nombre de votants haurà augmentat molt, que es del què es tractava. Al meu estat, Maryland, tots els locals per qui vulgui fer vot presencial s’obriran el dia 26 d’octubre, evidentment una setmana abans del 3 de novembre. Tots els locals tindran també una bústia per dipositar-hi els formularis del vot per correu i estalviar-se les cues.

Pel que fa al vot  enviat per correu que Trump segueix repetint que és una estafa cal dir que ja es reconeixia als temps de la Revolució en 1776 i que l’exèrcit l’ha facilitat sempre als soldats. Tots els estats han reconegut sempre el vot per absència justificat i sol·licitat. Ara amb el virus molts estats han fet aquest vot electiu, per tothom que vulgui sense haver de donar explicacions. De fet envien a tots els votants la petició per fer-ho. A Maryland es pot demanar per Internet.

El meu estat ho farà tot: vot presencial tradicional, vot presencial avençat, vot per correu o usant una bústia especial. Els altres estats faran com vulguin, com es el seu dret. Que cap votant es queixi de falta d’oportunitats.

Una cosa és segura: a la nit del 3 de novembre no es proclamarà cap president. Els col·legis electorals es reuneixen a la capital dels seus estats el 20 de desembre. Fa poc, el Tribunal Suprem va prohibir els electors anomenats faithless, o sigui els que després de ser elegits per votar per un candidat s’ho pensen i decideixen triar un altre. Envien el resultat dels vots al Senat, on el 6 de gener el vicepresident sortint davant del nou Senat entrant obre els 51 sobres i proclama el nom dels nous President i Vice-President. En aquest moment, l’espectacle fabulós de l’elecció presidencial queda tancat i el jurament dels nous líders te lloc el 20 de gener.

Ja ha passat dues vegades que el Col·legi Electoral no ha donat la majoria a cap candidat. En aquest cas, el President hauria de ser elegit per la Cambra de Representants, cosa bastant complicada. Perquè? La Constitució especifica que l’elecció s´ha de fer donant un sol vot per cada estat. Els representants s’ho han de fer entre ells i decidir. Califòrnia envia al Congrés 54 diputats i s’han de posar d’acord abans d’atorgar un sol vot. Aquest model demostra clarament com els pares fundadors volien que el President fos sempre triat pels estats.

Potser algú es pregunta què passaria si tant el President com el Vice estiguessin incapacitats o morts, considerant que és impossible fer una elecció anticipada. En aquest cas l’Speaker (president) de la Cambra de Representants esdevindria President en funcions. I si això també fallés, seria l’hora del President pro tem del Senat (el verdader president diari del Senat triat pels senadors). O sigui que ni fem eleccions especials ni ens podem quedar sense cap d’estat

Afegit dissabte 17: A 17 dies de l’elecció acaben d’anunciar que ja han votat per anticipat 22 milions de ciutadans. Les darreres enquestes publicades avui diuen que Biden lidera nacionalment amb 10-15 punts d’avantatge. Al meu petit estat de Maryland, on viuen tants funcionaris federals, en Biden lidera amb 30 punts. El lector recordarà la famosa dita de les rates que abandonen el vaixell. El Partit Republicà podria perdre inesperadament la majoria a les dues cambres. Els candidats i molts governadors i republicans prominents ja li han girat l’esquena. Trump, menystenint com sempre l’epidèmia, segueix organitzant mítings sense mascareta ni separació. Riu feliç quan és aclamat. El NYT ha informat que té un deute personal de 420 milions (!). Hi ha qui sospita, sense proves, que podria estar relacionat amb la trama de la Deutsche Bank.

Joan Gil

 

No hi ha resposta

04 set. 2020


Donald J. Trump, un home que fa por

Classificat com a General

El video dels Demòcrates

Acabem de veure els dos congressos de partit electorals dels Estats Units, dos esdeveniments sense cap utilitat. En general quan diversos candidats es presenten a una elecció, cap guanya més del 50% i cal convocar una reunió per tal que els candidats negociïn i es posin d’acord, cosa que podria requerir molts vots, una vegada a primers del segle  XX més de cent vots durant tot un mes. Però des de fa molts anys, un dels candidats guanya sempre les primàries i el congrés no passa de ser propaganda avorrida, una mena de coronació. Aquest any fou molt diferent degut a la pandèmia. Els dos partits ens van presentar dues produccions dirigides, escrites i fetes per professionals de la tele, sovint sorprenents.

El video (sis hores en tres vespres) dels demòcrates fou el més innovant. Particularment interessant i divertit fou l’anomenat Roll Call, quan els delegats de cada lloc (50 estats, el Districte de Colúmbia i les 7 colònies-territoris que no poden votar pel President però sí que fan primàries) tot plegat 58, han d’anunciar el resultat de les primàries locals, que ja tothom coneix. Van fer 58 breus videos locals amb algun paisatge del lloc i algun ciutadà local que havia de parlar abans de presentar els resultats. En tres o quatre llocs fou un indi: a Dakota del Sud un Sioux, a Nou Mèxic un indi de l’ètnia Pueblo amp vestit tradicional. Tots van començar dient alguna cosa en la seva pròpia llengua abans de canviar a l’anglès sense accent. Només al de Puerto Rico se li va acudir parlar en castellà amb subtítols, cosa que irrita molt als Americans. Un grup indígena de les Marianes va acabar cantant alegrement “hi, hi, hi”. Després encara sortirien una altra dona Sioux i el cap de la nació Navajo. A alguns videos del Roll Call van sortir gent coneguda o del partit local. Commovedor fou el video de Wyoming protagonitzat pel pare i la mare del xicot inoblidable gay que fou maltractat a un bar i deixat per morir lligat a un pal a un lloc abandonat, filmat al lloc de la tragèdia, que es pot visitar. La senadora Amy Klobuchar de Minnesota, una dona molt simpàtica, va llegir els resultats del seu estat davant un pont sobre el riu que comunica la seva capital de Minneapolis amb la ciutat besona de Saint Louis i referint-se a les divisions que patim, va assenyalar el pont dient que Joe Biden sabria com creuar-lo. També cal dir que a altres estat ensenyaven gent comú treballadora, moltes dones, molts negres i alguns orientals. A l’estat de Washington, els resultats els va llegir una dona immigrant vietnamita. Els Demòcrates ens van van voler dir que som un país cada dia més divers, que no té res de dolent i que cal acceptar-ho.

Hi havia prou videos, tots molt ben escrits i dirigits, per omplir tres dies. Vam veure breument l’ex-congressista d’Arizona Gabrielle Giffords, que en 2011 estava fent un mitin a l’aire lliure darrere un supermercat a la ciutat de Tucson quan un boig se li acostar disparant-li un tret al cap. Està casada amb un dels dos famosos astronautes americans bessons, anomenats Kelly. La dona s’havia recuperat molt però era evident que no podia moure el costat dret i parlava amb dificultat cosa que no li va impedir denunciar la violència demanant la conciliació i el perdó. Va tocar l’Amèrica, Amèrica a un trombó. Va fer plorar visiblement almenys a dues presentadores de la TV pública. A altres videos gent normal blanca i negra van descriure com ells havien patit per la manca d’assegurança de malaltia i pels salaris baixos. Fou un resum dels pitjors problemes del país explicats pels qui en pateixen les conseqüències, cosa molt convincent. En canvi no van fer referències directes a la tragèdia dels centreamericans detinguts a la frontera de Mèxic.

Com no podia ser d’altra manera, també hi va haver atacs directes contra Trump, però sempre en to civilitzat i racional. El premi en aquest departament se l’enduen els dos Obamas sobretot la Michelle, que va explicar simplement que Trump havia dirigit l’epidèmia tan malament perquè és incompetent. Trump la va fulminar amb Tuits immediats escrits en majúscules. La Tamala Harris (molt millorada per especialistes de la cosmètica) i el ja vellet Joe Biden (77 anys) també van llegir bé els seus discursos. El de Biden fou curiós perquè anava alternant molt bé entre el drama present a la nació i el seu passat personal tràgic amb la mort de la primera dona i dos fills. El vaig trobar efectiu. Deu tenir un bon escriptor.

