Etiqueta arxiu 'Consequencies'

04 abr. 2020


Conseqüències de l’Epidèmia als EUA

Classificat com a General

Un desastre inesperat pot revelar tots els problemes amagats d’un país, les injustícies socials, els equilibris inestables, les tensions amagades a punt d’explotar, el descontent amb el govern. També obre una oportunitat per a polítics ambiciosos per establir dictadures com Orban a Hongria, Duterte a les Filipines i el Sr Sánchez, il·legítimament  prenent el poder a les Comunitats per satisfer els seus somnis tronats d’Unitat, sense entendre que cada regió té problemes i necessitats i recursos diferents que només els locals poden entendre i resoldre. Prou que les conseqüències estan a la vista.

El President Trump havia començat dient que el problema del virus xinès era un truc demòcrata per fer-lo caure a les eleccions; quan li van dir que ja hi havia 15 malalts als EUA, va respondre que desapareixerien ràpidament o que la malaltia era tan poca cosa com un grip. Ara ja s’ha vist obligat a canviar d’opinió, almenys en públic, encara que els seus tuits segueixen exposant la mateixa amargor i cinisme de sempre. Ara dona conferencies de premsa diàries, on tots els participants han de començar donant-li gràcies pel seu (inexistent) fantàstic lideratge, expressant barbaritats, falses promeses i mentides que els experts al grup es veuen obligats a negar. Quin espectacle! Només el Governador de Nova York Andrew Cuomo està guanyant la batalla de la popularitat amb la seva lluita i lideratge.

Fa més d’una setmana el Congrés, molt espantat per la possibilitat d’una gran Depressió a nivell mundial, va aprovar un rescat grandiós de 2.2 bilions de dòlars, només que no van aprovar al mateix temps una llei d’implementació, deixant-lo en mans del Departament del Tresor. Els restaurants i petits empresaris tenien dret a anar a a un banc i demanar un préstec garantit pel govern federal, que en molts casos no hauria de ser re pagat i tot començaria ahir 3 d’abril. Milers i milers d’empresaris estaven esperant ahir al matí entrant als bancs, telefonant i buscant l’internet però les normatives federals no van aparèixer fins la mitjanit del 2 al 3 d’abril. No cal imaginar-se com va anar tot.

Cada contribuent rebria immediatament 1,300 $ en efectiu, potser el mateix 3 d’abril. Meravellós! Però resulta que només els contribuents que tenen un compte bancari registrat amb l’agència tributària (IRS) rebran els diners en les pròximes setmanes. En canvi, els pobres desgraciats que no tenen comptes bancaris hauran d’esperar potser uns mesos i fer tràmits. Al final, sí que rebran els diners. Probablement.

Per tot arreu hi ha hagut acomiadaments, perquè fora dels queviures i medicines no es ven res als EUA. La darrera setmana es van inscriure degut a l’atur 3,2 milions de ciutadans; aquesta setmana ho van fer 6.2 (!!!!) arribant a un total prop dels 10 milions. El pronòstic es que aviat n’hi haurà 20 milions. La TV ha fet entrevistes entre aquesta gent, treballadors i classe mitja. Tots explicaven el mateix: cues llarguíssimes als locals, temps d’espera al telèfon de 4 o 5 hores, per res, internet webs on no es podia entrar, Es palpava la desesperació. Molts vivien d’un sou setmanal, sense estalvis i ho perdien tot: lloguer, assegurança de malaltia, estalvis, menjar,… Quant de temps duraria la crisi? Els tornaria a prendre l’empresa (si seguia existint)?

Quant de temps duraria? El Dr Fauci en privat sembla que diu que potser finals d’abril, o més probablement de maig. Al Secretari del Tresor Mnchin se li va escapar comentar que potser fins juny. Qui li havia dit? Fauci avisa que el pic es reconeix quan els nou casos consistentment baixen, cosa que hauria de ser seguida per una disminució de les morts si és veritat, però avisa del perill d’obrir les portes i tornar a la vida normal després de passar el pic. Això causaria amb seguretat un segon brot que podria ser encara pitjor.

Com va el confinament? La policia diu que a molts llocs el nombre de trucades per abús domèstic (el “machismo” com diuen els espanyols) ha augmentat un 20%. Segons els xinesos el nombre de divorcis augmenta al final. Només les queixes per abús infantil han disminuït, probablement perquè les víctimes troben difícil queixar-se.

Curiosament els polítics al poder semblen haver ignorat el perill immens per a la pau social creat pels sous miserables de milions d’empleats amb un conseller delegat cobrant milions. Aquesta gent, molts empleats del Walmart o Amazon, no obstant estar empleats sovint havien de recórrer a l’assistència pública, sobretot si tenien família amb nens. El menjar i el lloguer i els vestits els havien de pagar amb el salari setmanal i no tenien reserves. Els nens a molts estats segueixen rebent esmorzars i dinars gratis (a Nova York fins i tot sopars si ho demanen) gràcies als estats i a les butxaques de milionaris misericordiosos. Hi ha anomenats Bancs de Menjar com el Food Bank de NY que alimenta la població pobre de la ciutat. Avui han dit que a molts dels seus centres de distribució tenien cues de 600 persones tot el dia. I com que a Amèrica a molts llocs fins i tot els pobres necessiten cotxe hem vist avui a la TV cues de cotxes de més d’un quilòmetre per recollir paquets amb menjar.

Les escoles estan tancades a gairebé tot arreu i com queda dit, la majoria de nens pobres poden menjar a altres llocs. Però què aprenen? Molts districtes escolars han establert programes per internet, però estaven preparats per a fer-ho? Tenen l’equipament que cal? I tenen totes les famílies connexions rapides a l’internet? Tenen tots els nens accés a ordinadors? Si no, què aprenen?

