Arxiu per a 'Primeres Nacions' Categories

19 febr. 2022


Les “Escoles Índies” dels EUA i Canadà: intent de genocidi cultural

El cas tristíssim dels internats escolars obligatoris per a indígenes menors, va començar als Estats Units després de la Guerra Civil i de les guerres índies al voltant de 1890 i es va estendre aviat pels EUA i Canadà. Ja un missioner jesuïta, a qui els indis feien pena, ho va explicar al segle XVII: calien escoles per tal que els nens deixessin de ser salvatges per esdevenir ciutadans, de parlar llengües estranyes a favor de l’anglès i per aprendre la religió per obrir-los les portes del Cel, cosa similar als objectius de les famoses Missions espanyoles a Amèrica. La formulació d’una empresa civilitzadora amb eliminació de la identitat índia s’atribueix a la militància del nord-americà Richard Henry Pratt (“Mata l’Indi que porten dins i treu l’home”) . Moltes entitats i denominacions religioses, sobretot la Catòlica, van assumir sense dubtes aquesta missió tan poc gloriosa.  Cal considerar que tots els Indis ja estaven tancats a les reserves. Hi va haver moltes més escoles als EUA (sobretot a l’Oest) que al Canadà, però són els Canadencs qui més han exposat la tragèdia i la vergonya, han demanat perdó i han pagat compensacions. I com que això va estar molt ben fet, començo parlant de l’Excel·lentíssima i Molt Honorable Sra. Mary Simon, actualment Governadora General i Cap Suprem de l’Exèrcit del Canadà, membre d’una tribu Inuit (que molts europeus anomenen Esquimals). Al Canadà les tribus indígenes es diuen Primeres Nacions. Els Inuits dividits entre el Canadà i Alaska arriben a més de 60,000 i ocupen la província canadenca més gran, anomenada en la seva llengua. Està governada per ells i reconeixen 5 llengües oficials: la seva llengua principal, dos dialectes, anglès i francès. La GG actual Inuit domina la llengua francesa.

 

Els Governadors Generals de la Commowealth Britànica

L’Imperi Britànic es va enfonsar després de la II Guerra Mundial. Per la seva glòria, cal dir que mentre alguns països van haver de lluitar per la seva independència, molts altres, com Canadà i Austràlia van madurar fins assolir la llibertat per acord lliure i no violent, sense trencar els llaços amb el Regne Unit. Els britànics van oferir als membres de la Commonwealth que podien seguir essent nominalment regnes presidits pel sobirà o sobirana anglesos o si ho preferien proclamar-se Repúbliques. Hi va haver i hi ha encara les dues coses.

Hi ha unes 14 monarquies, però la Canadenca funciona d’aquesta manera: el títol de Governador General es deriva del Govern Francès del Québec; els Anglesos havien preferit sempre el terme  Virreis, però ara tots es diuen Governadors Generals (GG), i són representants de la Reina Elizabeth II, exercint localment els poders del monarca absent. El GG no és elegit sinó nomenat (i acomiadat si arribés el cas) per la Reina pel temps que ella digui, en general 5 anys, encara que hi ha hagut algun cas de 7. El GG ha de presentar-se a Londres a saludar la Reina i acceptar d’ella dues Ordres canadenques molt importants. Torna a Ottawa, on rau a un Palau impressionant i el dia de la presa de possessió el/la GG arriba al Parlament on és saludat per una guàrdia militar d’honor i se li afegeixen molts funcionaris i polítics importants que van en processó darrere el GG fins el Senat. Un senyor que pretén ser l’emissari de Sa Majestat llegeix solemnement la carta real de nomenament. Evidentment no cal votar res. Un altre senyor molt important s’acosta al GG imposant-li les dues ordres atorgades per la Reina i ja està. El/La GG nominalment és titular suprem de les tres branques: legislativa, executiva i judicial però evidentment es guardarà molt d’utilitzar aquestes prerrogatives, una curiositat de la monarquia britànica, nominal i impracticable. En cas d’una vacància el/la GG és substituït temporalment pel President del Tribunal Suprem. Fa uns anys, un GG va opinar que com ell tenia totes les atribucions d’un cap d’estat, volia el títol. La Elizabeth II es va molestar molt. Només ella és cap d’estat i el GG no passa de ser un representant temporal i prou. Al començament, hi havia coses que encara havia de firmar el verdader rei, però el Rei George, pare de l’actual Elizabeth, va escriure que volia que el GG s’ocupés de tot. Un GG va acabar amb els protocols, tractaments i reverències aristocràtiques que encara es practicaven. Només queda ara que quan el GG apareix a un lloc públic, cal tocar l’himne God save the Queen. Finalment hi ha l’acord que els GG triats han d’alternar entre ser de parla francesa o anglesa. Tot sempre igual que a Espanya.

