Els EUA són diferents

Què era la Polio(mielitis)

La medicina ha millorat molt. Quan jo feia el batxillerat, tres companys de la meva classe van morir. Un d’ells va sortir de vacances un juny i no va tornar mai més. Vaig preguntar i em van dir que havia mort de la pòlio. La pòlio era una malaltia horrible que destruia les cèl·lules nervioses que fan moure els nostres muscles. La majoria de pacients quedaven paralitzats a les cames, però hi havia casos on tot el cos quedava paralitzat, fins i tot els muscles respiratoris i el malalt moria. En qualsevol cas les pèrdues de funció eren irreversibles. La majoria de malalts eren nens de menys de 5 anys però es podia enxampar a qualsevol edat. Un cas famós és el de Franklin Roosevelt que va veure la seva modesta carrera política a l’estat de Nova York interrompuda per la pòlio que el va deixar per sempre a una cadira de rodes. Va aconseguir tornar a la política i, assegut a la cadira de rodes, fou elegit President dels EUA quatre vegades, va acabar resolvent la Gran Recessió i va guanyar la II Guerra Mundial. Va investir els pocs diners que tenia en un centre de rehabilitació de malalts amb una gran piscina a l’estat de Geòrgia on finalment va morir.

El virus de la pòlio era com el Coronavirus actual un virus ARN però s’adquiria per transmissió directa humana, probablement amb el menjar degut a contaminació fecal. Entrava a la seva víctima per la paret intestinal. No hi havia epidèmies: era endèmic a tot el món. Com ara, només un 1% dels infectats desevolupaven la malaltia, però ja n’hi havia prou per terroritzar la població. Identificada a finals del segle XIX, no hi havia als anys 50 ni vaccí ni tractament i la població tenia la impressió que el problema empitjorava de dia en dia: el nombre de gent paralitzada i morta, nens i grans, augmentava. En un moment donat, la població dels EUA tenia molta por… vivien sense remei ni protecció. No es podia fer res per protegir-se.

Jonas Salk apareix

Els dos herois d’aquesta història, Salk i Sabin eren metges jueus originaris d’Europa Oriental. En Salk era novaiorquès, va fer la carrera de medicina a la New York University (perquè a diferència de les altres escoles aquesta escola no tenia quota màxima per jueus). Va trobar feina originalment per poc temps al Mount Sinai Hospital, però aviat va formar-se en virologia a altres llocs, desenvolupant interès per un vaccí contra la polio. Treballava a un laboratori universitari a Pittsburgh on es va sentir incòmode per falta de llibertat i amb donacions va aconseguir bastir el seu propi laboratori fora de la comunitat universitària. Aviat esdevindria un dels homes més famosos del món.

Ja se sabien moltes coses del virus de la pòlio. No eren un sinó tres, similars però diferents i el vaccí hauria de ser trivalent. Salk va lluitar com un lleó i va aconseguir fer un vaccí amb virus vius però desactivats en formalina que es podria administrar en múltiple injeccions. Avui en dia, hom sap que per aprovar quelcom cal assegurar-se abans que el medicament és segur (fase 1), que sembla obtenir els efectes desitjats (fase 2) i que dona la protecció esperada en la majoria dels milers de gent exposada (fase 3). Només després d’una fase 3 comparant estadísticament gent vaccinada amb el nou producte amb persones que, sense saber-ho, van rebre un líquid innocu, és possible declarar la nova substància segura i efectiva i oferir-la al públic. En aquells temps no es feia del tot així perquè el món era diferent i menys desenvolupat.

El primer problema era que el vaccí de Salk, que havia de ser trivalent, sortia de cultius de cèl·lules de ronyó de monos. Per fer un mil.lio de vaccins caldria sacrificar 1500 monos i hom no veia substituts. Segon, no hi ha havia fases 1 i 2, i Salk va acabar començant a injectar retardats i malalts mentals a veure què passava (avui en dia, hom podria acabar a la presó). Finalment calia trobar nens per fer una mena de fase 3. Això era molt difícil, però ho va resoldre una societat benèfica encara existent i igual de forta: The March of Dimes (un dime és una moneda americana de 10 cèntims)

La March of Dimes que ja havia ajudat molt a Salk, ho va resoldre tot. Van anunciar que tenien diners i mitjans per inocular amb el vaccí tots els nens d’escola dels EUA que ho volguessin. Ho van fer, guardant els resultats i observacions en el secret més absolut. Milers de nens van prendre part. Al final van convocar una gran conferència de premsa per publicar els resultats. Les ràdios i televisions van anunciar programes especials, els diaris van preparar titulars, algun parlament va aturar les sessions, esglésies es van obrir. I era un SI!! En Salk havia desenvolupat un vaccí efectiu. La gent es va abraçar pel carrer, mares van plorar, esglésies va fer repicar les campanes… Era la llibertat del terror i  el retorn de l’esperança, en l’any 1953.

El problema va aparèixer uns sis mesos després. 263 nens van desenvolupar la polio immediatament després de ser vacunats i 7 van morir. El problema era que els vaccins amb virus vius son molt perillosos. Els vaccins dolents van sortir d’una fàbrica a Berkley anomenada Cutter Labs. Els altres laboratoris van comentar unànimement que no veien que a Can Cutter haguessin fet res malament. El problema sembla haver estat la tria d’un virus viu massa virulent i en aquells anys li hauria pogut passar a tothom. El govern que havia aturat les vacunacions les va tornar a permetre fins que Albert Sabin va presentar un vaccí millor i més fàcil tres anys despres.

Albert Sabin

En Salk era un senyor una mica especial i reclusiu que sempre havia treballat separat de la comunitat científica amb donacions privades. Sabin no sembla haver-lo estimat gaire i en 1956 va presentar el seu vaccí, que es prenia per la boca sobre sucre sense injeccions. Era fet també amb virus de les tres classes però atenuats fent-los passar en cultura per ratolins, i el vaccí era millor, més segur i barat. Tal com estaven les coses,els estudis requerits pel govern americà eren llargs i difícils o sigui que Sabin va anar a Sudamèrica i sobretot a Cuba a veure què passava. Estudis confirmatoris van arribar de Unió Soviètica (Estònia i Lituània) i al final Romania. I la polio gairebé ha desaparegut del mon. Gairebé?

Fins ara la OMS (de la que el desgraciat Trump es vol separar per enrabiar els xinesos) ha aconseguit eradicar i fer desaparèixer del mon només una malaltia infecciosa, la verola que ha deixat d’existir. En 1988 van anunciar una campanya per eradicar la pòlio. Com queda dit, la polio és causada per tres variants diferents. Van aconseguir eradicar-ne dues, però una de les tres va sobreviure i reapareix encara de tant en tant a algun lloc perdut a l’Àsia o l’Àfrica, cosa que desferma una resposta ràpida de la Salut Pública.

Canviant de tema, el rècord mundial de temps necessitat per produir un nou vaccí el té el vaccí contra les galteres que va trigar quatre anys perquè sempre passen coses. Moltes altres han trigat 5 o 6 anys i contra certes infeccions no s’ha pogut fer una mai. Tindran més èxit les grans companyies ensumant tants diners amb el SARS-CV-2? I com han fet les fases 1 i 2? Amb humans o simis? Sembla que ningú vol parlar-ne. N´hi tres en fase 3 als Estats Units. Com han trobat els milers i milers de voluntaris? Sembla que els xinesos utilitzen els soldats. I els russos? Volen fer-ho al Brasil i les Filipines? Quants voluntaris tenen? Molta gent avisa que bones observacions obtingudes en fases 1 i 2, descrites com “prometedores” estan basades en massa pocs individuals i no garanteixen de cap manera bons resultats finals de la fase 3. I Fauci ha rebaixat molt les esperances. Potser 50% d’efectivitat ja ajudaria, diu ara. Abans eren 70 0 80%. Tant de bo surti bé. Ens hi juguem allò que ens hi juguem.

Joan Gil

 

Tags: Coronavirus, Polio, Sabin, Salk, vaccí contra polio

El respectat Anthony Fauci ja va dir que en els seus gairebé 40 anys al seu Institut (ara ell en té gairebé 80) no havia vist mai un virus com aquest SARS-CoV-2 que ens està martiritzant ara. Ningú recorda un virus tan altament infecciós com aquest. El SARS1 original, molt més greu, només esdevenia infecciós el segon dia de la malaltia, cosa que facilitava molt la feina dels rastrejadors. Però ara amb milers de noves infeccions cada dia, què poden fer els millors rastrejadors? A més, la infecció és transmesa per gent que no saben que estan infectats i no semblen malalts. Hi ha rebrots sense causa evident. Altres virus causaven sempre la mateixa malaltia clínica, però el d’ara no sempre, sinó que acaba semblant una malaltia diferent afectant diferent òrgans i no sols el pulmó, com ara el cervell i el sistema circulatori. La grip causa cada any la mort de milers d’ancians però el virus d’ara afecta també gent entre els 19 i els 50 anys. Particularment sensible és el cas dels nens. La gent com els trampistes exigien que les escoles obrissin immediatament al.legant que els nens no s’infecten, cosa que ha resultat falsa. Algun camp d’estiu ha acabat malament amb molts casos i una escola americana que acabava d’obrir (la majoria obren a l’agost) va haver de tancar el primer dia per un cas en un nen. Això no ha impedit a Trump i els seus seguir exigint l’obertura i amenaçant a qui no vulgui, repetint la mentida que els nens son immunes. La majoria de protestes venen dels mestres i la seva unió, i n’hi que fins i tot fan broma distribuint formularis per fer testament. Una mestra duia un cartell anunciant que des de la sepultura no podia seguir ensenyant. Està clar que hi ha països on no ha passat gran cosa després d’obrir les escoles però son sempre llocs on la corba d’infeccions és plana, sobretot prop del 2% del màxim. Aquí en aquest moment la corba és molt vertical a la majoria d’estats, sobretot al Sud i Califòrnia. La majoria de districtes escolars a l’Est es neguen a obrir. Al meu Estat el Governador ha prohibit a qualsevol escola pública, religiosa o privada obrir abans d’Octubre. Algunes ja han dit que van pel 1. Febrer.

