Els EUA són diferents

ESTÀTUA DE LES VÌCTIMES al que queda del Haymarket

Bon Consell del Govern dels Estats Units

El que segueix es una còpia un xic modificada d’un viatge (a Chicago, 2021) que vaig fer al lloc de la tragèdia del 1 Maig  en defensa de les 8 hores (enlloc de les 12 que els obrers havien de respectar per ser pagats). Una gran manifestació de treballadors molt exitosa va tenir lloc a la ciutat de Chicago el Dissabte 1 Maig. Fou el producte de la intolerància dels cacics locals perquè  totes les agèncis federals i alguna privada ja respectaven el famós 8×3 (8 hores a la feina, 8 amb la família o esbarjo i 8 per dormir). Voldria afegir, perquè sembla que pocs ho saben, que tota la tragèdia fou patida exclusivament per anarquistes o anarcosindicalistes, si el lector prefereix, no pas socialistes que encara avui en dia. s’ho atribueixen. Un dels oradors principals que moriria a la forca, havia estat breument socialista a Texas pero ho havia abandonat. Els manifestants locals eren majoritàriament immigrants de parla alemanya. Els anarquistes són sovint acusats de coses que no van fer. A Amèrica, ells van crear els moviments obrers, les manifestacions i vagues, les cooperatives. Era un partit molt gran, sovint ben organitzat que va incloure també sens dubte gent  violenta o criminal, però cal pensar en els temps i en la violència de la patronal amb cossos de policia i agències pagades i armades subordinades. En qualsevol cas, els màrtirs del 1 Maig no havien fet res il·legal pero cinc van morir penjats i en públic.

Chicago és una gran ciutat amb una arquitectura i gratacels impressionants (en van tenir el més alt del món per molts anys) i és on el 4 de Maig de 1886 va tenir lloc, tres dies després d’una manifestació massiva molt exitosa a favor de l’horari de treball limitat a 8 hores (enlloc de les 12 que s’exigien per poder cobrar), La tragèdia gairebé tot el món la commemora el 1 de Maig… excepte els compatriotes. Als EUA la gent es refereix sempre als esdeveniments com Haymarket Riot per la Plaça del Haymarket on va tenir lloc (una mena de mercat de vegetables dels pagesos) i no és commemorat mai perquè la majoria d’Americans creuen des de la Guerra Freda que és una festa comunista. De debò? Va tenir lloc 32 anys abans de la Revolució soviètica quan Lenin era molt jovenet i el Partit Comunista ni tan sols existia. De socialistes ja n’hi havia ja un grapat als EUA pero no van tenir res a veure amb l’incident.

En qualsevol cas, la massa obrera, consistent principalment d’immigrants alemanys i d’americans, lluitava pels seus drets dintre del moviment anarco-sindicalista. Es governaven per comitès sense gaire dirigents. Un dels principals oradors fou l’alemany August Spies que tenia un petit negoci de cadires folrades. Petits negocis i propietat personal sempre eren acceptades per l’anarquisme, que lluitava només contra les fàbriques de propietaris rics amb molts treballadors. A més Spies era propietari i director del diari obrer Arbeiter Zeitung. (Recordeu que no hi havia ràdio encara). L’anarquisme era una ideologia complexa.

A aquest lloc, ara  per a nens i famílies,  va començar la tragèdia

Un dels primers llocs que un turista visita a Chicago és un parc grandiós i fantàstic situat a la vora del Llac Michigan, entre els gratacels de la ciutat i l’aigua. Allí hom troba un parc infantil que per a mi és el millor que he vist, notable entre altres coses per una diguem-ne bola o arc gegant recoberta de material reflectiu (veieu la foto) que retorna  les imatges de la gent deformades per fer riure. Famílies senceres s’hi entretenen. Un petit estany d’aigua de pocs centímetres al costat, alimentat per dos sortidors invita els nens a jugar-hi. És un dels llocs més famosos de la ciutat.