Tot això era molt maco i estava bé, però i la política? Sobretot la divisió entre l’esquerra al voltant de Bernie Sanders i la dreta (centre, en diuen ells) del Comitè Nacional Demòcrata en control del partit? La primària es va acabar quan el partit va reconèixer que malgrat els vint-i-tants candidats, en Sanders com fa quatre anys estava a punt de guanyar i es van mobilitzar com fa quatre anys per evitar-ho, aquest cop amb trucades de telèfon d’Obama per imposar Biden, un home molt gran i amb l’aspecte i veu vacil·lant  d’una persona de molta edat amb mal aspecte, mal orador (quan no pot llegir un text) i de passat legislatiu molt dubtós. Fa quatre anys molts progressistes, enrabiats per la imposició de Hillary Clinton, van votar amb la majoria de la classe treballadora per Trump. Aquest cop haurien volgut veure molt més temps al video  a l’Alexandria Osorio-Cortez, la congressista pel Bronx que entre altres coses per un temps es va guanyar la vida servint begudes a la barra d’un bar i ara està esdevenint el cap visible de l’esquerra nord-americana. Li van atorgar només un minut. Els seus havien perdut la lluita contra el Partit Demòcrata.

El video de Trump i els seus acòlits (no necessàriament del Partit Republicà)

Una setmana després, la diferència amb el congrés dels Republicans sota el dit de Donald Trump no podia ser més gran. L’home que fa uns mesos molts veiem com a guanyador en Novembre, ha caigut estrepitosament. El seu problema principal és personal. Amics seus i certa família (una neboda i un enregistrament per àudio d’una germana que fou una jutgessa federal) a més de llibres d’antics col·laboradors destituïts per haver-lo desobeït l’han exposat. És un home amb un narcisisme patològic que necessita adulació i submissió totals, un mentider molt fals, un misogin faldiller, un home odiós, cruel i venjatiu que a la Casa Blanca no considerava mai l’interès del poble sinó les seves demostracions i exercicis de poder gairebé absolut,  que demanava lleialtat personal a ell de tots els funcionaris, que no volia escoltar explicacions o problemes sinó que donava ordres absurdes sobre coses que no entenia. A la neboda li fa gràcia que ara digui que és molt religiós i que per això  està contra l’avortament i els homosexuals com vol la dreta religiosa, els anomenats evangèlics que controlen molts vots.

Particularment  greus son les seves intervencions socials sempre a favor dels supremacistes blancs i contra els negres. El 93% de les manifestacions diàries a moltes ciutats contra la discriminació racial són pacífiques però ell parla de violència, foc, robatoris i destrucció a les ciutats, que ell voldria salvar amb ajut militar i amb repressió violenta. Creu que tot és el resultat de maquinacions criminals del Partit Demòcrata i de l’extrema esquerra, anarquisme i violència de Joe Biden (!). En Biden, davant les càmeres va preguntar Jo un extremista d’esquerres? De debò?  (Really? va dir) Verdaderament….

Té una relació especial amb la cadena de TV Fox de Murdoch, on apareix molt sovint amb video o per telèfon o donant entrevistes. Sovint ha discutit problemes polítics amb els presentadors i Trump seguit els seus consells. Fox és la cadena americana més vista. Altrament Trump diu que tots els altres mitjans com el NYTimes, Washington Post, CNN i molts més menteixen amb fake news i mantenen enganyat el poble americà per destruir-lo a ell i evitar que treballi pel bé del poble que l’ha votat.  Creu molt en les conspiracions, sobretot ara en la QAnom sorgida a Facebook. Diu que el govern verdader d’Amèrica (deep state en diuen) que Trump està prop d’exposar consisteix de Demòcrates pedòfils planejant la destrucció i conquesta total del país. Una partidària d’aquesta ximpleria (que a mí em recorda les burrades que el poble jueu ha hagut d’aguantar per segles) està a punt de ser elegida al Congrés a un estat del Sud. Seria interminable llistar aquí les mentides i atrocitats que aquest home ha dit. Del Senador molt conservador John McCain, un verdader heroi nacional, aviador abatut i empresonat per anys durant la guerra del Vietnam, Trump deia que no li agradava perquè prefereix gent que guanya a gent que es deixa capturar. Es va negar a anar al seu funeral com altres ex-presidents van fer. Hom podria omplir pàgines! Una periodista li va preguntar perquè havia dit que el Covid no era res, quan ara ja prop de $190,000 Americans han mort. Va respondre que les coses son com son. Quan li van dir que Correus estava a punt de suspendre pagaments, va respondre que quadrupliquessin el preu dels segells. L’altre dia va dir que volia sortir de l’OTAN. Un col·laborador va explicar que volia fer una nova explosió atòmica. Segueix repetint que a les eleccions (com la de la Hillary) hom fa estafes terribles (mai demostrat ni afirmat per gent seriosa) i que ara amb el vot per correu voldran fer el mateix. Alguns temen que despres de perdre, al·legui que hi ha hagut una estafa electoral i que es negui a sortir de la Casa Blanca. Molts advocats han pres l’amenaca molt seriosament i s’estan preparant.

El video republicà fou allò que calia esperar: una desfilada d’aduladors absurds i de familiars que capgiraven la veritat, tots ells aprovats pel Donald, amb mentides sobre l’extrema esquerra demòcrata dirigida per Biden anunciant violència, foc, sang i destrucció per tot Amèrica.

Com anirà el vot?

Les enquestes de moment, com va passar amb la Hillary Clinton, diuen que Biden guanyarà per molts punts i de fet molts Republicans prominents ja s’han girat contra ell i votaran per Biden. Però cal recordar que hom guanya per vots electorals, no pas populars, i hi ha una minoria al país que creu en Trump i el segueix sense discriminació o critica, i sovint no saben res de les ciutats i creuen que els mitjans menteixen. Aquests no canvien mai d’opinió. Voldria un català mirar de convèncer els del “A por ellos” o la Guardia Civil que volem la independència? O potser en Pedro Sánchez? Això és molt semblant i per aquesta raó hi ha ansietat i una mica de por al país i hi ha qui no pot dormir tranquil. Aquest cop, amargada, la majoria de progressistes ja han declarat que no hi ha més remei que votar per Biden. I esperar quatre anys mes.

Afegit 5 agost 2020:

Ahir al poc temps d’acabar aquest apunt, moltes televisions i ràdios van anunciar que la prestigiosa revista ATLANTIC acabava de publicar que Trump s’havia referit als soldats ferits o morts com “suckers” i “losers”. Aquestes dues paraules son als EUA greument ofensives i designen amb menysteniment gent inútil que no serveix de res. Penseu en les mares dels soldats morts, en els lisiats a cadires de rodes o amb cames artificials. Semblava un suicidi polític. Deixeu-me explicar els fets: El 2018 Trump havia viatjat a França i fou invitat al gest obligatori de visitar un cementiri de soldats americans morts a la I Guerra Mundial. S’hi va negar a anar dient tres coses: 1) que plovia molt i anar en helicòpter seria perillós (que els pilots ja van veure com un insult); 2) que la pluja faria malbé el pentinat especial que usa per amagar la calba; i 3) que els morts eren una colla de “suckers and losers”. En altres ocasions ell ja havia dit en públic que li agraden només els guanyadors i no els qui perden o son fets presoners.

Joan Gil

 

No hi ha resposta

02 ag. 2020


Vaccins i les Falsedats Malintencionades del Sr. Trump

Classificat com a General

El respectat Anthony Fauci ja va dir que en els seus gairebé 40 anys al seu Institut (ara ell en té gairebé 80) no havia vist mai un virus com aquest SARS-CoV-2 que ens està martiritzant ara. Ningú recorda un virus tan altament infecciós com aquest. El SARS1 original, molt més greu, només esdevenia infecciós el segon dia de la malaltia, cosa que facilitava molt la feina dels rastrejadors. Però ara amb milers de noves infeccions cada dia, què poden fer els millors rastrejadors? A més, la infecció és transmesa per gent que no saben que estan infectats i no semblen malalts. Hi ha rebrots sense causa evident. Altres virus causaven sempre la mateixa malaltia clínica, però el d’ara no sempre, sinó que acaba semblant una malaltia diferent afectant diferent òrgans i no sols el pulmó, com ara el cervell i el sistema circulatori. La grip causa cada any la mort de milers d’ancians però el virus d’ara afecta també gent entre els 19 i els 50 anys. Particularment sensible és el cas dels nens. La gent com els trampistes exigien que les escoles obrissin immediatament al.legant que els nens no s’infecten, cosa que ha resultat falsa. Algun camp d’estiu ha acabat malament amb molts casos i una escola americana que acabava d’obrir (la majoria obren a l’agost) va haver de tancar el primer dia per un cas en un nen. Això no ha impedit a Trump i els seus seguir exigint l’obertura i amenaçant a qui no vulgui, repetint la mentida que els nens son immunes. La majoria de protestes venen dels mestres i la seva unió, i n’hi que fins i tot fan broma distribuint formularis per fer testament. Una mestra duia un cartell anunciant que des de la sepultura no podia seguir ensenyant. Està clar que hi ha països on no ha passat gran cosa després d’obrir les escoles però son sempre llocs on la corba d’infeccions és plana, sobretot prop del 2% del màxim. Aquí en aquest moment la corba és molt vertical a la majoria d’estats, sobretot al Sud i Califòrnia. La majoria de districtes escolars a l’Est es neguen a obrir. Al meu Estat el Governador ha prohibit a qualsevol escola pública, religiosa o privada obrir abans d’Octubre. Algunes ja han dit que van pel 1. Febrer.

