Arxivar per setembre de 2020

16 set. 2020


Home

Classificat com a General

A alguns països el virus del Covid (SARS-CoV-2) està ben controlat, a altres en canvi ha fet un repunt sovint inesperat i difícil d’entendre. Al començament tots els epidemiòlegs esperaven que, com els altres coronavirus  (refredat comú, grip, SARS), la malaltia afluixaria o desapareixeria durant l’estiu per fer un rebrot quan la temperatura baixa a la tardor. Evidentment això a l’estiu no ha passat i ara la preocupació és que l’epidèmia pugui intensificar-se quan arribi la fresca a la tardor, cosa que ningú pot saber de segur però que A. Fauci del NIH (National Institute of Health) segueix repetint, insistint que podria coexistir amb la grip i que per aixo cal que tothom es vacuni ara ja contra la grip.

Quan el virus torna com a Espanya, hom generalment en dona la culpa al govern que simplement vol que el public accepti haver. de viure amb el virus, però als Estats Units vivim una tragèdia molt gran amb ja prop dels 200.000 morts on el culpable és conegut. El nombre de casos nous s’aplana a nivells molt alts i a 7 dels 50 estats la corba segueix apujant i no hi cap dubte que en part això és degut al Sr Trump i els seus creients (cada dia més semblants a l’extrema dreta militant europea) i als càlculs electorals fallits que va fer. En un llibre recent publicat pel periodista Woodward, famós per haver exposat el Watergate, es citen (i hem escoltat a la TV) afirmacions enregistrades de Trump dient que ja sabia des del gener i li havien explicat com de perillós era el virus i que moriria molta gent, mentre que en públic seguia afirmant que era una invenció dels demòcrates, que tot estava controlat, que només hi havia 5 casos i que era com una grip lleugera. Mentre tant, degut als seus retalls de pressupost, no hi havia reserves estratègiques de coses necessàries en casos d’emergència com ara mascaretes i protecció per al personal sanitari, ni tests per diagnosticar la infecció, una de les coses més importants. Ha seguit en aquesta línia, negant-se a posar-se mascareta dient que només la porten els seus enemics, exigint que les escoles i totes les fàbriques s’obrin, convocant mítings electorals amb centenars de creients seus sense protecció o separació social i repetint cada dia que gràcies als seus esforços i lideratge hom ha evitat milers de morts. Ha donat milers de milions i firmat contractes amb set companyies sense saber si lliuraran un vaccí útil o no i que aquest o aquests vaccins diferents meravellosos podrien aparèixer abans del’elecció, una afirmació que si la cosa no fos tan seriosa faria riure. Per acabar-ho de fer pitjor, ha introduït creients obedients seus a la Food and Drug Administration (FDA) que ha d’aprovar tots els nous medicaments i vaccins i al Center for Disease Control, (CDC), fins fa poc la institució amb més credibilitat i prestigi de la Salut Pública mundial. Totes dues agencies han acceptat fer o dir disbarats inspirats per Trump per fer creure al públic que el Covid no és res, està controlat gràcies al gran lideratge de Trump que ha salvat tantes vides i que gràcies als seus vaccins tot està a punt d’acabar-se.

La seguretat dels vaccins

Els professionals tenen dues paraules sacrosantes quan jutgen si un nou medicament pot ser oferit al públic: ha de ser segur i eficaç que vol dir que el producte ha de produir en la majoria de gent que el pren l’efecte desitjat i que no ha de fer mal. Això segueix fidelment la famosa màxima mèdica: Primum, non nocere (per damunt de tot, no fer mal). La seguretat és particularment important en el cas dels vaccins perquè s’administren a gent sana. El procés aprovació per assegurar-se que les condicions estan presents és sempre llarg i complicat. Amb els vaccins, hom ha topat amb el temps amb molts problemes de diferent natura, alguns immediats i altres endarrerits que autoritats com la FDA volen (i generalment poden) avaluar i evitar, abans que el vaccí sigui usat, tant si convé al Sr Trump, com si no.