En 1886, no obstant, en aquest lloc ara tan maco hi havia la sortida de la fàbrica de maquinària agrícola McCormick on la tragèdia del 1 de Maig que commemora tot el món es va originar el dilluns 3 de Maig. La manifestació massiva del dissabte 1 de Maig havia anat molt bé amb molts participants en vaga manifestant-se pacíficament a favor de les 8 hores. A aquell dilluns següent, els dirigents van fer un míting dels vaguistes prop d’on Spies va parlar i molts participants al final van decidir pel seu compte anar a la porta del McCormick a escridassar els esquirols que sortirien, cosa perfectament legal, quan guàrdies de seguretat privats pagats per la McCormick van obrir el foc matant dos treballadors que només havien cridat contra els esquirols sense amenaçar ningú. En aquell moment les dues primeres víctimes havien caigut. Comprensiblement, la ràbia es va estendre entre els dirigents. Van convocar al pis d’un d’ells una reunió urgent per decidir com respondrien. Van pactar i intentar organitzar la que esdevindria la fatal manifestació del Haymarket al vespre. Tots els participants en aquesta “conspiració” serien detinguts dos dies després acusats de sedició per enderrocar el govern dels EUA, una proposició tan insegura com sense credibilitat que els adversaris del govern s’ havien inventat. Només volien venjar els dos morts,

Tragèdia a la plaça del Haymarket el 4 de Maig, al vespre, a les fosques i sota la pluja

Van convocar una manifestació de protesta de masses amb discursos que va tenir lloc al vespre del dimarts 4 de Maig sota la pluja. Els primers organitzadors no obstant la reputació dels anarquistes com a grans organitzadors, van crear un desastre. Van imprimir un cartell bilingüe (anglès i alemany reproduí al final) que acabava exigint que tothom es presentés armat. August Spies ho va veure i va exigir que eliminessin l’exigència d’anar armats o ell no hi participaria. No obstant tots els diaris, distribuïts per un ciclista misteriós, van publicar la invitació a la violència que Spies havia fet eliminar. No hi havia llum, plovia molt fort i els oradors van haver d’enfilar-se a un carro abandonat i trencat que van trobar a un racó El lector pot veure rodes al monument a les fotos reproduïdes. L’alcalde es va presentar seient al primer rengle per intimidar (però va marxar aviat) i un destacament de policies armats s’ho mirava tot. Al començament s’hi havien presentat uns 2,000 sindicalistes però al final degut a la pluja potser en quedaven uns 200 i tots els oradors anaven triant un llenguatge enfilant-se al carro trencat. I la tragèdia memorable va començar. El capità de la policia sense cap necessitat es va acostar al darrer orador exigint que plegués i tothom anés a casa (un recordatori provocador poc necessari perquè s’estava acabant sota una pluja forta i tot havia estat un desastre).

En aquell moment un desconegut mai identificat va llençar una petita bomba casolana encesa des d’un dels balcons, la qual va explosionar a terra matant instantàniament un policia jove que esdevindria famós i tindria una estàtua al centre del Haymarket. En aquell moment, i pràcticament a les fosques, els policies van obrir foc en la foscor i sota la pluja sense discriminació matant (amb els seus trets, sens dubte perquè pocs treballadors estaven armats) deu policies més i un nombre indeterminat de sindicalistes. Els manifestants i oradors en serien acusats. A les poques hores, les detencions de tots els dirigents anarquistes coneguts havien començat, per sedició, naturalment. La veritat és que llevat del desconegut mai identificat que va llençar la bomba des d’un balco, cap d’ells havia fet res que fos il·legal i tots els oradors havien recomanat calma i seny, perquè el moviment anava bé.

Aqui estava el Haymarket Square. Un turista buscaria en va Haymarket Square a Chicago.

El monument als màrtirs del 1 de Maig

Diu que en aquest lloc va estar el carro dels oradors

El procès contra el sis condemnats i molts altres companys fou un escàndol. Els fiscals van passar setmanes seleccionant jurats dignes de confiança, van presentar falses proves i misinterpretacions i afirmaven que si que eren traïdors que volien enderrocar el govern dels Estats Units (!).  Els acusats van trobar un advocat excel·lent que no va poder fer res. El qui no estava jutjat al començament era l’orador tan exitós de Texas, el qual creient que amb un dels seus discursos podia salvar tothom, es va presentar en mig procés, essent detingut en l’acte com un perillós criminal que també moriria a la forca. Els detinguts es van poder entretenir amb visites. El texà va fer un vaixell petit de fusta perquè la seva dona pogués fer diners venent-lo. Un altre va donar entrevistes pagades i finalment un es va suïcidar explosionant una bomba dintre la boca. Quan va arribar el dia de l’execució dels sobrevivents August Spies digué que la veu que ells silenciaven algun dia se sentiria per tot el món. Els condemnats van van entrar a la sala plena de periodistes i policies cridant un darrere l’altre “Visca l’anarquia”. El texà volia fer un discurs, pero li van obrir la trampa sota els peus immediatament. Els seus partidaris estaven concentrats al carrer darrera la paret de la sala d’execució i van respondre cantant la Marsellesa, sempre vista com un himne revolucionari.