Van preguntar a Fauci perquè hi ha hagut un rebrot tan tràgic i brutal al Sud. Ell va respondre que quan el govern va donar l’ordre de confinar-se, de fet nomes el 50% o menys dels llocs on gent treballa a poca distancia van ser tancats i que l’autorització de reobrir va arribar massa d´hora. Potser algú a Catalunya ho pot aprendre. A més d’això (Fauci no ho hauria pogut dir mai) Trump seguia contradint les propostes de la Salut Pública, incitant amb Tweet a obrir-ho tot en nom de la llibertat, intentant organitzar mítins i manifestacions de masses i oposant l’ús de mascaretes. Deia que els qui diuen mascaretes eren enemics seus. Ara, en vista del desastre (uns 152,000 morts, hospitals plens a Houston, Phoenix i Nova Orleans, camions refrigerats guardant morts) ha canviat el to en aparicions públiques però segueix dient el contrari on pot.

 

Quan el Doctor Trump vol ensenyar com tractar la malaltia

El disbarat de recomanar la Cloroquina va sortir, com la majoria de les ximpleries que diu, d’un web ultraconservador possiblement d’Elon Musk, que jo vaig veure en directe a la tele. Va dir que ell n’estava convençut i que no s’equivocava mai. Va obligar les autoritats americanes a organitzar assaigs clínics molt cars que han demostrat en estudis “cecs” (pacients reben la substancia o un placebo sense saber quin i al final es comparen els resultats) ensenyant que aquesta substancia no serveix de res, excepte que alguns es moren d’una arrítmia cardíaca. Però Trump hi torna. Fa uns dies una dona rara a Texas que sembla ser metge (i altrament avisa dels efectes nocius dels mals esperits i dimonis sobre la salut humana) va treure a Facebook un article dient que la Cloroquina és molt bona, cosa que Trump va repetir. Algun dimoni li va fer dir. Només el remsidivir i els esteroids són útils, però només en malalts greus.

Però dies després de la Cloroquinada, es va sortir amb una altra, que jo també vaig veure en viu: que perquè no injectaven als malalts un  desinfectant de cuina (Lysol) mirant de netejar els virus. El fabricant molt espantat va publicar anuncis a tot arreu explicant que no es pot fer i que ningú havia aprovat aquest us. Un metge que fes això no sols perdria la llicència sinó que podria ser acusat d’assassinat.

L’Institut de Malalties Infeccioses del NIH dirigit per Fauci ha investit molts centenars de milions en grups estudiant productes antivirals, cosa molt difícil, i també vaccins que és gairebé igual de difícil, només que en aquest cas molts experts son “moderadament” optimistes.

Els Vaccins

Vet aquí quelcom que el món verdaderament necessita, almenys un bon vaccí. Sempre hi ha hagut més d’un grup intentant fer vacunes contra malalties, només que aquesta vegada n’hi ha uns 160 grups de diferents reputacions per tot el món. Fins ara les apostes eren pel grup d’Oxford dirigit per Sarah Gilbert, ara adoptat per Astra-Zeneca. Trump ha concedit a aquesta  firma una donació a fons perdut de més de mil milions perquè muntin una fàbrica sense saber si l’assaig clínic “cec” en progrés tindrà èxit o no, comprant en exclusiva molts milions del vaccí (i la resta del mon què?) Per si algú s’hi interessa l’acudit prometedor de la Sra Gilbert fou agafar un virus  del refredat comú trobat en certs simis i afegir-hi la proteïna existint a la punta de les punxes del virus dolent, cosa que resultaria en una mena de virus inofensiu disfressat que estimularia producció d’anticossos i cel·lular immunorespostes contra el SARS-CV-2 actual. Tothom ho ha seguit amb un cert entusiasme i ara estan reunint 30,000 voluntaris americans per un estudi en fase 3, que seria definitiu i podria acabar abans de final d’any. Darrerament, no obstant, algú ha fet notar que el nombre de virus a la gola i vies respiratòries dels humans i monos examinats no sembla disminuir. Ja veurem. Tampoc expliquen com han pogut fer legalment una fase 3 sense publicar com van anar les fases 1 i 2, les primeres injeccions d’una substància artificial per assegurar-se de si un humà la tolera (o es mor) i a quina dosi. En general es fa amb voluntaris pagats, sovint ingressats per tests diaris. No ho han explicat, però la impressió és que ho van fer amb una barreja d’humans i monos. Si espereu que ho expliquin, jo us recomanaria una bona cadira.

Altres vaccins-candidats van al dirigits contra el mRNA, el missatger contingut a la cèl·lula humana normal, que el virus troba dintre la cèl·lula infectada i  rapta per fer-ne una còpia perversa que li serveix i necessita per replicar-se, creant l’ARN propi dels fragments, com qui resol un trencaclostes Involuntàriament enredat, el cos començaria a lluitar contra SARS-CV-2. Ningú sap per quant temps i hi ha qui suggereix que potser dos mesos. El govern nord-americà va comprar primer el candidat de Pfizer i ara ja un altre més per quantitats enormes de diners per assegurar-se’n els drets exclusius.

Com acabarà tot això? Les autoritats americanes exigeixen que el vaccí sigui eficaç almenys en 80% dels casos, però alguns grups parlen només del 50%. I tots els experts diuen que sempre ha costat anys per fer un vaccí bo i que sempre passen coses. Com acabarà? Hi haurà potser 3,4, 5 o 6 vaccins diferents? Haurà comprat el Govern Americà tots els vaccins? Potser la UE pugui fer-ho també, però què faran els Africans i Llatinoamericans?

Una pregunta va aconseguir enervar el Dr Fauci, un home molt tranquil i ben educat. Els Russos i Xinesos semblen estar assajant ja nous vaccins a l’Àfrica. La Salut Pública és molt sensible al reconeixement dels drets humans. Fauci va respondre que confiava que no estiguessin administrant vaccins sense haver-se assegurat que són segurs i eficaços amb estudis clínics “cecs” en fases 1, i 2 previs. Cal saber que fa uns anys certes companyies per defugir la vigilància sanitària dels països rics havien anat a l’Àfrica a fer estudis amb materials perillosos no assajats com cal, només a veure què passa, i que la gent pobra no son conillets d’índies. A diferència dels nous medicaments que s’administren a gent malalta, els vaccins son per gent sana que no ha de ser exposada a cap perill. En el cas dels vaccins, abans es feia un “challenge” exposant els parcipants intencionament a veure si enxampaven  la malaltia o no. En el nostre cas, seria èticament intolerable perquè no hi cap tractament contra la infecció causada per aquest coronavid.

Els Llibres sobre Trump

Acaben de sortir dos de nous, cosa que ell va intentar prohibir. El primer i més perillós  fou el de John Bolton, un antic polític i funcionari molt agressiu i militarista, ex-Conseller de Seguretat Nacional de Trump que es va barallar amb ell i fou acomiadat. El llibre, escrit per un home tan intel·ligent i poderós com odiat a Washington, és una venjança que no obstant sembla dir veritats. Molta gent riu divertida quan dos individeus com aquests trenquen els plats. Presenta Trump com un home dominant, incompetent i autoritari però completament ignorant de la política que no entén res ni té paciència per escoltar quan li volen explicar. Informat de les opcions sota la seva autoritat fa una tria sense conèixer les conseqüències o preocupar-se per l’interès de la nació. Trump ha intentat fer un assaig nuclear com a espectacle  per espantar enemics i trenca acords internacionals sense raó, per caprici. Quan ell diu que vol negociar, el que fa és presentar un ultimàtum i amenaçar amb represàlies i venjança si no és obeït. Quan ha de triar un nou funcionari, li exigeix “lleialtat” (vol dir obediència) incondicional. Diu que ell és “un geni estable”. No tolera que ningú el contradigui i castiga durament per fer-ho. Vol eliminar totes les lleis i ordres executives de l’odiat Obama sense entendre què manaven. Diu de les manifestacions diàries dels afro-americans que són incitacions de l’esquerra radical, dels terroristes i anarquistes i que tots son vàndals. Quan li van explicar que no podia enviar soldats a les ciutats excepte a Washington, va formar un cos i va enviar agents federals de la immigració, la lluita anti-drogues i les armes il·legals sense permís local ni notificacions. Una esmena constitucional federal diu que el dret d’expressió lliure i d’associació dels ciutadans (vol dir manifestacions polítiques) és intocable, però ell ha fet disparar bales de goma i gasos lacrimògens i ha apalissat i detingut gent com va fer la Guàrdia Civil a Catalunya. No hi havia cap llei regulant allò que Trump va intentar a Portland, que va acabar empitjorant-lo tot. La ciutat ha aconseguit fer retirar a aquesta gent.

El segon llibre és d’una neboda barallada (que pretén haver estat robada per fa família. Dissortadament per Trump, ella treballa com a psicòloga clínica de carrera i aconsegueix presentar una imatge horrible d’un home malalt amb un narcisisme malaltís, mentider. necessitat d’adulació permanent, dominant, misogínic però llibertí, avariciós (que ella anomena ”l’home més perillós del món”

Falten exactament tres mesos per l’elecció.

Joan Gil

AFEGIT, 5 agost:

Es veu que això de produir vaccins en vista de la voluntat de Trump de pagar milers de milions per assegurar-se en exclusiva  productes encara no testats ni aprovats, té molt d’èxit. Cada dia firmen més farmacèutiques i el govern paga. He perdut el compte. Ahir en Fauci va deixar caure en públic una cosa molt sorprenent: encara que la FDA no aprova mai cap vaccí que no garanteixi com a mínim el 80 % d’èxit, potser aquesta vegada hom podria acceptar el 50-60% (!!!) només per vaccins que donin almenys 1 any d’immunitat i podrien ser útils, comparats amb no tenir res com ara. Ai, com estan el caient els estàndards de seguretat que tant ens havien protegit. Tant debò un d’aquests vaccins-candidats tan ansiats i ben pagats per anticipat sigui efectiu. Malament rai, si no.

 

Tags: Anthony Fauci, Coronavirus, Donald J Trump, john Bolton, Vaccins

Quan les primeres notícies sobre el Covid-19 van arribar de la Xina, alguns epidemiòlegs van opinar equivocadament que no semblava pitjor que la grip endèmica que patim. El President Trump i els seus Republicans obedients s’hi van afegir, menystenint greument el significat i perill de la grip, absurdament considerada com si fos un simple refredat. De Coronavirus ja en teníem uns quants; el criteri diferencial seria la mortalitat. Hem sentit opinions molt diferents sobre la mortalitat del Covid actual perquè degut a la manca de bons tests no sabem quin percentatge de la població pateix la infecció a casa sense anar al metge. Algú va escriure que podria arribar al 6% (Déu ens en Guard! Hauria estat com el SARS). No ho sabem de segur, però el casos coneguts d’una població infectada aïllada a Cruisers turístics, estudiada i separada del món semblen apuntar al 1%, com sembla acceptar la Salut Pública americana. No és petit: la grip que torna cada hivern té una mortalitat només del 0.1-0.2 %, (així i tot aquest darrer hivern va causar als EUA uns 20,000 morts) o sigui que el Covid es 10x més perillós. És sempre així? No, perquè la grip prové d’animals diferents, sovint ocells o porcs, i muta constantment. Els diferents virus gripals son designats per les inicials H i N de dues substàncies trobades sempre a la seva superfície. La història que vull sumariar comenca l’11 de Marc de 1918 durant la Primera Guerra Mundial i no ha acabat mai.

La Grip Espanyola (Març 1918-December 1920)

En aquells temps no hi havia coneixement científic per estudiar o classificar el virus, cosa que no ha estat possible fins fa poc, amb l’estudi de cadàvers desenterrats de gent morta, fàcils de trobar a les zones àrtiques. El virus era d’origen aviari, un H1N1. Hi ha hagut sempre discussions sobre el lloc on es va originar, potser a la Xina, en aquells temps un país pobre i subdesenvolupat. En qualsevol cas el primer diagnòstic fou fet a un camp d’entrenament dels soldats nord-americans que anirien a lluitar a Europa anomenat Camp Fuston, situat a Fort Riley, estat de Kansas (on segueix havent-hi una gran base militar). Proves? Com que la guerra estava al nord, l’exèrcit expedicionari americà desembarcà a ports mediterranis francesos i resulta que és en aquesta regió on l’epidèmia europea va començar. Addicionalment, cal notar que la Marina de Guerra dels EUA que havia fet el transport en va patir molt.

Aquella primavera, la malaltia era una grip forta, com les que tenim ara, però no semblava alarmant. La gran tragèdia es va iniciar amb un repunt detectat durant Octubre-Novembre del mateix any. Un H1N1 mutat originaria l’epidèmia més mortífera coneguda en la història moderna, o potser de tots els temps. Hom va introduir algunes mesures de protecció, com la quarantena, obriment de botigues de forma escalonada per reduir l’ús dels transports públics, ús de mascaretes, aïllaments i sobretot deixar d’escopir. Escopinades a terra encara es feien a llocs públics els anys 40 0 50, i hom podia veure escopidores a molts llocs. Si contenien nomes saliva eren un perill moderat, però si hi havia també productes bronquials provocats per la tos… Més val no pensar-hi. Sort que ja no ho fem. Un comtat (county) a les Muntanyes Rocalloses de Colorado es va fer famós per no tenir ni un sol cas: com que tenien dintre agricultors i ramaders per poder menjar, van tancar totes les fronteres, prohibint entrar o sortir. Fins i tot enviaven policies a l’estació de tren per evitar que cap passatger baixés.

Era una grip molt més agressiva que les que patim ara i no es limitava a causar la mort de nens petits i ancians, com ara, sinó que matava preferentment homes i dones joves. Una ximpleria mèdica va causar sens dubte inesperats problemes i morts: hom deia que es podia curar amb una dosi de 30 grams d’aspirina! Avui en dia sabem que més de 4 grams d‘aspirina son perillosos. El President Trump que no sap res de medicina ha intentat recomanar prendre quinina contra el Covid-19 sense cap mena de proves. Aquest medicament pot produir alteracions cardíaques i renals. Els trumpistes hi segueixen insistint. De fet l’antiviral dels Laboratoris GILEAD de Califòrnia és el més prometedor i estan fent proves clíniques. Hi ha malalts greus que ho rebutgen demanant la medicina del President Trump.

Resultat final de la gravetat? De segur no se sabrà mai. Les xifres citades més freqüentment son uns 500 milions d’afectaments i potser 50 milions de morts. Curiosament és difícil trobar bona literatura i descripcions sobre aquest episodi. Hi havia la censura. Probablement la meitat de soldats difunts de la Guerra van morir de la grip, mentre que les famílies voldrien fer-ne herois caiguts lluitant per la llibertat. Hom pot trobar llibres i pel·lícules sobre la Gran Guerra que no en parlen, com si no hagués existit. I la catàstrofe la va causar un REPUNT d’una infecció mes benigna, que semblava haver acabat.

Altres Grips

La grip havia aparegut per primera vegada però venia a quedar-se entre nosaltres. És endèmica en l’actualitat, però algunes epidèmies anuals foren mes notables que altres. Veiem:

1957-1958, causada per un virus també aviari identificat com H2N2. Va causar a tot el mon 2 milions de morts.
1968, també aviaria, H3N2, al voltant d’un milió de morts
2009-2010, la grip porcina H6N1 que va causar una gran alarma, afortunadament exagerada.

Consideracions Finals

Els polítics de l’actual i el darrer segle semblaven sempre preocupats pel perill de guerres absurdes i d’atacs nuclears i per l’economia, darrerament per la pol·lució i l’escalfament global i no semblen haver volgut sentir mai parlar del perill clar, directe i imminent ja experimentat moltes vegades per la humanitat de les infeccions virals, perquè la grip no és pas l’únic virus que ja ens ha ensenyat les dents. Tant la Salut Pública americana, com en Fauci i en Bill Gates s’han passat anys repetint-ho i demanant inversions i col·laboracions i més recerca i ningú els ha volgut sentir mai. Potser ho faran ara.

La defensa més clara i necessària contra un retorn del Coronavirus seria una vacuna i tant de bo en tinguem una d’aquí un any o any i mig, però ni és segur ni té res de fàcil. El problema és que tots els Coronavirus (grip, refredat comú muten contínuament i esquiven la vacuna administrada. El precedent de la grip és preocupant. Primer, la immunitat és molt breu, un any màxim. Després és molt difícil saber quina classe de virus gripal arribarà l’any venidor. Els laboratoris que fan la vacuna haurien de saber-ho, però no poden. Han de triar el Febrer per tenir la vacuna disponible a la tardor i el que fan es investigar quines variants hi ha a l’hemisferi sud. El resultat no és gens gloriós: només una part dels vacunats queden protegits contra el virus que apareix als nostres carrers. Un cert any, només un cinquè de la població va quedar protegit per la vacuna anual. Passarà igual amb el Covid? Hi treballa molta gent amb idees i propostes noves, totes molt cares. Ens caldria un projecte internacional. Ens hi juguem molt.

Joan Gil

Tags: Coronavirus, Grip espanyola, Pandemies gripals, Primera Guerra Mundial, Vacunes

El President Trump ha aconseguit establir un domini total i absolut del Partit Republicà i de la seva administració. Quan tria una persona, li exigeix lleialtat absoluta i obediència incondicional. Si un parlamentari del seu partit presenta objeccions (cosa que ha passat però ja no passa) és eliminat quan arriba el temps de la reelecció. Tots rels candidats han de guanyar una primària i els trumpistes durs es presenten en massa als col·legis electorals, assegurant-se que només el candidat aprovat pugui ser elegit. El Partit Republicà és molt antic, era el de Lincoln i representava la tendència conservadora legítima necessària per l’alternança de poder, mentre que ara, inesperadament, ha esdevingut un cau implacable de supremacistes, capitalistes sense control i gent cruel i autoritària. Pel que fa als membres de l’administració, Trump acomiada sense contemplacions a qualsevol que gosi contradir-lo. Es pensa que ell és la llei i que la Constitució enlloc de limitar i definir el seu poder li permet fer com vulgui. L’emperador Romà Calígula deia que ell era l’únic home lliure de l’imperi.

L’epidèmia actual li ha donat una oportunitat d’exhibir la seva personalitat. S’ha sabut que la Xina havia notificat els EUA del perill a primers de gener del 2020. El NYTimes ha descobert i publicat una carta que un col·laborador trumpista seu anomenat Navarro li va enviar el gener avisant molt explícitament del perill inevitable que s’acostava. Trump ho va menystenir tot fent burles, insults i no va preparar res, sinó que va desfer un Comitè presidencial encarregat de vigilar la situació sanitària del món. Ara encarat molt reluctantment amb un desastre que ja no pot negar i preocupat sobretot per la greu situació econòmica, només pensa en reactivar l’economia tornant a fer treballar tothom. Ho va dir be clar fa una setmana: per Pasqua volia veure les esglésies plenes (i l’endemà tothom a fer feina). Fauci (veieu més abaix) li va respondre que només el virus fa el calendari. Uns quants estats governats per republicans i més aviat rurals compartien l’escepticisme presidencial, veient-ho tot com una exageració i negant-se a manar un confinament o preparar res.