No falten exemples: en el meu apunt recent sobre el vaccí de la pòlio ja explicava que el vaccí tan salvador i celebrat original de Salk va haver de ser temporalment prohibit després de causar prop de 300 malalties i alguna mort degut a falta de control de la virulència dels virus vius utilitzats. Un exemple més recent fou el cas en els anys 60 del primer vaccí contra el xarampió (molt diferent del que hi ha ara) que sí que donava immunitat contra el virus mes comú del xarampió, però deixava el recipient indefens contra les varietats de virus més virulentes augmentant de fet la mortalitat. El vaccí contra la grip porcina, molt perillosa, de 1976 també va haver de ser retirat perquè produia casos de la síndrome de Guillen-Barré (una malaltia dels nervis perifèrics greu). També hi ha hagut coses misterioses: durant una epidèmia de la grip jo crec que el 2007, va resultar que la incidència de casos mortals en els joves va augmentar i en la gent gran va disminuir al contrari del que passa normalment, probablement perquè els ancians potser haurien adquirit la immunitat anys abans (potser en una forma no identificada del  refredat comú, què també és un coronavirus?). Un altre cas molt difícil fou el de la grip asiàtica de 1956-58, que sembla haver estat causada per una barreja de dos virus de la grip A i un del grup B, contra els que era impossible fer un vaccí. I contra el SIDA i la tuberculosi no s’han pogut fer mai vaccins. Contra l’Ebola, ha durat molt de temps amb contratemps, pero ara finalment ja n’hi ha un, fet per Johnson and Johnson, cosa que és una gran victòria. Una de les dificultats més grans amb vaccins que semblen prometedors es la mimicria, que vol dir que els anticossos produïts pel vaccí confonen el virus amb un component natural que s’hi sembla, cosa que pot tenir conseqüències, en general una malaltia autoimmune sovint al sistema nerviós

Tornant a l’actual virus, la Universitat d’Oxford i la gran firma farmacèutica Astra-Zeneca, que fa molts vaccins de gran qualitat i va rebre 1.100 milions de Trump per accelerar-ne una pel Covid, era la favorita de tothom, però ai-las, l’altre dia va anunciar que un dels seus voluntaris a Gran Bretanya havia desenvolupat una Myelitis transversa, que és com una inflamació transversal de la mèdula espinal que talla les comunicacions entre el cervell i la perifèria causant paràlisis als braços i cames(de les quals el pacient es recupera més o menys). És una malaltia auto immune que es presenta com seqüela de moltes infeccions i malalties, inclosos vaccins (!!!)  Un incident pitjor no podia haver tingut lloc. Després de dos dies les autoritats britàniques van declarar que la malaltia no tenia res a veure amb el vaccí i que l’estudi tirés endavant. Significativament, la firma no diu res encara. Els Americans que encara poden parlar lliurement sobretot a la FDA estan molt disgustats i preocupats. Diuen que Astra-Zeneca té uns 19.000 voluntaris, que hom sàpiga molts a Sud Amèrica i Sud-Africa i haurien d’haver-los examinats absolutament tots i si troben un altre cas, aquest vaccí s’ha acabat. Hi ha rumors, no confirmats, que podria haver-hi ja un segon cas. Si és veritat, malament.

Com s’examina l’eficàcia i seguretat d’un vaccí?

Primer cal fer un estudi Fase 1 i 2 en general amb voluntaris pagats (i monos) per determinar que el vaccí no és tòxic, quina dosi cal injectar, si hi ha grups especials afectats (avis, negres, nens petits…) i sobretot si els injectats desenvolupen anticossos. Les companyies sempre reporten sempre que els resultats son molt prometedors sense donar detalls. No vol dir gran cosa.

La Fase 3 és l’asssaig final amb molts voluntaris, segons la FDA òptimament 30.000 per estar segurs. La meitat d’aquests reben el vaccí candidat, l’altre meitat una injecció de salina (placebo) i l’assaig és doblement cec: ningú, ni metges ni voluntaris, pot saber quina de les dues coses cadascú ha rebut. Al final s’obre la clau identificant els voluntaris, a veure quin dels dos grups s’ha infectat més i cal fer estadístiques. El NIH va fer un simposi invitant matemàtics a explicar quina diferència entre els dos grups seria convincent. La resposta fou un mínim de 160 voluntaris que havien rebut el placebo havien d’estar infectats contra 0 dels vacunats. Ara bé, si els vacunats de debò també tenien alguna infecció, cosa molt probable, calen molts més infeccions en el grup del placebo per acceptar l’assaig com positiu i el cas es complica. Del que es tracta es d’establir una diferencia estadísticament significant entre el nombre d’infectats als dos grups i si no s’hi pot arribar, vol dir que el vaccí és inútil. El conseller delegat de Pfizer, tot i acceptar que el seu vaccí ha de ser declarat segur,va dir recentment que no cal estudiar tanta gent. Devia estar de broma. Ara en canvi, ha augmentat el nombre de voluntaris. Hom diria que això és degut al perill econòmic per les empreses si els vaccins causessin efectes desfavorables en gent vacunada en bona salut degut a un test amb massa poc voluntaris aprovat a correcuita. És veritat que la FDA, com vol Trump, té el dret d’aprovar medicaments en cas d’emergència (per exemple per malalts morint-se de càncer)  però ha d’escoltar l’opinió d’un grup independent d’experts, i cal recordar que els vaccins es donen a gent sana i que el sagrat Primum non Nocere està en força. Trump ha amenaçat amb ignorar aquest grup i obligar a la FDA a aprovar… si les firmes ho accepten, que aquest autor dubta molt.

