Els EUA són diferents

Veiem que totes les agències de notícies, sobretot Associated  Press, han proclamat Joe Biden guanyador 4 dies després de l’elecció. Sens dubte és veritat però cal fer notar que a cada estat les eleccions depenen del Secretaris d’Estat i que un candidat ha guanyat només quan prou estats ho han declarat per garantir la seva majoria, cosa que generalment passa en unes setmanes (i ningú se’n preocupa). Però Biden ha guanyat. Pel que fa als recomptes, que en aquest cas no importen perquè te mes estats dels que calen, a Geòrgia és automàtic quan la diferència és mínima; a alguns estats es pot demanar però cal pagar; altres estats ho fan de franc.

El Col·legi Electoral

Què fan els estats quan l’elecció ja s’ha acabat? El lector quedarà sorprès de llegir-ho. Al principi al S XVIII els electors comissionats eren triats pel seu parlament estatal com a homes de seny que sabrien què calia fer. No va durar gaire. En l’actualitat com tothom sap estan lligats al resultat electoral del candidat guanyador.  Com es trien? Generalment cada govern estatal tria senyors o senyores respectables que reben les ordres de per qui han de votar segons els resultats de l’elecció. Fins ara en aquest sistema, hi ha hagut sempre electors “faithless” (infidels) que prefereixen seguir la seva consciència enlloc de la voluntat popular. No van aconseguir canviar mai res, però ara fa un any el Tribunal Suprem Federal va acabar amb ells: tots els comissionats estaven sota l’obligació d’obeir les instruccions cosa que clarifica que no serveixen de res. Es reuneixen cap al 10 o 12 de Desembre a la seva capital, fan el diguem-ne vot i el seu Secretari d’Estat fica els vots a un sobre i els envia a Washington, on el Vicepresident sortint es presentarà al nou Senat  acabat d’elegir  el dia dels Reis, 6 de Gener, obrint els sobres, llegint el contingut en veu alta, i fent el resultat oficial. En Pence haurà de proclamar en persona que ell i Trump han estat derrotats. Tot això és una mica com quan els Anglesos posen al Parlament servidors amb vestits antics. Si paguen i els entreté… Tot allò que fan els electors està predeterminat.

Què passa quan cap candidat ha tret 50% o n’hi ha 2 amb el 50%? Ha estat el cas tres vegades. En aquesta circumstància l’elecció passa a la Cambra de Representants (anomenada la Casa) on cada estat té només un vot (o sigui que si l’estat té 30 diputats al Congrés, s’ho han de fer entre ells i decidir a quí atorguen el vot únic de l’estat). El Vice-president, en canvi, ha de ser elegit pel Senat. Aquest drama ha passat històricament tres vegades, la darrera en 1876, que va acabar amb l’elecció del Republicà Rutherford Hayes contra el Demòcrata Samuel Tiden DOS dies abans de la presa de possessió. El cas era infernalment complicat. Tingué lloc pocs anys després de la Guerra Civil i els Republicans hereus de Lincoln manaven a Washington mentre que els antics estats confederats amb majoria del Partit Demòcrata seguien ocupats militarment amb autogovern limitat. El problema es va presentar perquè els dos partits feien interpretacions molt diferents de l’elecció i alguns estats enlloc d’una sola llista d’electors, n’havien enviat dues diferents que no podien resoldre el conflicte. Es tractava sens dubte d’un greu conflicte polític que fou resolt in extremis: els Republicans van renunciar a l’ocupació militar del Sud sense haver arribat a establir-hi lleis  antiracistes i discriminatòries que haurien prohibit la segregació i discriminació. Rutherford Hayes fou elegit a l’esquena de la població negra del Sud.

Les enquestes tornen a fallar (en part)

Una altra qüestió en la boca de tothom, seria perquè les enquestes de totes les moltes companyies van fallar en gran part: Biden ha guanyat per poc (tot i obtenint més d’un milió d’advantatge al vot popular), però els Demòcrates han fet poca via al Senat sense reprendre (de moment, perquè queden eleccions de repesca) la majoria i han perdut alguns escons a la Casa. Com a conseqüència, Biden ni podrà augmentar els impostos ni fer una reforma ferma de l’Assegurança de Malaltia. El 2016 la pífia fou molt pitjor, però el 2018 les prediccions de les enquestes van ser gairebé perfectes. Què ha passat? Els professionals n’hauran de parlar a fons però molta gent diu que tenen un model d’estat caducat. Diuen per exemple que a un barri de certa ciutat hi ha molts evangèlics que voten per la dreta, a un altre barri son negres o jueus que voten pels demòcrates, que a certes ciutats petites tothom se sent republicà,… Interpreten les trucades telefòniques que fan com confirmació o avís que el barri està canviant i ho projecten a tot el país. Però els EUA estan canviant molt. A més els telèfons mòbils creen un problema mal resolt.

Duració de l’escrutini

Perquè ha durat tant la tabulació dels vots a alguns estats on la diferència entre els candidats era molt menuda? Resulta que Biden havia suportat fermament l’ús de les mascaretes i la separació social, aconsellant els seus partidaris que evitessin les aglomeracions dels col·legis electorals i votessin o per correu o a una bústia (drop-in) especial; Trump en canvi es feia el macho, repetia que la pandèmia no era res, només una insignificant grip, i convocava manifestacions i mítings de masses sense cap protecció (cosa que sens dubte ha contribuït al brutal rebrot actual amb 120,000 nous casos cada dia). Volia un vot presencial, no pas per correu, del seus republicans. Com a conseqüència la majoria de vots demòcrates van ser per correu i els votants en persona foren republicans. El dimarts al vespre, els resultats del vot presencial lògicament afavorien a Trump que per això volia que algun jutge prohibís o llancés a les escombraries tots els vots per correu, un disbarat horrorós i impossible perquè votar és un dret sacrosant intocable de tots els ciutadans i el vot per correu és legal als 50 estats. Així i tot, Trump segueix afirmant sense proves que tot el vot per correu és una estafa dels Demòcrates i que en realitat és ell qui ha guanyat.

Imavineu-vos una ciutat relativament petita, capital d’un estat, on els funcionaris i empleats del servei d’eleccions estaven acostumat als vots presencials ja tabulats presentats per ordinadors i potser uns milers de vots pef correu. Aquest cop van rebre millions de sobres. Tots havien de ser oberts manualment. Dintre hi havia un segon sobre amb el jurament firmat del votant, on calia comparar la firma amb l’arxiu, obrir el sobre, treure i desplegar la butlleta, assegurar-se que no hi hagués errors, escanejar-la i arxivar-la. Molts es queixaven que a més les butlletes hagin esdevingut llarguíssimes, ocupant dues fulles de paper als dos costats: president, senador, representant, governador, diputats estatals, jutges, ministre de justícia, tres o quatre referèndums… Tot això en la presència d’observadors hostils que molestaven fent preguntes, amenaçant i a vegades tocant coses. Jo crec que ho van fer molt bé malgrat el retràs. A Filadèlfia, capital de Pennsilvàni, el Secretari d’Estat va ampliar el personal a tres torns de 62 empleats. Les autoritats i treballadors dels estats, inclosos els republicans estaven molt irritats per les queixes de frau i estafa de Trump i volien que expliqués com es podia fer un frau en vista de les mesures de seguretat sense que ningú en sabés res. I a la sortida hi havia la policia, grups cridaners i amenaçadors amb armes de foc.

S’ha acabat el malson del Govern Trump?

Em sap greu haver de dir que no ho crec, que el pais ha tingut l’experiència d’una mena de govern neofeixista elegit, mentider, cruel, autoritari, corrupte, inflexible, dominant. Per a aquest home el poder extraordinari que tenia no era una eina per protegir i millorar el país, sinó una joguina per satisfer la seva vanitat usat sense informar-se de les conseqüències.

Els votants mes forts han estat els treballadors blancs tant industrials com agrícoles. Hi ha partits a Europa que es pensen que la classe treballadors vota sempre pels anomenats socialistes, pero prefereixen els altres. Potser passarà igual a Europa si Vox, AfD o Action Nationale arriben algun dia al poder solitari. Saludeu sens dubte el mèrit de la Constitució i el sistema americà que ho han liquidat, no obstant els disturbis que encara semblen possibles pel carrer i els intents de venjança que Trump anuncia. La bona reputació es una d’aquelles coses que nomes es poden perdre una vegada i la d’Amèrica, fins ara el model lluminós de la democràcia mundial sens dubte ha patit. Tornarà Amèrica a ser reconeguda políticament com la potencia hegemònica que te la vocació de ser?

Joan Gil

Tags: col·legi electoral, Donald Trump, eleccions EUA, Joe Biden, Recompte de vots

El vot anticipat ja arriba a prop dels 76 milions de votants sis dies abans del dia final. Tant Trump com Biden ja han votat. A alguns estats (Texas!) els votants adelantats ja superen el nombre total de votants fa quatre anys i molts optimistes vaticinen una participació rècord. Sembla molt bé, oi? Potser no del tot perquè la situació fa pensar que els hackers estrangers (russos) que van intervenir a la darrera elecció han aconseguit el seu objectiu: crear una divisió interior i uns perills desconeguts d’ençà de la Guerra Civil, afeblir i malferir la imatge dels Estats Units com a llar d’una democràcia exemplar i paladí de la llibertat. Jo no crec que hi hagi veritable por de disturbis, però sí que hi ha una certa angoixa i preocupació, que molts compartim.

El Sr Trump, sense proves ni documentació i contra les explicacions de tots els responsables, ja va anunciar fa anys que la Sra Clinton no obstant la seva derrota al Col·legi Electoral havia obtingut la majoria de vots populars gràcies a una estafa massiva. No obstant votar ell mateix per correu, afirma que el vot postal exposa sempre una estafa massiva del Partit Demòcrata i ha anunciat clarament que ell només pot perdre la reelecció si ha un frau massiu demòcrata contra ell, perquè el poble l’adora. De fet en els quatre anys el seu suport electoral derivat dels treballadors blancs industrials i agrícoles amb poca educació no ha passat mai, ni pujat ni baixat del 30% passés el que passés. Diuen sempre que l’economia està be però en  aquest moment hi ha milions d’aturats fent cua per rebre menjar gratis.