Van preguntar a Fauci perquè hi ha hagut un rebrot tan tràgic i brutal al Sud. Ell va respondre que quan el govern va donar l’ordre de confinar-se, de fet nomes el 50% o menys dels llocs on gent treballa a poca distancia van ser tancats i que l’autorització de reobrir va arribar massa d´hora. Potser algú a Catalunya ho pot aprendre. A més d’això (Fauci no ho hauria pogut dir mai) Trump seguia contradint les propostes de la Salut Pública, incitant amb Tweet a obrir-ho tot en nom de la llibertat, intentant organitzar mítins i manifestacions de masses i oposant l’ús de mascaretes. Deia que els qui diuen mascaretes eren enemics seus. Ara, en vista del desastre (uns 152,000 morts, hospitals plens a Houston, Phoenix i Nova Orleans, camions refrigerats guardant morts) ha canviat el to en aparicions públiques però segueix dient el contrari on pot.

 

Quan el Doctor Trump vol ensenyar com tractar la malaltia

El disbarat de recomanar la Cloroquina va sortir, com la majoria de les ximpleries que diu, d’un web ultraconservador possiblement d’Elon Musk, que jo vaig veure en directe a la tele. Va dir que ell n’estava convençut i que no s’equivocava mai. Va obligar les autoritats americanes a organitzar assaigs clínics molt cars que han demostrat en estudis “cecs” (pacients reben la substancia o un placebo sense saber quin i al final es comparen els resultats) ensenyant que aquesta substancia no serveix de res, excepte que alguns es moren d’una arrítmia cardíaca. Però Trump hi torna. Fa uns dies una dona rara a Texas que sembla ser metge (i altrament avisa dels efectes nocius dels mals esperits i dimonis sobre la salut humana) va treure a Facebook un article dient que la Cloroquina és molt bona, cosa que Trump va repetir. Algun dimoni li va fer dir. Només el remsidivir i els esteroids són útils, però només en malalts greus.

Però dies després de la Cloroquinada, es va sortir amb una altra, que jo també vaig veure en viu: que perquè no injectaven als malalts un  desinfectant de cuina (Lysol) mirant de netejar els virus. El fabricant molt espantat va publicar anuncis a tot arreu explicant que no es pot fer i que ningú havia aprovat aquest us. Un metge que fes això no sols perdria la llicència sinó que podria ser acusat d’assassinat.

L’Institut de Malalties Infeccioses del NIH dirigit per Fauci ha investit molts centenars de milions en grups estudiant productes antivirals, cosa molt difícil, i també vaccins que és gairebé igual de difícil, només que en aquest cas molts experts son “moderadament” optimistes.

Els Vaccins

Vet aquí quelcom que el món verdaderament necessita, almenys un bon vaccí. Sempre hi ha hagut més d’un grup intentant fer vacunes contra malalties, només que aquesta vegada n’hi ha uns 160 grups de diferents reputacions per tot el món. Fins ara les apostes eren pel grup d’Oxford dirigit per Sarah Gilbert, ara adoptat per Astra-Zeneca. Trump ha concedit a aquesta  firma una donació a fons perdut de més de mil milions perquè muntin una fàbrica sense saber si l’assaig clínic “cec” en progrés tindrà èxit o no, comprant en exclusiva molts milions del vaccí (i la resta del mon què?) Per si algú s’hi interessa l’acudit prometedor de la Sra Gilbert fou agafar un virus  del refredat comú trobat en certs simis i afegir-hi la proteïna existint a la punta de les punxes del virus dolent, cosa que resultaria en una mena de virus inofensiu disfressat que estimularia producció d’anticossos i cel·lular immunorespostes contra el SARS-CV-2 actual. Tothom ho ha seguit amb un cert entusiasme i ara estan reunint 30,000 voluntaris americans per un estudi en fase 3, que seria definitiu i podria acabar abans de final d’any. Darrerament, no obstant, algú ha fet notar que el nombre de virus a la gola i vies respiratòries dels humans i monos examinats no sembla disminuir. Ja veurem. Tampoc expliquen com han pogut fer legalment una fase 3 sense publicar com van anar les fases 1 i 2, les primeres injeccions d’una substància artificial per assegurar-se de si un humà la tolera (o es mor) i a quina dosi. En general es fa amb voluntaris pagats, sovint ingressats per tests diaris. No ho han explicat, però la impressió és que ho van fer amb una barreja d’humans i monos. Si espereu que ho expliquin, jo us recomanaria una bona cadira.

Altres vaccins-candidats van al dirigits contra el mRNA, el missatger contingut a la cèl·lula humana normal, que el virus troba dintre la cèl·lula infectada i  rapta per fer-ne una còpia perversa que li serveix i necessita per replicar-se, creant l’ARN propi dels fragments, com qui resol un trencaclostes Involuntàriament enredat, el cos començaria a lluitar contra SARS-CV-2. Ningú sap per quant temps i hi ha qui suggereix que potser dos mesos. El govern nord-americà va comprar primer el candidat de Pfizer i ara ja un altre més per quantitats enormes de diners per assegurar-se’n els drets exclusius.

Com acabarà tot això? Les autoritats americanes exigeixen que el vaccí sigui eficaç almenys en 80% dels casos, però alguns grups parlen només del 50%. I tots els experts diuen que sempre ha costat anys per fer un vaccí bo i que sempre passen coses. Com acabarà? Hi haurà potser 3,4, 5 o 6 vaccins diferents? Haurà comprat el Govern Americà tots els vaccins? Potser la UE pugui fer-ho també, però què faran els Africans i Llatinoamericans?

Una pregunta va aconseguir enervar el Dr Fauci, un home molt tranquil i ben educat. Els Russos i Xinesos semblen estar assajant ja nous vaccins a l’Àfrica. La Salut Pública és molt sensible al reconeixement dels drets humans. Fauci va respondre que confiava que no estiguessin administrant vaccins sense haver-se assegurat que són segurs i eficaços amb estudis clínics “cecs” en fases 1, i 2 previs. Cal saber que fa uns anys certes companyies per defugir la vigilància sanitària dels països rics havien anat a l’Àfrica a fer estudis amb materials perillosos no assajats com cal, només a veure què passa, i que la gent pobra no son conillets d’índies. A diferència dels nous medicaments que s’administren a gent malalta, els vaccins son per gent sana que no ha de ser exposada a cap perill. En el cas dels vaccins, abans es feia un “challenge” exposant els parcipants intencionament a veure si enxampaven  la malaltia o no. En el nostre cas, seria èticament intolerable perquè no hi cap tractament contra la infecció causada per aquest coronavid.

Els Llibres sobre Trump

Acaben de sortir dos de nous, cosa que ell va intentar prohibir. El primer i més perillós  fou el de John Bolton, un antic polític i funcionari molt agressiu i militarista, ex-Conseller de Seguretat Nacional de Trump que es va barallar amb ell i fou acomiadat. El llibre, escrit per un home tan intel·ligent i poderós com odiat a Washington, és una venjança que no obstant sembla dir veritats. Molta gent riu divertida quan dos individeus com aquests trenquen els plats. Presenta Trump com un home dominant, incompetent i autoritari però completament ignorant de la política que no entén res ni té paciència per escoltar quan li volen explicar. Informat de les opcions sota la seva autoritat fa una tria sense conèixer les conseqüències o preocupar-se per l’interès de la nació. Trump ha intentat fer un assaig nuclear com a espectacle  per espantar enemics i trenca acords internacionals sense raó, per caprici. Quan ell diu que vol negociar, el que fa és presentar un ultimàtum i amenaçar amb represàlies i venjança si no és obeït. Quan ha de triar un nou funcionari, li exigeix “lleialtat” (vol dir obediència) incondicional. Diu que ell és “un geni estable”. No tolera que ningú el contradigui i castiga durament per fer-ho. Vol eliminar totes les lleis i ordres executives de l’odiat Obama sense entendre què manaven. Diu de les manifestacions diàries dels afro-americans que són incitacions de l’esquerra radical, dels terroristes i anarquistes i que tots son vàndals. Quan li van explicar que no podia enviar soldats a les ciutats excepte a Washington, va formar un cos i va enviar agents federals de la immigració, la lluita anti-drogues i les armes il·legals sense permís local ni notificacions. Una esmena constitucional federal diu que el dret d’expressió lliure i d’associació dels ciutadans (vol dir manifestacions polítiques) és intocable, però ell ha fet disparar bales de goma i gasos lacrimògens i ha apalissat i detingut gent com va fer la Guàrdia Civil a Catalunya. No hi havia cap llei regulant allò que Trump va intentar a Portland, que va acabar empitjorant-lo tot. La ciutat ha aconseguit fer retirar a aquesta gent.

El segon llibre és d’una neboda barallada (que pretén haver estat robada per fa família. Dissortadament per Trump, ella treballa com a psicòloga clínica de carrera i aconsegueix presentar una imatge horrible d’un home malalt amb un narcisisme malaltís, mentider. necessitat d’adulació permanent, dominant, misogínic però llibertí, avariciós (que ella anomena ”l’home més perillós del món”

Falten exactament tres mesos per l’elecció.

Joan Gil

AFEGIT, 5 agost:

Es veu que això de produir vaccins en vista de la voluntat de Trump de pagar milers de milions per assegurar-se en exclusiva  productes encara no testats ni aprovats, té molt d’èxit. Cada dia firmen més farmacèutiques i el govern paga. He perdut el compte. Ahir en Fauci va deixar caure en públic una cosa molt sorprenent: encara que la FDA no aprova mai cap vaccí que no garanteixi com a mínim el 80 % d’èxit, potser aquesta vegada hom podria acceptar el 50-60% (!!!) només per vaccins que donin almenys 1 any d’immunitat i podrien ser útils, comparats amb no tenir res com ara. Ai, com estan el caient els estàndards de seguretat que tant ens havien protegit. Tant debò un d’aquests vaccins-candidats tan ansiats i ben pagats per anticipat sigui efectiu. Malament rai, si no.

 

2 respostes

24 jul. 2020


L’epidèmia i els problemes que Trump empitjora

Classificat com a General

És probable i comprensible que els lectors Catalans estiguin molt més preocupats pels problemes sanitaris i econòmics que pateixen que pel munt de drames existents al EUA. Comencem per la pandèmia.

1. Estadístiques d’ahir 24 de juliol  al vespre: Nombre total de casos, 4.2 milions de diagnòstics ferms; expressat com casos per cent mil residents, uns 1,200. Nous casos diagnosticats a la Unió Nord-Americana ahir, més de 40,000, amb Luisiana i Nova Orleans excedint el rècord de Nova York fa mesos, seguits a poca distància per Houston a Texas. Ja a molts llocs els llits d’hospital estan plens i ja es veuen camions frigorífics magatzemant morts. Cal afegir que en l’opinió del CDC (Centre de la Salut Pública Americana) els números reals serien entre 5 i 12 vegades més alts. Total nombre de morts, per damunt dels 140,000. El grup d’estats nord-atlàntics presidit per la lluita exemplar del Governador Cuomo, està entre bé i gairebé molt bé, mentre el desastre queda centrat principalment als estats de mitja Amèrica i el Sud, que van seguir els consells repetits de Trump, en defensa de les seves llibertats constitucionals contra confinament i mascareta es van negar a fer el confinament o el van trencat aviat reobrint-ho gairebé tot, com per exemple Luisiana, Arizona i Geòrgia. Trump va arribar a dir que tothom que duia mascareta estava contra ell (ara ha canviat d’opinió). Tony Fauci gairebé va perdre la veu demanant que no ho fessin. Trigaran molt a sortir-se’n i per descomptat estan arrossegant molts innocents. Trump serà recordat i no sols per la seva immortal recomanació  d’injectar desinfectant de cuina als malalts greus. Estudis preliminars d’anticossos demostren una gran variabilitat de resultats segons el lloc,  entre 5% a un bon estat i un 27% a Nova York. O sigui que la immunitat col·lectiva (un 60%) que volien al Regne Unit i Suècia no existeix enlloc. Encara pitjor: hom sospita que la immunitat després de la recuperació dura només 2 mesos. Una altra novetat: abans hom repetia que només la gent gran acabava necessitant cura intensiva, però ara sembla que molts malalts greus estan entre 30 i 40 anys.

2. Les discussions sobre la re-obertura de les escoles s’han endurit molt. Sobretot els mestres estan molt preocupats. Algú ha mirat de fer broma: potser caldria fer-los vestir com astronautes o infermeres de cura intensiva a l’hospital. Un grup està exigint que els advocats del sindicat ajudin de franc a escriure testaments. Fins fa poc deien que els nens no contagien. No es veritat del tot. Fa dos dies una agència de notícies va anunciar (article encara no validat per cap revista mèdica) que algú havia estudiat nadons i nens de mesos entre la població del comtat de Nueces (capital Corpus Christi) a Texas a la costa del Golf de Mèxic. Resulta que van trobar 85 infants molt joves positius, alguns dels quals van esdevenir simptomàtics i un va morir. Un article xinès sembla descriure una cosa semblant. Encara que no estiguin malalts, sembla evident que molts nens poden transmetre el virus. En Trump no vol deixar córrer la seva insistència en reobrir totes les escoles en agost. La decisió correspon exclusivament als governs estatals, que sovint han passat l’autoritat als comtats, ciutats i districtes escolars locals, perquè malgrat Trump el país segueix essent una democràcia.  La majoria de grans districtes ja han dit que NO almenys pel semestre d´hivern. El sindicat de mestres també està en contra. Molts mestres diuen que prendrien una excedència, pagada o no, o es jubilarien abans de tornar.

3. Pocs diaris en parlen, però manifestacions gairebé diàries contra el racisme continuen tenint lloc ja per 40 o 50 dies consecutius a moltes ciutats del país. En general són molt pacífiques però alguna vegada hi ha hagut destrosses, més aviat petites, excepte pels enderrocaments d’estàtues de recistes, conquistadors i sobretot de Colom. A un lloc van llençar Colom a l’aigua. Trump fa acusacions falses tractant-los de terroristes, extremistes, i ara “anarquistes”. Deu haver vist algunapel·lícula amb anarquistes. Va anunciar que volia restablir “llei i ordre” que no estaven amenaçades enlloc segons les autoritats i premsa locals, enviant unitats de l’exèrcit federal a acabar amb les manis. Ja li van explicar que (a diferència d’Espanya i la Guàrdia Civil) això estava prohibit a tot arreu excepte al Districte de Washington, que no és cap estat i queda en les mans i el poder del govern federal. De fet un article de la Constitució anuncia que ciutadans tenen llibertat absoluta d’expressar en veu alta la seva voluntat i associar-se amb qui vulguin mentre sigui pacífic. Vol dir que a diferència d’Espanya una manifestació pacífica és intocable. Durant la mani més gran a la capital, Trump va manar a tropes federals vestides d’antiavalots dispersar una multitud pacífica per permetre-li anar en peu amb els seus lacais de la Casa Blanca a una vella església anglicana per fer-se fotos. La seva filla va obrir una borsa molt cara i en va treure una Bíblia amb tapes de cuiro i guarniments daurats i Trump va somriure per la seva gran victòria, mentre demòcrates pacífics jeien per terra o es recuperaven de les bales de goma i els gasos. Fou un assalt intolerable contra drets de ciutadans innocents i pacífics. Molts militars, avergonyits, van demanar perdó a periodistes i el cap de l’Estat Major fins a la tele. Li havien explicat malament de que anava.

Veient, doncs, que fora de Washington DC no li estava permès utilitzar l’exèrcit, a algú al seu voltant se li va acudir una altra idea: hi ha agències federals civils que sí que estan sota el govern federal i tenen armes: els”marshalls” federals que fan coses com protegir els jutges federals o buscar fugitius de presó; l’oficina d’armes de foc i alcohol; la policia de fronteres; i l’agència anti-drogues il·legals (DEA). El secretari en funcions del Department Federal de Seguretat Interior (HOMELAND SECURITY) en va dur a Portland uns centenars de gent d’aquesta, la ciutat més gran d’Oregon i els van treure al carrer sense avisar l’ajuntament ni dur cap identificació. De fer com que son un cos divers, es va inventar uniformes amb la cara coberta que ningú va reconèixer. Fins i tot van arrestar gent ficant-la a un cotxe no marcat com si fos un rapte i van atacar els manifestants amb gasos, porres, boles de pebre de forma anònima. La reacció a tots els estats fou de verdadera ràbia i estupefacció, mentre moltes queixes i denúncies van anar als tribunals. Els primers jutges, un estatal i un federal, no van voler fer res. No hi ha precedents. Ahir les manifestacions van empitjorar i els emmascarats del Homeland van tornar a sortir. Els manifestants es van protegir amb cadenes de mares agafades pel braç i una altra de veterans de l’exèrcit amb medalles al pit. L’alcalde aparèixer ambun micròfon entre els manifestants… rebent una bomba de gasos lacrimògens en persona. Trump insisteix que enviarà aquesta gent a qualsevol ciutat… si els jutges ho permeten. Els governs de molts estats se senten ultratjats i amenaçats. Ja veurem què diu el Congrés.

