Els EUA són diferents

¨La teva família havia viscut a Espanya per moltes generacions?”

Això m’ho va preguntar un dia un bon amic i company a la feina. Hi penso perquè avui és el Rosh Hashanna, el primer dia del setè mes del calendari hebreu, la festa de Primer d’Any. Li he desitjat bones festes a molts amics. El dia 18 serà la festa del Yom Kippur, la solemnitat més gran de l’any.

Els jueus són gent molt especial per a mi. De petit al Cole un capellà em va dir que podria ser perillós fer-se amic de persones que no són cristianes. Si li hagués fet cas, m’hauria perdut moltes coses i la meva vida hauria estat molt diferent. Es dona el cas que tots els meus mestres i superiors i després els meus companys han estat jueus. El judaisme és una religió, una filosofia, un estil de vida. Contràriament a tants prejudicis que corren pel món, hi ha jueus de tota mena. Tanco els ulls i tots els meus amics d’aquesta religió desfilen davant els meus ulls: un que no volia que ningú en parlés, un altre que es va escapar d’Alemanya als 14 anys amb una germana petita abandonat a la bona voluntat d’altres i que és un tros de pa, sempre disposat a ajudar, incapaç de fer mal; una altra, una Gran Dama i una universitària d’extraordinària educació que de nena va estar a un ghetto on no la deixaven anar a a l’escola perquè estava marcada per morir (i quan va poder anar-hi anys després, la mestra va intentar convèncer-la que el seu verdader pare era Stalin i no el que tenia a casa); hi havia aquell fill d’una família de quatre fills on només hi havia hagut diners per un passatge i haven fet un sorteig per veure qui venia a Amèrica; un altre senyor molt més perillós que la majoria de serps verinoses i finalment veig entre els memorables un que s’estimava massa els diners i un que tenia molta influència. Potser hauria d’anomenar els veïns que tenen marcada amb les escriptures l’entrada del pis a la meva escala. Rics, pobres, bona gent, mala gent, pocasoltes i homes de gran seny…Podreu trobar-hi de tot.

Judaisme avui

Molta gent parla d’altres religions, però pocs les entenen, o encara pitjor, accentuen les similaritats sense entendre les diferències, fent un diàleg seriós o una convivència positiva impossible.

Per als jueus, la religió és una part de la seva nacionalitat, que no és veritat entre nosaltres. Un català pot tenir qualsevol religió o cap, un jueu no. Dissortadament, a vegades sembla que parlant del món dels altres, els jueus es confonen en aquest punt i perceben un lligam excessiu o inexistent entre la nacionalitat dels europeus  i la religió cristiana. N´hi ha per exemple que acusen els Cristians de ser culpables de l’Holocaust. Hitler era alemany, els alemanys són cristians, ergo els cristians són responsables. Igualment no distingeixen bé ni entenen les diferències entre catòlics i les diferents esglésies protestants.

Però pocs catalans entenen que avui en dia el judaisme està dividit en tres corrents o tradicions diferents: els ortodoxos, els conservadors i els reformats  i totes les sinagogues pertanyen a una d’aquestes denominacions. Al diferència del cas entre els catòlics i protestants, la teologia i la doctrina són essencialment les mateixes pels tres grups. Allò que els separa és amb quina severitat cal interpretar la llei. Pels ortodoxos, cada dia més nombrosos però en minoria, la llei és rígida i cal obeir cegament i literal totes les seves prescripcions i prohibicions; pels altres dos, la llei és més aviat un indicatiu del camí, una guia, no pas una cosa que demani l’obediència estricta i estan menys inclinats de portar disputes sobre qualsevol cosa al Consell  local de Rabins, com fan els Ortodoxos.

Bíblia i Tanakh, Pentateuc i Torah

Els jueus estan orgullosos de tenir testimonis escrits de totes les èpoques, però hi ha forats. Un d’ells és el dels temps de l’Imperi Romà i es llegeixen els Evangelis amb curiositat. El Sanedrí? Què devia ser això? La religió jueva amb sacerdots hereditaris de la tribu de Leví (la gent que es diuen Cohen, Kohn, Conn, Kahane o similar) tal com es practicava abans de la destrucció del segon temple i la diàspora amb sacrificis d’animals no existeix. Fou substituïda per l’anomenat Judaisme Rabínic que tenim ara. Una sorpresa inesperada és que els Jueus actuals són de fet els successors dels Fariseus dels Evangelis. Totes les altres denominacions van desaparèixer durant la Diàspora. Jo crec, no obstant, que els Fariseus van tenir mala premsa als Evangelis.

Pel que fa als Cohens, a les sinagogues ortodoxes sovint se´ls demana que beneeixin la comunitat fent el famós signe amb la ma que Mr Spock va immortalitzar a la serie StarTrek desitjant prosperitat i llarga vida. L´actor, Leonard Nimoy, explica que ho va veure sovint a la Sinagoga on el portaven de nen.

La comunitat a la Sinagoga està dirigida pel Rabí (sovint una dona en els nostres dies),  que és un mestre, no pas un sacerdot. Una altra personalitat és el Cantor, que fa el que fan tots els cantants a les cerimònies i també a les festes, quan algú els paga. Quan els nens arriben a certa edat, fan un Bar Mitzvah, una festa molt gran on el nou Jueu puja al Santuari i canta un fragment de la Torah en hebreu. Ara el mateix existeix per a les nenes però es diu Bat Mitzvah.