La plaça va esdevenir  un lloc de manifestacions annuals els Primers de Maig per la dreta i la patronal amb una estàtua al centre del policia  mort per una bomba, amb música i saluts amb escopetes. Els activistes contra la guerra del Vietnam van fer saltar tres vegades anys després l’estàtua del policia. Hi havia dues vies de tramvia fent una corba per evitar l’estàtua de bronze al mig entre les vies que un tramviari va accelerar fent al tramvia sortir-se de la via, xocar i enderrocar l’ estàtua, que també fou empastifada moltes vegades sovint fins que fou enretirada i duta a l’Acadèmia de policia on diuen que encara hi és. Encara que el feixisme encara no havia introduït la figura el policia tenia el brac alçat, cosa que molestava a tothom. En canvi els deu policies i molts sindicalistes caiguts pels trets a les fosques foren oblidats i els manifestants acusats dels assassinats. Uns anys després  la ciutat de Chicago va construir una autopista urbana amb una sortida al Haymarket Square, omplint la resta de la plaça amb edificis. De la plaça només queda en l’ actualitat un des carrers laterals, on al final per reconciliar-se  l’ajuntament va pagar i situar el monument actual a les poques restes del Haymarket. (foto: manifestants enfilats al carro dels oradors) Així i tot hom pot prendre el metro i sortir de l’estació a la cantonada Desplaines-Rudolph, trobant al costat mateix de l’escala el monument. El monument fou bastit en els anys 80, pagat per la ciutat i commemora (diuen) el lloc exacte on havia estat el famós carro avariat des d’on els dirigents destinats a morir executats van parlar. Al voltant hi ha plaques commemoratives de molts visitants i una breu història objectiva del conflicte. El monument funerari pagat per un persona privada arribaria mes tard (més abaix))

Visitant el cementiri: Després de ser jutjats, penjats i enterrats, sis homes esdevenen màrtirs.

El cas fou conegut i el procés seguit a tot arreu del món, sobretot al Regne Unit, amb indignació. Un condemnat va poder suïcidar-se i quatre moririen a la forca mentre els congregats a l’exterior cantaven la Marsellesa. Alguns altres foren condemnats a presó perpetua, però foren indultats i alliberats dos anys després per un nou governador de l’Estat d’Illinois, horroritzat per la memòria de la injustícia, perquè les víctimes no havien fet res per ser castigats.

Els taüts dels executats foren conduïts en triomf al cementiri del suburbi Forest Park, que en aquell temps era alemany com la majoria dels manifestants, i foren enterrats amb discursos, música i cants en alemany i anglès. El seu advocat defensor va declarar que encara que els morts haguessin cregut que en l’evolució de la societat hi hauria un canvi revolucionari que ho milloraria tot, ells mai ni volien fer mal a ningú ni atemptar contra el govern dels EUA.

Vaig prendre un tren de la línia blava sense saber que el cementiri havia canviat de nom i em vaig passar més d’una hora caminant per un cementiri jueu. Trobant l’oficina, vaig entrar a preguntar per la tomba del 1 de Maig. La noia que em va atendre no n’havia sentit parlar mai. Per sort, una senyora gran que semblava l’administradora va sortir i em va respondre que estava a un altre cementiri i em va explicar com arribar-hi. Vaig trobar el cementiri de Forest Park (un nom canviat que s’ havia dit en aquells temps Cementiri Alemany) i cansat com estava, vaig acostar-me a l’oficina on tenien enganxada a la porta de vidre una foto en xerox molt dolenta del monument funerari als Màrtirs del 1 de Maig. Vaig entrar i preguntar a una empleada on estava allò. “Què? De què parla? No en sabem res” Això ja era massa. Li obro la porta i apunto amb el dit al  xerox amb una foto pegada a la porta. Quedo convençut que el 1 de Maig està oblidat fins i tot a Chicago.