El Sr Trump va començar a fer conferencies de premsa televisades amb membres del seu Comitè del virus, dirigit pel Vicepresident, l’home que havia negat que el tabac causés càncer i que com a governador d’Indiana havia bloquejat la distribució d’agulles netes per combatre una epidèmia de SIDA. Altres membres son una senyora amb un doctorat, coneguda com a especialista de la salut i investigadora que havia tingut fins ara bona reputació, la qual sovint iniciava les seves presentacions, dedicades a les estadístiques, saludant el President i agraint-li l’extraordinari lideratge. Altres membres que parlaven farien el mateix. Es veu que aquesta senyora té un nét infectat amb el virus, però diu que no va a visitar-lo per evitar el perill de transmetre el virus al President. No sé si el Caudillo Franco gaudia de tanta lleialtat. Altra gent eren el Surgeon General, que no deia res interessant i al final el cap de FEMA (l’agència federal que existeix per abastir i salvar la gent després d’un desastre, com ara un huracà, un tornado o una inundació, que afirmava que la seva agència ho podia fer tot subministrant protecció, proves i ventiladors a tot arreu on es necessitessin. Es veu que s’ho creia.

Però de qui debò volia parlar es del Dr. Anthony Fauci, Director de l’Institut d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses del NIH (que està darrere del meu pis). Aquí hi ha una gran diferència. En Fauci, un senyor petit i prim, de gairebé 80 anys, és un home amb un historial fantàstic de contribucions científiques de gran importància, per exemple sobre el virus del SIDA i les malalties autoimmunes, com el Lupus o l’Artritis Reumàtica. No sols ha sabut situar-se fora de l’escandalosa actuació del seus col·legues trumpistes, sinó que en el seu llenguatge clar i seré ha dit i explicat sempre la veritat i l’estat de coses. Tota la premsa el reconeix com la primera i més sincera autoritat en la matèria. Novaiorquès de naixement (parla encara amb una mica d’accent de Brooklyn) ha passat la seva carrera exclusivament al NIH. Fins i tot es va casar amb una infermera també del NIH i ha rebutjat moltes ofertes amb sous milionaris. És un orador amb una serenitat i domini de la llengua extraordinaris. Ha hagut d’escoltar moltes bestieses presidencials i els periodistes li fan comentar, que és un compromís, però no es doblega mai. Ell domina la llengua anglesa: sense referir-se mai al President ni citar-lo, ho explica tot d’una forma que contradiu les declaracions presidencials. Diuen que Trump està molt enrabiat i voldria treure’l. Fauci ha quedat exposat a molts perills i amenaces dels trumpistes furiosos: ara necessita una escorta de seguretat les 24 hores.

És difícil sumariar les absurditats falses que Trump afirma, fins i tot quan no està fent referències polítiques: ell deia cada dia que el problema de la falta de proves diagnòstiques estava resolt, mentre que tots els governadors les demanaven a crits; deia que tot el personal sanitari ja tenia protecció, però els governadors i els metges i treballadors es queixaven del contrari. Es burlava dels governadors que exigien ventiladors i no els podien comprar: els governadors exageraven i en volien masses.

La llei de producció en temps de guerra, ja activada, li permetia manar a les fàbriques que produïssin coses necessàries, però ell els demanava favors que no li concedien. És clarament evident que els productes fabricats (ventiladors i protecció pel cos sanitari) caldria donar-los a la FEMA federal per un preu raonable i negociat per ser distribuïts als estats que els necessitaven, però no: va decidir que un cop fabricat, les companyies ho venguessin tot al mercat lliure. Immediatament tots els estats i la FEMA van començar a competir i barallar-se pels articles i els preus van pujar pel cel sens dubte amb gran satisfacció pels propietaris, sempre trumpistes. Ara sembla que s’ha arreglat i els usuaris van rebent coses necessàries. Poc a poc, però en temps.

Probablement la qüestió més grotesca és que un dia Trump es va posar a defensar l’ús d’un medicament anomenat hydroxyquinidina, aprovat contra la malària i també pel lupus i la febre reumàtica, per a la prevenció i tractament de la infecció amb el Covid. Pot imaginar algun lector el Sr Quim Torra o Sánchez surtint a la tele aconsellant la gent i els metges com tractar la malaltia? En Trump no té por de res: va afegir que tenia un bon “feeling” (sentiment) i que ell sempre tenia raó. Sembla que la idea va sortir de diferent webs de l’extrema dreta i fou promoguda per Elon Musk (el de Tesla) i alguns altres locutors de ràdio, basant-se en un article absurd publicat a una revista francesa. El Sr Trump va afegir orgullosament que ja hi havia una distribució de 23 milions de píndoles a la disposició dels pacients. El problema és que no hi hagut assaigs clínics (ara la Food and Drug Administration sota pressió n’ha organitzat un), que la substancia és perillosa sense supervisió medica i que als experts els sembla molt improbable que serveixi de res. A més, malalts que pateixen de lupus i necessiten aquest medicament ara no el troben. Personalment em costa feina creure que això ha passat. Ara s’ha barallat amb el Primer Ministre indi que ho havia dubtat. I està amenaçant amb tallar les subvencions a la WHO (OMS) perquè ha fallat. Ell no, mai.

Els intercanvis entre Trump i els pocs periodistes a les Conferències de premsa posen malalt o fan riure. En general el senyor tria per fer preguntes només periodistes que ell coneix, ignorant sempre els del NYTimes, el Washington Post, CNN o la Televisio Pública. Així i tot la sessió degenera en crits, gent parlant al mateix temps, ell negant-se a respondre o canviant el tema. Algú va intentar preguntar a Fauci si estava d’acord amb el President en l’assumpte de la quinina, però Trump li va tallar la paraula, dient que ja havia fet masses preguntes mentre Fauci al seu costat somreia sense dir res.

Hi ha moltes cadenes i emissores de TV. Al començament de la crisi transmetien les conferencies de premsa de Trump però ara pocs ho fan. En canvi els governadors de molts estats sobretot Cuomo de NY, surten en viu sovint emocionats a la TV i expliquen com van les coses sense fer propaganda política ni mentir.

Hom no sap què dir en aquesta situació. El país s’ha dividit en dos bàndols irreconciliables, amb Trump controlant totalment un dels dos i l’altre fatalment dividit entre els progressius que suportaven Bernie Sanders i els del molt problemàtic Joe Biden. Com acabarà? Ja veurem com es farà l’elecció. Els Republicans es neguen a acceptar el vot per correu i ningú sap com estarà el virus al Novembre. Podria haver un rebrot del virus. A més, el cas és molt complicat perquè no hi ha cap vot federal, sinó 50 vots diferents a 50 estats sota lleis locals. Els federals tenen l’obligació constitucional de defensar i protegir el dret al vot i les llibertats personals, però no a dir a cap estat com s’han d’organitzar la votació.

AFEGIT 10 Abril 2020
6,3 nous milions de treballadors van intentar sol.licitar subvencions per atur aquesta setmana portant el total a uns 10,6 milions. Hi ha molta gent que no pot comprar menjar i a certs barris a NY només la meitat dels residents han pagat el lloguer o la hipoteca aquest mes. Ningú ha cobrat els 1,300 $ per persona, encara que diuen que els qui tenen compte corrent podrien rebre’ls la setmana que ve. Els que esperen un xec hauran de seguir esperant. Pocs petits negocis han rebut els préstecs bancaris garantits promesos per la llei. Els posen a la llista d’espera. Els bancs segueixen dient que no tenen instruccions clares del govern federal. El Banc Federal ha estès un nou crèdit de 2,3 bilions als bancs perquè no deixin de pagar i donar crèdits. I el Congrés estudia un altre nou paquet d’ajut per altres 2 bilions però els Dems i Republicans no es posen d’acord. I finalment, els Republicans estan demanant que Trump aturi les seves Conferències diàries que li estan fent mal. I tant. Son pallassades i mentides que no fan gràcia.

AFEGIT. 13 Abril 2020
El tema d’aquest punt, l’absurditat de les rodes de premsa llargues diàries del President envoltat dels seus titelles (amb l’excepció Fauci), ha estat notada per molts diaris i també per personalitats del Partit Republicà (!). No caldria fer-ho cada dia, hauria de ser breu i limitat al tema sense divagacions ni insults al diari. La resposta de Donald Trump? Està allergant la duració de les trobades i intensificant els seus insults, opinions personals, política i provocacions. Aquest senyor, com el Caudillo, el Duce i el Führer no tolera disensió.

Joan Gil

Tags: Coronavirus, covid-19 epidèmia, Donald J Trump, eleccions, Partit Republicà

1. Ahir al vespre una cadena de TV va ensenyar imatges de Madrid amb malalts tirats per terra damunt una manta a l’hospital i van parlar d’ancians trobats morts o abandonats a una residència i em va fer vergonya. Un govern ha d’acceptar responsabilitat. L’experiència local a tots els estats ha estat acceptar i enfortir les decisions dels governs locals, els quals sovint es coordinen amb els municipis. El govern federal nomes intervé per ajudar, no per donar ordres, quan cal o quan hi ha problemes altrament insolubles o falten diners. No sé quina experiència i coneixements al·lega el senyor Sánchez per lligar les mans  dels governs locals en territoris en situació i recursos tan diferents, si no és la seva fe política en el centralisme. Enfortir la unidad? Aquí veiem molta solidaritat entre la gent que viu i treballa al mateix lloc i entén que les coses son diferents a cada estat, com ho son al Canadà o a Mèxic. Segueixo sentint a la radio informacions sobre el desastre horrorós a Madrid.

És transparent que d’ençà de la Grip Espanyola del 1918 no havia passat res semblant al món i no hem viscut cap tragèdia similar al país des de la II Guerra Mundial, i cal afegir referencies al desastre financer mundial que sembla estar acostant-se. Però poc a poc va arribant prou informació i dades de com ha anat a molts llocs amb sistemes diferents. Sens dubte aquesta informació serà valorada amb l’objectiu de definir una defensa millor i més coordinada quan la pròxima epidèmia vingui.

El President Trump i els seus seguidors, cada dia més semblants a l’extrema dreta europea, ho han fet molt malament, pretenent que no hi havia cap problema, que tot eren mentides provinents del Partit Demòcrata i que el virus xinès només seria com un refredat. Curiosament al Regne Unit el govern de Boris Johnson seguia la mateixa línia. Fa un mes algunes autoritats britàniques van venir als EUA a parlar amb especialistes. Els van preguntar què pensava fer el govern britànic. Van respondre que res, que el virus quan arribes infectaria causant una malaltia lleu a 60% de la població, la qual cosa resultaria en el desenvolupament de resistència interior al virus. Els americans van respondre amb una rialla, pensant que els visitants feien una broma. Així son la gent que mana al món.

Trump va mantenir el seu punt de vista i va condemnar tots els avisos que la premsa i els funcionaris federals li anaven donant sense fer res. Ell havia dissolt un comitè intern que vigilava la salut mundial i s’enrabiava i feia una escena cada cop que un periodista preguntava, acusant-lo de voler promoure la histèria. Ara ha canviat un xic només, sense millorar. Fins i tot sembla espantat per por a perdre la reelecció. Fa coses absurdes, com insultar la premsa i mentir. Una de les queixes mes grans era la impossibilitat de fer la prova pel coronavirus. Ja fa una setmana que va dir que gràcies a dos laboratoris privats, Quest i LabCorp, ja estava tot result. Les queixes segueixen clamant al cel. Després va sorgir el problema de la protecció del personal sanitari i dels ventiladors (llegiu més abaix) que faltaven. També va dir que tot estava arreglat, mentre que els afectats segueixen cridant. Va acceptar declarar una emergència, va firmar una llei de subministres en temps de guerra per poder manar a les fàbriques que fessin coses necessitades, confessant tot seguit que no n’havia fet cap us. Va confirmar el desplegament de la Guàrdia Nacional als tres estats més afectats, Washington, Califòrnia i Nova York, que vol dir només que el govern federal pagarà els comptes i acceptarà responsabilitat per destrosses i incidents, però  aquests cossos seguiran les ordres del governador. Va enviar dos vaixells-hospitals a NY i Los Angeles que vindran amb metges i personal per es cuidaran sobretot dels malalts normals, no dels pacients CoVid, i l’exèrcit federal està obrint hospitals de campanya. En Trump surt cada dia a la tele, parlant i parlant sense dir res. Se li va acudir recomanar tractament amb una certa medicina discutint amb Anthony Fauci, l’home més expert del país, en públic. Abans de donar medicines, cal estar segur que siguin segures i eficaç, cosa que Trump no entén. Va dir que acceleraria la producció de vacunes, que és impossible en menys d’un any (o molt més). Entre els que han sortit a la Tele, qui ho ha fet millor i ha explicat les coses més clarament sense fer teatre és el Governador Andrew Cuomo de Nova York. Trump, en canvi, sempre està canviant d’opinió. Ara el preocupa mes la situació econòmica (llegiu mes abaix). Va dir que es moren cada any milers de persones per accidents de tràfic i ningú tanca les fàbriques.

L’assumpte de la forma de transmissió

Per frenar la transmissió caldria entendre-la millor. Fins ara els països que semblen haver tingut més èxit son la Xina, Sud Corea i probablement la petita Singapur. Les dues possibilitats que causen l’encomanament, present totes dues, son els aerosols (gotetes petites amb virus produïdes pels malalts) i la contaminació de superfícies. Les gotes enlairades de fluid com forma de transmissió son centrals en altres infeccions millor conegudes. Ara bé: a Singapur van observar que estar a prop d’un malalt infectat, encara no identificat sense símptomes és perillós nomes quan aquesta proximitat dura mitja hora. Si tenen raó, això voldria dir que la infecció per via aèria existeix però es és lenta i no explicaria la rapidíssima expansió del virus. Això deixa només el contagi per contacte: les gotetes es depositen a les superfícies. Sobre metall o plàstic, segueixen essent perilloses per tres dies, sobre el cartró només per un, sobre el coure no sobreviuen. Tot seguit una persona sana posa la ma sempre humida damunt d’un d’aquests dipòsits, els enxampa i es du la ma a la cara, on el virus pot entrar travessant la mucosa de la boca, nas o ulls. Si això és veritat, la conseqüència seria confirmar la recomanació que cal evitar tocar coses als interiors, sobretot als transports públics, que cal rentar-se les mans molt sovint i que cal perdre el costum de tocar-se la cara, cosa que sembla ser dificilíssima. Tot això, les agencies sanitàries ho havien recomanat i és molt seriós.

Els ventiladors

Un nombre petit de malalts pateix d’un problema respiratori tan greu que sense ser ajudat per un ventilador extern dels que existeixen a les UCIs, podria morir immediatament. Encara que passa a un percentatge petit de malalts, quan n’hi ha molts no es pot ignorar un possibilitat que s’està acostant. Segons l’Escola de Sanitat Publica fundada per Bloomberg a la Universitat Johns Hopkins, als EUA hi ha 62,000 ventiladors complets en actiu, generalment a UCIs, uns 98,000 ventiladors bàsics, utilitzats per diferents problemes, per exemple pels anestesistes i el Centre pel Control de Malalties a Atlanta en manté 8,900 per emergències. Segons el Governador Cuomo a l’estat de Nova York hi ha un nombre desastrós d’infectats, uns 25,000 que es dobla cada tres dies i no sembla haver arribat al peak. Diguem que només un 5% necessitaria un ventilador. Hom pot fer comptes com vulgui i és evident que l’estat necessita moltíssims nous ventiladors, segons ell uns 30,000 mentre que la FEMA (l’agencia de procurament federal durant  emergències) li ha oferit nomes 7,000.

Aquest autor ha visitat durant la seva carrera unes quantes UCI modernes i ha quedat impressionat per la complexitat (i probablement dificultat d’operar) d’aquestes màquines, que rarament estaven sense ser utilitzades i la presència de molts assistents ben entrenats. El Sr Trump ha dit que gràcies a ell una fàbrica d’automòbils començarà aviat a fabricar ventiladors (!!) La Food and Drug Administration ha avisat que aquests instruments son molt complicats i que han de ser aprovats per l’agència. El problema no està ni resolt ni en vies de resolució.

Si hom arriba, com sembla que ha passat a Itàlia, a l’extrem terrible d’haver de triar qui rep un ventilador i viu, i qui no, cal considerar fins quin extrem això pot afectar els metges i infermeres. Diuen que a Itàlia hom ha vist metges plorant i hi ha articles de psiquiatres parlant de problemes psicològics greus en aquests professionals, que havien estudiat per fer el contrari. Almenys a Nova York, hi ha regles clares i objectives per resoldre aquests casos, cosa que hauria de fer un comitè de tres metges, i no els que tracten els malalts.

Per tancar el tema, com a Catalunya molts Hospital es queixen que no tenen prou articles de protecció (bates, protecció per la cara, màscares, guants) per al personal, cosa molt greu per la importància cabdal del personal. En Trump segueix repetint que tot ja està resolt mentre els Hospitals com el Governador Cuomo estan gairebé en condició de pànic. Cuomo ha dit que havia arribat a oferir diners extra i que no li va servir de res.

La qüestió econòmica

És evident que l’epidèmia no durarà per sempre i quan s’hagi acabat (i abans) tothom voldrà tornar a treballar i guanyar-se la vida. Els economistes que hom sent a la radio o escriuen articles als diaris tenen opinions molt diferents, però tots semblen creure que la conseqüència de l’atur gairebé total del treball conduirà a una recessió gairebé inevitable. Ells apliquen els seus models, que acaben en sortides millors i pitjors. N’hi ha que semblen haver espantat al Sr Trump, per qui economia i diners son l’única cosa que importa. Hi ha qui creu que la situació podria conduir a una Depressió mundial com la dels anys trenta, que va acabar molt malament, amb inflació, atur, fam, agitació, violència social, feixisme i la Guerra Mundial. Un altre home va predir el diumenge que el dilluns hi hauria 2 o 3 milions de treballadors aturats. En va haver 3 1/2, i el problema tira endavant. Hi ha qui prediu un atur del 30% (!!!)

En un moment perillós o fora de control, és impossible evitar el confinament total per un temps limitat. El President Torra té tota la raó i l’actitud de Madrid és incomprensible i intolerable. Escric escoltant la ràdio, i ja s’han referit dues vegades a la situació a Espanya. Es allò que la humanitat en segles anteriors ha fet sempre. De cara al futur, no obstant, caldria estudiar com evitar-ho. Alguna autoritat ha suggerit que caldria trobar un sistema per determinar si una persona està en perill i cal aïllar-la o no, i limitar el confinament als ciutadans que no estan en perill. No és fàcil, però s’hi pot treballar. Diuen per exemple que probablement a la població hi ha molta gent amb anticossos contra el coronavirus degut a infeccions prèvies desconegudes i que aviat hi haurà proves que detecten anticossos i permetrien al públic saber si una persona està en perill o es immune. Un altre grup serien els que han patit la malaltia però s’han recuperat completament, que son la majoria dels encomanats. Fins a cert punt, hom podria considerar que els joves en general pateixen menys, encara que al CDC temen que el virus s’hagi mutat perquè als EUA cada dia hi ha més joves que han de ser hospitalitzats. En qualsevol cas, es tractaria d’una minoria que pogués seguir treballant, que aviat s’ampliaria. Seria possible, tot això? No pas ara, però molts creiem que el futur serà millor.

En qualsevol cas, hi ha ja gent, inclòs naturalment el President i ells seus minyons a la Casa Blanca, que es pensen que ja seria hora de tornar a obrir les fàbriques, els restaurants i els viatges, no obstant l’augment diari dels casos i acabar amb el confinament de mes de 70 milions de ciutadans. Trump diu que no ha sentit dir mai que les fàbriques es tanquin perquè hi ha gent malalta i que no es fa mai per la grip. Ha anunciat que per Pasqua les esglésies estaran plenes, cosa que costaria vides.

El Vicegovernador de Texas (dreta radical) ha declarat que no cal que ningú es preocupi per la gent de mes de 70 anys, perquè ja ens podem cuidar tots sols. A més, Texas ha anunciat que com que les operacions electives estan prohibides, els avortaments també ho estan. Noi, quina oportunitat. També aviat caldrà considerar les queixes que ja hi ha per violació de drets civils i fins i tot a algun lloc la policia ha començat a fer detencions, coses que el poble americà tolera molt pitjor que els europeus. Ja veurem.

AFEGIT 25 MARÇ

Aquesta matinada els dos partits es van posar d’acord en un paquet d’ajuts econòmics per DOS trilions US ( que son DOS bilions aritmètics). Els detalls no se sabran de segur fins que hagi estat aprovat per les dues cambres federals i firmat per Trump però conté més de 1000 $ per cada adult, molts diners pels autònoms. assegurança d’atur general amb bon sou i 500 mil milions per evitar la quebra de grans empreses. Potser aturarà el desastre econòmic però cal dir que els dòlars els hauran d’imprimir. Podrà o permetrà la Unió Europea fer una cosa similar?

 

Joan Gil

 

 

 

 

 

 

Tags: Coronavirus, Epidèmia, EUA, Governador Cuomo, Prsident Trump, Recessió, Ventiladors

Quan el desastre va començar, tothom, llevat evidentment dels Xinesos, va infravalorar el perill immens del Coronavirus, un agent que ha provat amb quina velocitat pot viatjar i com és d’encomanadís. Els Estats Units son tan grans i diversos que és difícil fer una ullada a tota la situació, que sens dubte és tan greu com a Europa. Avui han dit que el nombre total de casos s´ha duplicat en un dia. Ara tots els diaris parlen d’epidèmies passades, com si poguéssim aprendre’n res. Fins mitjans del segle XX, la veritat és que els serveis de Salut Pública, quan existien, no podien fer res i el govern només es preocupava de protegir els capitosts i amics. El poble tot sol prenia mesures, generalment poc efectives. Ara sí que tenim governs i veiem com gairebé tots han reaccionat, generalment massa tard. Però com son d’efectives les mesures?

El President Trump amb els seus tuits es fa seguir molt, però d’altra banda, deixa darrere seu un trajecte que el retrata. La seva primera reacció quan va sentir parlar del virus per primera vegada? Que era un altre hoax del Partit Demòcrata per fer-lo quedar malament. Hoax es un mot de mala traducció. La millor que se m’acut es mala passada, una mentida inventada per fer mal. Trump ho repeteix molt sovint, cada cop que alguna cosa el molesta. Es pensa que tot allò que passa al país es refereix a ell. No obstant els avisos de les autoritats sanitàries federals sota la seva autoritat, va anunciar repetidament que no hi havia cap problema, que el virus no arribaria a Amèrica i que en tot cas no seria pitjor que un mal refredat. I com a bon supremacista, afegia que es tractava d’un virus estranger. Els mitjans de comunicació i alguns experts van començar a avisar sense que ell canviés la seva posició o fes res. Només algunes autoritats locals i moltes agències ho van entendre i van encetar els preparatius. Quan el problema es va fer palès fa només uns dies i una epidèmia greu amb morts es va declarar primer a l’estat de Washington (a la costa del Pacífic, no pas a la capital) i després es va anar estenent fins arribar a tots els racons del país i crear una crisi econòmica que ja és tan tràgica com dolenta. Ara Trump diu que se sent com un President en temps de guerra. De fet, ja fa molts anys, més de vint, que estem en guerres absurdes, però només es realitza què vol dir quan passa a casa.

Trump va reaccionar creant una comissió presidida pel seu titella obedient, el Vicepresident Pence. Qualificacions d’aquest senyor tan religiós i conegut com adversari dels avortaments i homosexuals? En tenia a l’inrevés: va declarar una vegada que fumar no té res a veure amb el càncer; com a Governador d’Indiana es va haver de confrontar amb un brot greu del SIDA, associat amb el consum de drogues intravenoses. Els de la Sanitat li exigien que legalitzés el subministre d’agulles netes, però es va negar fins que l’empitjorament de la crisi no li va deixar cap alternativa. Pence i Trump, després de grans desgràcies públiques com huracans, tiroteigs, inundacions, sempre recorden primer al públic la importància de pregar i estimar-se mútuament. Aquesta setmana han fet conferències de premsa envoltats de trumpistes incondicionals donant informació parcial i accentuant que cal combatre la por i la histèria. Tots els participants en aquestes conferències contestaven molt malament les preguntes crítiques sobre temes preocupants dels periodistes presents, potser perquè no en sabien res. En Trump es va felicitar i atorgar un 10 ell mateix per la seva reacció tan ràpida i eficaç. Al final, ha acabat declarant que vol que els 50 estats s’ocupin sols primàriament del problema i que el govern federal, si cal, ja els donarà suport si ho necessiten. (Sonava com el català “No m’emprenyeu més”) El contrari del que passa a Espanya, on el govern vol imposar una resposta uniform ignorant les diferències i necessitats locals i a més de ser lent i poc eficaç aprofita l’ocasió per repetir el 155, que sembla ser l’obsessió única a Madrid. Trump està tornant a presentar-se, aquesta vegada llegint texts preparats per gent que hi entén i insistint molt en la vàlua de la indústria i el capital privats en la resolució del problema. Insisteix en anomenat el virus “xinès”, no obstant les protestes dels periodistes que comenten que els xinesos americans estan patint discriminació. El públic català s’estranyaria escoltant a la ràdio o TV com son de dures les preguntes dels periodistes. En qualsevol cas torna a fer conferències de premsa cada dia, sempre envoltat dels seus minyons.

L’única cosa que sembla interessar al Sr Trump és el problema gravíssim de l’economia, que aviat entrarà en una recessió a nivell internacional que podria semblar-se a la gran depressió dels anys 1930. Treballadors estan essent acomiadats a totarreu. Qui tindrà diners per comprar? Ha proposat per ara enviar a la gran majoria dels ciutadans un xec per 1,000 US$, (potser 2,000?) El Congrés ho està estudiant. Sembla bé, però hi ha coses a dir. A més, el preu final seria un trilió americà (un bilió aritmètic de $). Què passaria amb el dèficit? Crearia inflació? Quina gent el rebria exactament? I els immigrants legals o il·legals? I els que no tenen assegurança de malaltia? Ja veurem. En qualsevol cas, la idea ve d’un economista, no de Trump mateix. A més, diuen que pagaran subvencions als petits autònoms al bord de la ruina (restaurants, bars i molts més), que cobriran 75%  dels sous perduts per treballadors i salvaran de la ruina les línies aèries.

Mesures en força actualment

És diferent a cada estat i moltes mesures semblen progressives: neixen a un lloc i son assumides per altres. El governador Cuomo de Nova York ho ha fet molt bé en les seves actuacions i explicacions públiques. Hi ha alguns estats amb un problema de moment petit que no semblen preocupar-se’n gaire.

Cal entendre que no hi ha per ara ni vacunes ni tractament contra aquest virus. Molts laboratoris estan treballant en aquestes coses, però és incert i trigarà temps. Al començament el Center for Disease Control (CDC.gov) va cometre un error inconcebible: va distribuir tests diagnòstics mal fets. A més, amb aquests tests tothom havia d’esperar un mínim de tres dies. Ara sembla que Roche ha trobat un test millor. Si jo ho entenc bé, està basat en la tècnica per detectar l’embaràs, o sigui identificant un anticòs contra el virus. Diuen que aviat podrien produir un test contra el virus mateix. De moment segueix essent molt difícil trobar un test a Amèrica, però alguns laboratoris privats sembla que molt aviat començaran a distribuir el nou test. Trump i els seus segueixen repetint que el test està a totarreu i se’l pot fer qui vulgui, que no és veritat.

Una altra cosa que cal entendre és que l’objectiu dels programes en existència no és eliminar la malaltia, cosa impossible, sinó reduir el nombre de malalts que es presentin  al mateix temps  que podrien excedir la capacitat dels hospitals com sembla que ha passat a Itàlia. Només hi ha un nombre limitat de llits, de metges, d’infermeres, de terapistes auxiliars i de ventiladors a la sala de cura intensiva. El propòsit del confinament és alentir la velocitat de propagació per aconseguir que els malalts es vagin presentant a l’hospital més lentament, sense excedir en cap moment les capacitats existents. La declaració d’emergència permet al govern prendre possessió de clíniques privades i fer treballar les fàbriques en allò que fa falta. Als EUA és molt poc probable que això passi, però de moment tenen dos vaixells-hospital de guerra de la Marina, un d’ells de camí a Nova York, l’altre ja a Califòrnia.

Quarantenes o confinaments: Aquest autor en coneix dues, una a la ciutat de San Francisco i una altra a una petita ciutat, New Rochelle, al nord de Nova York i potser n’hi ha hagut també a l’estat de Washington. Es fa més sovint a barris que a tota la ciutat. No se sap com els ciutadans americans tolerarien aquesta mesura si fos generalitzada. Ningú ha parlat de treure l’exèrcit federal al carrer, però hi ha les guàrdies nacionals de molts estats desplegades. No semblen haver utilitzat mai força, detingut o multat ningú per haver trencat l’aïllament.