Hi ha ja en aquest moment 300 querelles judicials republicanes a tribunals estatals i federal contra el vot per correu, perquè diuen naturalment que permetria un frau electoral, cosa absurda que no hi ha raó per creure. Els trumpistes semblen tenir milers de voluntaris per anar a vigilar col·legis electorals a evitar fraus, o més ben dit, a mirar d’intimidar. Fins ara només Michigan ha fet una llei prohibint entrar amb armes de foc a un local electoral. En el moment d’obrir els “ballots” (les butlletes electorals) hi haurà advocats a tot arreu per fer anul·lar ballots per petits errors (usant tinta blava enlloc de negre, fer una marca fora dels cercles i cosetes així) i comparar la firma obligatòria amb la que hi ha arxivada, una mesura sovint exitosa, que necessita temps… i discussions

Fonts de la tensió al mateix temps

• L’endèmia viral perquè tothom en té prou i hi ha moltes manifestacions i incidents contra les restriccions. El Sr Trump engresca als qui no creuen que el coronavirus sigui important. Tot plegat es una petita grip (que no és veritat) no obstant els gairebé 225,000 morts (“les coses son com son,” va dir ell). Trump (i la seva muller i fill petit) van patir la infecció i se’n van sortir (Trump va estar molt greu) i per això no cal preocupar-se. Allibereu- vos del Virus xinès com diu ell. Gairebé ningú pateix del Coronavirus, potser només el 1% que l’enxampen (que tampoc és veritat). Els mitjans publiquen només fake news i exageracions. Hi ha tants nous casos perquè es fan massa tests, que caldria aturar. Els metges com el Dr Fauci i els científics son idiotes (sic). Simplement caldria acostumar-se i tornar a la vida normal. S’ho inventen els seus enemics per poder fer vot postal i cometre un frau contra ell.
• Els disturbis racials. Ja ha passat moltes vegades però aquest cop és diferent perquè molts blancs s’hi han afegit. Trump diu que les manifestacions les promou i organitza el Partit Demòcrata amb extremistes, socialistes i anarquistes (no diu mai          comunistes, potser per deferència a Putin) El cas de Filadèlfia avui fa dos dies: un malalt mental ja diagnosticat va crear un incident i els pares van trucar que necessitaven una ambulància, però cinc policies es van presentar abans de l’ambulància i el malalt els va amenaçar amb un ganivet. Els policies van obrir foc i el van mataramb cinc trets. Era necessari? Els policies havien estudiat a una acadèmia de Policia. No havien après cap forma civilitzada de reduir un malalt violent amb un ganivet casolà sense matar-lo a trets? Perquè no duien tasers? Perquè van disparar cinc vegades davant la mare, quan un sol tret a un òrgan no vital hauria servit? Hi ha ciutats que han posat en marxa sistemes socials de resposta millors i sense policies… ni assassinats.
• i pitjor: els grups supremacistes pro-trumpistes organitzats i violents que ja han intervingut de forma criminal en manifestacions i estan amenaçant. Els agrada envestir amb un cotxe gran manifestacions pacifiques. Fa uns dies, l’FBI va arrestar un grup armat d’homes molt gran que volia raptar la Governadora Gretchen Wittmer de Michigan (una dona notable que Biden havia considerat com a Vicepresidenta), jutjar-la i executar-la. El plan estava a punt ser executat i se sospiten casos similars en altres llocs. A Michigan ja van entrar una vegada al Capitoli estatal amb armes. Al carrer sovint es presenten com a voluntaris que volen ajudar la policia contra els negres. Diuen que el jurament de la Constitució que tots han fet obliga a protegir contra enemics tant estrangers com nacionals (és veritat) i ells han jurat fer-ho. Trump s’ha negat a prometre que acceptarà el resultat de l’elecció. Preguntat sobre un grup sobiranista que acabava de fer una bestiesa il·legal va respondre que diria a aquest grup “stand down but stand ready” (“plegueu per ara però seguiu preparats”) Ell diu que afavoreix Llei i Ordre contra els disturbis negres, amb morts i incendis, provenint sens dubte de l’esquerra radical demòcrata de Biden (Biden d’esquerres!!!). Em recorden que el Dictador Franco atribuïa tots els atacs estrangers al Comunisme i la Internacional Socialista potser amb ajut de la Maçoneria. L’FBI i el Departament de Seguretat Interna (Homeland Security) diuen que la majoria d’actes terroristes als EUA son atribuïbles als grups supremacistes blancs i no pas als musulmans. A ningú se li ha acudit dir que Trump o el seu partit controlin o coordinin els actes d’aquesta gent, com Hitler donant ordres a la SA o la dreta espanyola carca de la 2a República als pistolers Falangistes. Sense cap obligació. les milícies supremacistes segueixen i discuteixen tot allò que surt de la boca de Trump, que parla directament al seus partidaris visitant i donant entrevistes a la Cadena de Televisió Fox i a presentadors de ràdio de la Dreta més extremista. És com els Catòlics escoltant i prenent nota de totes les directius del Papa. Em recordo d’una declaració exemplar que un professor feixista em va fer aprendre de memòria: “Si el resultado de las urnas fuere peligrosmente contrario a los destinos de España, las reduciremos con el acero caliente de nuestras pistolas al último lugar del menosprecio” Que Trump diu vulgaritats, insults i grolleries de mala educació?   És simplement perquè no té por de dir les coses com son. Segons un altre grup, QAnon, Trump esta lluitant contra un deep state dirigit per demòcrates pedòfils i bevedors de sang (sic) que atacaran la Casa Blanca si Trump es reelegit. (No és cap broma: HO DIUEN DE DEBÒ ALS WEBS SOCIALS). Fa poc una Representant fou elegida al Congrés repetint aquesta bestiesa. Els qui diuen aquestes coses tan increïbles son els mateixos que tracten de “fake news” els articles del NY Times o del CNN. Trump va dir una vegada que els diaris son els enemics del poble.

Què passarà doncs després del 3 de Novembre? Jo crec que no passarà res greu i que Biden el 20 de gener entrarà a la Casa Blanca com ha passat les darreres 50 i tantes vegades Però sí que hi haurà topades desagradables i perilloses, perquè el país, gràcies en part a l’ajut de Putin està dividit entre dos grups amargats que ni tan sols volen parlar amb l’altre costat. Si, com molts esperem, els Dems augmenten la majoria a la Cambra de Representants i prenen la majoria al Senat, hi haurà topades molt dures, molt diferents d’allò que la Constitució preconitza. El pais trigarà molt de temps a estar unit.

AFEGIT, 1 Novembre 2020:

Avui diumenge es tancaran a tots o gairebé tots estats els vots adelantats. Sembla que acabaran amb 96 milions de vots (!!!) que son 2/3 del total de vots en 2016. Fins ara el  nombre màxim de vots ja fa anys eren 150 milions. En tindrem més aquest any? Difícil de   predir. Molta gent tenia por de les acumulacions el dimarts Ja  veurem

Joan Gil

Tags: aldarulls negres, eleccions EUA, grups supremacistes, Vots anticipats

Hi ha ciutadans que tenen una visió apocalíptica de la propera elecció, com si es tractés de salvar el país i la democràcia. No és completament absurd perquè l’home que està a la Casa Blanca ha assumit poders que estaven autoritzats només per emergències, ha actuat de forma llunàtica i impulsiva: un dia va anunciar que sortia de l’OMS, un altre que potser abandonaria l’OTAN, es va sortir del Pacte de París, ha tractat immigrants i els seus fills de forma inhumana i cruel, ha nomenat per càrrecs importants gent que li oferien lleialtat personal  (obediència incondicional) com el Ministre de Justícia que el protegeix de querelles i investigacions, ha introduït titelles ignorants amb càrrecs importants a la Food and Drug Administration i el Center of Disease Control perquè fessin anuncis falsos sobre la salut pública, pren decisions sense voler escoltar les explicacions dels experts (retirar de sobte soldats d’Afganistan o Síria, deixar fer mal i bombardejar els palestins, mentir i insultar els adversaris de forma grollera, escriure coses a Twitter i Facebook que sovint l’han obligat a censurar per falsedat, acabar amb el Virus amb la cloroquina o injectant un desinfectant de cuina a les venes, tractar els metges de burros i idiotes, animant la gent a sortir sense mascareta…Estic segur que m’he descuidat les coses més importants.

L’assumpte de Biden

Quan és evident que l’esquerra havia fet molts avenços amb Bernie Sanders i semblava haver-se aliat amb els negres lluitant contra racisme, el Partit Demòcrata i Obama van maniobrar per treure-li tots els adversaris i nominar-lo candidat. Biden es un senyor de Centre Dreta (com per exemple Pedro Sánchez i el seu PSOE, progressius només en nom). Biden té un historial dubtós, sobretot una Llei Penal abusiva i cruel que va fer molt de mal i va aconseguir ficar a la presó més d’un milió de gent, molts d’ells consumidors de drogues, es comportava dubtosament amb les dones i va co-dirigir la política exterior d’Obama amb la guerra d’Afganistan, l’absurda extensió de l’OTAN als països ex-comunistes, inclòs l’intent d’afegir-hi Ucraïna i Geòrgia, obligant Putin a reaccionar de forma hostil; va ignorar totalment la Primavera Àrab i va celebrar molt la presa de poder de Sissi a l’Egipte; va armar massivament a Israel i Aràbia Saudita i va tolerar la guerra contra Iemen. I no va fer gran cosa per ajudar els negres americans.

Biden va patir desgràcies personals terribles: la seva primera dona i un nen molt petit van morir en un accident de cotxe; un dels seus fills grans va arribar a Ministre de Justícia (Attorney General, un càrrec electiu) de l’estat de Delaware, ho va deixar voluntàriament per anar a la Guerra d’Afganistan i ja tornat, va morir d’un tumor cerebral. El problema que Biden té és el seu altre fill gran Hunter, que Trump contínuament presenta com un model de corrupció. Ningú ha demostrat que hagués fet res immoral or il·legal però mireu quin aspecte té pel fill d’un Vicepresident poderós: a un consell d’administració de la Xina va participar directament en la cerca d’un capital de 1.500 milions de $; a Moscou misteriosament és acusat (sense proves) d’haver rebut 1.5 milions de la dona de l’alcalde de Moscou (?) i d’haver acceptat a l’Ucraïna un seient al consell d’administració amb un sou d’un milió a l’any. Aquesta firma (no pas en Hunter) ha estat identificada com a corrupta. Hom ha trobat un email de Hunter al seu germà difunt recordant-li que cal donar un 10% al gran home (no identificat). Se sembla una mica a la família Pujol. Res d’això és il·legal però tampoc és maco.

Però a molts ens va semblar que la pàtria estava en perill i que calia votar Biden. Quina sort ha tingut.

La votació anticipada

No sé pas com ho poden comptar, però diuen que ahir, dia del darrer debat, 48 milions d’Americans ja havien votat. És més que la població de l’estat espanyol. Si no fos per mi, haurien estat només 47.999.999. Vaig dipositar fa dos dies el meu balot a una caixa cuirassada de les moltes que hi ha a Maryland perquè un titella nomenat Cap de Correus per Trump està interferint amb el servei de correus, suprimint hores extres i treien sense explicació les màquines que llegeixen el codi a la coberta i distribueixen el material, tot per fer difícil que els vots per correu arribin a temps. La resposta han estat les bústies separades com la que jo vaig utilitzar. L’endemà vaig rebre un email del comtat anunciant que el meu vot havia estat rebut. A alguns estats la por que els correus fallarien era tan gran que inesperadament llargues cues es van formar davant els locals electorals anticipats oberts.

A tots estats menys un cal registrar-se per poder votar, però a uns quants estats està permès registrar-se el dia del vot en persona. Sembla molt difícil saber quants ciutadans estan enregistrats i no ho he trobat enlloc, però tenim menys de 330 milions de residents, molts d’ells il·legals, nens petits, presoners, malalts etc. Sobre aquesta base, el percentatge de vots és mes aviat dolent. Sovint volta el 40 o 45%, en la darrera elecció un 55%. Aquesta vegada pujarà perquè sembla que tothom té una opinió. Els percentatges respecte als votants registrats sens dubte serien més alts

AFEGIT Dissabte 23 Octubre:

Resulta que ahir al vespre el nombre de votants anticipats va arribar als 52 MILIONS. Fins i tot Trump i la seva dona van votar ahir per anticipat a la Florida. Dos estats afirmen que el nombre de vots anticipats ja supera el nombre total de vots en 2016 i 2018. Alguns estats ja estan comptant aquests vots en secret, altres no començaran fins el 3 de Novembre al vespre. Al meu estat els locals s’obriran el 26 d’octubre, una setmana per anticipat (a altres estats un mes)però hi ha “drop in” bústies d’acer vigilades a tot arreu. Si algú no vota, és perquè no vol.