Quan Donald John s’ensorra

Fins que va arribar el virus i l’antiracisme esdevingué un problema,Trump tenia moltes probabilitats de ser reelegit contra Biden, un candidat extraordinariament fluix imposat des de l’ombra per Obama. Ara tot ha canviat i la tossuderia i arrogància i, sens dubte, la mala fe de Trump l’han endut a la vora del precipici. Ell, contra l’opinió dels seus ajudants, ha decidit seguir sent el mateix que va guanyar fa 4 anys amb el suport de la classe obrera blanca poc educada. Ara es pensa que pot invocar la Llei i Ordre contra els negres, seguir essent clara però discretament racista i suprimacista  blanc, seguir afirmant que ha creat una gran economia, i seguint proclamant-se religiós (!!) gracies a la seva misogínia i  lluita contra els drets reproductius i les queixes  les dones. Li queden tres mesos i una setmana abans del jutjament.

AFEGIT Juliol 26, 2020. El divendres vam arribar als 73,500 nous casos a tota la Unió i ahir dissabte als 66,300 (el rècord durant els temps de Nova York fou 75,697) Les defuncions van passar ahir de 145,000 i ja hi ha camions refrigerats amb cadàvers a moltes ciutats del Sud. L’huracà Hanna ha tocat prop de Corpus Christi, un lloc molt afectat pel virus. Els negres, hispans i indígenes són els que més en pateixen. En la qüestió cabdal del vaccí, Trump ha signat contractes segons sembla a fons perdut tant si el vaccí és aprovat o no, per milers de milions amb Astra-Zeneca, que defensa el vaccí d’Oxford i a Pfizer amb un altre vaccí candidat. El cel ens protegeixi si no hi ha vaccí, però tots els experts avisen que no és segur. A més aquestes fàbriques subvencionades faran milions de dosis (en dues injections) pel mercat exclusivament americà. Som uns 350 milions. Què faran a la UE? Un vaccí diferent? I els països subdesenvolutats què?

Joan Gil

No hi ha resposta

08 jul. 2020


Reobrint les escoles de nens als EUA: la discussió

Classificat com a General

Aques país té uns 340 milions de residents. Ahir un estat va arribar als 26,000 nous casos i el total pel dia passa molt dels 40,000. El total de morts fins avui son 135,213. Com a introducció cal saber quea diferència de molts països europeus l’epidèmia del SARS-CoV-2 a 27 dels 50 estats no sols no està controlada sinó que empitjora visiblement cada dia, sobretot en aquest moment a Califòrnia, a Texas,(sembla haver una tragèdia a Houston) a Arizona i a Louisiana, degut a la desobediència dels ciutadans a les recomanacions del CDC i del NIH, i també a l’engrescament del Sr Trump amb els seus tweets: ALLIBEREU Luisiana, LLIBERTAT per Arizona, etc. Ell comptava amb el benestar econòmic per guanyar la reelecció i ara, amb una recessió inevitable i greu, tot s’esfuma amb el retorn dels confinaments i tancaments. A Houston i Arizona els hospitals ja estan plens. No s’ho pren bé. Segueix repetint que el virus no és res i que caldria obrir-lo tot i tornar a treballar. Aquest home sempre ha acomiadat en l’acte qualsevol funcionari que gosés contradir-lo, com ara clarament fa la Sanitat Pública. De moment ha prohibit a Fauci i al Director del CDC acceptar invitacions per parlar a laTelevisió, però ells sempre tenen els webs i les converses per Skype amb video. En qualsevol cas, l’admirable Tony Fauci té gairebé 80 anys i no ha de tenir por de res. Representa la ciència i fa com cal fer.

Aquesta situació que podria durar mesos com va passar a Nova York posa un problema molt difícil a les escoles públiques. Com a exemple relevant, Harvard, el MIT de Boston i totes les Universitats estatals de Califòrnia han anunciat que aquesta tardor no hi haurà classes presencials, només telemàtiques. En Trump, furiós, ha anunciat que tots els estudiants estrangers matriculats a un curs per internet perdran el visat i hauran de ser deportats. Harvard ja ha posat un plet contra el Govern.

I en un ambient així, què han de fer les escoles? Ahir Trump va anunciar que totes les escoles americanes han de reobrir. Ell sap que no té cap autoritat per manar això, però fa xantatge: pressionarà els governadors i si algú es nega li tallarà les subvencions. El governador de NY ja li ha contestat. Molts dubten que pugui imposar sancions. Avui tots els diaris parlen del problema.

Els estats tenen sistemes escolars bastant diferents però en general hi ha districtes escolars dirigits per un superintendent a les ciutats o comtats, els quals formen part d’un Consell o Agrupació a la seva capital, que intenta coordinar. Hi ha fins i tot a algun estat districtes que poden imposar i cobrar impostos de tots els residents. El president del consell dels orgullosíssims “districtes escolars independents” de Texas ha explicat molt bé el problema. Com de costum Trump ha parlat d’una cosa que ell no entèn sense preguntar els seus funcionaris i ha près una iniciativa per ràbia. Cada dia en fa una de nova, perquè te molta ràbia pel seu ensorrament a les enquestes i ha entès que la fi s’acosta.

1. Evidentment els interessos tant dels nens com dels pares estarien servits amb una re-obertura immediata de totes les escoles, si es pogués fer amb seguretat. A més, hi ha molts menuts que necessiten l’esmorzar i el dinar gratis que donen les escoles i ara viuen de les obres de caritat.

2. Si hi hagués lògica, en vista de la falta de guarderies, les escoles s’haurien hagut d’obrir ABANS que les fàbriques. Què haurien de fer els pares si els nens es queden sols a casa?

3. Tothom vol seguir els consells clars de la Sanitat Pública: distanciament i mascareta, només que es mes fàcil de dir que de fer. A España fan un “ordeno y mando” al BOE i tothom se les ha d’arreglar com pugui, però aquí la gent interessada almenys pot parlar.

4. Diuen que cal reduir el nombre de nens a cada classe, però què faran si no hi ha prou espai? Moltes escoles estaven ben plenes abans del virus amb massa alumnes a cada classe. I ara què?

5. Moltes escoles rurals tenen edificis vells on hi ha finestres pero cap aire condicionat i a l’estiu ningú pot aguantar la calor amb mascareta. La ventilació és dolenta, que era precisament el problema dels bars, cinemes i locals nocturns que van haver de ser tancats. A més, a moltes zones rurals els alumnes es passen molt de temps (fins 45 minuts) al bus escolar. Com es fa el distanciament a l’autobús?  I què passa en els menjadors i durant els jocs durant l’esbarjo?

6. Cal desinfectar-ho tot amb més empleats, però qui els pagarà? Diu que necessitaran separadors de plàstic? Qui els ven i els sap muntar i qui paga?

7. Potser el problema més difícil és que molts mestres tenen por que totes les mesures siguin insuficients. Els nens no son gaire contagiosos pero la família si. Que fa un nen si la família es posa malalta? Hi ha mestres que s´han jubilat durant l’estiu, altres que no volen tornar i ningú nou s´ha presentat. D’on treuen els mestres per fer classes més petites? El Sindicat dels Mestres està expressant molta preocupació per la seguretat. Això s’hauria de decidir localment segons la situació, però avui s’han declarat 50,000 nous casos, i ja van 3 milions! Trump només es pensa que això l’ajudaria a ser reelegit. Els sindicats dels mestres semblen estar en contra. Voldrien naturalment re-obrir, però només quan es pugui fer amb seguretat, no pas al mig d’un rebrot tan greu.

