El 22 Gener de 1973 el Tribunal Federal, en la sentència anomenada Roe vs. Wade, va dictar que el dret a avortament és un dret fonamental protegit per la Constitució i un cas on calia respectar el dret a la intimitat (privacy) de la dona, tot i reconeixent el dret dels estats d’imposar certes limitacions. Ara 49 anys més tard, el web POLITICO ha publicat un esborrany de sentència indicant que aquest tribunal actual en un text firmat pel Jutge Alito està a punt de suprimir aquest dret, que 70% de totes les dones i 53% de tots els homes avaluen molt. El seu argument és que el dret a l’avortament no està escrit a la constitució del Segle XVIII (que tampoc diu res de l’aviació o l’Internet) i que ell és un “originalista”. Aquest tribunal consisteix de 9 Justícies, inclòs el Cap, tots nomenats pel President i confirmats pel Senat. El càrrec és per tota la vida amb jubilació triada lliurement. Degut a morts i jubilacions, els Presidents Republicans George W Bush i Donald Trump van aconseguir triar cinc jutges molt conservadors amb simpatia pels Republicans. Aquest partit va triar fa anys, emprès pels membres de la dreta religiosa, fer del tema de l’avortament un dels punts centrals del seu ideari i programa i ara ho han aconseguit. Hi ha una dita famosa als EUA: “Ves amb compte amb allò que desitges, perquè podries guanyar-lo”. La reacció social ha estat tan forta, amenaçadora i generalment negativa que, poc abans de les eleccions del Novembre 2022 (en joc tota la Cambra de Representants i 33 Senadors) tenen por d’haver irritat l’electorat. Contra els Suprems, que històricament no tenen res d’infal·libles, no es pot fer res. El cas és curiós, perquè costa entendre perquè una qüestió religiosa ha esdevingut a un estat laic un problema polític tan gran. Escoltant molts predicadors, hom podria pensar que l’avortament és un dels temes principals dels Evangelis i la Bíblia, però el verdader Jesucrist no en va parlar mai. En canvi, sí que va manar no jutjar a ningú, va parlar amb Maria Magdalena i va dir allò tan famós de tirar el primer roc només quan hom no ha pecat mai. Però els antiavortistes sí que volen rocs i fins i tot ficar a la presó metges, homes i dones. A Texas van intentar una vegada donar 90 anys de presó a qualsevol metge que fes un avortament, I van intentar jutjar per assassinat una dona que havia avortat. Cal recordar que en 1973 el Suprem només va prohibir que els estats prohibissin aquest procediment mèdic. Si la prohibició ara verdaderament cau, aproximadament la meitat dels estats ho prohibiran mentre que alguns altres ho oferiran fins i tot a les dones no residents. Per la mateixa raó, el Canada i Mèxic també han expressat preocupacions.
Si algú s’hi interessa, la BBC News té una sèrie de videos començant amb la Sra Weddington, l’advocada de 26 anys que va guanyar la sentència més espectacular del Suprem, encara que ignora que va morir fa uns pocs mesos. Tot seguit, l’apunt que vaig publicar en Febrer de 2021 amb alguns petits canvis.
==============================
Aquesta història tingué lloc a la ciutat de Dallas, estat de Texas. En 1970 dues advocades joves, feministes i progressives d’aquesta ciutat, Sarah Weddington i Linda Coffee, contra tota probabilitat van anar als tribunals federals exigint l’eliminació de la llei texana que prohibia l’avortament excepte en cas de perill de mort. Tres anys després increïblement van guanyar al Tribunal Suprem. Van triar com un exemple de la injustícia i com a titular nominal del procés representada per les dues advocades una dona desventurada anomenada Norma McCorvey, que va morir prop de Dallas als 69 anys. La Norma, ja embarassada de cinc mesos, va firmar un document jurat al·legant que havia demanat una terminació i li havia estat negada degut a la llei texana, cosa que violava un dret fonamental. Com que no era cas d’exposar-la a l’opinió pública, li van canviar el nom per “Jane Roe“, un nom genèric americà per evitar publicar com es diu una dona. La queixa i el procés estaven dirigits contra el Fiscal del Comtat de Dallas, Henry Wade, que pel seu càrrec tenia l’obligació de defensar les lleis de l’estat de Texas. Molts anys després, en Wade i la Norma es van trobar per única vegada i van encaixar mans.
