Etiqueta arxiu 'Dallas'

11 oct. 2018


Inundacions Sobtades

Classificat com a General

Visc a una regió subtropical amb xàfecs terribles que alternen amb temps de sequera. Ni aquí ni a Dallas tenim muntanyes aprop que juntament amb els huracans i tornados són la  causa més freqüent d’inundacions desastroses. En general no passa gran cosa però ara fa un mes tres persones van morir ofegades a un cotxe perquè el carrer on anaven durant una tempesta tropical no tenia un  drenatge suficient. Cal reconèixer no obstant que els mitjans per la raó que fos van preferir no donar els detalls d’una tragèdia molt insòlita. Aquests xàfecs fan molta por. Un dia jo em vaig espantar i em vaig amagar aparcant a un pàrquing alt que semblava segur. Vaig veure que molts altres havien fet igual.

D’on surten les inundacions sobtades greus (flash floods en anglès)?

A les zones de temperatura moderada com Mallorca és possible però poc probable que siguin  simplement causades per un ruixat local molt fort. És la geografia gairebé sempre que en té la culpa. La majoria de rius surten d’una font a una muntanya o muntanyeta i tenen una conca, un territori sovint triangular que suministra l’aigua. Mentre dura la tempesta el riu va recollint més i més aigua de torrents i rieres i el caudal va creixent ràpidament. No pot desbordar-se a tot arreu perquè la geografia ho impideix. Fins que al final arriba a un lloc plàcid, com un poble o ciutat bastits al nivell de la vora del riu, que és quan l’inesperat desastre té lloc. La ciutat afectada rep tota l’aigua caiguda a la conca del riu.

Els perills d’quests incidents són molt grans. El pitjor és evidentment la pèrdua de vides humanes, que és freqüent però la destrucció d’edificis, ponts i carreteres és molt cara i difícil d’arreglar. També estan en perill les collites, i els arbres, els jardins i les flors. Un perill additional són els cables caiguts per terra, sovint d’alt voltatge. Per fortuna, la major part han quedat desconnectats però cal evitar tocar-los per si de cas. Finalment cal observar que les aiguades per temporal sovint van acompanyades de vent molt fort que pot contribuïr als danys de forma significant.

Obres de prevenció

Seria possible avisar a temps. Sí però és difícil i l’avís del perill només es pot donar poc temps abans, potser una hora. En això les inundacions per temporal són diferents del huracans, que poder ser previstos i vigilats amb una setmana d’anticipació. A més les inundacions simples passen sovint a llocs petits, menus subjectes a vigilància. A les ciutats per descomptat cal tenir drenatges pels carrers a tot arreu, sobretot als carrers a parts baixes de la ciutat,  però així no es pot prevenir un desastre greu. Si la memòria no em falla, a Fort Worth la darrera inundació desastrosa tingué lloc en 1955 amb una altra seguint un tornado al 2000 (si no m’equivoco). He vist fotos del meu barri de 1955. Seguim tenint un edifici molt gran a láltre banda del meu carrer que era un centre de distribució de vendes per catàleg de Montgomery Ward, una mena d’Amazon d’aquells temps. La foto ensenya aigua fins al tercer pis i l’edifici sembla com si estigués al mig de l’ocèan. Darrerement hem rebut molts avisos a l’iPhone sempre amb poc temps, una o dues hores i a totes les emissores de ràdio i TV però ha passat poca cosa fora de les tres defuncions descrites més amunt.

Els residents de Texas i alguns altres llocs hi estem avesats. El problema és que la prevenció éss molt cara i en la majoria de casos no servirà de res. La defensa principal és establir parcs públics molt grans i amples tocant el riu i construir defenses de terra (“levees”) altes als dos costats del riu, entre el parc i la ciutat. Si arriba una inundació, el parc esdevé un llac enorme on l’aigua pot fer poc mal sense entrar a la ciutat. Que jo sàpiga això fins ara no ha prestat cap servei a Fort Worth, però sí a Dallas que té el mateix riu Trinity i ja ho he vist a la TV dues vegades. L’aigua arriba a una alçària de gairebé dos metros però a la ciutat no passa res i l’aigua es retira al poc temps sense haver fet gaire mal. En l’actualitat estan revisant les defenses a Fort Worth. Voldrien construir un canal de drenatge subterrani des del riu fins a Lake Worth, un llac enorme al nord, tan gran que les inundacions es notarien poc. Però el Cos Federal d’Enginyers sembla tenir dubtes i per ara no volen pagar. Ja veurem

Joan Gil

 