En principi les Bíblies jueva i cristiana són gairebé idèntiques pel que fa respecte a l’Antic Testament (una cosa que es pot considerar gairebé miraculosa). La doctrina jueva té dues fonts que despleguen l’acord o aliança entre Déu i el Poble Israelià. Les fonts són la Bíblia, que els jueus prefereixen anomenar Tanakh i el Talmud que des de temps immemorials recull els escrits i interpretacions de la llei fetes per escolars rabínics famosos. La part més sagrada del Tanakh és el Pentateuc, anomenat Torah, una còpia del qual està sempre al santuari durant els serveis. La Torah fou revelada per Déu i escrita per Moisès sota inspiració divina.

Filosofia i ètica

Corren pel món concepcions molt diferents de què és i de què mana la moral. Hi ha gent que es pensa que les conviccions personals del que és bo i dolent haurien de ser les mateixes per a tothom i les religions sovint demanen exclusivisme. Aquestes coses acaben al bell mig de baralles i disputes entre gent diferent perquè a tots els participants els sembla que les seves creences són evidents, manades per Déu i no poden ser discutides.

Mirem per exemple el cas de la revenja i les represàlies. Un jueu probablement us diria que és una reacció completament natural i justa. Si algú t’ha fet mal tens dret a donar-li una lliçó. El comand evangèlic d’oferir l’altra galta és impossible d’entendre i sembla simplement il·lògic.

Un altre exemple és el cas de la visió del món i els seus plaers. Un jueu no pot entendre perquè l’església catòlica diu que vivim a una vall de llàgrimes, que hem nascut per patir i ajudar-nos mútuament, que vivim envoltats per perills, que el món és dolent i perillós i que tots som pecadors i que podrem ser castigats amb l’Infern. Els jueus aprenen que haver nascut al món és fantàstic i que cal disfrutar i treure de la vida tant com es pugui. Si hi ha patiment alguna cosa ha anat malament. Sobre la vida després de la mort, a les escriptures jueves no hi ha revelacions.

El judaisme avalua molt la vida humana que cal protegir a qualsevol preu. És per això que hi ha tants metges jueus? En qualsevol cas l’humanisme té arrels fortíssimes a aquesta religió.

La política

Un tema molt difícil. Els grups de pressió jueva que, quan es tracta d’Israel tenen a les seves mans el vot dels Congressistes contínuament afirmen que ells són els jueus. No és veritat. Sols representen alguns jueus. Representen amb tots els seus diners només els sectors més extremistes i radicals de la dreta de la societat israeliana, per no dir els més violents. L’afecció envers Israel i la seva existència sí que és universal entre pràcticament tos els jueus, però pel que fa a la situació a Palestina molts jueus,tradicionalment un poble progressiu, ho veuen amb horror. La partició i els dos Estats no estarien malament. Han intentat trobar la seva veu més d’una vegada però la superioritat en diners i mitjans de la dreta és aclaparadora.

Per acabar, els Sepharadim

Una vegada vaig entrar a l’oficina d’on treballava i una nova secretària em va dirigir la paraula. “Què és espanyol vostè? No li hauria de dirigir la paraula, perquè vostès ens van expulsar del nostre país” Jo? No pas els Catalans, li vaig explicar, que tenim sort d’estar vius encara.

És curiós que el nacionalisme espanyol vegi els Sefardites amb orgull i satisfacció (!?). Els primers jueus a Amèrica foren Jueus sefardites del Brasil. Van fundar la sinagoga més antiga de Nova York i a finals de S XIX van construir sinagogues, seguint la moda del temps, en estil Mudèjar, que cridava molt l’atenció. En l’actualitat els sefardites novaiorquesos estan completament integrats amb els asquenazites que van arribar massivament durant i després de la Guerra Mundial, però en queden molts.

Els espanyols semblen creure que tots els Sefardites són d’origen espanyol que no és veritat. Els jueus del Marroc, dels Balcans i de Turquia sí que en són però no es coneix cap connexió entre la Península i els jueus àrabs, sobre tot del Jemen (els anomenats Mizrakhis o Orientals) que practiquen la religió seguint en tot el ritu dels sefardites, una cosa que no s’entén fàcilment. En qualsevol cas,caldria parlar de jueus de ritu espanyol, no de jueus espanyols. Aquest ritu és molt diferent del dels jueus alemanys (asquenazites) que és majoritari al món.

La llengua que encara parlen alguns pocs sefardites es diu Ladino. I els catalans què? Amb l’expulsió vàrem perdre molts milers de bons catalans.  Aquests catalans van seguir utilitzant la llengua catalanica (oficialment judeocatalà) per segles, però com tantes coses al món, ja fa temps que es va acabar. Els darrers documents estaven a un museu de Sarajevo, Bòsnia, abans de la guerra

En qualsevol cas, Bones Festes de Cap d’Any a tothom! Tant de bo tots els lectors estiguin inscrits al llibre de la vida per un any més de felicitat.

JOANOT

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS