15 abr. 2025
La tragèdia dels Palestins i els orígens de la Bíblia
No sé si ho expliquen a Catalunya, però als EUA el govern federal ha decidit que qualsevol crítica d’Israel és una forma d’antisemitisme i que els adversaris de la guerra de Gaza són terroristes associats amb Hamas i per tant intolerables al país. El govern està exigint sota amenaces de retirar els subsidis que totes les Universitats (Harvard inclòs) entre altres coses ni prohibeixen ni castiguen els antisemites. Molts estudiants estrangers han estat detinguts, han perdut la residència i estan als jutjats per evitar la deportació. El verdader antisemitisme dissortadament sí que existeix i molts l’hem vist: jueus morts a trets a una sinagoga, atacats i amenaçats per desconeguts, presentadors de TV mentint, gent que diu que l’Holocaust no va tenir lloc, discriminacions a la feina… Però preocupació i l’horror tan espantós pels bombardejos de Palestina no és cap antisemitisme, perquè la guerra es una agressió organitzada per un partit extremista d’extrema dreta què representa només una part del poble israelià, dirigida per un Primer Ministre corrupte que necessita el càrrec per evitar la presó. Molts jueus hi estan en contra tant dintre com fora d’Israel. Hom es pregunta d’on surten les arrels d’aquesta conducta, que tant costa entendre. Potser la història podria aclarir-ho, una miqueta almenys.
La Segona Captivitat Jueva
Palestina en aquella anys (uns -500 abans de Crist) estava mig sotmesa a Egipte i mig més a Nova Assíria (capital Babilonia). Hi havia sempre reis als estats vassalls i entre els jueus la meitat estava per Egipte i l’altra meitat per Babilònia. Els Egipcis no es van presentar i al final Jerusalem fou atacada i pressa per l’Emperador babiloni, que va establir un impost pensant que tot quedava arreglat i es va retirar, però va haver de tornar-hi poc temps després per acabar amb una segona revolta. Molt molest, l’emperador Nabucadezer va destruir el primer temple de Jerusalem, va matar els fills del rei després d’empresonar el pare i va desterrar un nombre considerable de jueus (no pas tots), els que coneixien un ofici o alguna feina útil a traslladar-se a Babilònia. Aquest desterrament de l’elit va durar entre el anys -586 i el -538 (uns 70 anys) abans de Crist i es va acabar per sort quan l’Emperador i gran conqueridor Cirus II de Pèrsia va esmicolar l’Imperi Assiri prenent Babilònia. Cirus el Gran era un bon home i va permetre el retorn dels Jueus a Jerusalem, prometent a més diners per reconstruir el Temple. La marxa de la tornada es va fer en quatre columnes, encara que molts també van preferir quedar-se a Mesopotàmia (fins als nostres dies). Important fou la segona columna de tornada dirigida per un escrivà i sacerdot anomenat EZRA que esdevindria editor del Pentateuch, el llibre més llegit i conegut a tot el món. Si algú vol, pot llegir què va fer nomes arribar amb un llibre que a la meva Bíblia (tinc la versió anglesa de King James) és el capítol 8 del Llibre de Nehemias (en altres versions, potser a Catalunya, aquest llibre bíblic està unit al d’Ezra que originalment era different). Allò que va fer fou convocar tots els jueus, els locals i els retornats, construir un taulat de fusta i passar dies llegint-lo en veu alta dient que era la paraula de Déu. Havia editat i millorat les versions inicials del Pentateuch, i cap estudiós creu que cap dels 5 llibres foren escrits per ell perquè semblaven molt més antics, potser recollits de cançons o copiats en part de la literatura Assíria, com el Gigamesh. Potser algun lloc fou millorat per escrit com fan els editors en els nostres dies. Li van bastir una plataforma de fusta davant les restes del Temple destruït i durant dies va llegir tots els seus textos explicant al poble que era la verdadera paraula i la religió del Déu d’Israel i fou rebut per tots els jueus amb entusiasme. Va atribuir l’autoria a Moisès.