El cas ROE CONTRA WADE havia nascut i faria mundialment famosos els dos noms oposats. Potser per sempre.
Les accions legals van durar tres anys i la Norma no va ser informada de res ni fou invitada a cap sessió dels tribunals. Es va assabentar del resultat llegint el diari, segons ella (una de les advocades diu que la van trucar més d’una vegada) i pels deu anys següents, en vista de les reaccions violentes i amenaçadores li va semblar prudent no donar la cara. El seu embaràs va acabar en el naixement d’una nena, la seva tercera, que també va donar per adopció. Curiosament, no se sap que hagués tingut mai un avortament.
Biografia de Norma McCorvey
La Norma fou una pobre nena molt desgraciada, víctima de condicions socials dolentes i de la misèria. Fou una noia no desitjada i mal tractada, filla de pares divorciats i una mare alcohòlica. Als deu anys fou enxampada robant diners a una gasolinera i tancada a una institució per delinqüents juvenils. Fou alliberada per la intervenció d’un parent que la va endur a casa seva només per violar-la a plaer fins que ella es va escapar, per casar-se als 16 anys, ja engrescada amb alcohol i drogues. Es guanyava la vida fent feina domèstica o de cambrera a restaurants barats. Després del divorci, va quedar embarassada tres vegades per homes diferents (potser per violació). Després del primer part va dur la filleta a la seva mare i va desaparèixer, seguint amb les drogues i l’alcohol. A la tornada fou arrestada per haver abandonat un bebè. Ja alliberada, va firmar papers permetent a la mare que adoptés la criatura, que era neta seva. Va donar la segona i tercera filla per adopció. Havia estat sempre bisexual i arribada a la maduresa va triar una dona lesbiana com a companyona fins la seva mort.
Deu anys després hi va haver grans moviments feministes en defensa del “Roe vs Wade“ i va decidir revelar-se per enjoiar la glòria (encara que no havia fet res tret de firmar un paper i només havia estat utilitzada). Ho va pagar car. Els enemics violents de la dreta religiosa la van perseguir. Va rebre escopinades a la cara, insults i amenaces i algú va disparar trets de carabina a la seva finestra. No obstant això, va pujar a la plataforma a una manifestació de 300,000 dones presidida per la Gloria Steinem amb Jane Fonda i Glenn Close i va escriure un llibre una mica vulgar que probablement no s’hauria hagut de publicar, trobant feina de consellera a una clínica d’avortaments per a dones pobres a Dallas.
Una cosa extraordinària va tenir lloc. Jane Roe es va passar a l’adversari. Els exaltats que bloquejaven i molestaven les dones que volien entrar, van llogar un local al costat mateix de la clínica on Norma havia trobat feina i un Pastor va començar a parlar amb ella i la va convertir a la causa contra els avortaments. Algun periodista va escriure que de fet havia cobrat per la conversió, però la Norma va respondre que alguna vegada li havien pagat per anar a manifestacions o parlar en públic i que en va treure només pocs diners. Va ser batejada seguint el ritus dels Baptistes i va esdevenir una “nascuda per segona vegada” esdevenint una militant activa protestant contra la causa anterior i va escriure un segon llibre, aquesta vegada contra les morts de “bebès”. Després d’algun temps, va determinar que els Baptistes eren massa donats a confrontació i fins i tot violents (hi ha hagut assassinats de metges per ser assassins de bebès) i va abandonar aquesta denominació per fer-se Catòlica, una església que també s’oposa als avortaments però de forma més tranquil·la. Al final de la seva carrera va anar a diverses manifestacions contra Obama, anomenant-lo “assassí de babies“. Va viure amb l’amiga que tenia des de feia molts anys fins acabar en una llar modesta d’ancians, on va morir fa pocs anys.