Tomba dels 8 condemnats. Els noms estan al darrere

Reconeixement del Govern Federal

De fet el monument és tan alt que és fàcil de trobar al costat de la carretera principal del cementiri, amb un banc per seure. Representa una dona dissortadament de negre, cosa que fa molt difícil veure-li la cara, però s’està tapant els ulls per no veure la injustícia. Al darrere hi ha els noms dels cinc executats i els tres indultats, també enterrats a aquell lloc. No té res a veure, però si algú s’hi interessa, la famosa heroïna feminista Emma Goldman també hi està, enterrada a prop. I  una placa de bronze del govern federal al costat al final reconeix que els esdeveniments del Haymarket Square foren importants en la història del moviment laboral als EUA. Però el 1 de Maig segueix sense ser reconegut als EUA, per més que es una festa ben Americana commemorant una lluita per la justícia molt digna del país.

Noms dels màrtirs Plaques mostren els noms dels cinc executats i del sisè suïcidat.

Cartell Perillós

Adéu-siau

Joan Gil

No sé si ho expliquen a Catalunya, però als EUA el govern federal ha decidit que qualsevol crítica d’Israel és una forma d’antisemitisme i que els adversaris de la guerra de Gaza són terroristes associats amb Hamas i per tant intolerables al país. El govern està exigint sota amenaces de retirar els subsidis que totes les Universitats (Harvard inclòs) entre altres coses ni prohibeixen ni castiguen els antisemites. Molts estudiants estrangers han estat detinguts, han perdut la residència i estan als jutjats per evitar la deportació. El verdader antisemitisme dissortadament sí que existeix i molts l’hem vist: jueus morts a trets a una sinagoga, atacats i amenaçats per desconeguts, presentadors de TV mentint, gent que diu que l’Holocaust no va tenir lloc, discriminacions a la feina… Però preocupació i l’horror tan espantós pels bombardejos de Palestina no és cap antisemitisme, perquè la guerra es una agressió organitzada per un partit extremista d’extrema dreta què representa només una part del poble israelià, dirigida per un Primer Ministre corrupte que necessita el càrrec per evitar la presó. Molts jueus hi estan en contra tant dintre com fora d’Israel. Hom es pregunta d’on surten les arrels d’aquesta conducta, que tant costa entendre. Potser la història podria aclarir-ho, una miqueta almenys.

La Segona Captivitat Jueva

Palestina en aquella anys (uns -500 abans de Crist) estava mig sotmesa a Egipte i mig més a Nova Assíria (capital Babilonia). Hi havia sempre reis als estats vassalls i entre els jueus la meitat estava per Egipte i l’altra meitat per Babilònia. Els Egipcis no es van presentar i al final Jerusalem fou atacada i pressa per l’Emperador babiloni, que va establir un impost pensant que tot quedava arreglat i es va retirar, però va haver de tornar-hi poc temps després per acabar amb una segona revolta. Molt molest,  l’emperador Nabucadezer va destruir el primer temple de Jerusalem, va matar els fills del rei després d’empresonar el pare i va desterrar un nombre considerable de jueus (no pas tots), els que coneixien un ofici o alguna feina útil a traslladar-se a Babilònia. Aquest desterrament de l’elit va durar entre el anys -586 i el -538 (uns 70 anys) abans de Crist i es va acabar per sort quan l’Emperador i gran conqueridor Cirus II de Pèrsia va esmicolar l’Imperi Assiri prenent Babilònia. Cirus el Gran era un bon home i va permetre el retorn dels Jueus a Jerusalem, prometent a més diners per reconstruir el Temple. La marxa de la tornada es va fer en quatre columnes, encara que molts també van preferir quedar-se a Mesopotàmia (fins als nostres dies). Important fou la segona columna de tornada dirigida per un escrivà i sacerdot anomenat EZRA que esdevindria editor del Pentateuch, el llibre més llegit i conegut a tot el món. Si algú vol, pot llegir què va fer nomes arribar amb un llibre que a la meva Bíblia (tinc la versió anglesa de King James) és el capítol 8 del Llibre de Nehemias (en altres versions, potser a Catalunya, aquest llibre bíblic està unit al d’Ezra que originalment era different). Allò que va fer fou convocar tots els jueus, els locals i els retornats, construir un taulat de fusta i passar dies llegint-lo en veu alta dient que era la paraula de Déu. Havia editat i millorat les versions inicials del Pentateuch, i cap estudiós creu que cap dels 5 llibres foren escrits per ell perquè semblaven molt més antics, potser recollits de cançons o copiats en part de la literatura Assíria, com el Gigamesh. Potser algun lloc fou millorat per escrit com fan els editors en els nostres dies. Li van bastir una plataforma de fusta davant les restes del Temple destruït i durant dies va llegir tots els seus textos explicant al poble que era la verdadera paraula i la religió del Déu d’Israel i fou rebut per tots els jueus amb entusiasme. Va atribuir l’autoria a Moisès.