En el dia d’avui hi ha 42 dels 50 estats amb ordres de confinament. A vuit hi ha administracions republicanes que, com en Trump, estan massa preocupades per les conseqüències econòmiques d’un atur comercial gairebé total i es neguen a fer-ho. El dimarts pròxim hi haurà una elecció primària dels dos parits a Wisconsin. El governador va convocar ahir el seu parlament per demanar permís per ajornar el vot i fer-ho per correu només. Els diputats republicans li van negar el permís. No calia exagerar. El problema es que el virus havia estat concentrat fins ara a pocs llocs, sobretot a NY, l’estat de Washington i Califòrnia, però ara s’ha estès a tos els voltants de NY, fins Nova Jersey i Connecticut, i ha aparegut a la Florida i seguirà avençant, tant si els republicans ho volen o no. La policia o la guàrdia nacional no fan com a Europa. Tècnicament hi ha multes i penes de presó, però els policies es limiten a dissoldre grups de gent, preguntar on volen anar els cotxes i vianants i explicant la llei. Fa dos dies, dos Pastors de comunitats religioses baptistes (sovint part de la molt reaccionària dreta religiosa, sempre trumpista) van convocar assembles de feligresos a les seves capelles. Com que això era una provocació que hauria pogut costar un focus greu de la malaltia, la policia va arrestar els dos Pastors.

Encara que hauria estat inimaginable que el govern federal volgués prendre el control de tots els estats, com ha fet Sànchez, sí que tenia l’obligació d’oferir ajut en certes coses i en Trump ha fallat. En els darrers anys, tots els articles d’us comú havien estat manufacturats  a la Xina, cosa intolerable al parer de molta gent. Quan els estats van intentar comprar equip de protecció com màscares, túniques, ulleres, i sobretot ventiladors, va resultar que no n’hi havia perquè el mercat interior xinès els havia esgotat per us propi. El governador Cuomo va deixar caure que ell havia arribat a oferir diners extra, però ni així. Ara que els xinesos s’han recuperat i no necessiten tota la seva producció, estan venent i fins i tot regalant equipament a Nova York. Els federals havien activat la Llei del Subministre en Temps de Guerra, que autoritzava al president a manar a fabriques fer coses necessàries. Trump diu que ell va preferir demanar favors i que GM ja li havia promès que farien ventiladors però en dues setmanes no havien fet res i al final va manar l’ordre. Ara dues fabriques estan fent ventiladors d’un model ja aprovat.

L’Escola de Salut Pública de la Universitat Johns Hopkins  de Baltimore (fundada pel Sr Bloomberg) fa les estadístiques i compta els morts a tot el món. Avui, dissabte 4 d’abril, a mitja tarda, als EUA hi havia prop de 300,000 casos i de 8,000 morts. Probablement a hores d’ara el Sr Trump ja ha tret la conclusiu que no era cap “hoax” (mala broma) dels Demòcrates.

Quan aquest autor era petit, la gent es moria sovint al seixanta-tants anys i si algú arribava als setanta, ja era molt vellet però mireu: potser l’any 1940 (quan jo també vaig néixer) fou un bon any. Nancy Pelosi, la presidenta de la Cambra Baixa i cap de l’oposició, va complir els 80 anys fa una setmana; Anthony Fauci, que sembla ser l’epidemiòleg mes famós i respectat del mon, els farà al Desembre. Bernie Sanders nomes te 78 anyets i Joe Biden  77. Qualsevol d’aquests dos compliria els 80 a la Casa Blanca, com el Sr Trump si és reelegit, cosa molt possible i fins i tot probable. Deien als anys 1970 que el mon pertanyia als joves i ningú volia saber res del vellets. La nostra generació va experienciar una primavera dues vegades.

 

Joan Gil

AFEGIT 5 abril 2020 (diumenge de Rams). Fa menys de 24 hores no n’hi havia tants, però ara ja arribem als 360,000 casos confirmats i unes 9,300 morts. En aquest moment, els dos homes amb més credibilitat als EUA son el Dr. Anthony Fauci i el Governador de NY Andrew Cuomo, que estan introduïnt una nova tècnica fins ara desconeguda pels polítics: dir sempre la veritat i reconèixer els errors quan en fan. La fallida més gran de la Salut Pública al començament de la crisi  fou no usar la prova diagnòstica de la WHO, sinó un test desenvolupat pel Centre de Control de Malalties americà, que per error donava massa falsos negatius, una taca en el seu magnífic historial que no oblidaran. El Sr Trump es va passar setmanes repetint que no hi havia cap problema i que tothom que volgués podia fer-se la prova, que no era veritat I tothom denunciava amargament. M’ha interessat sentir dir aquest matí a un corresponsal de TV3 que en vista del seu èxit molta gent demana que Cuomo es presenti a les primàries per President, cosa que sembla impossible. La raó és el descontent amb la candidatura de Joe Biden que té un historial fosc amb moltes coses negatives i de qui els trumpistes es burlen contínuament dient que te “deficiències cognitives” que vol dir que és senil. Virtualment tots els progressius americans estaven a favor de Bernie Sanders, que el Comitè Nacional Demòcrata ha fet caure com van fer fa quatre anys. Biden es un candidat abocat a un desastre electoral molt gran. A més, està essent oblidat durant l’epidèmia i sembla que no te gran cosa a dir. Per part seva, els republicans segueixen oposant-se a la idea de fer totes les eleccions que queden per correu, sense acceptar el vot o les sessions parlamentaries telemàtiques. Com en Trump, creuen que cal tornar a la normalitat i reactivar l’economia. El Congrés, en canvi, està preparant un segon paquet d’activació, aquest cop dirigit a fer obres públiques (infrastructura) i tornar a enviar diners als ciutadans.

 

 

2 respostes