La tragèdia de les  escoles índies canadenques (1894-1947)

Com queda dit, la idea vingué dels EUA i les escoles foren sempre dirigides per religiosos, sobretot Catòlics. El principi era el mateix que a l’altra banda de la frontera: els indis eren salvatges sense civilització dels que calia separar els fills perquè poguessin parlar només francès o anglès i s’afegissin en tot a la ciutadania blanca, lluny de les reserves, integrats i volent ser com tothom (una pretensió transparentment genocida). Les escoles es van establir com a internats, intencionalment lluny de les reserves per separar els nens dels pares (sovint per sempre), esdevenint companys i conciutadans dels blancs cristians i observant la religió cristiana, després de rebutjar les creences indígenes. Molts d’ells no van poder tornar als pares ni a la reserva i quan ho feien no sabien fer res per ajudar ni reconeixien els pares. Els seus noms nadius van ser esborrats i substituïts obligatòriament per noms comuns. Els cabells eren tallats de forma occidental i els vestits substituïts per uniformes.

Aquests nens, sovint arrencats a les famílies per força, eren durament maltractats per parlar la llengua ancestral en qualsevol lloc de l’escola i castigats fins que repetissin en anglès o francès el que havien dit. (Em recorda que després de la Guerra Civil al Principat alguns nens van rebre bufetades per parlar català). Aprenentatge fins al final dels cursos els dirigia exclusivament cap als oficis més humils i mal pagats, sense accés a cap estudi superior. Almenys als EUA, alguns, vistos com poc espavilats i incapaços d’entendre, foren de fet  venuts com esclaus efectius a certs fabricants.

Civilització i assimilació a l’Occident no eren el mateix, com aquestes escoles es pensaven, i ningú te el dret d’imposar o prohibir una religió.

I la bufetada final: molts nens i nenes foren víctimes d’explotacions sexuals, contra les que no hi havia defensa, per part d’homes i dones religiosos.

Potser m’hauria de corregir perquè la bufetada ve ara: Al Canadà en més de 50 anys van “educar” uns 150,000 nois i noies dels quals van morir entre un mínim de 3,200 i un màxim de 30,000 durant l’estudi i foren enterrats al recinte. Raons? Infeccions, sovint degudes a la falta d’higiene, fam i mala alimentació, abusos físics, potser suïcidis. En general, la família no era gairebé mai alertada de la mort dels fills i eren enterrats a patis a l’exterior de l’escola, sovint marcats per creus sense text, que el sobrevivents veurien cada dia. A alguns llocs, sembla que els nens grans eren forçats a excavar les tombes.

Als nostres dies

Les antigues escoles han desaparegut, substituïdes per altres, sovint també religioses, algunes federals, però molt diferents, que promouen i respecten la identitat i respecten la unitat familiar de les Primeres Nacions. L’any 2,008 fou establerta (com va fer en Mandela a Sud-Àfrica) una Comissió per a la Veritat i la Reconciliació que va escoltar i sentir parlar de totes les víctimes conegudes encara vives, publicant llibres amb les seves històries. Hi havia uns 86,000 nadius encara vius, alguns dels quals van poder explicar com havia anat o què havien sentit dir als seus pares. Una darrere l’altra, totes les Esglésies que havien participat van demanar perdó explícitament. El Govern Federal va pagar compensacions econòmiques individuals entre 3 i 10,000 dòlars canadencs.

Ara fa uns mesos, un incident va tornar a emocionar el poble canadenc. Feia poc que unes 250 tombes s’havien descobert al voltant d’una certa antiga escola, cosa que ja semblava prou dolenta, però no ho era. Acabaven de trobar-ne 750 a una altra escola. S’havien remogut les creus i convertit l’àrea en un parc públic. El Primer Ministre Federal, Justin Trudeau, en senyal de dol, va cancel·lar gran part de la Festa Nacional que estava a punt de celebrar-se. Ara hom ha pogut veure a la TV indis amb radars de penetració buscant les tombes. Els indígenes sovint insisteixen molt en enterrar els seus morts a certs llocs sagrats.

Joan Gil

 

No hi ha resposta