AFEGIT 26 octubre 2020

Encara falten 8 dies per la final, i ja més de SEIXANTA milions de ciutadans hem votat. Ara ja tots els estats que jo conec han obert també els col·legis electorals presencials clàssics. Quant trigarà fins que això passi també a Catalunya i Europa?

Joan Gil

Tags: corrupció, Eleccions USA, Joe Biden

Coses que cal saber per entendre la situació

El vot del primer dimarts de Novembre no és cap vot federal, perquè això no existeix: el Congrés federal només va fixar la data ja fa molts anys, però es tracta de 50 eleccions separades fetes segons les lleis i procediments estatals (51 si comptem Washington DC, que no és cap estat). Aquí parlarem de l’elecció presidencial només però la butlleta conté un llistat llarguíssim de càrrecs per elegir, com 33 senadors (un terç), tots els representants a la Cambra Baixa (l’anomenada Casa dels Representants, més de 400), i a alguns estats es fan coincidir també les eleccions locals: governador, ministre de justícia, representants i senadors a l’assemblea estatal, caps de policia, jutges de tota mena, altres càrrecs i sovint referèndums locals. Les dues Cambres Federals, el Senat i la Casa de Representants no han estat mai ni poden ser dissoltes. El seu termini (2 anys pels representants i 6 pels senadors) comença i acaba automàticament  el 3 de Gener cada dos anys.

Un problema molt complicat que s’ha discutit molt és que el President no és elegit per majoria popular sinó pels estats a través d’un Col·legi Electoral, com exigeix la Constitució. El nombre d’electors de cada estat depèn de la seva població i és sempre igual als dos senadors federals que tots tenen, més el representants que toquin segons la població amb un mínim d’un. Hi ha doncs estats i la capital Washington que tenen tres electors, el mínim, i estats com Califòrnia o Nova York amb cinquanta-tants. Aquesta situació condiciona moltes coses. Hi ha estats on el resultat del vot popular és tan clar i segur que els candidats gairebé no hi fan campanya (com ara Nova York o Califòrnia). La lluita electoral es confina als estats sense majories clares (diguem la Florida, Arizona, Wisconsin, Pennsilvània) que son els relativament  pocs llocs on els candidats lluiten i els seus electors poden decidir qui guanyarà. Que el vot electoral superi el popular ja ha passat moltes vegades. Pels pares fundadors al segle XVIII, el federalisme era molt important i no es fiaven del seny individual. El lector pot afegir-se a la discussió interminable sobre el tema.

El Partit Republicà intenta suprimir els vots tant com pot

Això va començar després de la guerra civil. Els republicans de Lincoln havien guanyat, però això no volia dir que veiessin els negres com iguals i els van denegar o fer difícil votar. Després de la mort de Kennedy, el President Lyndon Johnson va fer aprovar la llei de drets civils seguida d’una segona llei electoral que establia clarament el dret dels negres a votar. Fou una gran victòria pels lluitadors dels Drets Civils.

Però fins al dia d’avui el problema no s´ha resolt. Caldria molt espai per explicar-ho, però hi ha moltes formes de fer la punyeta amb lleis estatals perquè només pocs negres puguin votar. Perquè ho fan? Potser per racisme, qui ho sap, però sobretot perquè l’experiència demostra que contra menys gent voti, millors son els resultats republicans. I perquè? Ells diuen sempre que perquè hi ha frau massiu (!) i encara que no puguin donar exemples, ho segueixen dient. Trump immediatament després de la seva elecció va començar a cridar que la Clinton havia tingut milions de vots més que ell degut a frau massiu dels Demòcrates. Quines  proves tenia? Cap. Era una mentida absurda que tots els responsables d’eleccions negaven. Però Trump segueix repetint-ho.

Les enquestes i els plans postelectorals de Trump

Els resultats actuals (publicats diàriament per molts diaris son aclaparadors, gairebé sense precedent: Trump serà apallissat. Hi ha qui recorda que això també ho deien de la Hillary Clinton, però és que ara la diferència entre els dos candidars és cinc vegades més gran. Com s’ho pren en Trump? Molt malament i amenaçant. Cal recordar que molts epidemiòlegs avisen contra les llargues cues i les aglomeracions de votants als col·legis electorals. Per evitar-ho, la majoria d’estats han introduït el vot per correu opcional. Les enquestes demostren que la majoria de trumpistes menystén i infravalora l’epidèmia i volen anar a votar en persona; els demòcrates en canvi  tenen por del virus i votaran pel correu. Però el Sr Trump dirà, com ja ha anunciat que el vot per correu és un frau massiu del Partit Demòcrata (!), enviarà advocats i assistents a presenciar el recompte de vots per correu fent anul·lar paperetes per petits defectes tant com puguin i Trump recorrerà  al Tribunal Suprem, on amb la nova jutgessa ell guanyarà i es farà proclamar president (com va passar amb Al Gore, que el Tribunal, aturant un recompte va declarar perdedor contra George Bush). És un disbarat fenomenal però ja té un exèrcit d’advocats preparant-se i han demanat per escrit a tots els estats quines mesures anti-frau prenen (moltes, no hi ha hagut mai un problema digne de ser recordat). En Trump anuncia de fet de forma anticipada que Biden vol guanyar fent una estafa massiva i que ell ho resoldrà (!!!!!)

Com es vota

En primer lloc, cal estar registrat com votant que és molt fàcil. Cal firmar un paper jurant que el sol·licitant és ciutadà dels EUA i cal triar i declarar si hom és demòcrata, republicà o independent, cosa que permet participar a la majoria de primàries. Hi ha alguns estats on les primàries son obertes i hom pot votar al partit que vulgui, però només a un. A partir d’això, tot és diferent segons l’estat on hom  viu.

Quan jo vivia a Nova York només hi havia un vot el dia oficial com a Catalunya i els votants havien d’anar al local designat. A altres estats actualment la gent pot anar al local que vulguin sempre que sigui al comtat (districte) on viuen.

Ja des de fa anys hi ha quatre estats que van suprimir completament el vot presencial simplement per fer-ho més fàcil i atraure més votants. Eren tots a l’Oest, Oregon, Utah, Colorado i un altre que no puc recordar. Tots els votants registrats reben la butlleta per correu i poden tornar-la omplerta sigui per correu, sigui dipositant-la a certes bústies d’acer especials vigilades i molt difícils d’obrir. No hi ha hagut mai queixes de frau. Que jo sàpiga fins al dia d’avui uns 12 milions d’Americans ja han votat.

Vaig tenir oportunitat de veure una altra novetat a Texas: el vot avençat. Les urnes s’han de tancar el 3 de novembre, però qui diu que no es puguin obrir abans? Texas obria un nombre limitat de locals dues setmanes abans, alguns oberts cada dia, altres durant el cap de setmana o altres dates segons el lloc on estiguessin. Això resolia molts problemes amb per exemple obligacions laborals, malalties, mal temps… S’hi veien als locals sobretot dones amb fills i ancians. És difícil d’entendre perquè això no sembla haver arribat a Europa. Ara, per esquivar el virus, molts estats que no ho feien han posat en marxa el sistema amb èxit impressionant. Al meu veïnat de Virginia aquests locals es van obrir un mes abans de l’elecció i cada dia tenen cues d’hores mai vistes. A Georgia igual. Segur que el nombre de votants haurà augmentat molt, que es del què es tractava. Al meu estat, Maryland, tots els locals per qui vulgui fer vot presencial s’obriran el dia 26 d’octubre, evidentment una setmana abans del 3 de novembre. Tots els locals tindran també una bústia per dipositar-hi els formularis del vot per correu i estalviar-se les cues.

Pel que fa al vot  enviat per correu que Trump segueix repetint que és una estafa cal dir que ja es reconeixia als temps de la Revolució en 1776 i que l’exèrcit l’ha facilitat sempre als soldats. Tots els estats han reconegut sempre el vot per absència justificat i sol·licitat. Ara amb el virus molts estats han fet aquest vot electiu, per tothom que vulgui sense haver de donar explicacions. De fet envien a tots els votants la petició per fer-ho. A Maryland es pot demanar per Internet.

El meu estat ho farà tot: vot presencial tradicional, vot presencial avençat, vot per correu o usant una bústia especial. Els altres estats faran com vulguin, com es el seu dret. Que cap votant es queixi de falta d’oportunitats.

Una cosa és segura: a la nit del 3 de novembre no es proclamarà cap president. Els col·legis electorals es reuneixen a la capital dels seus estats el 20 de desembre. Fa poc, el Tribunal Suprem va prohibir els electors anomenats faithless, o sigui els que després de ser elegits per votar per un candidat s’ho pensen i decideixen triar un altre. Envien el resultat dels vots al Senat, on el 6 de gener el vicepresident sortint davant del nou Senat entrant obre els 51 sobres i proclama el nom dels nous President i Vice-President. En aquest moment, l’espectacle fabulós de l’elecció presidencial queda tancat i el jurament dels nous líders te lloc el 20 de gener.

Ja ha passat dues vegades que el Col·legi Electoral no ha donat la majoria a cap candidat. En aquest cas, el President hauria de ser elegit per la Cambra de Representants, cosa bastant complicada. Perquè? La Constitució especifica que l’elecció s´ha de fer donant un sol vot per cada estat. Els representants s’ho han de fer entre ells i decidir. Califòrnia envia al Congrés 54 diputats i s’han de posar d’acord abans d’atorgar un sol vot. Aquest model demostra clarament com els pares fundadors volien que el President fos sempre triat pels estats.

Potser algú es pregunta què passaria si tant el President com el Vice estiguessin incapacitats o morts, considerant que és impossible fer una elecció anticipada. En aquest cas l’Speaker (president) de la Cambra de Representants esdevindria President en funcions. I si això també fallés, seria l’hora del President pro tem del Senat (el verdader president diari del Senat triat pels senadors). O sigui que ni fem eleccions especials ni ens podem quedar sense cap d’estat

Afegit dissabte 17: A 17 dies de l’elecció acaben d’anunciar que ja han votat per anticipat 22 milions de ciutadans. Les darreres enquestes publicades avui diuen que Biden lidera nacionalment amb 10-15 punts d’avantatge. Al meu petit estat de Maryland, on viuen tants funcionaris federals, en Biden lidera amb 30 punts. El lector recordarà la famosa dita de les rates que abandonen el vaixell. El Partit Republicà podria perdre inesperadament la majoria a les dues cambres. Els candidats i molts governadors i republicans prominents ja li han girat l’esquena. Trump, menystenint com sempre l’epidèmia, segueix organitzant mítings sense mascareta ni separació. Riu feliç quan és aclamat. El NYT ha informat que té un deute personal de 420 milions (!). Hi ha qui sospita, sense proves, que podria estar relacionat amb la trama de la Deutsche Bank.