L’èmfasi de les autoritats es en el distanciament social: cal evitar acostar-se a la gent a menys de sis peus (1.82 m), no encaixar mai ni fer petons o abraçades i sobretot cal rentar-se les mans molt sovint, que és efectiu perquè el virus a l’exterior és  molt poc resistent. A gairebé tot arreu han estat prohibits els grups de més de 10 persones i molts llocs, restaurants, cinemes i locals d’entreteniment han estat tancats o obligats a tallar la seva capacitat per la meitat o deixar un seient buit entre espectadors. Als restaurants, hom permet els “take-outs” o sigui comprar menjar per endur-se’l a casa però no deixen seure. Pràcticament tots els esports i tots els estadis i fins i tot les esglésies estan tancats. És bastant cruel pels avis residents a una llar, pels que reunions i grups son importants. El missatge: Aïllament personal és l’única protecció.

La forma de transmissió es una altra cosa que cal conèixer: en primer lloc, hi ha l’aerosol de líquid amb virus que surt quan el malalt tos; en segon lloc el tocament de superfícies dures cobertes a l’interior que han atrapat petites gotetes que anaven caient de l’aerosol causat pels malalts tossidors. Quan hom toca aquestes superfícies (de metall o plàstic sobretot), el material es passa a la pell humana que sempre és humida. Aleshores, la persona encara sana es toca la cara, cosa que fem tots i és molt difícil d’evitar. En general la pell humana està coberta per un epiteli que és molt difícil de penetrar, però no pas la mucosa que cobreix la boca, els nassos i els ulls, que son els llocs vulnerables. La infecció te lloc quan la ma toca aquestes àrees, que formen una mena de triangle.

Molts especialistes son escèptics sobre l’us que es fa de les mascaretes. Un home que treballa a l’Àfrica intentant evitar que l’Ebola vingui a Europa o Amèrica deia que ell no ho fa mai, perquè el sol emet radiació ultravioleta i perquè l’espai és massa gran. En canvi a lloc tancats el malalt sí que hauria de dur una mascareta i sobretot el personal sanitari. Hi ha qui confon els respiradors (que son mascaretes amb un filtre, i son allò que el personal sanitari hauria de tenir sempre) amb els ventiladors, les màquines que a les sales de cura intensiva fan respirar al malalt greu. Sembla que als EUA no hi havia prou ventiladors i en Trump diu que en volen comprar milers (!!)… si que els troba i sobre tot si sap com entrenar prou gent per utilitzar-los. Fins ara les companyies diuen que no n’ha encarregat cap i els hospitals expliquen que son molt cars. Els metges estan llicenciats per treballar només a un estat però el govern federal ha aprovat una regulació temporal que permet a un metge treballar a l’estat que vulgui. També alguns estat permeten als metges jubilitats tornar-se a registrar fàcilment.

Sobre la qüestió de les escoles, hi ha opinions molt diferents. Molts estats i ciutats (com Nova York i l’estat on jo visc) les han tancat, altres s´hi neguen. El problema és pels pares i mares treballadors de nens d’escola. Com s’ho faran? Un segon problema molt greu és que moltíssims nens pobres necessiten l’esmorzar i el dinar que ofereixen les escoles. Hi ha administracions disposades a ocupar-se’n i algunes caritats també. Arribarà això a tots els nens?

Les ordres de manar a les companyies, si poden, deixar treballar els empleats a casa ja és vigent a la majoria dels estats, cosa que ha reduït molt el tràfic de carretera però ha destrossat els petits restaurants i venedors de menjar que hi havia als voltants de l’empresa. L’internat està massa carregat i no tothom té una connexió ràpida. Un estat ha arribat a manar que totes les companyies han de reduir el nombre d’empleats treballant a l’oficina pel 50%.

I ningú pot dir quant de temps durarà tot això ni si hi haurà sempre prou llits i personal als hospitals. I què passarà als malalts que no pateixen del virus? Els cuidarà algú?

Si algú vol informar-se millor sobre els problemes mèdics, pot llegir els articles ara gratuïts del New England Journal of Medicine (NEJM.org) o encara millor visitar el web del Center for Disease Control (CDC.gov) que és la seu oficial i catedral de la Salut Pública nord-americana i on es poden trobar les darreres  xifres.

ACTUALITZACIÓ 2O MARÇ 2020

Al final els Republicans han acceptat enviar a cada persona adulta que guanya menys de 75,000/any la quantitat de 1,200 $ en efectiu amb 500 $ per cada fill menor. Així un matrimoni amb dos fills rebria 3,400 $ en total. Cal afegir que els demòcrates s’oposen a molts aspected d’aquest projecte de llei que afavoreix massa el capital privat. Ja veurem. Aquest pas demostra fins quin punt els economistes temen una recessió desastrosa que podria acabar com la Gran Depressió. Tots els economistes que en parlen expressen sorpresa. En això no hi havia pensat ningú. S’ha sabut que quatre senadors republicans pocavergonyes després de ser informats en secret d’allò que estava venint, van vendre quantitats enormes d’accions abans del col·lapse de la Borsa. I resulta que les autoritats sanitàries havien avisat del perill que s’acostava fa un any, mentre la Casa Blanca seguia tallant el pressupost de la Salut Pública (potser per seguir construint la muralla) i dissolia un comitè creat per vigilar aquests perills.  Molts comentaristes han demanat que Trump deixi d’aparèixer a les rodes de premsa diàries pels disbarats falsos que diu i els atacs polítics que fa. Ahir va crear un problema parlant de possibles medicaments sense saber què deia. El director de la Food and Drug Administration el va haver de corregir. Hom no pot prescriure medicines sense saber si son segures i efectives! Els humans no som conillets d´Índies. Trump ha dit repetidament que tothom que vulgui pot fer-se el test diagnòstic i obtenir mascaretes, però no és veritat. Com a Europa, molts estats han manat confinaments però els guardies nacionals es limiten a parlar amb la gent i ajudar amb emergències i donar consells, per ara res de multes o detencions (cap “ordeno y mando” estil espanyol). La Florida ha tancat de cop totes les platges perquè s’havien omplert d’estudiants de College de festa. Parlen d’habilitar hotels i vaixells per rebre malalts sense explicar d’on treuran personal competent i equipament. El Governador de Nova York fa notar que l’exèrcit federal sí que personal sanitari. I l’estat de West  Virgínia acaba d’anunciar finalment els primers casos de Covid-19. El virus ja està a tota la Unió!

ACTUALITZACIÓ 21 MARÇ 2020 (darrera vegada)

Ahir al vespre vam sentir que tos dos estats, Califòrnia i Nova York estaven ja sota confinament, al qual aviat es va ajuntar Illinois. Amb això, el total de gent confinada al país havia arribat als 70 milions. No obstant les ordres d’evitar els contactes socials i tancar restaurants i bars, les imatges dels estudiants en „spring break“ entretenint-se a les platges i bars de certs estats van indignar molt. Els joves no estan fora de perill i els governs van prendre acció per acabar-ho. A Washington ahir va començar l‘espectacle del floriment dels ametllers, que també es va omplir. El govern municipal del Districte (que no té governador) va reaccionar tancant dues estacions de metro i reduint la freqüència dels trens a un cada mitja hora. Molts governs estan considerant fer complir les ordres per primera vegada amb us de la policia i les guàrdies nacionals. El pitjor espectacle com de costum el va donar el Sr Trump en la roda de premsa diària. Els professionals al seu voltant van donar breument informació útil, però ell va insultar els periodistes acusant-los de mentiders i de propagar el pànic. Alguns periodistes parlaven per damunt d‘ell al mateix temps. Se li veia la satisfacció explicant com havia tancat la frontera de Mèxic i acabat amb la immigració i.legal (era com Sánchez parlant de la unitat nacional: ara no toca i no té res a veure). Es va empatollar en una discussió ridícula amb Anthony Fauci, (l’epidemiòleg més respectat) sobre el possible us de la hydroxyquinidina (una versió millor de l‘antiga quinina) per prevenir la infecció dient que a ell li semblava bé i sempre tenia raó (!!). La substància està aprovada per la malària, el lupus i l‘artritis reumàtica i la pot receptar qualsevol metge). En Fauci li va respondre que tota l‘evidència és anecdòtica i que caldria provar que és segur i eficaç, cosa que triga temps. La majoria de participants van començar felicitant Trump pel seu gran lideratge. Molt trist.

Un problema greu és el suministre. Els treballadors sanitaris diuen que s‘els acaba tota la protecció contra infeccions i aviat no tindran ni màscares. Tothom es queixa de la dificultat fent-se el test diagnòstic, però Trump contesta que tots els americans ja poden fer-ho i comprar mascaretes. Els supermercats tenen molts prestatges buits. Al final una bona idea: mobiliitzar FEMA, l’agència federal de desastres, per organitzar la distribució d’articles escadussers en temps de crisi: ho han fet moltes  vegades després d´huracans, terratrèmols i tornados a molts països.

I així ens quedem, mirant el futur amb preocupació i mal govern central. Sort que molts governadors d’estat ho fan millor, tenen autoritat i toquen terra.