No hi ha resposta

22 febr. 2017


“Roe vs Wade”, el Suprem i la Legalització de l’Avortament

Classificat com a General

Aquesta història tingué lloc a la ciutat de Dallas. En 1970 dues advocades joves, feministes i progressives d’aquesta ciutat, Sarah Weddington i Linda Coffee, contra tota probabilitat van anar als tribunals federals exigint l’eliminació de la llei texana que prohibia l’avortament excepte en cas de perill de mort. Tres anys després van guanyar al Tribunal Suprem. Van triar com a exemple de la injustícia i com a titular nominal del procés una dona anomenada Norma McCorvey, que acaba de morir prop de Dallas fa uns dies als 69 anys. La Norma, ja embarassada de cinc mesos, va firmar un document jurat assegurant que havia demanat una terminació i li havia estat negada degut a la llei. Com que no era cas d’exposar-la a l’opinió pública, li van canviar el nom per “Jane Roe“, un nom genèric americà per una dona de nom desconegut. La queixa i el procés estaven dirigits contra el Fiscal General de Dallas, Henry Wade, que pel seu càrrec tenia l’obligació de defensar les lleis de l’estat de Texas.
El cas ROE CONTRA WADE havia nascut i faria mundialment famosos els dos noms oposats. Potser per sempre.

Les accions legals van durar tres anys i la Norma no va ser informada de res ni fou invitada a cap sessió dels tribunals. Es va assabentar del resultat llegint el diari i per deu anys, en vista de les reaccions violentes li va semblar prudent no donar la cara. El seu embaràs va acabar en el naixement d’una nena que va donar per adopció. Curiosament, no se sap que hagués tingut mai un avortament.

Biografia de Norma McCorvey, feta famosa com a “Jane Roe”
La Norma fou una pobre nena molt desgraciada, víctima de condicions socials dolentes i de la misèria. Fou una nena no desitjada i mal tractada, filla de pares divorciats i una mare alcohòlica. Als deu anys fou enxampada robant diners a una gasolinera i ficada a una institució per delinqüents juvenils. Fou alliberada per la intervenció d’un parent que la va endur a casa seva només per violar-la a plaer fins que ella es va escapar, per casar-se als 16 anys, ja engrescada amb alcohol i drogues. Es guanyava la vida fent feina domèstica o de cambrera a restaurants. Després del divorci, va quedar embarassada tres vegades per homes diferents (potser per violació). Després del primer part va dur la filleta a la seva mare i va desaparèixer, seguint amb les drogues i l’alcohol. A la tornada fou arrestada per haver abandonat un bebè. Ja alliberada, va firmar papers permetent a la mare que adoptés la criatura, que era neta seva. Va donar el segon i tercer fill per adopció. Havia estat sempre bisexual i arribada a la maduresa va triar una dona lesbiana com a companyona fins la seva mort.

Deu anys després hi va haver grans moviments feministes en defensa del “Roe vs Wade” i va decidir revelar-se per enjoiar la glòria (encara que no havia fet res tret de firmar un paper i de fet només havia estat utilitzada). Ho va pagar car. Els enemics violents de la dreta religiosa la van perseguir. Va rebre escopinades a la cara, insults i amenaces i algú va disparar trets de carabina a la seva finestra. No obstant això, va pujar a la plataforma a una manifestació de 300,000 dones presidida per la Gloria Steinem amb Jane Fonda i Glenn Close i va escriure un llibre una mica vulgar que probablement no s’hauria hagut de publicar, trobant feina de consellera a una clínica d’avortaments per a dones pobres a Dallas.

Una cosa extraordinària va tenir lloc. Jane Roe es va passar a l’adversari. Els Baptistes que bloquejaven i molestaven les dones que volien entrar, van llogar un local al costat mateix de la clínica on Norma treballava i un Pastor va començar a parlar amb ella i la va convertir a la causa contra els avortaments. Va ser batejada seguint el ritus dels Baptistes i va esdevenir una “nascuda per segona vegada” esdevenint una militant activa protestant contra la causa anterior i va escriure un segon llibre, aquesta vegada contra les morts de bebès. Després d’algun temps, va determinar que els Baptistes eren massa donats a confrontació i fins i tot violents (hi ha hagut assassinats de metges per ser assassins de bebès) i va abandonar aquesta denominació per fer-se Catòlica, una església que també s’oposava als avortaments però de forma més tranquil·la. Al final de la seva carrera va anar a diverses manifestacions contra Obama, anomenant-lo “assassí de babies”.

Els arguments del Tribunal Suprem
Les dues advocades a l’arrel de Doe vs Wade van donar dues justificacions per la seva querella:
1) violació del dret a la intimitat (“privacy” explicat més abaix) i
2) violació de la igualtat de drets.
El primer dels dos arguments guanyaria el dia.

La “privacy” dels Americans és només en part igual a la nostra “intimitat“, que inclou només coses com ara la prohibició de fer públics secrets o coses confidencials d’una persona, o fer publicitat per destruir injustament la reputació d’algú o apropiar-se del nom o fotografia d’una altra persona.