8. Molts d’aquests problemes només es poden arreglar amb diners. El Congrés ha aprovat un ajut de nomes 180 milions que fa riure o plorar. En caldrien 1,500 milions

En Trump sovint diu coses davant les càmeres de TV que el retraten. Ha dit que ell, és un “geni estable” “que sempre té raó” i que “és molt poderós”. La seva neboda, que és una psicòloga clínica titulada el caracteritza en el seu llibre com un narcisista greu i psicopàtic. Fins ara, tenia totes les de guanyar la reelecció però l’epidèmia i la revolta contra el racisme l’han ensorrat de forma catastròfica i he decidit lluitar de forma bruta suportant el supremacisme blanc i menystenint la importància  del virus, com la seva base (classe treballadora blanca poc educada) sembla voler.

Molts esperem amb ansietat el dia de l’elecció, el primer dimarts de novembre, a menys de quatre mesos d’avui. Lluirà el sol i els ocells cantaran.

AFEGIT 10 juliol 2020: Responent a la campanya de Trump per fer reobrir Immediatament les escoles i universitats, l’Acadèmia Americana de Pediatria ha publicat que ells (naturalment) reconeixen la importància de l’escola per al desenvolupament infantil, però que això no vol dir que les escoles s’hagin d’obrir quan hi ha un perill sinó quan les circumstàncies ho permetin.

Joan Gil

 

 

 

No hi ha resposta

08 abr. 2020


Trump a la TV sobre el Covid-19: Xarada o Carnaval?

Classificat com a General

El President Trump ha aconseguit establir un domini total i absolut del Partit Republicà i de la seva administració. Quan tria una persona, li exigeix lleialtat absoluta i obediència incondicional. Si un parlamentari del seu partit presenta objeccions (cosa que ha passat però ja no passa) és eliminat quan arriba el temps de la reelecció. Tots rels candidats han de guanyar una primària i els trumpistes durs es presenten en massa als col·legis electorals, assegurant-se que només el candidat aprovat pugui ser elegit. El Partit Republicà és molt antic, era el de Lincoln i representava la tendència conservadora legítima necessària per l’alternança de poder, mentre que ara, inesperadament, ha esdevingut un cau implacable de supremacistes, capitalistes sense control i gent cruel i autoritària. Pel que fa als membres de l’administració, Trump acomiada sense contemplacions a qualsevol que gosi contradir-lo. Es pensa que ell és la llei i que la Constitució enlloc de limitar i definir el seu poder li permet fer com vulgui. L’emperador Romà Calígula deia que ell era l’únic home lliure de l’imperi.

Rebut per correu fa una setmana

L’epidèmia actual li ha donat una oportunitat d’exhibir la seva personalitat. S’ha sabut que la Xina havia notificat els EUA del perill a primers de gener del 2020. El NYTimes ha descobert i publicat una carta que un col·laborador trumpista seu anomenat Navarro li va enviar el gener avisant molt explícitament del perill inevitable que s’acostava. Trump ho va menystenir tot fent burles, insults i no va preparar res, sinó que va desfer un Comitè presidencial encarregat de vigilar la situació sanitària del món. Ara encarat molt reluctantment amb un desastre que ja no pot negar i preocupat sobretot per la greu situació econòmica, només pensa en reactivar l’economia tornant a fer treballar tothom. Ho va dir be clar fa una setmana: per Pasqua volia veure les esglésies plenes (i l’endemà tothom a fer feina). Fauci (veieu més abaix) li va respondre que només el virus fa el calendari. Uns quants estats governats per republicans i més aviat rurals compartien l’escepticisme presidencial, veient-ho tot com una exageració i negant-se a manar un confinament o preparar res.

El Sr Trump va començar a fer conferencies de premsa televisades amb membres del seu Comitè del virus, dirigit pel Vicepresident, l’home que havia negat que el tabac causés càncer i que com a governador d’Indiana havia bloquejat la distribució d’agulles netes per combatre una epidèmia de SIDA. Altres membres son una senyora amb un doctorat, coneguda com a especialista de la salut i investigadora que havia tingut fins ara bona reputació, la qual sovint iniciava les seves presentacions, dedicades a les estadístiques, saludant el President i agraint-li l’extraordinari lideratge. Altres membres que parlaven farien el mateix. Es veu que aquesta senyora té un nét infectat amb el virus, però diu que no va a visitar-lo per evitar el perill de transmetre el virus al President. No sé si el Caudillo Franco gaudia de tanta lleialtat. Altra gent eren el Surgeon General, que no deia res interessant i al final el cap de FEMA (l’agència federal que existeix per abastir i salvar la gent després d’un desastre, com ara un huracà, un tornado o una inundació, que afirmava que la seva agència ho podia fer tot subministrant protecció, proves i ventiladors a tot arreu on es necessitessin. Es veu que s’ho creia.

Però de qui debò volia parlar es del Dr. Anthony Fauci, Director de l’Institut d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses del NIH (que està darrere del meu pis). Aquí hi ha una gran diferència. En Fauci, un senyor petit i prim, de gairebé 80 anys, és un home amb un historial fantàstic de contribucions científiques de gran importància, per exemple sobre el virus del SIDA i les malalties autoimmunes, com el Lupus o l’Artritis Reumàtica. No sols ha sabut situar-se fora de l’escandalosa actuació del seus col·legues trumpistes, sinó que en el seu llenguatge clar i seré ha dit i explicat sempre la veritat i l’estat de coses. Tota la premsa el reconeix com la primera i més sincera autoritat en la matèria. Novaiorquès de naixement (parla encara amb una mica d’accent de Brooklyn) ha passat la seva carrera exclusivament al NIH. Fins i tot es va casar amb una infermera també del NIH i ha rebutjat moltes ofertes amb sous milionaris. És un orador amb una serenitat i domini de la llengua extraordinaris. Ha hagut d’escoltar moltes bestieses presidencials i els periodistes li fan comentar, que és un compromís, però no es doblega mai. Ell domina la llengua anglesa: sense referir-se mai al President ni citar-lo, ho explica tot d’una forma que contradiu les declaracions presidencials. Diuen que Trump està molt enrabiat i voldria treure’l. Fauci ha quedat exposat a molts perills i amenaces dels trumpistes furiosos: ara necessita una escorta de seguretat les 24 hores.

És difícil sumariar les absurditats falses que Trump afirma, fins i tot quan no està fent referències polítiques: ell deia cada dia que el problema de la falta de proves diagnòstiques estava resolt, mentre que tots els governadors les demanaven a crits; deia que tot el personal sanitari ja tenia protecció, però els governadors i els metges i treballadors es queixaven del contrari. Es burlava dels governadors que exigien ventiladors i no els podien comprar: els governadors exageraven i en volien masses.

La llei de producció en temps de guerra, ja activada, li permetia manar a les fàbriques que produïssin coses necessàries, però ell els demanava favors que no li concedien. És clarament evident que els productes fabricats (ventiladors i protecció pel cos sanitari) caldria donar-los a la FEMA federal per un preu raonable i negociat per ser distribuïts als estats que els necessitaven, però no: va decidir que un cop fabricat, les companyies ho venguessin tot al mercat lliure. Immediatament tots els estats i la FEMA van començar a competir i barallar-se pels articles i els preus van pujar pel cel sens dubte amb gran satisfacció pels propietaris, sempre trumpistes. Ara sembla que s’ha arreglat i els usuaris van rebent coses necessàries. Poc a poc, però en temps.

Probablement la qüestió més grotesca és que un dia Trump es va posar a defensar l’ús d’un medicament anomenat hydroxyquinidina, aprovat contra la malària i també pel lupus i la febre reumàtica, per a la prevenció i tractament de la infecció amb el Covid. Pot imaginar algun lector el Sr Quim Torra o Sánchez surtint a la tele aconsellant la gent i els metges com tractar la malaltia? En Trump no té por de res: va afegir que tenia un bon “feeling” (sentiment) i que ell sempre tenia raó. Sembla que la idea va sortir de diferent webs de l’extrema dreta i fou promoguda per Elon Musk (el de Tesla) i alguns altres locutors de ràdio, basant-se en un article absurd publicat a una revista francesa. El Sr Trump va afegir orgullosament que ja hi havia una distribució de 23 milions de píndoles a la disposició dels pacients. El problema és que no hi hagut assaigs clínics (ara la Food and Drug Administration sota pressió n’ha organitzat un), que la substancia és perillosa sense supervisió medica i que als experts els sembla molt improbable que serveixi de res. A més, malalts que pateixen de lupus i necessiten aquest medicament ara no el troben. Personalment em costa feina creure que això ha passat. Ara s’ha barallat amb el Primer Ministre indi que ho havia dubtat. I està amenaçant amb tallar les subvencions a la WHO (OMS) perquè ha fallat. Ell no, mai.

