07 jul. 2023

Més sobre la guerra d’Ucraïna

Em sembla molt bé que el Tribunal Internacional del qual ni els EUA ni Rússia s’han dignat ser membres i que fins ara s’ha limitat a casos de Iugoslàvia i de l’Àfrica accepti ara denúncies de crims de guerra. Caldria afegir que a la Guerra d’Etiòpia contra els separatistes de Tigray ja s´han declarat moltes més víctimes que a Ucraïna. Cal sempre considerar el nombre de ciutadans exposats, però el mateix es pot dir es pot dir de les guerres entre el militars de Myanmar i els molts nacionalistes d’altres races, i del Jemen, i tirant enrere de Líbia, de Síria, de l’Irak, d’Afganistan. Perquè serà que es veu tan poca cosa de les víctimes innocents i ciutats destruïdes? Podria ser que aquesta distinció passa perquè només els Ucranians són de la raça blanca?

Tot i celebrant els processos per crims de guerra, caldria també no limitar-se al cas d’Ucraïna, sinó que caldria extendre això a TOTES LES GUERRES, cada dia més absurdes, cruels  i intolerables. Com pot tenir un govern el dret d’armar ciutadans joves i enviar-los a matar gent desconeguda? I oferir medalles i monuments en memòria seva? Se li ha acudit a algú a les Nacions Unides discutir seriosament la noció de “Guerra Total” en la què molts exèrcits creuen? I com és que els participants mai semblen parlar de negociacions? I perquè els ciutadans només veuen informació unilateral?

En la qüestió sens dubte important del moviment de l’OTAN per incorporar tots els països europeus previament sotmesos a la influència soviètica malgrat que  molta gent al món esperava que després de la dissolució voluntària del Pacte de Varsòvia presidit per la URSS, l’OTAN, ja desaparegut el perill, faria el mateix i que això obriria un temps de pau i prosperitat desconeguts al món. L’ OTAN s’hi va negar, preferint l’opció de seguir arraconant i fent petita Rússia. Un espanyol que va participar en aquesta decissió d’engrandir l’OTAN fou el Sr Javier Solana, un ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol. Ell era un físic que va arribar a ensenyar a una Universitat i estava en el grup que al voltant de Felipe Gonzàlez volia reactivar el PSOE. Aquest partit, en aquells temps encara socialista,  sota les directives de Gonzàlez i amb assessoria del partit socialista alemany, seguia oposant-se a l’OTAN i Solana va publicar un llibre identificant 50 raons per votar contra l’entrada. Però tot va seguir el camí, en Gonzàlez va fer marxa enrera i el poble espanyol va consentir per refèndum. En aquell temps el grup de líders es va quedar amb el nom PSOE però retirant tota la ideologia socialista, preferint com feien als alemanys, esdevenir un partit conservador moderat, espanyolista amb alguna inclinació progressiva. El PSC a Barcelona era el resultat d’una fusió de tres partits que de fet volien formar a Madrid un grup parlamentari propi, una aspiració evidentment absurda, que va durar fins el President Maragall. Gonzalez va començar la feina de controlar aquest partit fins que esdevingués una simple agrupació territorial sota les ordres d’un supervisor triat a Madrid.

I a què ve tot això? Javier Solana va esdevenir Ministre d’Afers Estrangers i poc després Secretari General de l’OTAN entre 1995 i 1999. Va tenir oportunitat de lluir-se molt en els episodis finals de la desintegració de Iugoslàvia, els problemes amb Bòsnia i al final amb Kosovar. I sota el seu mandat, la direcció en control de l’OTAN va manar el moviment cap a l’Est integrant tots els països ex-comunistes. Als EUA sembla que la població ho va veure amb indiferència (la Guerra Freda ja havia acabat). La Casa Blanca va decidir fer venir a explicar-ho el Secretari Solana, anant de ciutat en ciutat donant entrevistes de ràdio i TV i fins i tot conferències. Fou un fracàs estrepitós. No obstant els esforços del govern, tothom el va veure com un funcionari estranger sense rang o importància. Només una sola estació local de TV de Los Angeles el va invitar.

El Secretari actual, el norueg  Jens Stoltenberg en canvi, va fer una entrada molt espectacular a la TV Americana després de l’escena de Biden fa més d’un any després de la seva baralla final per telèfon amb Putin, quan molt enfadat va prometre-li sancions molt greus, que Putin ni sabia què eren i que a més Putin no tenia dret a aquedar-se al càrrec (ouch!) Stoltenberg tot seguit va formular un discurs profundament militarista, sense dubtes però amb moltes amenaces assegurant que tots els països de l’Otan estaven d’acord en anar a la guerra, que seria guanyada. I sembla increible però aquests dos senyors foren seguits per un tercer, un representant de la indústria de l’armament, que va descriure quines armes especials es podrien fabricar (!!!)

  • AFEGIT, 9 de Juliol 2023

Ahir, poc després d’acabar l’apunt, vaig escoltar l’anunci que els EUA acabaven de prometre a Ucraïna el lliurament de Cluster Bombs, que es veu que en català s’anomenen Bombes de Fragmentació, una arma prohibida per les Nacions Unides i per 120 països del món com a crim de guerra, però no pas  pels Americans, Russos o Ucraïnesos. Aquestes bombes són més llargues que les normals i tenen al centre un tub longitudinal cilíndric paral·lel a l’eix. A tots els costats el cilindre està envoltat per per petites bombes agregades individuals, els bomblets, que semblen com raïns enganxats només per un costat, es despeguen i cauen sobre el terreny atacat. Mentre que la majoria dels bomblets exploten tocant el sòl, estan fabricats de forma que un cert percentatge no ho fan, però explotaran molt temps després quan un home o nen, intrigat, n’agafi o toqui una, fins i tot mesos o anys després. La qualitat de la bomba depèn del percentatge de bomblets que NO exploten, cosa que queda infuenciada per si el sól és dur o tou. Tenen un color i forma agradables i per això atreuen molt als nens, que són les víctimes civils preferides. S’han utilitzat a molts llocs, sense que s’en parli. Els defensors d’aquest lliurament diuen que cal equipar els Ucraïnesos perquè ja tenen poques bales de combat i la indústria està sobrecarregada i sense les cluster bombs Ucraïna podria perdre la guerra. És una mica com dir que si estàs a punt de ser derrotat, tens dret d’utilitzar gasos de guerra o bombes atòmiques. Alguns duen que aquestes bombes només són il·lícites quan s’ataca o envaeix un país, però no quan s’usen per defensar-se, un argument que caldria presentar a un Professor de Lògica. En qualsevol cas, Rússia n’ha utilitzat i Ucraïna també, algunes rebudes d’un país amic no identificat.

Joan Gil

http://Joangil.pubsitepro.com

 

No hi ha resposta

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*