Com havia estat el judaisme abans de l’emigració? Una mica diferent com molts museus amb troballes a Israel demostren. Hi havia una barreja de cult al Yahve dels jueus barrejat amb alguns ídols dels veins. Curiós sobretot fou que Yahve testava acompanyat per una deessa molt popular de la fertilitat, estàtues de la qual han estat trobades  potser 200  vegades a excavacions modernes. Però Ezra no en sabia res i acabava de crear una religió monoteista molt estricta i nacionalista, que duraria entre Jueus molt observants fins als nostres dies, com els que semblen tenir dominat a Netanyahu en l’actualitat. Podria ser  que Ezra  va acabar la seva feina amb la Bíblia Antiga no a Babilònia sinó en els anys següents ja a Jerusalem. Era molta feina. Ezra està canonitzat per l’Església Catòlica.

Com veien els antics els seus déus

Sembla que la nostra espècie aparegué sobre la terra fa uns 300,000 anys però no va començar a fer via fins fa 100,000. Poc després de l’Edat de la Pedra tot el progres tècnic es va anar accelerant de forma increïble fins als nostres dies. L’edat del bronze fou quan vam aprendre a escriure amb taules de fang una mica rovellades. De fet hi ha milers de missives trobades a molts llocs arqueològics que han estat desxifrades per experts i expliquen moltes coses de la vida quotidiana. Cada poble tenia un déu o déus propis no compartits amb altres nacions els quals sempre que hi havia una guerra apareixien al front de l’exèrcit en ajuda dels seus creients. Israel tenia Yahve al qual sovint es refereix com déu d’Israel. I de cap altre lloc.

El Missatge de Sant Pau canvia moltes Coses

Sant Pau fou el verdader fundador de la fe cristiana, molt més que els apòstols. Un dels problemes que tenia era que hi havia entre els conversos grans dubtes sobre si, com manava la Bíblia, tothom tenia l’obligació d’obeir les dietes tan estrictes descrites a dos llibres del Pentateuch, el Levític i el Deuteronomi (cosa que segueix estrictament observada pels actuals jueus ultraconservadors). Aquest menjar es diu Kosher i cal  acceptar-ho sense excepcions amb qualsevol amic o company que sigui un Jueu observant. Sobre aquest problema, Pau va escriure que ell, com Sant Pere i molts deixebles originals, sí que ho havien d’observar però que els no-jueus no en tenien cap obligació, una sortida notable del text original. Però de la mà de Sant Pau van sortir diferències més grans amb la religió previa, perquè ell parlava d’un Déu únic, bondadós que estimava i protegia, que sabia perdonar i volia sempre la pau, la compassió, amor i solidaritat, que considerava tots els humans iguals i amb drets, que oferia el cel com a recompensa. (Els jueus diuen que no saben res del que passa després de la mort). Aquestes proposicions eren tan atractives i diferents de la filosofia pagana, que aviat es van estendre i foren acceptades per una gran part de la humanitat. No en sé res, però és evident que els Jueus fidels a la seva religió i l’evolució de la societat cristiana que els envoltava amb adaptacions necessàries estaven pregant a un Déu diferent i no he entès mai com els rabins moderns parlen i expliquen el problema. Però els amics de Netanyahu, convençuts que Déu mateix ha promès i donat a ells tot sols un pedaç de terra, volen ocupar-la tot sols i no sembla impossible que ho aconsegueixin. L’església cristiana va batejar l’antiga Biblia com a Antic Testament, acceptant-la pero establint un canon que definia quines coses eren d’ origen diví i quines altres eren pensaments o acudits de l’ autor. I almenys l’Església Catòlica, a diferencia dels Protestants sobretot Americans no ha demostrat mai gran interès pel Testament Antic, concentrant-se sobretot en el Nou, en particular els Evangelis. Potser Pau fou més convincent que Ezra