Els intercanvis entre Trump i els pocs periodistes a les Conferències de premsa posen malalt o fan riure. En general el senyor tria per fer preguntes només periodistes que ell coneix, ignorant sempre els del NYTimes, el Washington Post, CNN o la Televisio Pública. Així i tot la sessió degenera en crits, gent parlant al mateix temps, ell negant-se a respondre o canviant el tema. Algú va intentar preguntar a Fauci si estava d’acord amb el President en l’assumpte de la quinina, però Trump li va tallar la paraula, dient que ja havia fet masses preguntes mentre Fauci al seu costat somreia sense dir res.

Hi ha moltes cadenes i emissores de TV. Al començament de la crisi transmetien les conferencies de premsa de Trump però ara pocs ho fan. En canvi els governadors de molts estats sobretot Cuomo de NY, surten en viu sovint emocionats a la TV i expliquen com van les coses sense fer propaganda política ni mentir.

Hom no sap què dir en aquesta situació. El país s’ha dividit en dos bàndols irreconciliables, amb Trump controlant totalment un dels dos i l’altre fatalment dividit entre els progressius que suportaven Bernie Sanders i els del molt problemàtic Joe Biden. Com acabarà? Ja veurem com es farà l’elecció. Els Republicans es neguen a acceptar el vot per correu i ningú sap com estarà el virus al Novembre. Podria haver un rebrot del virus. A més, el cas és molt complicat perquè no hi ha cap vot federal, sinó 50 vots diferents a 50 estats sota lleis locals. Els federals tenen l’obligació constitucional de defensar i protegir el dret al vot i les llibertats personals, però no a dir a cap estat com s’han d’organitzar la votació.

AFEGIT 10 Abril 2020
6,3 nous milions de treballadors van intentar sol.licitar subvencions per atur aquesta setmana portant el total a uns 10,6 milions. Hi ha molta gent que no pot comprar menjar i a certs barris a NY només la meitat dels residents han pagat el lloguer o la hipoteca aquest mes. Ningú ha cobrat els 1,300 $ per persona, encara que diuen que els qui tenen compte corrent podrien rebre’ls la setmana que ve. Els que esperen un xec hauran de seguir esperant. Pocs petits negocis han rebut els préstecs bancaris garantits promesos per la llei. Els posen a la llista d’espera. Els bancs segueixen dient que no tenen instruccions clares del govern federal. El Banc Federal ha estès un nou crèdit de 2,3 bilions als bancs perquè no deixin de pagar i donar crèdits. I el Congrés estudia un altre nou paquet d’ajut per altres 2 bilions però els Dems i Republicans no es posen d’acord. I finalment, els Republicans estan demanant que Trump aturi les seves Conferències diàries que li estan fent mal. I tant. Son pallassades i mentides que no fan gràcia.

AFEGIT. 13 Abril 2020
El tema d’aquest punt, l’absurditat de les rodes de premsa llargues diàries del President envoltat dels seus titelles (amb l’excepció Fauci), ha estat notada per molts diaris i també per personalitats del Partit Republicà (!). No caldria fer-ho cada dia, hauria de ser breu i limitat al tema sense divagacions ni insults al diari. La resposta de Donald Trump? Està allergant la duració de les trobades i intensificant els seus insults, opinions personals, política i provocacions. Aquest senyor, com el Caudillo, el Duce i el Führer no tolera disensió.

Joan Gil

2 respostes

10 des. 2018


Mirant d’Entendre el Caos a la Casa Blanca

Classificat com a General

  1. Entenen els lectors que passa a la Casa Blanca? Será Trump acusat d’alguna cosa? Serà destituït? Que fa el Fiscal especial Robert Mueller III? Mueller ha estat extraordinàriament eficaç prevenint filtracions de la seva oficina, cosa gairebé impossible a Washington, però així i tot ha sotmès tres persones a la justícia federal ordinària al Districte de Columbia i a Manhattan, cosa que l’ha obligat a escriure sumaris de les seves raons, referint-se a un misteriós Individual-1, mai identificat o directament acusat, que en part han estat públics. A més els grans diaris, el Times de NY i el Washington Post, contínuament insultats per Trump han conduit moltes investigacions independents. Mentre Mueller no publiqui els seus resultats tot són sospites i res és segur però poc a poc ja anem sabent coses.

Un detall preliminari que cal aclarir és que no entenent el sistema americà, molts lectors quedaran sorpresos llegint que el vell Congres d’abans de les eleccions de novembre segueix en funcions amb plena autoritat. El nou Congrés prendrà possessió el 3 de gener i fins aquell dia l’antic congrés pot seguir fer com vulgui. El costum americà vol que un polític o dignitari dies abans de la seva fi sigui un lame duck, un ànec esmorteït que no pot fer res que no sigui una emergència, però alguna vegada si que han fet coses per causar problemes als nous. I la seva legitimitat constitucional és inqüestionable.

Recordant “the Donald” del passat…

Tothom que viu o ha viscut a Nova York el recorda per la seva arrogància i poca vergonya. Era un playboy incorregible, un lliberti casat tres vegades, dues amb models, un desenvolupador de grans propietats urbans, exitós pero perillós pels socis: quan van obrir la tranquil-la ciutat d’Atlantic City a Nova Jersey als casinos, va fer una fallida fraudulenta on es va arruïnar però van ser els socis i accionistes els que ho van perdre tot. Es vanta sempre de no pagar impostos. Potser feia riure o entrenia, però els novaiorquesos no l’estimaven mai. Estava a favor del divorci i l’avortament pero en la seva versió actual associada amb la dreta religiosa, recomana la pregària després de cada cataclisme i va citar un cop la famosa epístola de Pau als Efesians, tan estimada pels Protestants. I vol prohibir sota pena de presó tots els avortaments.

…tan diferent del President Trump actual

Hi ha raó per estar avergonyits de l’home que dirigeix el Govern federal. Fins ara els Presidents que jo he conegut, tant els bons com els mediocres, eren gent respectable i ben parlada que tenien l’interés de la nació com el seu objectiu final, no el seu narcisisme i set de poder. The Donald no és com els seus predecessors: és un home infamement mal parlat, que crida insultant en públic gent millor que ell, que escriu tuits ofensius amb faltes d’ortografia i mentides, incapaç de cap discreció, que va pujar al poder pensant que seria com el Caudillo Franco, que podria ignorar les lleis, manar el que vulgués sense respecte a la llei ni al Congrés, que exigia “lleialtat” personal (obediència) de gent com el cap de la policia federal i del Departament de Justicia, que només poden ser lleials als EUA i les seves lleis, que va intentar seriosament fer empresonar la Hillary Clinton i l’ex-Director del FBI Comey, que va intentar destruir sense substitució l’assegurança obligatòria de malaltia d’Obama i que segueix denunciant com una estafa xinesa el canvi climàtic, que està promovent la reintroducció de centrals que cremen carbó, que ha eliminat lleis contra la pol·lució dels autos, que ha reduït les mides i superfície dels pars nacionals i permès exploracions petrolieres a llocs sensibles, que diu que els immigrants centreamericans son criminals, terroristes i violadors, que ha manat a l’exèrcit a la frontera amb ordres de disparar a tocar contra immigrants desarmats, que ha separat milers de nens petits de les famílies, que a vegades insulta la OTAN i a vegades dona ordres, que destrossa tots els tractats comercials, que ell vol substituir per tractats bilaterals dictats per ell tot sol, que ha tolerat i suportat l’agressió d’Aràbia Saudita al Iemen, que condueix guerres no declarades pel Congrés a la meitat de països africans, que sense cap raó va reintroduir les poques sancions anti cubanes eliminades per Obama, que guanya diners extra fent propaganda dels seus hotels i golfs…

El pitjor de tot va ser l’incident de Charlottesville a North Carolina ara fa més d’un any. Moltes organitzacions de drets civils estaven fent campanya al Sud per fer desaparèixer les estàtues de figures i generals de la Confederació. Potser l’acció sembla exagerada pero és que els Negres les ressentien perquè moltes havien estat construïdes com a resposta orgullosa a la desegració racial. L’extrema dreta, una cosa així com Vox i totes els anti-catalans de Ciutadans, el PP i el PSOE units en una veu van convocar una odiosa manifestació en defensa dels militars esclavistes. Anaven armats, amb torxes i duien banderes nazis i cartells amenaçadors i hi havia crits antisemítics.  La policia, molt alarmada, va intentar arraconar-los tancant el centre i la gent democràtica i progressiva va organitzar una contramanifestacio pacifica multiracial. Va acabar molt malament amb l’assassinat d’una dona per un cotxe llençat contra la mani que a mes va deixar molts ferits molts ferits. En Trump va comentar que “hi havia molt bona gent a tots dos costats i que calia sentir a tothom” I que veia criminals als dos bàndols. Bona gent els que es manifestaven amb esvàstiques i amenaçaven als negres, jueus i hispans? Hem caigut molt baix. Vergonya, Sr. Trump!!