Joan Gil

No hi ha resposta

04 set. 2020


Donald J. Trump, un home que fa por

Classificat com a General

El video dels Demòcrates

Acabem de veure els dos congressos de partit electorals dels Estats Units, dos esdeveniments sense cap utilitat. En general quan diversos candidats es presenten a una elecció, cap guanya més del 50% i cal convocar una reunió per tal que els candidats negociïn i es posin d’acord, cosa que podria requerir molts vots, una vegada a primers del segle  XX més de cent vots durant tot un mes. Però des de fa molts anys, un dels candidats guanya sempre les primàries i el congrés no passa de ser propaganda avorrida, una mena de coronació. Aquest any fou molt diferent degut a la pandèmia. Els dos partits ens van presentar dues produccions dirigides, escrites i fetes per professionals de la tele, sovint sorprenents.

El video (sis hores en tres vespres) dels demòcrates fou el més innovant. Particularment interessant i divertit fou l’anomenat Roll Call, quan els delegats de cada lloc (50 estats, el Districte de Colúmbia i les 7 colònies-territoris que no poden votar pel President però sí que fan primàries) tot plegat 58, han d’anunciar el resultat de les primàries locals, que ja tothom coneix. Van fer 58 breus videos locals amb algun paisatge del lloc i algun ciutadà local que havia de parlar abans de presentar els resultats. En tres o quatre llocs fou un indi: a Dakota del Sud un Sioux, a Nou Mèxic un indi de l’ètnia Pueblo amp vestit tradicional. Tots van començar dient alguna cosa en la seva pròpia llengua abans de canviar a l’anglès sense accent. Només al de Puerto Rico se li va acudir parlar en castellà amb subtítols, cosa que irrita molt als Americans. Un grup indígena de les Marianes va acabar cantant alegrement “hi, hi, hi”. Després encara sortirien una altra dona Sioux i el cap de la nació Navajo. A alguns videos del Roll Call van sortir gent coneguda o del partit local. Commovedor fou el video de Wyoming protagonitzat pel pare i la mare del xicot inoblidable gay que fou maltractat a un bar i deixat per morir lligat a un pal a un lloc abandonat, filmat al lloc de la tragèdia, que es pot visitar. La senadora Amy Klobuchar de Minnesota, una dona molt simpàtica, va llegir els resultats del seu estat davant un pont sobre el riu que comunica la seva capital de Minneapolis amb la ciutat besona de Saint Louis i referint-se a les divisions que patim, va assenyalar el pont dient que Joe Biden sabria com creuar-lo. També cal dir que a altres estat ensenyaven gent comú treballadora, moltes dones, molts negres i alguns orientals. A l’estat de Washington, els resultats els va llegir una dona immigrant vietnamita. Els Demòcrates ens van van voler dir que som un país cada dia més divers, que no té res de dolent i que cal acceptar-ho.

Hi havia prou videos, tots molt ben escrits i dirigits, per omplir tres dies. Vam veure breument l’ex-congressista d’Arizona Gabrielle Giffords, que en 2011 estava fent un mitin a l’aire lliure darrere un supermercat a la ciutat de Tucson quan un boig se li acostar disparant-li un tret al cap. Està casada amb un dels dos famosos astronautes americans bessons, anomenats Kelly. La dona s’havia recuperat molt però era evident que no podia moure el costat dret i parlava amb dificultat cosa que no li va impedir denunciar la violència demanant la conciliació i el perdó. Va tocar l’Amèrica, Amèrica a un trombó. Va fer plorar visiblement almenys a dues presentadores de la TV pública. A altres videos gent normal blanca i negra van descriure com ells havien patit per la manca d’assegurança de malaltia i pels salaris baixos. Fou un resum dels pitjors problemes del país explicats pels qui en pateixen les conseqüències, cosa molt convincent. En canvi no van fer referències directes a la tragèdia dels centreamericans detinguts a la frontera de Mèxic.