Joan Gil

Tags: Donald J Trump, Eleccions Americanes, ESTATS UNITS D’AMERICA, Vot avençat, vot per correu

El lector sens dubte ha vist o llegit cròniques de les manifestacions i incidents provocats per abusos greus de les autoritats policials contra ciutadans negres, que representen una violació molt greu dels seus drets civils. Ja fa anys que es queixen d’això, però se’n parla poc i els policies no son generalment castigats. En canvi, les seves víctimes son sovint acusades de crims, us de drogues i amenaces contra les quals els policies havien de defensar-se. Fou l’assassinat cruel i absurd de George Floyd que va servir de gota final a un vas d’aigua que ja estava molt ple.

La immensa majoria de les manifestacions desfermades per l’incident eren i segueixen sent pacífiques, però sempre s´hi barreja gent diferent que inicia focs, trencades de vidres i robatoris. A més la policia sovint recorre a la provocació, atacant gent pacífica i acusant-los de violència quan es defensen (un truc ben conegut pels guàrdies civils i la policia nacional espanyola)

El President Trump reacciona

Essent com ha estat sempre un partidari del supremacisme blanc i un amic dels grups d’extrema dreta que ataquen els manifestants antiracistes, va anunciar que tots els incidents eren accions subversives de l’extrema esquerra radical dels socialistes del partit demòcrata… i els anarquistes. No parlava mai de la discriminació racial ni sembla creure-hi.

Se li va acudir que ell imposaria llei i ordre amb desplegaments militars. Li van explicar que la Constitució no ho permet si no és que els governadors ho demanin abans. Washington DC en canvi no és cap estat sinó una mena d’alcaldia sotmesa als dictats del govern federal. Una gran manifestació molt pacífica es va formar al voltant de la Casa Blanca. Ell, dient que grups violents el volien amenaçar, va fer venir soldats i la guàrdia nacional que va atacar els manifestants amb violència, gasos i bales de goma obrint pas a Trump fins que somrient ell, la família i els amics van poder arribar a una vella església protestant, al portal de la qual es va fotografiar enlairant una Bíblia negra amb una creu que la seva filla es va treure d’una bossa molt cara. L’endemà, entenent que havia estat enganyat i havia atacat manifestants legítims, el cap de l’estat major va aparèixer a la TV demanant perdó.

Però Trump va seguir intentant desplegar l’exèrcit a estats, primer a Portland (Oregon) i després a Seattle (estat de Washington). Va cridar els militars i els va dir que volia invocar la Llei d’Insurreccions dels segle XVIII per enviar l’exèrcit a ciutats triades per ell. Els militars li van respondre que la llei no estava justificada (no era Espanya i es tractava d´una lluita civil legitima, cap sedició) i que no i que no.

Portland és una ciutat molt gran i maca i les manifestacions han passat dels 100 dies consecutius. Enrabiat pel boicot dels militars i enrabiat (si no rabiós com ell és) va organitzar a corre cuita una força policial inexistent amb un uniforme estrany i policies manllevats d’altres tasques federals com immigració, buró d’armes de foc, anti-drogues i alguns més i els va enviar a Portland sense avisar ningú dient que els manifestants volien cremar l’edifici federal (??) Al mateix temps va començar a amenaçar Seattle (on els manifestants havien pres uns quants blocs de carrer i abolit la policia). Chicago i Nova York també foren amenaçats amb fer el mateix. Els crits de protesta i les amenaces d’advocats el van obligar a recular.

Víctimes negres de l’abús policial

Els incidents gairebé bé sempre s’originen en un delicte petit seguit per protestes del detingut que que condueix la policia a l’ús de violència extrema i mort d’un negre. Això ha passat tantes vegades, que verdaderament n’hi ha prou perquè rarament passa a blancs o membres d’altres races, sinó nomes a negres. L’argument de la policia és sempre el mateix: que entre els negres hi ha més crim i violència. Potser és veritat, però això no esta arrelat en la raça sinó que és el resultat de les condicions de vida i les necessitats mai satisfetes dels barris negres que no es resol matant gent pel carrer a trets.

Fa poc, uns policies es van equivocar pel carrer detenint un cotxe amb una família negra i tres nens petits. L’inevitable vídeo ensenyava el matrimoni tirat per terra emmanillat amb les criatures cridant desesperadament. És que la placa de cotxe que buscaven era d’un altre estat. Dispensi, pero perquè aquest tractament tan brutal? La família no havia fet absolutament res.

Un dels primers casos recordats fou el d’Eric Garner, que els policies volien arrestar per vendre cigarretes pel carrer. Va protestar i un policia el va escanyar passant-li el colze davant la gola  escanyant-lo. Com anys després en Floyd, va morir gemegant que no podia respirar.

Tamir Rice era un nen de 12 anys que estava a un parc amb una pistola de joguina quan algú que l´havia vist va trucar la policia. Un agent el va matar a trets.

Walter Scott anava en cotxe que la policia va aturar. Va intentar fugir i el van matar a trets per l’esquena.

Altor Sterling. La policia va aturar el seu cotxe i va intentar fugir a peu. Un policia va cridar que estava buscant una pistola i l’altre agent el va matar.

Ahmaud Arbery, era un negre de 25 anys fent pacíficament jòguing per un barri residencial quan un ex-policia blanc amb el seu fill, tots dos armats, van decidir que havia vingut a robar. Quan Ahmaud indignat els va girar l’esquena i va resumir el jòguing, el van matar amb un tret de fusell per l’esquena.

El cas de Breonna Taylor, una noia molt honrada i treballadora, empleada de tècnica de laboratori a un hospital, de 26 anys, estava dormint a casa seva un vespre al costat del seu company. Van arribar al carrer, ja de nit, tres homes armats de paisà, que eren policies amb ordres d’entrar a una casa sense avís previ i detenir tothom. Sembla que també s’havien equivocat de lloc. L’amic de Breonna tenia una pistola, cosa absolutament legal a un país on la majoria d’estats permeten defensar-se contra invasors del domicili, i va sentir com obrien la porta violentament i va veure que entraven tres homes amb armes automàtiques. Va disparar ferint un dels policies a la cama i els policies van respondre disparant 30 trets sense apuntar per la foscor. La Breonna va morir en l’acte.

I per descomptat el cas del desventurat George Floyd que després d’aguantar indefens, emmanillat i per terra el peu d’un policia per 8 minuts cridant “No puc respirar” a Minneapolis, va morir.

Fa uns dies la policia va emmanillar i tirar per terra un malalt mental despullat que havia causat problemes. El van fer caure a terra emmanillant-lo i li van cobrir el cap amb una caputxa perquè no pogués escopir. Dissortadament va vomitar que tampoc es podia fer. Va arribar mig asfixiat a l´hospital, on va morir.

La policia es va presentar per una baralla a una festa causada probablement per un home que estava intentant ficar-se al seu cotxe, on seia la dona amb dos nens. A un policia li va semblar que estava buscant una pistola i li va disparar cinc  trets a l’esquena davant tota la família. Se´n va sortir amb vida pero s´ha quedat a una cadira de rodes.

La immunitat dels policies responsables

Després d’aclarir que la majoria de policies no fan aquestes coses, cal considerar perquè els que sí que les fan no son gairebé mai castigats o empresonats, sovint ni tan sols acomiadats. Com de costum, hi ha moltes causes:

-L’abús dels tasers (les pistoles elèctriques) contra qualsevol que protesti. Vàrem veure fa poc com un policia havia disparat un tàser deu vegades contra un presoner que es resistia.

-La percepció reforçada cada vespre a la televisió que els negres son perillosos.

-Hi ha entre els policies gent psicopàtica i cruel que gaudeixen l’exercici del seu poder

-Molts militars tornats de la guerra troben feina a la policia pero confonen les confrontacions militars contra l’enemic amb els conflictes que hi ha a una societat civil lliure i democràtica

-Les lleis d’immunitat policial que molts estats i municipis tenen.

-Les moltes societats benèfiques protectores que protegeixen indiscriminadament amb defensors ben pagats qualsevol excés policial

-La metodologia: quan passa un desastre com ara el de Floyd, les autoritats sempre diuen que cal esperar que la investigació estigui completa abans de fer jutjaments imprudents. El judici triga dos anys, la gent va oblidant i els defensors van dient coses: que la víctima era una persona molt perillosa, que era un addicte de drogues, que s’havia vist un objecte de metall què semblava una arma, i que en definitiva tot havia estat una autodefensa justificada. I se’n surten i continuen de policies.

-Absurdament al meu parer el govern federal (començant amb Obama) ha estat venent o regalant equip militar de surplus als cossos de policia. És intolerable perquè la guerra i els desacords civils interns son coses massa diferents. No necessitem vehicles armats per res.

Joan Gil

–

.

Tags: Breonna Taylor, George Floyd, La repressió de Trump, Policia als EUA, Racisme als EUA

A alguns països el virus del Covid (SARS-CoV-2) està ben controlat, a altres en canvi ha fet un repunt sovint inesperat i difícil d’entendre. Al començament tots els epidemiòlegs esperaven que, com els altres coronavirus  (refredat comú, grip, SARS), la malaltia afluixaria o desapareixeria durant l’estiu per fer un rebrot quan la temperatura baixa a la tardor. Evidentment això a l’estiu no ha passat i ara la preocupació és que l’epidèmia pugui intensificar-se quan arribi la fresca a la tardor, cosa que ningú pot saber de segur però que A. Fauci del NIH (National Institute of Health) segueix repetint, insistint que podria coexistir amb la grip i que per aixo cal que tothom es vacuni ara ja contra la grip.

Quan el virus torna com a Espanya, hom generalment en dona la culpa al govern que simplement vol que el public accepti haver. de viure amb el virus, però als Estats Units vivim una tragèdia molt gran amb ja prop dels 200.000 morts on el culpable és conegut. El nombre de casos nous s’aplana a nivells molt alts i a 7 dels 50 estats la corba segueix apujant i no hi cap dubte que en part això és degut al Sr Trump i els seus creients (cada dia més semblants a l’extrema dreta militant europea) i als càlculs electorals fallits que va fer. En un llibre recent publicat pel periodista Woodward, famós per haver exposat el Watergate, es citen (i hem escoltat a la TV) afirmacions enregistrades de Trump dient que ja sabia des del gener i li havien explicat com de perillós era el virus i que moriria molta gent, mentre que en públic seguia afirmant que era una invenció dels demòcrates, que tot estava controlat, que només hi havia 5 casos i que era com una grip lleugera. Mentre tant, degut als seus retalls de pressupost, no hi havia reserves estratègiques de coses necessàries en casos d’emergència com ara mascaretes i protecció per al personal sanitari, ni tests per diagnosticar la infecció, una de les coses més importants. Ha seguit en aquesta línia, negant-se a posar-se mascareta dient que només la porten els seus enemics, exigint que les escoles i totes les fàbriques s’obrin, convocant mítings electorals amb centenars de creients seus sense protecció o separació social i repetint cada dia que gràcies als seus esforços i lideratge hom ha evitat milers de morts. Ha donat milers de milions i firmat contractes amb set companyies sense saber si lliuraran un vaccí útil o no i que aquest o aquests vaccins diferents meravellosos podrien aparèixer abans del’elecció, una afirmació que si la cosa no fos tan seriosa faria riure. Per acabar-ho de fer pitjor, ha introduït creients obedients seus a la Food and Drug Administration (FDA) que ha d’aprovar tots els nous medicaments i vaccins i al Center for Disease Control, (CDC), fins fa poc la institució amb més credibilitat i prestigi de la Salut Pública mundial. Totes dues agencies han acceptat fer o dir disbarats inspirats per Trump per fer creure al públic que el Covid no és res, està controlat gràcies al gran lideratge de Trump que ha salvat tantes vides i que gràcies als seus vaccins tot està a punt d’acabar-se.