La Col·lusió amb Rússia

La intervenció russa amb abús de Facebook, grups socials i anuncis pagats havia començat molt abans de la campanya, probablement durant els anys de George Bush. Facebook en va treure legalment molts milions de $. La seva intenció era clara i no gaire diferent del què gent com Ciutadans o Vox volen contra Catalunya: crear dissensió i divisió  al pais, apujar el to de les baralles i actuacions, donant permís per insultar fins fer-les incivilitzades i, sens dubte obrir la porta a la violència sense estar-hi directament embolicats. Pretenen crear dubtes sobre la vàlua de la nostra Democràcia al país i amenaçant amb mala reputaciò a la resta del món. Quin interés  podrien tenir aquesta gent en ajudar en Trump? Cap, si no és que van veure una oportunitat molt gran per fer-nos perdre la fe que teníem en la nostra pau interna, sistema judicial i llei.

Trump, que té negocis a molts països del mon, ja feia temps que, impressionat pels nous multimilionaris russos, volia construir un gratacels a Moscou i potser fer altres negocis. Probablement van ser els russos qui es van acostar a la campanya de Trump amb propostes. Notable és una trobada a la torre Trump de la 5a. Avinguda, seu principal del clan, d’una agent russa amb els fills i el gendre de Trump,  i altres notables del grup, on li van fer saber que tenien materials bruts sobre la Sra Clinton. Oferien  publicar „trash“ i els trumpistes van quedar molt satisfets. Als actes electorals  cridaven „lock her up“ (tanca-la a la presó), cosa que el candidat prometia amb gran satisfacció.

 

Els e-mails i la Hillary Clinton

Té dues parts independents: la primera és que durant el seu temps de Secretaria d’Estat, enlloc d’utilitzar el servidor oficial, escrivia email utilitzant un servidor privat a casa seva. Quan això va ser exposat, abans d’entregar al govern còpies del seu tràfic, va esborrar uns milers d’emails, dient que eren coses privades. El problema es que entre altres coses utilitzava la seva posició oficial per facilitar l’accés al govern de donants a la (molt corrupta) fundació benèfica que ella tenia amb el seu marit, una font immensa de diners. Els donants no pagaven sols per fer caritat. Quan Trump es refereix als emails de la Hillary, es refereix a això.

La segona part es el hack d’emails del Comitè Demòcrata Central sobre la candidata Hillary, en particular del seu director de campanya boicotejant de forma bruta la campanya de Benie Sanders, que estava a punt de guanyar legitimament la candidatura contra Trump i els dubtes del cap de campanya sobre el caràcter, coneixement i capacitat de la Hillary. Un hack del que sigui als EUA és sempre un crim federal, comès sens dubte pels russos, pero no és cap crim sinó us de la llibertat d’expressió divulgar el contingut del hack. Això ho va fer el Sr Assange des de Wikileaks. Diuen (no confirmat) que el llavors  chairman Manafort de la campanya Trump va anar a l’Ambaixada Equatoriana a Londres tres vegades a discutir els detalls. És sens dubte aquest el material brut que havien oferit al clan Trump a la primera trobada.

Tapant boques perilloses

El Sr Trump sembla haver rebut sol·licituds econòmiques (xantatges) relacionades amb les seves relacions sexuals per llarg temps amb una actriu pornogràfica i una model de Penthouse. En tots dos casos a traves del seu advocat i noi de fer encàrrecs Michael Cohen, va pagar quantitats considerables a les dues dones. Resulta que això si que és un crim federal segons tots els juristes que n’han parlat. Pagar per fer callar gent amb informació negativa durant una campanya es il·legal. Si Trump no fos el President, podria ser encausat i jutjat, pero segons doctrina establerta això és impossible mentre sigui President en interés de la nació. Ara bé: n’hi ha prou per un impeachment i destitució? En qualsevol cas, el dia que surti de la Casa Blanca el fiscal l’estarà esperant. La protecció només és un ajornament. El fiscal federal del Districte Sud de NY a Manhattan actuarà. L’ “individual-1”  com diu en Mueller rebrà un nom.

El cas de Manafort

Paul Manafort, antic chairman de la campanya Trump es un individu molt desagradable que sembla haver irritat el fiscal Mueller amb les seves mentides i falta de vergonya. Ell es pensa que no està en perill perquè Trump l’indultaria.

Abans de  l’annexió de Crimea per Putin, Manafort havia esdevingut conseller electoral del President d’Ucraïna, en un règim colossalment corrupte, anti rus i ultra nacionalista. Va cobrar una fortuna molt gran que segons alguns arribaria al 300 milions €. Enlloc de pagar impostos, va rentar molts dels diners. Enlloc de retirar-se a viure la bona vida, va encetar un estil de vida exuberant i luxuriós que ni ell es podia permetre.Va entrar de Chairman a la campanya Trump per uns mesos, on va ampliar els contactes amb el Kreml, intentant organitzar una trobada Trump-Putin i arrencar la promesa que totes les sancions contra Rússia serien eliminades. Segons els documents de Mueller va continuar defensant interessos econòmics de Trump a Rússia, sobretot la construcció de la torre i probablement va seguir rentant diners, a més de visitar Assange. Va indignar Mueller perquè va trucar un testimoni contra ell per intimidar-lo, per mentir repetidament i potser per haver explicat a algú de la Casa Blanca quines coses preguntava Mueller. Com que encara no ha estat condemnat, tenia dret a la llibertat provisional (els EUA no són com Espanya) que Mueller va fer revocar per un jutge federal per la seva mala fe, mentides i falta de cooperació. De tot això, ni cal dir-ho, el Sr Trump no en sabia res.

Com acabarà tot?

Potser algun lector m’ho pot dir. Després d’haver succeït una estona amb les seves barbaritats, ara la Casa Blanca sembla estar enfonsant-se sense direcció i el Partit Republicà que semblava haver caigut en les seves mans, està trontollant. És curiós com l’home persevera amb les seves mentides. El Washington Post el tracta de Pinocchio. L’endemà dels seus tuits i discursos tots els diaris publiquen proves de les seves mentides. Ell ho repeteix tot una altra vegada ignorant-los.

Caldrà esperar a veure que diu l’informe de Mueller. Segons la llei actual, a diferència d’investigadors similars anteriors, no pot presentar-lo directament al Congrés, sinó sols al Fiscal General que sens dubte será fortament pressionat per fer-lo públic en l’acte. La paraula impeachment se sent cada dia mes. Potser la nova Casa de Representants ho faria però el judici ha de ser al Senat on tindria poques possibilitats

Impeachment perquè? La col·lusió entre Rússia i la campanya Trump va existir molt clarament, però era un crim? Els juristes tenen diferents opinions. Políticament fou una abominació i una bufetada a la cara de tots els ciutadans pero no està clar que fos un crim. Confiem que el nou Congres faci una llei.

Va cometre Trump algun crim economic, com per exemple rentar diners o amagar diners? Molts dels seus amics ho feien, pero ningu h pogut dir-ho de Trump.

Pagar diners a dues amants? La definició d’impeachment és que es fa com a resultat de “high crimes and misdemeanors” N’hi per tant? Amb en Clinton ho van provar per menys.

Per  les històries dels emails? Potser Assange rebrà algun dia, peròno Trump. Difondre coses publiques a aquest pais encara no pot ser un crim. Als hackers russos segur que no els enxamparan.

El gran i més amenaçador dels problemes de Trump és Obstrucció de Justícia, el disbarat absurd que va costar el càrrec a  Nixon. El paranoid Nixon havia manat una entrada il.legal a l‘oficina del Comitè Nacional Demòcrata a l’edifici Watergate. Nixon ho va negar tot i va intentar acomiadar els investigadors. I això sí que era un acte criminal. Trump ho ha estat fent descaradament i en públic com si fos un Caudillo intocable por la Gracia de Dios. És per això que de debò està en perill. Ara bé: per ser culpable d’obstrucció cal haver  comès un crim. Si Trump no va cometre cap crim en els seus tractes amb Rússia, té raó d ‘haver-se queixat de la investigació de Mueller i no hi ha obstrucció. Mentretant  en silenci el  Vicepresident Pence cada dia sembla més preparat per qualsevol esdevenimentk

O sigui que ja veurem. El Sr Mueller ja no pot trigar gaire.

 

Joan Gil

 

 

 

 

No hi ha resposta