Arxiu per a 'Groenlandia' Categories

21 abr. 2017


L’escalfament global als EUA

La pujada del nivell de les aigües marítimes no és la mateixa per tot el món degut al sentit de la rotació de la terra. Encara que ningú se’n salvarà, ni Catalunya, els llocs que probablement en patiran més seran l’orient asiàtic seguits per Amèrica. No hi ha cap dubte que als EUA ja ha començat.

La ciència ha reconegut un nombre de coses que poden fer pujar la temperatura de la superfície de la Terra, però només n’hi ha dues que sense intervencions humanes, podrien ser reconegudes com importants: el Sol, amb cicles periòdics d’activitat, taques i erupcions cada 11 anys i els volcans, que a més d’enfosquir la llum i calor naturals, també alliberen CO2. Bosses d’aquest gas es troben dintre la geologia natural de la terra. Al S.XIX, una inesperada descàrrega massiva de CO2 natural geològic va causar moltes morts a una tribu africana indígena que vivia aprop. Però aquest CO2 natural no és ni pot esdevenir res comparat amb els bilions de litres que alliberem cremant hidroarburs.

Ahir el Governador de Louisiana va declarar una emergència demanant ajut al govern federal pel mirar d’aturar el retrocés de la línia costanera. Aigua de mar ja ha penetrat a molts dels bayous destrossant vegetació i posant en perill espècies animals. Diuen que cada HORA perden una àrea equivalent a un camp de futbol.

A Newport News, la base marítima de la Navy més gran dels EUA a Virgínia, les carreteres d’accés estan envoltades per verdaders lagoons d’aigua de mar. A Miami, el drama va començar amb un canvi de direcció dels canals urbans de drenatge que hi ha degut a les pluges torrencials, causant durant les mareges altes inundacions a zones residencials. Vaig veure recentment un vídeo d’un passeig marítim magnífic amb una muralla de contenció de potser un metre. Durant la mareja alta, les ones saltaven pel damunt inundant el passeig. El sòl de Miami és molt porós i sovint aigua surt a la superfície lluny de la costa. I a la gran reserva natural de les Everglades, l’aigua de mar també està penetrant més en dintre causant greus problemes ecològics.

Al Pacífic, certes regions de l’estat de Washington (tocant al Canadà) han registrat més de 20 inundacions aquest any. La temperatura mitja americana va pujar tot un grau (encara que aquest any hi ha hagut el Niño, empitjorant-ho tot). Com que hi ha més aigua, se’n evapora més, hi ha més núvols i als llocs on normalment plou, cau més pluja i més neu, mentre que els llocs més desèrtics no reben res i esdevenen inhabitables. Aquest canvi climàtic acabara desfermant una altra emigració massiva cap al Nord.

I molts més problemes. Els homes hem desenvolupat una civilització a les costes. Moltes grans ciutats americanes ja estan fent plans, que són molt cars, gairebé impossibles de pagar.

Diuen que de moment el perill més gran és la capa de gel de Groenlàndia, una colònia danesa que no ha pogut declarar la independència perquè necessiten les subvencions daneses, però que es va separar de la Unió Europea perquè no els deixaven pescar balenes. Groenlàndia resulta que no és una illa sinó un arxipèlag cobert de gel. Si es desglacés, el nivell de l’aigua pujaria per metres. L’amenaça de catàstrofe total, que per ara no es planteja, seria el desglaçament total de l’Antàrtica, que faria pujar el nivell de l’aigua 7 o 8 m.

Hi ha coses inesperades: el desglaçament del Permafrost (el sòl glaçat) a Sibèria va portar al llum el cadàver d’un animal mort fa potser segles que estava infectat amb una varietat d’àntrax desconeguda, que va causar cent malalts i una mort.

La indústria
Per molts anys, ho van negar tot, com per exemple la indústria de l’energia i Exxon, la companyia dirigida per l’avui Secretari d’Estat i moltes altres. Això majoritàriament s’ha acabat. Les grans companyies fan recerca secreta i han de pensar en el seu futur, que ja veuen molt clar. Algunes tenen projectes ambientals seriosos i anuncien espontàniament plans per reduir emissions. El President Trump va firmar una directiva destruint tota la legislació contra l’ús de carbó de l’era Obama, però no aconseguirà res. En l’actualitat el gas natural és més barat que el carbó i el seu us ha caigut molt. A Texas ja no tenim cap central energètica amb carbó. Encara que cal afegir que el gas natural produeix tant de CO2 com el carbó, però cap pol·lutant més.