La seguretat dels vaccins

Els professionals tenen dues paraules sacrosantes quan jutgen si un nou medicament pot ser oferit al públic: ha de ser segur i eficaç que vol dir que el producte ha de produir en la majoria de gent que el pren l’efecte desitjat i que no ha de fer mal. Això segueix fidelment la famosa màxima mèdica: Primum, non nocere (per damunt de tot, no fer mal). La seguretat és particularment important en el cas dels vaccins perquè s’administren a gent sana. El procés aprovació per assegurar-se que les condicions estan presents és sempre llarg i complicat. Amb els vaccins, hom ha topat amb el temps amb molts problemes de diferent natura, alguns immediats i altres endarrerits que autoritats com la FDA volen (i generalment poden) avaluar i evitar, abans que el vaccí sigui usat, tant si convé al Sr Trump, com si no.

No falten exemples: en el meu apunt recent sobre el vaccí de la pòlio ja explicava que el vaccí tan salvador i celebrat original de Salk va haver de ser temporalment prohibit després de causar prop de 300 malalties i alguna mort degut a falta de control de la virulència dels virus vius utilitzats. Un exemple més recent fou el cas en els anys 60 del primer vaccí contra el xarampió (molt diferent del que hi ha ara) que sí que donava immunitat contra el virus mes comú del xarampió, però deixava el recipient indefens contra les varietats de virus més virulentes augmentant de fet la mortalitat. El vaccí contra la grip porcina, molt perillosa, de 1976 també va haver de ser retirat perquè produia casos de la síndrome de Guillen-Barré (una malaltia dels nervis perifèrics greu). També hi ha hagut coses misterioses: durant una epidèmia de la grip jo crec que el 2007, va resultar que la incidència de casos mortals en els joves va augmentar i en la gent gran va disminuir al contrari del que passa normalment, probablement perquè els ancians potser haurien adquirit la immunitat anys abans (potser en una forma no identificada del  refredat comú, què també és un coronavirus?). Un altre cas molt difícil fou el de la grip asiàtica de 1956-58, que sembla haver estat causada per una barreja de dos virus de la grip A i un del grup B, contra els que era impossible fer un vaccí. I contra el SIDA i la tuberculosi no s’han pogut fer mai vaccins. Contra l’Ebola, ha durat molt de temps amb contratemps, pero ara finalment ja n’hi ha un, fet per Johnson and Johnson, cosa que és una gran victòria. Una de les dificultats més grans amb vaccins que semblen prometedors es la mimicria, que vol dir que els anticossos produïts pel vaccí confonen el virus amb un component natural que s’hi sembla i l’ataquen cosa que pot tenir conseqüències, en general una malaltia autoimmune sovint al sistema nerviós

Tornant a l’actual virus, la Universitat d’Oxford i la gran firma farmacèutica Astra-Zeneca, que fa molts vaccins de gran qualitat i va rebre 1.100 milions de Trump per accelerar-ne una pel Covid, era la favorita de tothom, però ai-las, l’altre dia va anunciar que un dels seus voluntaris a Gran Bretanya havia desenvolupat una Myelitis transversa, que és com una inflamació transversal de la mèdula espinal que talla les comunicacions entre el cervell i la perifèria causant paràlisis als braços i cames(de les quals el pacient es recupera més o menys). És una malaltia auto immune que es presenta com seqüela de moltes infeccions i malalties, inclosos vaccins (!!!)  Un incident pitjor no podia haver tingut lloc. Després de dos dies les autoritats britàniques van declarar que la malaltia no tenia res a veure amb el vaccí i que l’estudi tirés endavant. Significativament, la firma no diu res encara. Els Americans que encara poden parlar lliurement sobretot a la FDA estan molt disgustats i preocupats. Diuen que Astra-Zeneca té uns 19.000 voluntaris, que hom sàpiga molts a Sud Amèrica i Sud-Africa i haurien d’haver-los examinats absolutament tots i si troben un altre cas, aquest vaccí s’ha acabat. Hi ha rumors, no confirmats, que podria haver-hi ja un segon cas. Si és veritat, malament.

Afegit: 29 Setembre: S’ha confirmat que hi ha hagut un segon cas de mielitis transversa entre els 8,000 voluntaris que Astrra-Zeneca té al Regne Unit i la companyia, que havia dit que el primer cas fou una manifestació inicial de l’esclerosi múltiple encara no diagnosticada que pateix la malalta, ara es nega a explicar res sobre el segon cas. L’assaig continua suspès als Estats Units, però continua al Brasil, Índia i Sud-Àfrica, a més del Regne Unit. Cal considerar a més que aquest vaccí requereix dues injeccions separades probablement per un mes i que el vaccí ha de ser preservat no sols refrigerat sinó gelat.

Com s’examina l’eficàcia i seguretat d’un vaccí?

Primer cal fer un estudi Fase 1 i 2 en general amb voluntaris pagats (i monos) per determinar que el vaccí no és tòxic, quina dosi cal injectar, si hi ha grups especials afectats (avis, negres, nens petits…) i sobretot si els injectats desenvolupen anticossos. Les companyies sempre reporten sempre que els resultats son molt prometedors sense donar detalls. No vol dir gran cosa.

La Fase 3 és l’asssaig final amb molts voluntaris, segons la FDA òptimament 30.000 per estar segurs. La meitat d’aquests reben el vaccí candidat, l’altre meitat una injecció de salina (placebo) i l’assaig és doblement cec: ningú, ni metges ni voluntaris, pot saber quina de les dues coses cadascú ha rebut. Al final s’obre la clau identificant els voluntaris, a veure quin dels dos grups s’ha infectat més i cal fer estadístiques. El NIH va fer un simposi invitant matemàtics a explicar quina diferència entre els dos grups seria convincent. La resposta fou un mínim de 160 voluntaris que havien rebut el placebo havien d’estar infectats contra 0 dels vacunats. Ara bé, si els vacunats de debò també tenien alguna infecció, cosa molt probable, calen molts més infeccions en el grup del placebo per acceptar l’assaig com positiu i el cas es complica. Del que es tracta es d’establir una diferencia estadísticament significant entre el nombre d’infectats als dos grups i si no s’hi pot arribar, vol dir que el vaccí és inútil. El conseller delegat de Pfizer, tot i acceptar que el seu vaccí ha de ser declarat segur,va dir recentment que no cal estudiar tanta gent. Devia estar de broma. Ara en canvi, ha augmentat el nombre de voluntaris. Hom diria que això és degut al perill econòmic per les empreses si els vaccins causessin efectes desfavorables en gent vacunada en bona salut degut a un test amb massa poc voluntaris aprovat a correcuita. És veritat que la FDA, com vol Trump, té el dret d’aprovar medicaments en cas d’emergència (per exemple per malalts morint-se de càncer)  però ha d’escoltar l’opinió d’un grup independent d’experts, i cal recordar que els vaccins es donen a gent sana i que el sagrat Primum non Nocere està en força. Trump ha amenaçat amb ignorar aquest grup i obligar a la FDA a aprovar… si les firmes ho accepten, que aquest autor dubta molt.

Joan Gil

Tags: astraZeneca, CDC, Covid, FDA, Trump, vaccí eficàcia, vaccí seguretat

El video dels Demòcrates

Acabem de veure els dos congressos de partit electorals dels Estats Units, dos esdeveniments sense cap utilitat. En general quan diversos candidats es presenten a una elecció, cap guanya més del 50% i cal convocar una reunió per tal que els candidats negociïn i es posin d’acord, cosa que podria requerir molts vots, una vegada a primers del segle  XX més de cent vots durant tot un mes. Però des de fa molts anys, un dels candidats guanya sempre les primàries i el congrés no passa de ser propaganda avorrida, una mena de coronació. Aquest any fou molt diferent degut a la pandèmia. Els dos partits ens van presentar dues produccions dirigides, escrites i fetes per professionals de la tele, sovint sorprenents.

El video (sis hores en tres vespres) dels demòcrates fou el més innovant. Particularment interessant i divertit fou l’anomenat Roll Call, quan els delegats de cada lloc (50 estats, el Districte de Colúmbia i les 7 colònies-territoris que no poden votar pel President però sí que fan primàries) tot plegat 58, han d’anunciar el resultat de les primàries locals, que ja tothom coneix. Van fer 58 breus videos locals amb algun paisatge del lloc i algun ciutadà local que havia de parlar abans de presentar els resultats. En tres o quatre llocs fou un indi: a Dakota del Sud un Sioux, a Nou Mèxic un indi de l’ètnia Pueblo amp vestit tradicional. Tots van començar dient alguna cosa en la seva pròpia llengua abans de canviar a l’anglès sense accent. Només al de Puerto Rico se li va acudir parlar en castellà amb subtítols, cosa que irrita molt als Americans. Un grup indígena de les Marianes va acabar cantant alegrement “hi, hi, hi”. Després encara sortirien una altra dona Sioux i el cap de la nació Navajo. A alguns videos del Roll Call van sortir gent coneguda o del partit local. Commovedor fou el video de Wyoming protagonitzat pel pare i la mare del xicot inoblidable gay que fou maltractat a un bar i deixat per morir lligat a un pal a un lloc abandonat, filmat al lloc de la tragèdia, que es pot visitar. La senadora Amy Klobuchar de Minnesota, una dona molt simpàtica, va llegir els resultats del seu estat davant un pont sobre el riu que comunica la seva capital de Minneapolis amb la ciutat besona de Saint Louis i referint-se a les divisions que patim, va assenyalar el pont dient que Joe Biden sabria com creuar-lo. També cal dir que a altres estat ensenyaven gent comú treballadora, moltes dones, molts negres i alguns orientals. A l’estat de Washington, els resultats els va llegir una dona immigrant vietnamita. Els Demòcrates ens van van voler dir que som un país cada dia més divers, que no té res de dolent i que cal acceptar-ho.

Hi havia prou videos, tots molt ben escrits i dirigits, per omplir tres dies. Vam veure breument l’ex-congressista d’Arizona Gabrielle Giffords, que en 2011 estava fent un mitin a l’aire lliure darrere un supermercat a la ciutat de Tucson quan un boig se li acostar disparant-li un tret al cap. Està casada amb un dels dos famosos astronautes americans bessons, anomenats Kelly. La dona s’havia recuperat molt però era evident que no podia moure el costat dret i parlava amb dificultat cosa que no li va impedir denunciar la violència demanant la conciliació i el perdó. Va tocar l’Amèrica, Amèrica a un trombó. Va fer plorar visiblement almenys a dues presentadores de la TV pública. A altres videos gent normal blanca i negra van descriure com ells havien patit per la manca d’assegurança de malaltia i pels salaris baixos. Fou un resum dels pitjors problemes del país explicats pels qui en pateixen les conseqüències, cosa molt convincent. En canvi no van fer referències directes a la tragèdia dels centreamericans detinguts a la frontera de Mèxic.