Els arguments del Tribunal Suprem
Les dues advocades a l’arrel de Doe vs Wade van donar dues justificacions per la seva querella:
1) violació del dret a la intimitat (“privacy” explicat més abaix) i
2) violació de la igualtat de drets.
El primer dels dos arguments guanyaria el dia.
La “privacy” dels Americans és només en part igual a la nostra “intimitat“, que inclou només coses com ara la prohibició de fer públics secrets o coses confidencials d’una persona, o fer publicitat per destruir injustament la reputació d’algú o difondre informació mèdica, o apropiar-se del nom o fotografia d’una altra persona.
La “privacy” nord-americana en canvi inclou en primer lloc “la interferència intrusiva i no desitjada en els nostres afers personals” Hi ha coses molt personals que només l’afectat té el dret de decidir, diguin el que diguin els altres, per exemple si hom vol casar-se i amb qui, quina professió tria, si vol acceptar una religió o no, on vol viure, i moltes altres coses en la mateixa categoria. El concepte religiós del pecat cau dintre aquest grup. I aquí tornem a la dona embarassada. Una de dues coses ha de decidir: si termina l’embaràs o si el continua fins el naixement i NINGÚ fora de la dona mateixa té cap dret a decidir per ella. Per això l’avortament no es pot prohibir. Què és això que l’estat mani a una dona tenir un fill, tant si vol com si no? Si és moral o no o contrari a la religió ho ha de decidir la dona per ella sola. La religió no pot ser imposada a ningú.
El dret a la “privacy” no està formulat explícitament a la Constitució dels EUA, però hi apareix en esperit i intenció moltes vegades, com els Suprems han determinat manta vegada. La noció fou introduïda explícitament a la jurisprudència americana pel famós justícia Brandeis, jutge del Suprem, en 1890 i identificat com un Dret Natural, absolut. Igualment la privacy està inclosa a la Declaració Universal dels Drets de l’Home publicada per les Nacions Unides al poc temps de la seva fundació.
El Tribunal Suprem dels EUA (els Americans per costum en diuen així enlloc de Federal) va decidir acceptar aquest argument, per 7 a 2 vots el 22 de gener de 1973. El Justícia Blackmun va escriure l’opinió molt explícita del Tribunal. Es tractava d’embarassos “que no eren desitjats per una o més raons com conveniència, planificació familiar, economia, desinterès per fills, la vergonya de la il·legitimitat…” Això és seguit per la bomba “Qualsevol dona té dret a un avortament si ho demana i troba un metge disposat a fer-ho“. I encara més clar: “La majoria del Tribunal manté aquest punt de vista: durant el període abans que el fetus esdevingui viable, la Constitució del EUA valora la conveniència, disposició emocional o capritx de la mare putativa més que la vida o vida potencial del fetus” Wow!
Va afegir, no obstant que a mesura que el fetus creix cap a la viabilitat, que podria arribar a les 20 o 22 setmanes, l’estat adquiria un interès legítim en la seva protecció i que lleis en aquest sentit serien permissibles, cost que va obrir un fenomenal forat per atacs dels adversaris. Hi ha molts estats que han imposat regulacions abusives que fan difícil o impossible l’avortament. El Sr Vicepresident de Trump, Mike Pence quan era Governador d’Indiana havia estat un dels lluitadors més temibles, creatius i inflexibles inventant barreres per fer molt difícils o impossibles els avortaments. Va manar fer enterrar els fetus avortats com si fossin adults. Texas ha intentat recentment perseguir una dona que havia avortat per assassinat.
Els Suprems havien abrogat només la llei de Texas, però les feministes tenien un segon procés en marxa al Tribunal dels EUA a Geòrgia, exigint l’eliminació de les lleis contra terminacions de l’embaràs que tenien 24 estats. Aquest tribunal havia dubtat, però després de llegir l’argumentació del Suprem, van anular en l’acte les 24 lleis i a més van declarar que l’ordre s’estenia a tots els estats de la Unió. L’avortament havia quedat legalitzat a tota la Unió.
