Arxiu per a 'George Fox' Categories

10 maig 2019


Significat de la Llei i Justícia com la veuen els Quàkers

Considerant la situació política actual de Catalunya perquè se surt amb els Quàkers aquest blocaire? Val la pena parlar-ne? Només n’hi ha uns 360,000 a tot el món, gairebé tots als Estats Units, Gran Bretanya i Kenya. Són gent recordada de forma injusta i falsa, com si fossin una mena de fanàtics o gent perillosa. Sabeu que van guanyar el Premi Nobel de la Pau en 1947? Sent com són pacifistes absoluts i incondicionals, havien participat a la guerra mundial dintre els serveis mèdics i les ambulàncies de l’exèrcit des aliats. Després, mentre tothom insultava i es mofava dels alemanys i la seva misèria tan merescuda, els Quàkers van dedicar-se a alimentar els nens que patien fam als territoris de l’Alemanya vençuda i bombardejada. No hi havia cap nen al món que no fos un ésser humà i que no tingués drets. Com diu un adhesiu seu que porto enganxat al cotxe “Estima Sempre el teu Proïsme…Sense Excepcions” La fe dels Quàkers en els drets humans i la igualtat és absoluta (“sense excepcions”).

Història i Creença fonamental

Van ser fundats a mig segle XVI com una branca heterodoxa de l’Església Anglicana sota la direcció de George Fox. No s’han dit mai Quàkers, encara que inoficialment ho accepten. El mot és un insult derivat d’una cita bíblica inventat un jutge anglès que els perseguia. El seu únic nom verdader és Societat Religiosa d’Amics, on  Amics és com s’autoanomenen ells i la seva la congregació. Es troben regularment a una Friends Meeting House (Casa de Reunió dels Amics).

L’arrel fonamental teològica de la seva fe que sembla extraordinàriament llibertària: que tots i cadascun dels homes rep una llum interior que ve directament de Déu. Per tant, cada home és de fet un sacerdot que pot comunicar-se amb Deu individualment i no cal tenir ni capellans, ni església, ni bisbes, ni serveis ni res semblant. Això si, ells creuen en la Bíblia i sempre en tenen una copia oberta al mig de la sala de reunions. Qualsevol d’ells pot sentir-se inspirat a llegir i comentar un passatge. En certa manera jo traduiria aquesta posició com volent dir que tots tenim una consciència que parla amb nosaltres i l’obligació de fer allò que la consciència ens mani. I aquí hom pot reconèixer ja un greu problema: aquesta consciència interior està per damunt de la llei i dels jutges i hom té el dret a obeir-la al preu que sigui.

Els primers Quàkers van arribar a la colònia nord-americana molt aviat. Dissortadament hi manaven els “puritans” britànics i quatre Quàkers, entre ells dues dones, van acabar penjats a la forca. Les dones van jugar sempre un paper propi insòlit en aquells temps: eren elles que inculcaven a través de la Conversa Santa els principis religiosos  a la família. Van ocupar llocs molt prominents des del primer dia.

Aviat es van escampar per tota la colònia, sobretot al Nord-est i a Pennsilvània que el Rei va donar a un noble molt important, William Penn, de religió quàkera. Enlloc de fer guerra als indígenes, en Penn va negociar tractats de pau de Pennsilvània amb moltes tribus. La seva estàtua està a Philadelphia damunt una de les torres de la Courthouse, la casa de govern i molts lectors l’hauran vist a la tele, perquè és emblemàtica de Philadelphia.

Altres quàkers  americans prominents foren Benjamin Franklin i el President Richard Nixon, que fou excomunicat per fer la Guerra al Vietnam.

Ni cal dir que no tenen sagraments. Quan una parella decideix casar-se, es presenta a una reunió ordinària dels Quàkers. Tots dos s’aixequen i declaren davant de tothom que es volen casar, cosa que la comunitat accepta. Els nous esposos tornen al seu seient i el servei continua. Avui en dia el Govern no accepta això i demana la firma de tres dirigents elegits certificant que la cerimònia ha tingut lloc.