Com no podia ser d’altra manera, també hi va haver atacs directes contra Trump, però sempre en to civilitzat i racional. El premi en aquest departament se l’enduen els dos Obamas sobretot la Michelle, que va explicar simplement que Trump havia dirigit l’epidèmia tan malament perquè és incompetent. Trump la va fulminar amb Tuits immediats escrits en majúscules. La Tamala Harris (molt millorada per especialistes de la cosmètica) i el ja vellet Joe Biden (77 anys) també van llegir bé els seus discursos. El de Biden fou curiós perquè anava alternant molt bé entre el drama present a la nació i el seu passat personal tràgic amb la mort de la primera dona i dos fills. El vaig trobar efectiu. Deu tenir un bon escriptor.

Tot això era molt maco i estava bé, però i la política? Sobretot la divisió entre l’esquerra al voltant de Bernie Sanders i la dreta (centre, en diuen ells) del Comitè Nacional Demòcrata en control del partit? La primària es va acabar quan el partit va reconèixer que malgrat els vint-i-tants candidats, en Sanders com fa quatre anys estava a punt de guanyar i es van mobilitzar com fa quatre anys per evitar-ho, aquest cop amb trucades de telèfon d’Obama per imposar Biden, un home molt gran i amb l’aspecte i veu vacil·lant  d’una persona de molta edat amb mal aspecte, mal orador (quan no pot llegir un text) i de passat legislatiu molt dubtós. Fa quatre anys molts progressistes, enrabiats per la imposició de Hillary Clinton, van votar amb la majoria de la classe treballadora per Trump. Aquest cop haurien volgut veure molt més temps al video  a l’Alexandria Osorio-Cortez, la congressista pel Bronx que entre altres coses per un temps es va guanyar la vida servint begudes a la barra d’un bar i ara està esdevenint el cap visible de l’esquerra nord-americana. Li van atorgar només un minut. Els seus havien perdut la lluita contra el Partit Demòcrata.

El video de Trump i els seus acòlits (no necessàriament del Partit Republicà)

Una setmana després, la diferència amb el congrés dels Republicans sota el dit de Donald Trump no podia ser més gran. L’home que fa uns mesos molts veiem com a guanyador en Novembre, ha caigut estrepitosament. El seu problema principal és personal. Amics seus i certa família (una neboda i un enregistrament per àudio d’una germana que fou una jutgessa federal) a més de llibres d’antics col·laboradors destituïts per haver-lo desobeït l’han exposat. És un home amb un narcisisme patològic que necessita adulació i submissió totals, un mentider molt fals, un misogin faldiller, un home odiós, cruel i venjatiu que a la Casa Blanca no considerava mai l’interès del poble sinó les seves demostracions i exercicis de poder gairebé absolut,  que demanava lleialtat personal a ell de tots els funcionaris, que no volia escoltar explicacions o problemes sinó que donava ordres absurdes sobre coses que no entenia. A la neboda li fa gràcia que ara digui que és molt religiós i que per això  està contra l’avortament i els homosexuals com vol la dreta religiosa, els anomenats evangèlics que controlen molts vots.

Particularment  greus son les seves intervencions socials sempre a favor dels supremacistes blancs i contra els negres. El 93% de les manifestacions diàries a moltes ciutats contra la discriminació racial són pacífiques però ell parla de violència, foc, robatoris i destrucció a les ciutats, que ell voldria salvar amb ajut militar i amb repressió violenta. Creu que tot és el resultat de maquinacions criminals del Partit Demòcrata i de l’extrema esquerra, anarquisme i violència de Joe Biden (!). En Biden, davant les càmeres va preguntar Jo un extremista d’esquerres? De debò?  (Really? va dir) Verdaderament….

Té una relació especial amb la cadena de TV Fox de Murdoch, on apareix molt sovint amb video o per telèfon o donant entrevistes. Sovint ha discutit problemes polítics amb els presentadors i Trump seguit els seus consells. Fox és la cadena americana més vista. Altrament Trump diu que tots els altres mitjans com el NYTimes, Washington Post, CNN i molts més menteixen amb fake news i mantenen enganyat el poble americà per destruir-lo a ell i evitar que treballi pel bé del poble que l’ha votat.  Creu molt en les conspiracions, sobretot ara en la QAnom sorgida a Facebook. Diu que el govern verdader d’Amèrica (deep state en diuen) que Trump està prop d’exposar consisteix de Demòcrates pedòfils planejant la destrucció i conquesta total del país. Una partidària d’aquesta ximpleria (que a mí em recorda les burrades que el poble jueu ha hagut d’aguantar per segles) està a punt de ser elegida al Congrés a un estat del Sud. Seria interminable llistar aquí les mentides i atrocitats que aquest home ha dit. Del Senador molt conservador John McCain, un verdader heroi nacional, aviador abatut i empresonat per anys durant la guerra del Vietnam, Trump deia que no li agradava perquè prefereix gent que guanya a gent que es deixa capturar. Es va negar a anar al seu funeral com altres ex-presidents van fer. Hom podria omplir pàgines! Una periodista li va preguntar perquè havia dit que el Covid no era res, quan ara ja prop de $190,000 Americans han mort. Va respondre que les coses son com son. Quan li van dir que Correus estava a punt de suspendre pagaments, va respondre que quadrupliquessin el preu dels segells. L’altre dia va dir que volia sortir de l’OTAN. Un col·laborador va explicar que volia fer una nova explosió atòmica. Segueix repetint que a les eleccions (com la de la Hillary) hom fa estafes terribles (mai demostrat ni afirmat per gent seriosa) i que ara amb el vot per correu voldran fer el mateix. Alguns temen que despres de perdre, al·legui que hi ha hagut una estafa electoral i que es negui a sortir de la Casa Blanca. Molts advocats han pres l’amenaca molt seriosament i s’estan preparant.

El video republicà fou allò que calia esperar: una desfilada d’aduladors absurds i de familiars que capgiraven la veritat, tots ells aprovats pel Donald, amb mentides sobre l’extrema esquerra demòcrata dirigida per Biden anunciant violència, foc, sang i destrucció per tot Amèrica.

Com anirà el vot?

Les enquestes de moment, com va passar amb la Hillary Clinton, diuen que Biden guanyarà per molts punts i de fet molts Republicans prominents ja s’han girat contra ell i votaran per Biden. Però cal recordar que hom guanya per vots electorals, no pas populars, i hi ha una minoria al país que creu en Trump i el segueix sense discriminació o critica, i sovint no saben res de les ciutats i creuen que els mitjans menteixen. Aquests no canvien mai d’opinió. Voldria un català mirar de convèncer els del “A por ellos” o la Guardia Civil que volem la independència? O potser en Pedro Sánchez? Això és molt semblant i per aquesta raó hi ha ansietat i una mica de por al país i hi ha qui no pot dormir tranquil. Aquest cop, amargada, la majoria de progressistes ja han declarat que no hi ha més remei que votar per Biden. I esperar quatre anys mes.

Afegit 5 agost 2020:

Ahir al poc temps d’acabar aquest apunt, moltes televisions i ràdios van anunciar que la prestigiosa revista ATLANTIC acabava de publicar que Trump s’havia referit als soldats ferits o morts com “suckers” i “losers”. Aquestes dues paraules son als EUA greument ofensives i designen amb menysteniment gent inútil que no serveix de res. Penseu en les mares dels soldats morts, en els lisiats a cadires de rodes o amb cames artificials. Semblava un suicidi polític. Deixeu-me explicar els fets: El 2018 Trump havia viatjat a França i fou invitat al gest obligatori de visitar un cementiri de soldats americans morts a la I Guerra Mundial. S’hi va negar a anar dient tres coses: 1) que plovia molt i anar en helicòpter seria perillós (que els pilots ja van veure com un insult); 2) que la pluja faria malbé el pentinat especial que usa per amagar la calba; i 3) que els morts eren una colla de “suckers and losers”. En altres ocasions ell ja havia dit en públic que li agraden només els guanyadors i no els qui perden o son fets presoners.

Joan Gil

Tags: American Elections, American Primaries, Donald J Trump, Joseph Biden, Mentides, Tensió racial

Què era la Polio(mielitis)

La medicina ha millorat molt. Quan jo feia el batxillerat, tres companys de la meva classe van morir. Un d’ells va sortir de vacances un juny i no va tornar mai més. Vaig preguntar i em van dir que havia mort de la pòlio. La pòlio era una malaltia horrible que destruia les cèl·lules nervioses que fan moure els nostres muscles. La majoria de pacients quedaven paralitzats a les cames, però hi havia casos on tot el cos quedava paralitzat, fins i tot els muscles respiratoris i el malalt moria. En qualsevol cas les pèrdues de funció eren irreversibles. La majoria de malalts eren nens de menys de 5 anys però es podia enxampar a qualsevol edat. Un cas famós és el de Franklin Roosevelt que va veure la seva modesta carrera política a l’estat de Nova York interrompuda per la pòlio que el va deixar per sempre a una cadira de rodes. Va aconseguir tornar a la política i, assegut a la cadira de rodes, fou elegit President dels EUA quatre vegades, va acabar resolvent la Gran Recessió i va guanyar la II Guerra Mundial. Va investir els pocs diners que tenia en un centre de rehabilitació de malalts amb una gran piscina a l’estat de Geòrgia on finalment va morir.

El virus de la pòlio era com el Coronavirus actual un virus ARN però s’adquiria per transmissió directa humana, probablement amb el menjar degut a contaminació fecal. Entrava a la seva víctima per la paret intestinal. No hi havia epidèmies: era endèmic a tot el món. Com ara, només un 1% dels infectats desevolupaven la malaltia, però ja n’hi havia prou per terroritzar la població. Identificada a finals del segle XIX, no hi havia als anys 50 ni vaccí ni tractament i la població tenia la impressió que el problema empitjorava de dia en dia: el nombre de gent paralitzada i morta, nens i grans, augmentava. En un moment donat, la població dels EUA tenia molta por… vivien sense remei ni protecció. No es podia fer res per protegir-se.

Jonas Salk apareix

Els dos herois d’aquesta història, Salk i Sabin eren metges jueus originaris d’Europa Oriental. En Salk era novaiorquès, va fer la carrera de medicina a la New York University (perquè a diferència de les altres escoles aquesta escola no tenia quota màxima per jueus). Va trobar feina originalment per poc temps al Mount Sinai Hospital, però aviat va formar-se en virologia a altres llocs, desenvolupant interès per un vaccí contra la polio. Treballava a un laboratori universitari a Pittsburgh on es va sentir incòmode per falta de llibertat i amb donacions va aconseguir bastir el seu propi laboratori fora de la comunitat universitària. Aviat esdevindria un dels homes més famosos del món.

Ja se sabien moltes coses del virus de la pòlio. No eren un sinó tres, similars però diferents i el vaccí hauria de ser trivalent. Salk va lluitar com un lleó i va aconseguir fer un vaccí amb virus vius però desactivats en formalina que es podria administrar en múltiple injeccions. Avui en dia, hom sap que per aprovar quelcom cal assegurar-se abans que el medicament és segur (fase 1), que sembla obtenir els efectes desitjats (fase 2) i que dona la protecció esperada en la majoria dels milers de gent exposada (fase 3). Només després d’una fase 3 comparant estadísticament gent vaccinada amb el nou producte amb persones que, sense saber-ho, van rebre un líquid innocu, és possible declarar la nova substància segura i efectiva i oferir-la al públic. En aquells temps no es feia del tot així perquè el món era diferent i menys desenvolupat.