La “privacy” en canvi inclou en primer lloc “la interferència intrusiva i no desitjada en els nostres afers personals” Hi ha coses molt personals que només l’afectat té el dret de decidir, diguin el que diguin els altres, per exemple si hom vol casar-se i amb qui, quina professió tria, si vol acceptar una religió o no, i moltes altres coses. El concepte religiós del pecat cau dintre aquest grup. I aquí tornem a la dona embarassada. Una de dues coses ha de decidir: si termina l’embaràs o si el continua fins el naixement i NINGÚ fora de la dona té cap dret a decidir per ella. Per això l’avortament no es pot prohibir. Què és això que l’estat mani a una dona tenir un fill? Si és moral o no o contrari a la religió ho ha de decidir la dona per ella sola.

El dret a la “privacy” no està formulat a la Constitució dels EUA, però hi apareix en esperit i intenció moltes vegades, com els Suprems han determinat. La noció fou introduïda explícitament a la jurisprudència americana pel famós justícia Brandeis, jutge del Suprem, en 1890 i identificat com un Dret Natural. Igualment la privacy està inclosa a la Declaració Universal dels Drets de l’Home.

El Tribunal Suprem dels EUA (els Americans per costum en diuen així enlloc de Federal) va decidir seguint aquest argument per 7 a 2 el 22 de gener de 1973 i el Justícia Blackmun va escriure l’opinió molt explícita del Tribunal. Es tractava d’embarassos “que no eren desitjats per una o més raons com conveniència, planificació familiar, economia, desinterès per fills, la vergonya de la il·legitimitat…” Això és seguit per la bomba “Qualsevol dona té dret a un avortament si ho demana i troba un metge disposat a fer-ho”. I encara més clar: “La majoria del Tribunal manté aquest punt de vista: durant el període abans que el fetus esdevingui viable, la Constitució del EUA valora la conveniència, disposició emocional o capritx de la mare putativa més que la vida o vida potencial del fetus” Wow!

Va afegir, no obstant que a mesura que el fetus creix cap a la viabilitat, que podria arribar a les 20 0 22 setmanes, l’estat podria adquirir un interès legítim en la seva protecció i que lleis en aquest sentit serien permissibles, cost que va obrir un fenomenal forat per atacs dels adversaris. Hi ha molts estats que han imposat regulacions abusives que fan difícil o impossible l’avortament. El Sr Vicepresident Pence com a Governador d’Indiana ha estat un dels lluitadors més temibles, creatius i inflexibles inventant barreres per fer molt difícils o impossibles els avortaments. Que Déu preservi la vida del President Trump.

Els Suprems havien abrogat només la llei de Texas, però les feministes tenien un segon procés en marxa al Tribunal dels EUA a Geòrgia, exigint l’eliminació de les lleis contra terminacions de l’embaràs que tenien 24 estats. Aquest tribunal havia dubtat, però després de llegir l’argumentació del Suprem, van anular en l’acte les 24 lleis i a més van declarar que l’ordre s’estenia a tots els estats de la Unió. L’avortament havia quedat legalitzat.

Els arguments dels adversaris
Es troben a les files de la comunitat protestant dels Baptistes, fortíssima al Sud i moltes altres parts de la Unió que practiquen una metodologia molt agressiva i perillosa i no cedeixen mai. L’Església Catòlica hi participa plenament però sense violència. En temps del Papa Wojtyla, l’oposició militant a l’avortament era un dels criteris que ajudaven a ser bisbe o cardenal i els nous nomenats sovint apareixien en públic per primera vegada fent sermons fervorosos en contra i intentant manobres polítiques, cosa que sembla haver acabat amb el Papa Francesc, que manté la doctrina però ha acabat amb l’obsessió.

L’argument que tenen és sempre el mateix: que la nova vida comença a la concepció i que qualsevol avortament és un assassinat d’un bebè i per tant els metges que ho fan són criminals que a vegades es mereixen la mort.

Jo diria que la vida, fàcil de reconèixer però impossible de definir, només es va iniciar a la terra d’un cop per tots fa molts milions d’anys i ha estat transmesa d’un individu a l’altre i d’una espècie a l’altre sense interrupció, o sigui que ni s’ha acabat mai ni pot començar de nou. Totes les cèl·lules del cos, incloses les dels òrgans que treu un cirurgià són tan humanes com un ou fecundat però cal un grau d’organització considerable i un cervell que funcioni fins que es pugui parlar d’un nou individu, cosa que arriba només amb la viabilitat.

El cas de l’avortament ara ja des de fa més de 40 anys ha causat una interminable divisió dintre del poble americà en tot: vida comunitària, religió, política, eleccions, programes de ràdio i televisió i no hi ha indicis que s’estigui acabant. Els Republicans insisteixen en massa en nomenar un nou jutge suprem disposat a abolir el Roe vs Wade, que serà difícil però no impossible.

Joan Gil

Per més informació llegiu l’article “As Jane Roe, she symbolized abortion divide” al NYTimes del 19 Febrer 2017 que conté moltes referències i d’on he tret algunes dades.

No hi ha resposta