 

Joan Gil

 

 

 

 

 

Tags: confinament, Coronavirus, Epidèmia, Estats Units, President Trump, Salut Pública

Epidemiologia és la branca de la Ciència i la Medicina que estudia els determinants externs que influeixen o amenacen la salut humana. En altres paraules, intenta aclarir quines coses de les moltes que ens envolten causen malalties. Inclou però de cap manera està limitada a les malalties infeccioses. Cal recordar el menjar que comprem, les malalties laborals, com ara els efectes de la respiracio d’amiant, els gasos ambientals, el plom a la pintura de la paret o en l’aigua de beguda, la radiació i moltes altres coses. Els primers que sospiten que hi ha un problema tenen sempre una visió i coneixement científics limitats, i podrien fer associacions gratuïtes; és molt fàcil dir que quelcom fa mal o causa malalties, però cal investigar si és veritat o no. Abans que el govern prohibeixi res, cosa que podria ser injusta i el resultat de propaganda interessada, cal assegurar-se que la relació entre la causa i la malaltia existeix i els únics que poden estudiar i comprovar o negar les sospites son els epidemiòlegs. A més de determinar les causes verdaderes d’una epidèmia que afecta un cert grup, els epidemiòlegs també determinaran l’extensió de l’epidèmia, forma de transmissió quan es tracta d’infeccions i les millors formes de protegir-se i combatre-la.

Epidemiologia està enclosa dintre les especialitats de la disciplina Salut Pública, que als EUA s’estudia a moltes escoles i Universitats a tots els nivells: Diploma de College, Masters i Doctorat. Per raons desconegudes, alguns a Catalunya es pensen que un epidemiòleg es un metge especialitzat en malalties infeccioses. A més de la World Health Organization, als EUA la central universalment reconeguda i autoritat màxima és el Center for Disease Control situat a Atlanta, encara que en molts casos en problemes infecciosos és el Dr. Anthony Fauci, Director de la Branca d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses de l’Institut Nacional de la Salut (NIH) i co-descobridor del virus del SIDA, qui dona la cara sortint a la TV. Ho fa molt bé. Sempre hi ha hagut metges entre els epidemiòlegs, però els cal estudiar addicionalment i treure un altre diploma. En el cas de l’epidèmia actual d’un nou coronavirus, provinent d’algun animal que havia entrat a l’àmbit humà probablement a llocs on animals vius son venuts als consumidors (sobretot la Xina), el paper dels metges diguem-ne normals i els seus laboratoris sens dubte va consistir en  reconèixer una infecció nova, prèviament desconeguda i determinar que hi havia un nombre insòlit de casos però no haurien sabut mai què fer per determinar l’extensió i gravetat del situació ni per aturar o almenys arraconar l’epidèmia, ni com aconsellar res a les autoritats.

L’autor va treballar molts anys a la Facultat de Medicina de Mount Sinai a Nova York, on va estar en contacte i va tenir el privilegi de col·laborar amb especialistes en salut pública i va poder observar alguns dels seus mètodes. Cal recordar que entre moltes altres coses, Mt Sinai fou el centre que va denunciar i clarificar els efectes tan nocius de l’amiant (asbestos) sota la direcció del Dr Irving Selikoff, que va acabar amb la prohibició i retirada d’aquest mineral de tots els habitatges humans, vaixells i llocs de treball, així com amb moltes compensacions econòmiques per les morts prematures causades. El resultat final, obtingut amb la cooperació dels sindicats, fou obtingut fent la comparació del nombre més alt de càncers i fibrosis pulmonars en treballadors de l’amiant causant la mort amb el nombre d’aquestes morts en la població general de l’estat, mai exposada a l’amiant. La conclusió fou final i convincent, i així ho van entendre tant el govern com molts jutges. La indústria naturalment havia seguit negat qualsevol associació mentre els treballadors patien i morien.

En general, els epidemiòlegs son experts en Estadística i en càlcul de probabilitats, que sovint és el punt final d´una investigació. Una altra eina necessària que utilitzen molt, son els entrevistadors entrenats. Es molt difícil trobar i anar a parlar amb les famílies i contactes de víctimes d’una epidèmia o malaltia, que és l’única forma d’identificar i aïllar la gent exposada al contagi i esbrinar la forma de transmissió. La majoria de gent no s’obren fàcilment a persones desconegudes que truquen a la porta preguntant coses personals o fins i tot intimes i no enten les conseqüències de les seves declaracions. Pot un lector imaginar-se com s’ho van fer els entrevistadors que estudiaven les causes del SIDA, que van ser completament desconegudes per anys. Temien els entrevistats els resultats del que deien? Era molt probable perquè en aquells tempos era dolent i perillós confessar homosexualitat i l’ús de drogues intravenoses és sempre il·legal i aquestes conjuntament amb les transfusions de sang contaminada son les formes de transmissió. Abans que això se sebés la població havia viscut aterrida causant incidents greus.

En l’actualitat el Govern Xines dona xifres esfereïdores sobre el nombre de gent exposada i ha dictat mesures autoritàries, dictatorials i excessives que inviten a desafiar-les. En quins estudies científics es basen? Tenen prou gent entrenada o han enviat soldats a preguntar? Fa uns anys amb intervals d’uns 8 anys es van declarar dues epidèmies de coronavirus diferents, la primera anomenada SARS a la Xina, que ho va tractar de forma incompetent. Probablement era relatada al costum de vendre animals vius per la consumició a la gent, o potser als ocells o porcs) , El virus SARS era molt més perillós que l’actual  i va causar moltes morts. Anys després el MERS, un altre coronavirus nou menys agressiu aparegut a l’Orient Mitjà va causar morts però també fou controlat. Aquesta vegada sens dubte el Govern xinès, potser tement un nou SARS, va voler provar al món com havien après, però van començar amb el secretisme usual, amagant sense avisar ni dir res el començament de la crisi fins que era massa tard per aturar-la o confinar-la i la seva actuació està exposada a crítiques serioses.

Posant les coses en perspectiva

La Salut Publica disposa en els nostres dies de mitjans de protecció poderosos i efectius. Cal mirar com han mig aturat o almenys controlat les epidèmies d’Ebola (i d’altres malalties virals africanes horribles) que no han pogut estendre´s pel món. I la variola i la poliomielitis que va manar tants nens quan aquest autor era jove, estan erradicades i al menys en països desenvolupats, la humanitat gaudeix una certa seguretat. Com és de greu l’epidèmia del nou coronavirus, està justificat el seguiment alarmista que els mitjans de comunicació en fan i com acabarà? Naturalment no tenim per ara cap resposta, però els epidemiòlegs americans han fet una comparació que els desespera, de la que pocs parlen. La grip. Molts veuen aquesta infecció com una malaltia de poca importància, que és una equivocació. Moltes infeccions virals es limiten als bronquis i les vies respiratòries, i no passen d’aquí, però en algun cas penetren a l’interior del pulmó causant una pneumònia. Una persona jove i sana en general ho pot superar però no pas tots els ancians, la gent malalta, immunodeprimida, diabètica descompensada, ni nadons o nens petits. El resultat? Molts no ho volen sentir. L’any 2019, unes 180,000 persones van haver de ser hospitalitzades per la grip i 10.000 van morir. Aquest any l’epidèmia actual, particularment perillosa (que és sempre pitjor a l´hivern) ja ha causat unes 97,000 hospitalitzacions i 4,800 morts. I ni tan sols la vacunació ha aconseguit aturar aquest problema, perquè hi ha moltes classes de virus gripals i han de ser triats per fer vacunes sense estar segur que son els que vindran.

Potser seria l’hora de recordar el cas horrorós de l’anomenada Grip Espanyola (H1N1) de l’any 1918 durant la Gran Guerra, la pandèmia pitjor de la història moderna. Hom calcula que va afectar uns 500 milions de persones (la tercera part de la humanitat). El nombre de morts no ha estat mai clar, però el mínim seria uns 20 milions però probablement va arribar als 50 milions. Aquesta flu no es limitava a matar ancians, malalts i nens, sinó que atacava igualment gent jove i altrament sana. Gairebé ningú sap perquè se’n diu espanyola, quan aquest estat no hi va tenir res a veure. L’epidèmia fou descoberta i identificada als EUA a un camp militar d’entrenament. Era la Guerra Mundial i la censura militar de tots els països bel·ligerants en rara unanimitat van prohibir parlar-ne. L’estat espanyol no obstant era neutral i els diaris foren els únics que en parlaven. Imagineu-vos: Espanya defensant la llibertat de premsa! Aquestes consideracions del passat i present de la grip ens fan veure la nova epidèmia de coronavirus en un altre llum, perquè encara no sabem com és de perillosa ni ha esdevingut encara una pandèmia mundial. En la majoria de malalts la malaltia sembla lleugera i com passa sovint, les víctimes mortals semblen ser els nens petits, malalts i vells.

Alguns epidemiòlegs pensen que aquest nou coronavirus podria esdevenir una endèmia, o sigui una malaltia que es queda per sempre entre nosaltres, potser activada de forma estacional com la grip. Sens dubte hi haurà treballs per desenvolupar una vacuna i mirar de trobar un tractament, dues coses que no son gens fàcils, però no esdevindrà en cap cas el nostre pitjor problema. Cal considerar els grans èxits de la Salut Publica i la seguretat i els beneficis que ens ha portat. La vida humana s’ha allargat molt, moltes malalties abans greus i fins i tot alguns càncers poden ser tractats amb èxit, altres han estat erradicades, la majoria de ciutadans viuen en bona salut per molts anys. Però el món no ha estat mai perfecte ni ha estat lliure de perills ni ho serà durant la nostra vida.

AFEGIT: Ens hem assabentat amb consternació de la mort del Dr. Li, un oftalmòleg que havia identificat el set primers casos del coronavirus, tots clients de la botiga que venia animals vius, i havia temut que es tractés d’un nou SARS. El govern el va fer callar amb amenaces i el van obligar a firmar un paper desmentint-se per haver escampat rumors perillosos. En aquells temps un bon equip d’epidemiolègs hauria pogut acabar amb l’epidèmia. Ara resulta que el govern de Beijing ha manat entrar a cada habitatge de l’aglomeració de Wuhan amb 11 milions i mesurar per força la temperatura de tots els residents internant tothom que tingui febre. No hi ha precedents per un disbarat tan absurd i totalitari.

Joan Gil

Tags: Coronavirus, Epidemiologia, Grip, SARS, Xina