El primer problema era que el vaccí de Salk, que havia de ser trivalent, sortia de cultius de cèl·lules de ronyó de monos. Per fer un mil.lio de vaccins caldria sacrificar 1500 monos i hom no veia substituts. Segon, no hi ha havia fases 1 i 2, i Salk va acabar començant a injectar retardats i malalts mentals a veure què passava (avui en dia, hom podria acabar a la presó). Finalment calia trobar nens per fer una mena de fase 3. Això era molt difícil, però ho va resoldre una societat benèfica encara existent i igual de forta: The March of Dimes (un dime és una moneda americana de 10 cèntims)

La March of Dimes que ja havia ajudat molt a Salk, ho va resoldre tot. Van anunciar que tenien diners i mitjans per inocular amb el vaccí tots els nens d’escola dels EUA que ho volguessin. Ho van fer, guardant els resultats i observacions en el secret més absolut. Milers de nens van prendre part. Al final van convocar una gran conferència de premsa per publicar els resultats. Les ràdios i televisions van anunciar programes especials, els diaris van preparar titulars, algun parlament va aturar les sessions, esglésies es van obrir. I era un SI!! En Salk havia desenvolupat un vaccí efectiu. La gent es va abraçar pel carrer, mares van plorar, esglésies va fer repicar les campanes… Era la llibertat del terror i  el retorn de l’esperança, en l’any 1953.

El problema va aparèixer uns sis mesos després. 263 nens van desenvolupar la polio immediatament després de ser vacunats i 7 van morir. El problema era que els vaccins amb virus vius son molt perillosos. Els vaccins dolents van sortir d’una fàbrica a Berkley anomenada Cutter Labs. Els altres laboratoris van comentar unànimement que no veien que a Can Cutter haguessin fet res malament. El problema sembla haver estat la tria d’un virus viu massa virulent i en aquells anys li hauria pogut passar a tothom. El govern que havia aturat les vacunacions les va tornar a permetre fins que Albert Sabin va presentar un vaccí millor i més fàcil tres anys despres.

Albert Sabin

En Salk era un senyor una mica especial i reclusiu que sempre havia treballat separat de la comunitat científica amb donacions privades. Sabin no sembla haver-lo estimat gaire i en 1956 va presentar el seu vaccí, que es prenia per la boca sobre sucre sense injeccions. Era fet també amb virus de les tres classes però atenuats fent-los passar en cultura per ratolins, i el vaccí era millor, més segur i barat. Tal com estaven les coses,els estudis requerits pel govern americà eren llargs i difícils o sigui que Sabin va anar a Sudamèrica i sobretot a Cuba a veure què passava. Estudis confirmatoris van arribar de Unió Soviètica (Estònia i Lituània) i al final Romania. I la polio gairebé ha desaparegut del mon. Gairebé?

Fins ara la OMS (de la que el desgraciat Trump es vol separar per enrabiar els xinesos) ha aconseguit eradicar i fer desaparèixer del mon només una malaltia infecciosa, la verola que ha deixat d’existir. En 1988 van anunciar una campanya per eradicar la pòlio. Com queda dit, la polio és causada per tres variants diferents. Van aconseguir eradicar-ne dues, però una de les tres va sobreviure i reapareix encara de tant en tant a algun lloc perdut a l’Àsia o l’Àfrica, cosa que desferma una resposta ràpida de la Salut Pública.

Canviant de tema, el rècord mundial de temps necessitat per produir un nou vaccí el té el vaccí contra les galteres que va trigar quatre anys perquè sempre passen coses. Moltes altres han trigat 5 o 6 anys i contra certes infeccions no s’ha pogut fer una mai. Tindran més èxit les grans companyies ensumant tants diners amb el SARS-CV-2? I com han fet les fases 1 i 2? Amb humans o simis? Sembla que ningú vol parlar-ne. N´hi tres en fase 3 als Estats Units. Com han trobat els milers i milers de voluntaris? Sembla que els xinesos utilitzen els soldats. I els russos? Volen fer-ho al Brasil i les Filipines? Quants voluntaris tenen? Molta gent avisa que bones observacions obtingudes en fases 1 i 2, descrites com “prometedores” estan basades en massa pocs individuals i no garanteixen de cap manera bons resultats finals de la fase 3. I Fauci ha rebaixat molt les esperances. Potser 50% d’efectivitat ja ajudaria, diu ara. Abans eren 70 0 80%. Tant de bo surti bé. Ens hi juguem allò que ens hi juguem.

Joan Gil

Tags: Coronavirus, Polio, Sabin, Salk, vaccí contra polio

• 
  Janus amb dues cares, déu romà de les entrades i transicions

Janus, un dels pocs déus originalment romans, no importat de Grècia, estava present a totes les entrades i portes, que es per on entren els canvis. No va tenir mai cap temple o sacerdots, però era considerat tan important o més com Júpiter. Tenia dues cares generalment similars: era necessari que de tant en tant les coses havien de canviar, però l’imperi havia de seguir igual. Janus garantia que un canvi necessari no canviaria res d’important. Com a Catalans, quina  diferència veiem entre els Presidentes del Gobierno Rajoy i Sánchez? Son dues versions del mateix partit, que tants anomenen PPSOE: una cara es brutalment capitalista, globalitzadora, anticatalana i ignorant dels drets i problemes socials, o menystenint-los. L’altre cara es mes suau amb la classe treballadora (la qual per cert cada dia vota més per l’extrema dreta, com Trump o Vox, o AfD) però segueix essent igual d’anticatalana i globalitzadora. Ja fa temps que ni és socialista ni obrera. Rajoy i Sánchez es van posar d’acord en la política a seguir contra Catalunyai el Referèndum, i van aprovar sense oposició ni discussió coneguda el 155, no obstant que Sànchez disposava d’una PSOE provincial catalana molt obedient, amb qui ni tan sols va parlar.

Tots dos van llançar els jutges d’Espanya contra els nostres polítics mes estimats, no obstant la reprovació democràtica mundial contra els presoners polítics i els judicis-espectacle amb resultat conegut. Ho va començar un i ho ha continuat l’altre amb el mateix entusiasme. Mentre que els jutges un cop nomenats amb ple coneixement de les seves opinions son independents i fan el ridícul a Europa pel seu compte, els fiscals, malgrat que teòricament haurien de limitar-se a imposar la llei, en realitat no hi ha cap país del món on siguin independents de les autoritats polítiques. Els de totes dues administracions han estat iguals i han benvingut amb alegria el somriure de Janus. Els dos governs es negaven radicalment a negociar entre Catalunya i Espanya. El que hi ha ara ho fa nominalment segons sembla per pressió de la Cancellera Merkel, però sense cap intenció de fer concessions ni de resoldre el conflicte per acord. No els fa vergonya lluitar electoralment viant qui fa més amenaces i més repressió contra ciutadans del seu estat? Polítics civilitzats parlarien de comprensió, estima i negociació per trobar una resolució pacífica.Hostilitats entre diferents parts d’un país son molt comuns i tothom en coneix alguna, només que el govern central no en fa cas imira de tractar tothom amb justícia, reconeixent les diferències i oferint a cadascú segons les seves necessitats i situació enlloc de cafè enverinat com la poma de Blancaneus per a tots. Aneu a Alemanya i pregunteu un Bavarés que pensa dels “Prussians” (que no existeixen oficialment), o a un ciutadà de Mississippi quina opinió té dels Novaiorquesos. Aquest autor encara va veure la baralla tan seriosa entre els francoparlants del Jura i el Cantó bilingual de Berna al que pertanyien. En algun moment, hi va haver violència però al final un vot ho va resoldre tot i ja fa anys que el nou Cantó sobirà del Jura gaudeix la vida, el respecte i la pau al costat però fora de Berna. En qualsevol cas, els governs civilitzats miren de restaurar el respecte, tolerància i la pau entre tots els seus territoris… excepte a Espanya, on l’immortal A por ellos encara se sent tan viu i fort, on els insults i la incomprensió irracional segueixen apareixent a tots els diaris i al Congreso, sense que el Gobierno faci res, sinó atiar més el foc mentre doni vots.

I què cal pensar de la idea absurda de voler trencar la unitat de la nostra llengua? Que diguin als Alemanys, Austríacs, Suïssos i Belgues que parlen llengües diferents. I als Belgues també que el flamenc i l’holandès son idiomes diferents. I que ni els Romands suïssos ni els quebequesos parlen francès. Hom podria trobar centenars d’exemples. I la llengua castellana no s’anomena espanyol a tots els països sud-americans. I jo desafiaria a un madrileny a anar a certs barris populars de Mèxic i Colòmbia a mirar d’entendre’s amb els nadius locals en la seva llengua. I perquè no hi ha cap repetidor de televisió pels Països Catalans? Qui en te la culpa, en Mariano o en Pedro? La meva generació va patir 40 anys d’immersió lingüística total a l’escola en l’altre llengua. Al començament fins i tot hi havia bufetades i càstigs per parlar català a l’escola i pocs mestres en sabien. I recordo amb tristor com per molts anys per veure un escut català amb les quatre barres calia anar a la Pl. Catalunya perquè una companyia asseguradora les usava com a emblema i es veu que li deixaven fer. I als 40′ i els 50′ estava prohibit als diaris escriure Cataluña, sinó que calia dir-ne la Cuarta Región Militar. I cada any feien Juegos Florales (com els que els catalans fèiem a l’estranger) però en castellà  presidits pel Capitan General de la Cuarta Región  amb la rosa d’honor atorgada invariablement a una filla seva. No tenien cap por de fer el ridícul, ni probablement es pensaven que ens en recordaríem. Van demanar perdo durant la transició?

Que farà el nostre Janus? Que va fer durant la Transició? Jo crec que el mateix de sempre, girar el cap i canviar de cara cada dia. Un dia tindria la cara del Francisco, l’endemà la del Juan Carlos, el dia següent la del Felipe…Ara que s’acosta una recessió molt dura i probablement llarga, hi haurà canvis? Voldrà algun acabar amb la violació de drets civils que ja dura mes de 300 anys? O tornarà a girar el cap tranquil·lament el déu Janus? Han après els espanyols l’art diví de fer canvis sense canviar res?