L’administració Trump que durarà quatre anys
Vet aquí que a un país de 280 milions hi ha una petita minoria de bojos que neguen l’escalfament global i ridiculitzen i menystenen la ciència, i que aquests ha pujat al poder. Els republicans ho van començar com una forma cínica d’atacar el govern Obama. Pensaven que com que un altre estava al poder i se’n ocupava, no passaria res. Però en van parlar massa a masses llocs i molta gent s’ho va creure, potser alguns entre ells mateixos i ara no saben com sortir-se’n. En Trump ha nomenat director de l’EPA, l’agència federal de protecció ambiental, a un home que parla en públic contra l’escalfament global i està prohibint qualsevol acció.

Com sempre i com els polítics diuen God save the United States of America

No hi ha resposta

12 oct. 2015


Quan Groenlàndia va sortir-se de la Unió Europea: un precedent

Els països creats pels Nòrdics (Norses)
Quan jo era petit, la “llegenda” dels “descobriment” d’Amèrica pels Vikings era presentada a l’escola com un incident menor de realitat dubtosa en comparació amb la gesta gloriosa d’Espanya. La veritat és molt diferent. El regne medieval nòrdic, inicialment pagà, subsidiari de la monarquia noruec-danesa incloïa Islàndia (població actual 329.000 residents, tots nòrdics) ja independent, les Illes Feroe (50.000, també tots nòrdics) quasi-independent i Groenlàndia (56.000, la majoria de groenlandesos indígenes Inuits o sigui esquimals amb una minoria danesa). Groenlàndia com les Feroe també és gairebé independent.
Les Feroe i Groenlàndia són oficialment part del Regne de Dinamarca que té una superfície extraordinària però viuen en un règim d’autonomia molt avençat, una confederació, on gairebé tot llevat de les Relacions Exteriors i la Defensa està en mans del govern local. Així i tot quan els convé també fan política exterior. Per exemple després del boicot antirús de la UE manat pels EUA, Feroe va enviar una delegació a Moscou a millorar i aprofundir les relacions econòmiques. Ningú més a l’Occident ho ha fet. Naturalment poden tenir tants equips nacionals esportius com vulguin i els segells de correu de les Feroe són famosos. Quan Dinamarca va entrar a la Unió Europea en principi les Feroe i Groenlàndia haurien estat automàticament admeses. Les Feroe després d’un referèndum s’hi van negar. Groenlàndia sí que va entrar de mal grat a la Unió Europea però el 1982 van guanyar un referèndum per sortir-se’n dient que les lleis de pesca de la Unió sobretot protegint balenes els perjudicaven. Els vots al referèndum contra la Unió van ser gairebé unànims, per damunt dels 90%. La sol·licitud de sortir fou rebuda amb gran perplexitat a Brussel·les i la discussió sobre què fer va durar molts anys. Al final van aprovar la secessió de la colònia però oferint en canvi un Tractat d’Associació lliure com el que tenen Suïssa i Noruega, on el problema de la pesca quedava arreglat. L’escalfament global tornaria a plantejar el problema. L’illa està coberta per dipòsits grandiosos de gel, més grans que al Pol Nord (si es fonessin del tot, el nivell de l’aigua de mar al món pujaria uns 7 m.). El desglaç ja ha exposat terreny amb dipòsits minerals de gran interès econòmic si es poden explotar i un altre cop les lleis de la Unió els destorben. Hi compten per tenir prou diners per declarar la independència. El tractat existent serà anul·lat aviat. La Cancellera Merkel ja hi ha anat de visita.

No és un precedent de com anirà el cas de Catalunya? Perquè no s’en parla més? Després de lluitar tant pels 56.000 habitants de Groenlàndia, expulsaran a Catalunya perquè una persona com Mariano Rajoy així ho mana per raons emocionals? No tindria el govern espanyol l’obligació de respectar els interessos materials de la Unió? Li recordaran.