Els arguments dels adversaris
Es troben a les files de la comunitat protestant dels Baptistes, fortíssima al Sud i moltes altres parts de la Unió que practiquen una metodologia molt agressiva, sovint perillosa i no cedeixen mai. L’Església Catòlica hi participa plenament però sense violència. En temps del Papa Wojtyla, l’oposició militant a l’avortament era un dels criteris que ajudaven a ser bisbe o cardenal i els nous nomenats sovint apareixien en públic per primera vegada fent sermons fervorosos en contra i intentant manobres polítiques, cosa que sembla haver acabat amb el Papa Francesc, que manté la doctrina però ha acabat amb l’obsessió.
L’argument que tenen és sempre el mateix: que la nova vida comença a la concepció i que qualsevol avortament és un assassinat d’un bebè i per tant els metges que ho fan són criminals que es mereixen la mort. Hom es pregunta si no veuen cap diferència entre una llavor i un arbre.
Jo diria que la vida, fàcil de reconèixer però impossible de definir, només es va iniciar a la terra d’un cop per tots fa molts milions d’anys i ha estat transmesa d’un individu a l’altre i d’una espècie a l’altre sense interrupció, o sigui que ni s’ha acabat mai ni pot començar de nou. Totes les cèl·lules del cos, incloses les dels òrgans que treu un cirurgià són tan humanes com un ou fecundat però cal un grau d’organització considerable i un cervell que funcioni fins que es pugui parlar d’un nou individu, o encara menys d’un bebè, cosa que arriba només amb la viabilitat.
El cas de l’avortament ara ja des de fa més de 40 anys ha causat una interminable divisió dintre del poble americà en tot: vida comunitària, religió, política, eleccions, programes de ràdio i televisió i no hi ha indicis que s’estigui acabant. Els Republicans van aconseguir nomenar nous jutges suprems disposats a abolir el Roe vs Wade, confirmat pel Supem 14 vegades, probablement sense saber que era possible.
************
Notes tretes de la recent biografia de Norma McCorvey
La qüestió mes discutida de la seva biografia fou si era veritat que s’havia passat als enemics de l’avortament per diners. Ella així ho va dir. L’autor explica que no va rebre cap suma per afegir-se al moviment, però que si que era veritat que la pagaven per sortir a reunions, manifestacions i presentacions, cosa que no va arribar a ser gran cosa. Un assumpte curiós era si ella s’havia trobat o preocupat per les tres filles que va donar per adopció. La resposta es NO. L’autor les va identificar i trobar: la més gran sabia que era adoptada i desseguida es va oferir a trobar les germanes i aparèixer en públic; la segona, també lesbiana com la mare, va rebre l’escriptor amb poc entusiasme i va respondre que s’ho pensaria; la tercera i més jove s’ho va prendre molt malament, responent indignada que ja tenia altres pares que ella s’estimava molt i no en volia saber res. Després de la publicació del llibre, no obstant, sí que les tres germanes es van trobar per primera vegada i van ser aparèixer a certs programes de la tele.
I què es va fer de les famoses advocades que tan inesperadament van aconseguir totes soles guanyar el Roe vs Doe? A una, la Sra Weddington, la més gran, li va anar molt bé, trobant feina de prestigi molt ben pagada i va morir fa pocs mesos; a l’altra no. Fou acusada d’haver-se apropiat de diners d’un client sota la seva administració i fou jutjada. Se’n va sortir bé, excepte que la seva reputació havia quedat per sempre molt malmesa i no va poder trobar feina atractiva. Al final es va unir a un senyor que vivia a la Texas de l’Est, un lloc agrícola molt aïllat amb pocs residents, i tots dos van acabar rebent beneficència pública. Fa temps que no se’n sent parlar, si és que viu encara.
Joan Gil
Tags: Partit Republicà