Bona Pasqua a Tothom

Joan Gil

Probablement tots els lectors saben què és la grip (anomenada flu o influenza en molts països) i potser alguns hagin après a l’escola o sentit parlar sobre de l’anomenada Grip Espanyola que va martiritzar el món entre 1918 i 1919, durant la I Guerra Mundial. Els símptomes són similars als d’altres malalties pulmonars infeccioses com febre, calfreds, tos seca i si acaba malament pulmonia amb líquid omplint el espais ocupats normalment per l’aire. La malaltia  va terroritzar pràcticament tota la humanitat. El mínim nombre de morts al món seria més de 50 milions (potser 100 milions), als Estats Units foren uns 650,000. Diuen que la tercera part de la població mundial es va infectar, i que dels 16 milions de morts a la guerra, probablement molts van morir no de ferides sinó de la grip. No hi havia tractament eficaç. El nom “Grip Espanyola” és ridícul perquè no tenia res a veure amb aquest país sinó perquè sense censura militar estrangera la premsa local podia parlar lliurament dels estralls de la malaltia mentre els països involucrats en la Guerra Mundial ho tenien prohibit, i era l’única forma d’informació.

On va començar la pandèmia? A una caserna o camp militar d’entrenament nord-americà on joves en edat militar s’entrenaven abans d’anar a Europa a lluitar a favor de França i Anglaterra contra els Alemanys, anomenada Fort Riley en l’Estat de Kansas, una facilitat que encara existeix. En aquest camp les condicions sanitàries ja eren dolentes pel nombre excessiu de cadets i sobtadament 522 homes van haver de ser hospitalitzats per la grip en una setmana. Aquets soldats van ser transportats a França en vaixells americans i l’epidèmia de la grip es van estendre per totes les poblacions situades prop dels ports d’arribada. L’epidèmia ja no va poder ser aturada. Ja s’havia superat la meitat de la guerra, però poc a poc el terror i el virus es van escampar per tots els racons del món.

Naturalment, encara que Fort Riley fou el lloc on van detectar per primera vegada l’epidèmia, això no vol dir que fos el lloc on el virus s’havia originat. No sabrem mai d’on va venir. Recentment la dreta Americana insistia que el Covid era una agressió xinesa cosa que verdaderament hauria estat molt difícil d’entendre i organitzar. Fa alguns anys, va esdevenir possible desenterrar alguns cadàvers dels llocs glacials al nord d’Europa i identificar el virus, que era un H1A1 molt similar als virus avians que existeixen actualment. Almenys abans se suposava que eren introduïts per ocells migratoris  baixant a terra per aprofitar el menjar dels galliners tan grans que hi ha al Sud de la Xina (actualment tancats i guardats per policies), que probablement ningú sap si és veritat o no. En qualsevol cas moltes epidèmies s’originen a HongKong o a la regió.

Avui en dia hi ha vacunes, que dissortadament no són tan bones com caldria i són impossibles de millorar degut a les mutacions constants dels virus que simplement ningú pot aturar. Una bona vacuna protegirà potser el 50% dels exposats, i en un any dolent, probablement només 25%, encara que sempre val la pena perquè redueixen el nombre de malalts i per tant el perill individual. El problema existeix no pas per manca d’interès de les farmacèutiques sinó perquè no hi poden fer res. Una nova esperança ha nascut amb el descobriment de les vacunes basades en el messenger AR, que va gairebé acabar amb el Covid amb una resposta de prop del 100%. Hi ha esperances. Molts troben interessant la reacció a la pandèmia de certes comunitats a les estacions de tren de les Muntanyes Rocalloses. Hi van estacionar homes armats amb fusells. Si s’aturava un tren i algún viatger volia pujar-hi, no passava es, però si algú intentava baixar d’un tren  el podien matar trets sense deixar-li entrar al poble. Diuen que va sortir bé.

I potser algú es pregunta quanta gent es mor de la grip anualment als EUA? No cal espantar-se perquè el país té uns 330 milions de residents i la majoria de víctimes estan afeblides per moltes condicions o ja tenen molts anys. Varia molt d’un any a l’altre però són encara al voltant d’uns 36.000 morts.