La colonització nòrdica de Groenlàndia

Els inuits (“esquimals”) que hi viuen no són una població autòctona, sinó que hi van arribar en temps històrics després dels nòrdics, probablement al segle XII. Els diguem-ne “antics”, la població autòctona prehistòrica, va arribar a l’illa fa uns 5.000 anys per un pont de gel que s’estenia del Canadà a l’illa però gairebé van desaparèixer tots sols i probablement no en quedava cap quan els Eriks van arribar. La vida era molt dura. A diferència de Colomb, els víkings sí que van descobrir Amèrica.

Erik el Roig, pare fundador de Groenlàndia, era un Norse (nòrdic) exiliat de la seva Islàndia natal per tres anys per haver mort un veí. Podria ser que conegués l’existència de Groenlàndia gràcies als pescadors de balenes. Es va presentar a G amb uns 14 veixells dels 25 amb què havia salpat d’Islàndia. Va trobar la costa occidental deshabitada però apta per suportar vida humana i imaginant els jardins i les collites que sortirien s’hi va instal·lar l’any 985. Els víkings tenien vocació d’agricultors i ramaders i patien molt pel mal clima que tenien a casa, cosa que els motivava a colonitzar algun lloc millor. Erik va tornar a Islàndia a buscar colons i va rebatejar l’illa “Terra Verda” (quin bon humor!) per mirar d’atreure gent. Fou el seu fill Erik Eriksson (convertit al cristianisme segons diuen pel rei de Noruega-Dinamarca en persona) qui de debò va fundar als anys 1000 quatre colònies vikingues a la costa occidental, cosa ben explicada a dues sagues islàndiques i confirmada per les excavacions arqueològiques. Han trobat restes d’unes 600 granges agrícoles i fins i tot runes amb parets d’edificis grans que els turistes poden visitar. Erik va voler estendre les seves fundacions amb poc èxit també a la península del Labrador al Canadà i s’han trobat monedes i objectes seus a alguns llocs dels EUA (en algun cas, producte de bromes de mal gust). Els víkings, ja convertits, van arribar a nomenar un bisbe cristià i es conserva almenys una missiva del Papa.  El projecte, que va veure l’arribada d’intuits també colonitzadors al segle XII es va ensorrar cap al segle XV no se sap perquè, potser per lluites amb els inuits. El problema de les relacions entre norses i esquimals és fosc i mal entès. Dinamarca-Noruega van perdre en aquell monent el contacte amb l’illa. La colonització nòrdica havia durat prop de cinc segles, aproximadament igual que la dominació castellana a Llatinoamèrica. Molt més tard, la monarquia de Dinamarca-Noruega va voler recuperar la colònia al segle XVIII, sense haver rebut notícies des de feia segles. A més de la qüestió econòmica, els luterans nòrdics tenien por que els nadius no haguessin sentit parlar de Martin  Luter i seguissin essent catòlics. Això es veu que no es podria tolerar. La sobirania noruec-danesa fou reconeguda pel món i per la història i els nòrdics efectivament van tornar a prendre possessió de G, instal·lant-hi un bisbe luterà. Així seguim fins ara.
Com que Dinamarca havia es tat ocupada pels nazis, la Guerra mundial va resultar en la formació d’un fort govern local que aviat va assolir una autonomia confederal molt avençada. Vivien bé de les balenes i anaven de cara a la independència. Però la indústria del peix es va ensorrar i la Unió va regular la pesca de balenes. El país va haver de sol·licitar una subvenció de Dinamarca (que encara reben) i van veure com la independència esdevenia impossible. Sobre el paper, la subvenció pretén ser un repagament al govern local per certs serveis als que tots els danesos tenen dret. El desglaç va exposar terrenys miners desconeguts i el somni de la independència ha tornat. G sembla ser l’únic país al món que es beneficia de l’escalfament global. Estan adherits al Tractat de Schengen (com les Feroe). I ara van per trencar el tractat d’associació lliure amb la UE, que estan a punt de sol·licitar.