Com era d’esperar, les comunitats d’Amics poden ser molt diferents. La majoria tenen un predicador que fa sermons, encara que també tenen enregistraments de sermons per quàkers prominents del passat. Altres, en canvi, es neguen  a fer això i simplement es reuneixen en silenci potser per una hora, si no és que algú tingui la inspiració de parlar o cantar, o discutir alguna cosa.  Gairebé tots es consideren Protestants, però n’hi hagut alguns que ni tan sols volen ser Cristians.

Avui en dia els Quàkers tenen algunes de les escoles millors i més prestigioses del país. Per exemple, l’Obama a Washington, hi enviava les seves dues filles. Com és que tanta gent té una idea tan equivocada de qui son? Potser caldria tornar als segles XVII o XVIII. Anaven vestits molt senzillament, no s’ajupien davant gent poderosa ni reconeixien cap aristocràcia o monarca, es negaven a jurar, es podien negar a obeir certes lleis, eren antiesclavistes incondicionals, no observaven la majoria de festes religioses (ni tan sols Nadal) i certs grups d’Amics durant la Revolució del 1776 es van negar a lluitar, fins i tot en autodefensa. Però en Ben Franklin, un dels pares fundadors principals, era un quàker. I van fundar moltes grans companyies que encara existeixen.

Causes que els Quàkers actuals suporten

En el curs  dels anys han estat a molts llocs d’ençà de la Guerra Mundial, inclosos països en crisi o subdesenvolupats, però és una comunitat petita amb recursos limitats. Han ajudat comunitats a l’Àfrica i Asia, sempre sense implicacions polítiques o exigències. A Israel havien estat per molts anys a Ramallah i consequentment segueixen lluitant a la seva manera pels drets i la tragèdia del poble palestí. A l’interior dels EUA, el seu tema principal es la protecció i defensa dels immigrants i les protestes contra detencions o deportacions arbitraries del Govern Trump. Surten moltes vegades al carrer, sempre de forma absolutament pacífica. La qüestió de la detenció de nens menors i el seu empresonament són coses intolerables que denuncien a crits. A Washington fan una cosa única: tenen una lobby congressional (petita, dissortadament) a favor de la pau. Expliquen als Parlamentaris que sigui quin sigui el problema, la resposta no és mai la guerra. Per extraordinari que sembli, han aconseguit algun èxit inesperat. En coses petites, però sempre paga la pena. I tant! Jo els dono alguns diners.

Els Quàkers i les Lleis dels Homes

Per deixar-ho ben clar: ells no accepten de cap manera la supremacia de les lleis i dels jutges i només creuen allò que la consciència els diu. Les lleis són el producte de polítics amb interessos i en circumstàncies oblidades, sovint seguint el interessos d’altres persones o poders. Si hom ha llegit història, quantes coses absurdes, injustes o cruels  han estat promulgades com a llei? Tots els dictadors amb presoners polítics afirmen sempre que el presoner ha trencat una llei i no és cap presoner polític. I les lleis antisemítiques nazis eren lleis. No repeteix contínuament aquesta senyora ex-presonera de Myanmar que els Rohingya han violat la llei i atacat els budistes? I les lleis franquistes, què eren? Qui se’n preocupa? Però en aquells temps, ells podien empresonar, apallissar o executar. Cal recordar al Sr Sanchez que la llei franquista establia la pena de mort per dirigir una vaga? Una llei està sempre envoltada pel record  de les circumstàncies i identitat dels que la van escriure i imposar.

Durant molts anys, un bon quàker no podia ser ni advocat ni jutge perquè les seves obligacions toparien frontalment amb les seves creences. Aixo ha canviat… una miqueta i ara hi ha advocats quàkers. Lingüísticament, han trobar una solució: els Amics senten una gran deferència per la llei humana i intenten complir-la quan poden. Però no han canviat ni la seva fe ni la seva doctrina.

 

Joan Gil

 

 

 

 

 

 

No hi ha resposta