Com havia estat el judaisme abans de l’emigració? Una mica diferent com molts museus amb troballes a Israel demostren. Hi havia una barreja de cult al Yahve dels jueus barrejat amb alguns ídols dels veins. Curiós sobretot fou que Yahve testava acompanyat per una deessa molt popular de la fertilitat, estàtues de la qual han estat trobades potser 200 vegades a excavacions modernes. Però Ezra no en sabia res i acabava de crear una religió monoteista molt estricta i nacionalista, que duraria entre Jueus molt observants fins als nostres dies, com els que semblen tenir dominat a Netanyahu en l’actualitat. Podria ser que Ezra va acabar la seva feina amb la Bíblia Antiga no a Babilònia sinó en els anys següents ja a Jerusalem. Era molta feina. Ezra està canonitzat per l’Església Catòlica.
Com veien els antics els seus déus
Sembla que la nostra espècie aparegué sobre la terra fa uns 300,000 anys però no va començar a fer via fins fa 100,000. Poc després de l’Edat de la Pedra tot el progres tècnic es va anar accelerant de forma increïble fins als nostres dies. L’edat del bronze fou quan vam aprendre a escriure amb taules de fang una mica rovellades. De fet hi ha milers de missives trobades a molts llocs arqueològics que han estat desxifrades per experts i expliquen moltes coses de la vida quotidiana. Cada poble tenia un déu o déus propis no compartits amb altres nacions els quals sempre que hi havia una guerra apareixien al front de l’exèrcit en ajuda dels seus creients. Israel tenia Yahve al qual sovint es refereix com déu d’Israel. I de cap altre lloc.
El Missatge de Sant Pau canvia moltes Coses
Sant Pau fou el verdader fundador de la fe cristiana, molt més que els apòstols. Un dels problemes que tenia era que hi havia entre els conversos grans dubtes sobre si, com manava la Bíblia, tothom tenia l’obligació d’obeir les dietes tan estrictes descrites a dos llibres del Pentateuch, el Levític i el Deuteronomi (cosa que segueix estrictament observada pels actuals jueus ultraconservadors). Aquest menjar es diu Kosher i cal acceptar-ho sense excepcions amb qualsevol amic o company que sigui un Jueu observant. Sobre aquest problema, Pau va escriure que ell, com Sant Pere i molts deixebles originals, sí que ho havien d’observar però que els no-jueus no en tenien cap obligació, una sortida notable del text original. Però de la mà de Sant Pau van sortir diferències més grans amb la religió previa, perquè ell parlava d’un Déu únic, bondadós que estimava i protegia, que sabia perdonar i volia sempre la pau, la compassió, amor i solidaritat, que considerava tots els humans iguals i amb drets, que oferia el cel com a recompensa. (Els jueus diuen que no saben res del que passa després de la mort). Aquestes proposicions eren tan atractives i diferents de la filosofia pagana, que aviat es van estendre i foren acceptades per una gran part de la humanitat. No en sé res, però és evident que els Jueus fidels a la seva religió i l’evolució de la societat cristiana que els envoltava amb adaptacions necessàries estaven pregant a un Déu diferent i no he entès mai com els rabins moderns parlen i expliquen el problema. Però els amics de Netanyahu, convençuts que Déu mateix ha promès i donat a ells tot sols un pedaç de terra, volen ocupar-la tot sols i no sembla impossible que ho aconsegueixin. L’església cristiana va batejar l’antiga Biblia com a Antic Testament, acceptant-la pero establint un canon que definia quines coses eren d’ origen diví i quines altres eren pensaments o acudits de l’ autor. I almenys l’Església Catòlica, a diferencia dels Protestants sobretot Americans no ha demostrat mai gran interès pel Testament Antic, concentrant-se sobretot en el Nou, en particular els Evangelis. Potser Pau fou més convincent que Ezra
Bona Pasqua a Tothom
Joan Gil