Les Illes Feroe

Ho sap poca gent, però aquest país és un arxipèleg amb un bon aeroport situat a mig camí entre Islàndia i Noruega. No hi ha hagut mai cap població autòctona i les illes han estat colonitzades només per Norses, encara que els britànics van ocupar-les durant la Guerra per evitar que ho fessin els alemanys. La qüestió de quin idioma perlen és complicada, però sembla ser un dialecte danès que gairebé tots els nòrdics entenen. És un país molt maco, digne de rebre més atenció, no obstant els llargs hiverns foscos. Els dies estivals són llargs i atractius. És un dels paradisos per ocells millor del món que és la raó principal del turisme. Han resolt bé el problema de comunicació entre illes amb un sistema magnífic de carreteres, ponts i túnels. Per arribar a illes massa separades tenen un sistema de vols regulars d’helicòpters.
Van assolir un nivell molt considerable d’autogovern el 1948, que han anat millorant encara més sense voler trencar mai amb Dinamarca. Políticament són el més semblant a un país independent que es pot ser sense ser jurídicament independent. L’economia anava bé, sobretot gràcies a la indústria del peix. Quan tot el sector es va ensorrar, van acabar havent de demanar també com G una subvenció regular a Dinamarca, que encara reben però ha afectat molt, sense matar-los, els plans d’independència. Van rebutjar l’entrada a la Unió Europea amb un referèndum guanyat per quasi unanimitat.
Dinamarca es troba en una situació única: estan dintre de la Unió però amb colònies que no volen ser-hi. I a més Dinamarca ha de pagar a tots dos una fortuna anual per solidaritat. Molt diferent d’Espanya. Perquè no en parla ningú? Els segells de correu de l’illa són molt apreciats I alguna vegada els seus atletes apareixen a competicions esportives internacionals. I fan política exterior quan els plau.

I Islàndia?

És un cas bastant diferent perquè ja ha estat independent per molts anys i tenen molts més habitants. No obstant ser també víkings han tingut contactes i relacions històriques comercials amb els Escocesos i Irlandesos. Tenen 329.000 ciutadans, que és molt diferent de voler ser independents amb només 50 o 56.000. En 1973 es van negar per referèndum a entrar a la Unió Europea, com se’ls oferia, però en 1990 després d’un altre referèndum els van posar a la cua quan van demanar a Brussel·les l’adhesió. El cas no sembla progressar, que potser té a veure amb un escàndol bancari horrorós al 2008, quan molts ciutadans britànics van perdre els estalvis. O potser el problema d’acceptar una colònia com a membre titular, cosa possible però sense precedents. Un gran misteri, com tantes coses a la Unió Europea. Ja es declararan independents.
M’he descuidat intencionalment el Regne Unit de Gran Bretanya, allò sovint anomenat Anglaterra, en aquell temps dividida en múltiple reialmes separats. Després d’una invasió massiva, els víkings van arribar a establir per molts anys un estat nòrdic a Gran Bretanya, lògicament contra la voluntat dels anglos que ja hi eren. En aquesta colonització foren els blancs qui van acabar dominats. A Anglaterra el clima era molt bo per a l’agricultura i els víkings verdaderament s’hi volien quedar. No obstant haver guanyat moltes batalles, van perdre l’última i al final van ser llençats al mar després d’un desastre militar molt gran guanyat pel gran Rei Alfred del regne ja unit d’Anglaterra, el verdader model d’Artur de la Taula Rodona. El món hauria estat molt diferent. Els víkings també van provar a fer el mateix al territori francès part de l’imperi alemany amb poc èxit, com també a Galícia i probablement Cadis. A Normandia s’hi van quedar i van envair una altra vegada el Regne d’Anglaterra, aquesta vegada per sempre fins als nostres dies. Tot perquè buscaven terra amb bon clima per poder fer de pagesos.

I a Catalunya?

No ho sap ningú però a mi em sembla que acabaríem com va passar amb Groenlàndia. Després d’una llarguíssima discussió sobre si es podia accedir a la demanda de secessió o no que va durar anys (durant els quals l’autonomia de Groenlàndia va seguir essent membre amb plens drets) van acabar oferint un Tractat d’Associació lliure sense ser membres com el que tenen altres països com ara Suïssa i Noruega. A mí em sembla que tot dependrà de l’habilitat de la Generalitat i dels amics que tinguem. Ja veurem. Però de ser posats al carrer per un ordeno y mando d’un home tan poc important com Mariano Rajoy res de res. Tots hem vist les seves fotos a les reunions dels caps de govern, sempre aïllat i solitari. De fet motivacions emocionals com ara l’odi o la venjança amb les que amenaça no queden mai legitimades als tractats internacionals. Els set milions de ciutadans amb una economia pròspera, en canvi, són molt més interessants.

Joan Gil

No hi ha resposta