Mal Desenvolupament

Em refereixo a la designació pel President Trump seguida per la recent confirmació com a Secretari de Sanitat pel Senat d’un individu anomenat Robert Kennedy Jr, que malgrat el nom deshonra la seva família: és un fill del Robert Kennedy, el Fiscal General assassinat a California ja fa molts anys durant una campanya electoral, i un nebot del també assassinat President John F Kennedy. Ha estat rebutjat per tota la família que van arribar a escriure i parlar a tothom per evitar el seu nomenament, que faria molt de mal. El Kennedy actual és un advocat que no ha estudiat mai medicina i només parla per dir ximpleries que ell mateix no entén, completament falses i que s’ha fet famós a les converses pitjors i més perilloses de l’internet, fins i tot escrivint un llibre, amb recomanacions falses i perilloses, accentuant sobre tot la seva hostilitat a les vacunes de tota mena que seria millor no administrar a cap nen perquè els poden exposar a malalties greus com el xarampió que segons ell s’ha de prevenir i combatre amb grans dosis de vitamina A  enlloc de vacunes. (Estem vivint una epidèmia de xarampió a molts estats i hi ha hospitals Americans que estan tractant nens no vacunats amb xarampió clínic en adició a una lesió hepàtica greu deguda a l’abús de vitamina A administrada pels pares). I en Kennedy practicava per escrit i en conferències feia recomanacions de no donar cap vacuna als nens i expressava les seves opinions sobre la causa de les malalties cròniques i com es poden tractar. I com és de perillosa la dieta que consumim al menjar quotidià. Potser la cosa que ha indignat sempre més a molts (including aquest autor) era sempre afirmar que l’autisme en nens és causat per les vacunes, una verdaderament estúpida afirmació introduïda i publicada fa anys per un metge anglès (un home que falsificava els seus resultats per fer carrera) a una revista seriosa, que va haver de disculpar-se per la publicació, retirar l’article i demanar perdó quan metges indignats van demostrar que els resultats d’aquest pocavergonya eren inventats i impossibles. Però hi ha gent entre el jovent de dreta i a l’internet que fruïen  malparlant de les vacunes i han fet patir per res a moltes mares, perjudicant el seu nens. De fet, la no-vacunació pot fer víctimes mortals. Aquest Kennedy ho ha anat repetint i repetint. I ha manat que la CDC ara faci un estudi per aclarir “d’una vegada” si és veritat o no (ja se n’han fet abans).

En Kennedy va començar la seva lluita electoral com a candidat independent d’un tercer partit. Veient el fracàs que se li acostava, va renunciar a l’elecció i es va ajuntar amb en Donald Trump, que gairebé ha dit també tantes bestieses mèdiques com ell, explicant-li que Trump, a punt d’alliberar America i fer-la gran una altra vegada, obriria un nou món on les malalties agudes i cròniques i el càncer serien resoltes d’un cop per sempre i la seva glòria seria acceptada per tot el món. En Trump s’ho va creure i en Kennedy fou elegit. Com a Secretary (Ministre) de Salut ell te poder absolut sobre tots dels departaments de l’NIH, la Salut Pública, les Assegurances de Malaltia i moltes altres coses. Ha fet fora lots of investigadors il·lustres que no li agradaven, i tancat molts estudis de recerca  bàsica i clínica i el seu cap de la secció de vacunes, un home famós i respectat per tot el món ha dimitit. Sembla que hi ha molts metges i científic famosos buscant feina. Quin sera el futur científic d’Amèrica? Era tan bo i important…

La tria d’aquest home és una desgràcia que podria trencar el molt progrés en recerca fet als EUA.

Joan Gil

Afegit el dia 6 Abril 2025

Ahir es va morir la tercera víctima del xarampió  als EUA, dues nenes a Texas i un home adult a Nou Mèxic. Tots tres  estaven molt sans abans de la infecció i no estaven vacunats. Introduïda a mig segle XX per acabar amb la mortalitat, és una vacuna extraordinàriament bona que fa resistent a uns 90% dels vacunats. En Kennedy, que sempre havia desaconsellat les vacunacions, va anar al tercer funeral i va reconèixer que sí, que cal vacunar-se per prevenir aquesta malaltia. Massa tard. Diuen que ara hi ha cues a diversos estats infectats.

Tags: Deparment of Health, Grip espanyola, Pandèmia del 1918, Robert Kennedy Jr, Vacunes, Xarampió