Joan Gil

Tags: Canvis, Janus, Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Transició

El respectat Anthony Fauci ja va dir que en els seus gairebé 40 anys al seu Institut (ara ell en té gairebé 80) no havia vist mai un virus com aquest SARS-CoV-2 que ens està martiritzant ara. Ningú recorda un virus tan altament infecciós com aquest. El SARS1 original, molt més greu, només esdevenia infecciós el segon dia de la malaltia, cosa que facilitava molt la feina dels rastrejadors. Però ara amb milers de noves infeccions cada dia, què poden fer els millors rastrejadors? A més, la infecció és transmesa per gent que no saben que estan infectats i no semblen malalts. Hi ha rebrots sense causa evident. Altres virus causaven sempre la mateixa malaltia clínica, però el d’ara no sempre, sinó que acaba semblant una malaltia diferent afectant diferent òrgans i no sols el pulmó, com ara el cervell i el sistema circulatori. La grip causa cada any la mort de milers d’ancians però el virus d’ara afecta també gent entre els 19 i els 50 anys. Particularment sensible és el cas dels nens. La gent com els trampistes exigien que les escoles obrissin immediatament al.legant que els nens no s’infecten, cosa que ha resultat falsa. Algun camp d’estiu ha acabat malament amb molts casos i una escola americana que acabava d’obrir (la majoria obren a l’agost) va haver de tancar el primer dia per un cas en un nen. Això no ha impedit a Trump i els seus seguir exigint l’obertura i amenaçant a qui no vulgui, repetint la mentida que els nens son immunes. La majoria de protestes venen dels mestres i la seva unió, i n’hi que fins i tot fan broma distribuint formularis per fer testament. Una mestra duia un cartell anunciant que des de la sepultura no podia seguir ensenyant. Està clar que hi ha països on no ha passat gran cosa després d’obrir les escoles però son sempre llocs on la corba d’infeccions és plana, sobretot prop del 2% del màxim. Aquí en aquest moment la corba és molt vertical a la majoria d’estats, sobretot al Sud i Califòrnia. La majoria de districtes escolars a l’Est es neguen a obrir. Al meu Estat el Governador ha prohibit a qualsevol escola pública, religiosa o privada obrir abans d’Octubre. Algunes ja han dit que van pel 1. Febrer.

Van preguntar a Fauci perquè hi ha hagut un rebrot tan tràgic i brutal al Sud. Ell va respondre que quan el govern va donar l’ordre de confinar-se, de fet nomes el 50% o menys dels llocs on gent treballa a poca distancia van ser tancats i que l’autorització de reobrir va arribar massa d´hora. Potser algú a Catalunya ho pot aprendre. A més d’això (Fauci no ho hauria pogut dir mai) Trump seguia contradint les propostes de la Salut Pública, incitant amb Tweet a obrir-ho tot en nom de la llibertat, intentant organitzar mítins i manifestacions de masses i oposant l’ús de mascaretes. Deia que els qui diuen mascaretes eren enemics seus. Ara, en vista del desastre (uns 152,000 morts, hospitals plens a Houston, Phoenix i Nova Orleans, camions refrigerats guardant morts) ha canviat el to en aparicions públiques però segueix dient el contrari on pot.

Quan el Doctor Trump vol ensenyar com tractar la malaltia

El disbarat de recomanar la Cloroquina va sortir, com la majoria de les ximpleries que diu, d’un web ultraconservador possiblement d’Elon Musk, que jo vaig veure en directe a la tele. Va dir que ell n’estava convençut i que no s’equivocava mai. Va obligar les autoritats americanes a organitzar assaigs clínics molt cars que han demostrat en estudis “cecs” (pacients reben la substancia o un placebo sense saber quin i al final es comparen els resultats) ensenyant que aquesta substancia no serveix de res, excepte que alguns es moren d’una arrítmia cardíaca. Però Trump hi torna. Fa uns dies una dona rara a Texas que sembla ser metge (i altrament avisa dels efectes nocius dels mals esperits i dimonis sobre la salut humana) va treure a Facebook un article dient que la Cloroquina és molt bona, cosa que Trump va repetir. Algun dimoni li va fer dir. Només el remsidivir i els esteroids són útils, però només en malalts greus.

Però dies després de la Cloroquinada, es va sortir amb una altra, que jo també vaig veure en viu: que perquè no injectaven als malalts un  desinfectant de cuina (Lysol) mirant de netejar els virus. El fabricant molt espantat va publicar anuncis a tot arreu explicant que no es pot fer i que ningú havia aprovat aquest us. Un metge que fes això no sols perdria la llicència sinó que podria ser acusat d’assassinat.

L’Institut de Malalties Infeccioses del NIH dirigit per Fauci ha investit molts centenars de milions en grups estudiant productes antivirals, cosa molt difícil, i també vaccins que és gairebé igual de difícil, només que en aquest cas molts experts son “moderadament” optimistes.

Els Vaccins

Vet aquí quelcom que el món verdaderament necessita, almenys un bon vaccí. Sempre hi ha hagut més d’un grup intentant fer vacunes contra malalties, només que aquesta vegada n’hi ha uns 160 grups de diferents reputacions per tot el món. Fins ara les apostes eren pel grup d’Oxford dirigit per Sarah Gilbert, ara adoptat per Astra-Zeneca. Trump ha concedit a aquesta  firma una donació a fons perdut de més de mil milions perquè muntin una fàbrica sense saber si l’assaig clínic “cec” en progrés tindrà èxit o no, comprant en exclusiva molts milions del vaccí (i la resta del mon què?) Per si algú s’hi interessa l’acudit prometedor de la Sra Gilbert fou agafar un virus  del refredat comú trobat en certs simis i afegir-hi la proteïna existint a la punta de les punxes del virus dolent, cosa que resultaria en una mena de virus inofensiu disfressat que estimularia producció d’anticossos i cel·lular immunorespostes contra el SARS-CV-2 actual. Tothom ho ha seguit amb un cert entusiasme i ara estan reunint 30,000 voluntaris americans per un estudi en fase 3, que seria definitiu i podria acabar abans de final d’any. Darrerament, no obstant, algú ha fet notar que el nombre de virus a la gola i vies respiratòries dels humans i monos examinats no sembla disminuir. Ja veurem. Tampoc expliquen com han pogut fer legalment una fase 3 sense publicar com van anar les fases 1 i 2, les primeres injeccions d’una substància artificial per assegurar-se de si un humà la tolera (o es mor) i a quina dosi. En general es fa amb voluntaris pagats, sovint ingressats per tests diaris. No ho han explicat, però la impressió és que ho van fer amb una barreja d’humans i monos. Si espereu que ho expliquin, jo us recomanaria una bona cadira.

Altres vaccins-candidats van al dirigits contra el mRNA, el missatger contingut a la cèl·lula humana normal, que el virus troba dintre la cèl·lula infectada i  rapta per fer-ne una còpia perversa que li serveix i necessita per replicar-se, creant l’ARN propi dels fragments, com qui resol un trencaclostes Involuntàriament enredat, el cos començaria a lluitar contra SARS-CV-2. Ningú sap per quant temps i hi ha qui suggereix que potser dos mesos. El govern nord-americà va comprar primer el candidat de Pfizer i ara ja un altre més per quantitats enormes de diners per assegurar-se’n els drets exclusius.

Com acabarà tot això? Les autoritats americanes exigeixen que el vaccí sigui eficaç almenys en 80% dels casos, però alguns grups parlen només del 50%. I tots els experts diuen que sempre ha costat anys per fer un vaccí bo i que sempre passen coses. Com acabarà? Hi haurà potser 3,4, 5 o 6 vaccins diferents? Haurà comprat el Govern Americà tots els vaccins? Potser la UE pugui fer-ho també, però què faran els Africans i Llatinoamericans?

Una pregunta va aconseguir enervar el Dr Fauci, un home molt tranquil i ben educat. Els Russos i Xinesos semblen estar assajant ja nous vaccins a l’Àfrica. La Salut Pública és molt sensible al reconeixement dels drets humans. Fauci va respondre que confiava que no estiguessin administrant vaccins sense haver-se assegurat que són segurs i eficaços amb estudis clínics “cecs” en fases 1, i 2 previs. Cal saber que fa uns anys certes companyies per defugir la vigilància sanitària dels països rics havien anat a l’Àfrica a fer estudis amb materials perillosos no assajats com cal, només a veure què passa, i que la gent pobra no son conillets d’índies. A diferència dels nous medicaments que s’administren a gent malalta, els vaccins son per gent sana que no ha de ser exposada a cap perill. En el cas dels vaccins, abans es feia un “challenge” exposant els parcipants intencionament a veure si enxampaven  la malaltia o no. En el nostre cas, seria èticament intolerable perquè no hi cap tractament contra la infecció causada per aquest coronavid.

Els Llibres sobre Trump

Acaben de sortir dos de nous, cosa que ell va intentar prohibir. El primer i més perillós  fou el de John Bolton, un antic polític i funcionari molt agressiu i militarista, ex-Conseller de Seguretat Nacional de Trump que es va barallar amb ell i fou acomiadat. El llibre, escrit per un home tan intel·ligent i poderós com odiat a Washington, és una venjança que no obstant sembla dir veritats. Molta gent riu divertida quan dos individeus com aquests trenquen els plats. Presenta Trump com un home dominant, incompetent i autoritari però completament ignorant de la política que no entén res ni té paciència per escoltar quan li volen explicar. Informat de les opcions sota la seva autoritat fa una tria sense conèixer les conseqüències o preocupar-se per l’interès de la nació. Trump ha intentat fer un assaig nuclear com a espectacle  per espantar enemics i trenca acords internacionals sense raó, per caprici. Quan ell diu que vol negociar, el que fa és presentar un ultimàtum i amenaçar amb represàlies i venjança si no és obeït. Quan ha de triar un nou funcionari, li exigeix “lleialtat” (vol dir obediència) incondicional. Diu que ell és “un geni estable”. No tolera que ningú el contradigui i castiga durament per fer-ho. Vol eliminar totes les lleis i ordres executives de l’odiat Obama sense entendre què manaven. Diu de les manifestacions diàries dels afro-americans que són incitacions de l’esquerra radical, dels terroristes i anarquistes i que tots son vàndals. Quan li van explicar que no podia enviar soldats a les ciutats excepte a Washington, va formar un cos i va enviar agents federals de la immigració, la lluita anti-drogues i les armes il·legals sense permís local ni notificacions. Una esmena constitucional federal diu que el dret d’expressió lliure i d’associació dels ciutadans (vol dir manifestacions polítiques) és intocable, però ell ha fet disparar bales de goma i gasos lacrimògens i ha apalissat i detingut gent com va fer la Guàrdia Civil a Catalunya. No hi havia cap llei regulant allò que Trump va intentar a Portland, que va acabar empitjorant-lo tot. La ciutat ha aconseguit fer retirar a aquesta gent.

El segon llibre és d’una neboda barallada (que pretén haver estat robada per fa família. Dissortadament per Trump, ella treballa com a psicòloga clínica de carrera i aconsegueix presentar una imatge horrible d’un home malalt amb un narcisisme malaltís, mentider. necessitat d’adulació permanent, dominant, misogínic però llibertí, avariciós (que ella anomena ”l’home més perillós del món”

Falten exactament tres mesos per l’elecció.

Joan Gil

AFEGIT, 5 agost:

Es veu que això de produir vaccins en vista de la voluntat de Trump de pagar milers de milions per assegurar-se en exclusiva  productes encara no testats ni aprovats, té molt d’èxit. Cada dia firmen més farmacèutiques i el govern paga. He perdut el compte. Ahir en Fauci va deixar caure en públic una cosa molt sorprenent: encara que la FDA no aprova mai cap vaccí que no garanteixi com a mínim el 80 % d’èxit, potser aquesta vegada hom podria acceptar el 50-60% (!!!) només per vaccins que donin almenys 1 any d’immunitat i podrien ser útils, comparats amb no tenir res com ara. Ai, com estan el caient els estàndards de seguretat que tant ens havien protegit. Tant debò un d’aquests vaccins-candidats tan ansiats i ben pagats per anticipat sigui efectiu. Malament rai, si no.

Tags: Anthony Fauci, Coronavirus, Donald J Trump, john Bolton, Vaccins