Com no podia ser d’altra manera, també hi va haver atacs directes contra Trump, però sempre en to civilitzat i racional. El premi en aquest departament se l’enduen els dos Obamas sobretot la Michelle, que va explicar simplement que Trump havia dirigit l’epidèmia tan malament perquè és incompetent. Trump la va fulminar amb Tuits immediats escrits en majúscules. La Tamala Harris (molt millorada per especialistes de la cosmètica) i el ja vellet Joe Biden (77 anys) també van llegir bé els seus discursos. El de Biden fou curiós perquè anava alternant molt bé entre el drama present a la nació i el seu passat personal tràgic amb la mort de la primera dona i dos fills. El vaig trobar efectiu. Deu tenir un bon escriptor.

Tot això era molt maco i estava bé, però i la política? Sobretot la divisió entre l’esquerra al voltant de Bernie Sanders i la dreta (centre, en diuen ells) del Comitè Nacional Demòcrata en control del partit? La primària es va acabar quan el partit va reconèixer que malgrat els vint-i-tants candidats, en Sanders com fa quatre anys estava a punt de guanyar i es van mobilitzar com fa quatre anys per evitar-ho, aquest cop amb trucades de telèfon d’Obama per imposar Biden, un home molt gran i amb l’aspecte i veu vacil·lant  d’una persona de molta edat amb mal aspecte, mal orador (quan no pot llegir un text) i de passat legislatiu molt dubtós. Fa quatre anys molts progressistes, enrabiats per la imposició de Hillary Clinton, van votar amb la majoria de la classe treballadora per Trump. Aquest cop haurien volgut veure molt més temps al video  a l’Alexandria Osorio-Cortez, la congressista pel Bronx que entre altres coses per un temps es va guanyar la vida servint begudes a la barra d’un bar i ara està esdevenint el cap visible de l’esquerra nord-americana. Li van atorgar només un minut. Els seus havien perdut la lluita contra el Partit Demòcrata.

El video de Trump i els seus acòlits (no necessàriament del Partit Republicà)

Una setmana després, la diferència amb el congrés dels Republicans sota el dit de Donald Trump no podia ser més gran. L’home que fa uns mesos molts veiem com a guanyador en Novembre, ha caigut estrepitosament. El seu problema principal és personal. Amics seus i certa família (una neboda i un enregistrament per àudio d’una germana que fou una jutgessa federal) a més de llibres d’antics col·laboradors destituïts per haver-lo desobeït l’han exposat. És un home amb un narcisisme patològic que necessita adulació i submissió totals, un mentider molt fals, un misogin faldiller, un home odiós, cruel i venjatiu que a la Casa Blanca no considerava mai l’interès del poble sinó les seves demostracions i exercicis de poder gairebé absolut,  que demanava lleialtat personal a ell de tots els funcionaris, que no volia escoltar explicacions o problemes sinó que donava ordres absurdes sobre coses que no entenia. A la neboda li fa gràcia que ara digui que és molt religiós i que per això  està contra l’avortament i els homosexuals com vol la dreta religiosa, els anomenats evangèlics que controlen molts vots.

Particularment  greus son les seves intervencions socials sempre a favor dels supremacistes blancs i contra els negres. El 93% de les manifestacions diàries a moltes ciutats contra la discriminació racial són pacífiques però ell parla de violència, foc, robatoris i destrucció a les ciutats, que ell voldria salvar amb ajut militar i amb repressió violenta. Creu que tot és el resultat de maquinacions criminals del Partit Demòcrata i de l’extrema esquerra, anarquisme i violència de Joe Biden (!). En Biden, davant les càmeres va preguntar Jo un extremista d’esquerres? De debò?  (Really? va dir) Verdaderament….

Té una relació especial amb la cadena de TV Fox de Murdoch, on apareix molt sovint amb video o per telèfon o donant entrevistes. Sovint ha discutit problemes polítics amb els presentadors i Trump seguit els seus consells. Fox és la cadena americana més vista. Altrament Trump diu que tots els altres mitjans com el NYTimes, Washington Post, CNN i molts més menteixen amb fake news i mantenen enganyat el poble americà per destruir-lo a ell i evitar que treballi pel bé del poble que l’ha votat.  Creu molt en les conspiracions, sobretot ara en la QAnom sorgida a Facebook. Diu que el govern verdader d’Amèrica (deep state en diuen) que Trump està prop d’exposar consisteix de Demòcrates pedòfils planejant la destrucció i conquesta total del país. Una partidària d’aquesta ximpleria (que a mí em recorda les burrades que el poble jueu ha hagut d’aguantar per segles) està a punt de ser elegida al Congrés a un estat del Sud. Seria interminable llistar aquí les mentides i atrocitats que aquest home ha dit. Del Senador molt conservador John McCain, un verdader heroi nacional, aviador abatut i empresonat per anys durant la guerra del Vietnam, Trump deia que no li agradava perquè prefereix gent que guanya a gent que es deixa capturar. Es va negar a anar al seu funeral com altres ex-presidents van fer. Hom podria omplir pàgines! Una periodista li va preguntar perquè havia dit que el Covid no era res, quan ara ja prop de $190,000 Americans han mort. Va respondre que les coses son com son. Quan li van dir que Correus estava a punt de suspendre pagaments, va respondre que quadrupliquessin el preu dels segells. L’altre dia va dir que volia sortir de l’OTAN. Un col·laborador va explicar que volia fer una nova explosió atòmica. Segueix repetint que a les eleccions (com la de la Hillary) hom fa estafes terribles (mai demostrat ni afirmat per gent seriosa) i que ara amb el vot per correu voldran fer el mateix. Alguns temen que despres de perdre, al·legui que hi ha hagut una estafa electoral i que es negui a sortir de la Casa Blanca. Molts advocats han pres l’amenaca molt seriosament i s’estan preparant.

El video republicà fou allò que calia esperar: una desfilada d’aduladors absurds i de familiars que capgiraven la veritat, tots ells aprovats pel Donald, amb mentides sobre l’extrema esquerra demòcrata dirigida per Biden anunciant violència, foc, sang i destrucció per tot Amèrica.

Com anirà el vot?

Les enquestes de moment, com va passar amb la Hillary Clinton, diuen que Biden guanyarà per molts punts i de fet molts Republicans prominents ja s’han girat contra ell i votaran per Biden. Però cal recordar que hom guanya per vots electorals, no pas populars, i hi ha una minoria al país que creu en Trump i el segueix sense discriminació o critica, i sovint no saben res de les ciutats i creuen que els mitjans menteixen. Aquests no canvien mai d’opinió. Voldria un català mirar de convèncer els del “A por ellos” o la Guardia Civil que volem la independència? O potser en Pedro Sánchez? Això és molt semblant i per aquesta raó hi ha ansietat i una mica de por al país i hi ha qui no pot dormir tranquil. Aquest cop, amargada, la majoria de progressistes ja han declarat que no hi ha més remei que votar per Biden. I esperar quatre anys mes.

Afegit 5 agost 2020:

Ahir al poc temps d’acabar aquest apunt, moltes televisions i ràdios van anunciar que la prestigiosa revista ATLANTIC acabava de publicar que Trump s’havia referit als soldats ferits o morts com “suckers” i “losers”. Aquestes dues paraules son als EUA greument ofensives i designen amb menysteniment gent inútil que no serveix de res. Penseu en les mares dels soldats morts, en els lisiats a cadires de rodes o amb cames artificials. Semblava un suicidi polític. Deixeu-me explicar els fets: El 2018 Trump havia viatjat a França i fou invitat al gest obligatori de visitar un cementiri de soldats americans morts a la I Guerra Mundial. S’hi va negar a anar dient tres coses: 1) que plovia molt i anar en helicòpter seria perillós (que els pilots ja van veure com un insult); 2) que la pluja faria malbé el pentinat especial que usa per amagar la calba; i 3) que els morts eren una colla de “suckers and losers”. En altres ocasions ell ja havia dit en públic que li agraden només els guanyadors i no els qui perden o son fets presoners.

Joan Gil

 

No hi ha resposta