31 gen. 2025
La Catàstrofe de l’Aeroport: Com va anar
Fa uns 40 anys quan l’autor va anar a l’aeroport Nacional (ara anomenat pel President Ronald Reagan) l’aeroport era petit amb poc tràfic. Em van dir que només existia per permetre als Congressistes anar a casa ràpidament, però ara ha canviat radicalment. És molt gran i diuen que té més tràfic aeri que Nova York, Chicago o Los Angeles. I aquí ha tingut lloc la desgràcia pitjor de molts anys. La gent que parlava a la TV estaven molt perplexes i explicaven coses diferents, però als dos dies hom ja pot veure l’esquema principal de com va anar, encara que molts detalls falten. Demano perdó per la mala qualitat del dibuixet inclòs, però no tenia cap AI per fer-ho.
Vigilància de l’exèrcit
És sens dubte necessària. El lector recordarà el cas del 911 amb destrucció de les torres i una ala del Pentàgon i el Capitoli es va salvar perquè els ciutadans dintre l’avió que el volia destruir es van sublevar contra els terroristes i van estavellar l’avió. Avui en dia els actes i intents terroristes són freqüents però són gairebé sempre aturats. Els helicòpters són una part important però no se sap si obeeixen del tot les instruccions de la torre de control. Un dels seus propòsits seria aterrar a qualsevol lloc per recollir i permetre fugir a gent important. Aquests helicòpters fins ara havien estat part de quasi accidents amb avions de passatgers dels quals no se’n ha parlat gens perquè no interessava. Hi ha molts funcionaris preocupats pensant que amb el volum de tràfic actual de vols comercials els helicòpters militars haurien d’anar a entrenar-se a altres llocs, que n’hi ha molts.
A l’helicòpter sinistrat, molt possible causa de l’accident, hi havia 3 ocupants: un sargent i dos pilots, i un dels tres era dona, amb respectivament 1000 i 500 hores de vol.
La Torre de Control
Era de nit, molt fosc, amb molts llums a terra, i amb pocs vols i, segons sembla amb un sol controlador a la torre per vigilar i guiar els avions. Aquesta persona segons sembla-se s’ocupava de dues posicions amb ordinador. Les autoritats indiquen que això no era cap negligència, sinó que es feia regularment a hores de poc tràfic o a la nit. Probablement caldrà parlar-ne més quan més detalls siguin coneguts.
Un o potser l’únic controlador va veure que l’helicòpter militar estava massa prop de l’avió de l’American Eagle venint de Wichita i va preguntar als pilots militars si l’havien vist. Van respondre que sí. Normalment si un controlador veu dos avions massa prop, un programa d’ordinador els mana separar-se immediatament sobretot en alçada, però es veu que això no funciona amb aquests helicòpters. El controlador va respondre que havien de seguir vigilant l’avió comercial. Poc després va rebre un missatge. Començava amb paraules unintel·ligles que s’acabaven sense poder dir res. I en aquell moment el controlador ja va obrir tots els micròfons i va cridar “Crash, crash, crash!” Al sòl els responsables es van mobilitzar en l’acte, molt depressa, però els avions havien caigut al riu. Havia gelat gairebé per dues setmanes i hi havia capes de gel. Així i tot, molts empleats i nedadors van arribar al lloc i es van ficar a l’aigua fosca, quasi gelada, que arribava fins el melic i van baixar a veure que podien fer
L’avió American Eagle (de la companyia American) venint de Wichita (Kansas)
Venia amb 60 passagers i quatre tripulants. Entre els viatgers hi havia un grup de viatjants, 20 nois i noies que eren molt prominents i coneguts com patinadors de gel, incloent almenys un candidat olímpic i anaven acompanyats de l’entrenador i una parella de russos, casada, titulars de medalles olímpiques fa alguns anys, a més d’alguns professors d’universitat prominents.No hi ha gran cosa per dir. Fou un vol normal. En general la torre envia els avions per despegar i aterrar a una pista (+1 al dibuix) però també utilitza la +2, més incòmoda, per avions petits o altres quan n’hi ha un altre ocupant la +1, i això és evidentment el que va conduir al desastre. El pilot va rebre de la torre l’ordre d’anar a la pista 2. Com que venia del nord va tirar ja baixant parallelament al riu Potomac l’aeroport fins girar a l’esquerra per alinear-se amb la pista +2 on va començar el descens final preparant-se per aterrar. Tot això era rutina coneguda per tots els pilots. Però va topar al seu camí amb un helicòpter inesperat i tothom, els 67 ocupants, dels dos avions, van morir en l’acte.
Caldria potser afegir que segons alguns, el pilot militar que va buscar l’avió pròxim identificat pel controler probablement el va confondre amb un altre avió enlairat a certa distància que no tenia res a veure. Altrament, com era fosc, els tres ocupants duien ulleres google i potser no havien vist bé. Però sobretot allò que podria ser el detall més amenaçador és que volaven massa alts a 400 peus, que és on va passar la tragèdia: un “peu” americà són 30.48 cm. Les ordres de l’exèrcit eren per helicòpters sobre l’aeroport estar-se a 150 peus només. Si això hagués passat, les dues màquines s’haurien creuat i el cas hauria quedat recordat com un quasi incident sense conseqüències. Altres pilots diuen que hi ha raons com vent fort per pujar més. S’en parlarà, sobretot perquè han trobat les caixes negres.
Els Treballadors i Policies
Ho van fer molt bé. El riu en aquell lloc no era gaire profund i parts de l’avió havien caigut a terra lluny de l’aigua. Però cal imaginar-se que els bussejadors de la policia es van ficar a les fosques dintre aigua mig congelada amb illes de gel, amb aigua molt fosca al voltant de tres fragments enormes de l’avió molt inestables i perillosos. Van haver d’esperar grues per alçar-los i buscar molts cadàvers al darrere
El President Trump
Va fer un discurs in promptu que s’hauria pogut estalviar. Va demanar un minut de silenci i després enlloc de consolar les famílies va començar a dubtar la intel·ligència de molts empleats federals de forma molt insultant. En particular estava enrabiat contra una organització federal que intentava integrar ciutadans de totes les races fins i tot amb certes disabilitats a places federals significants, molts dels quals eren, pel President, mentalment insufficient i va acabar insultant també membres de la FAA, l’autoritat de l’aviació civil, que ell veia també com retardats i per això hi havia accidents. Va afegir molts comentaris despectius contra els Presidents Obama i sontretot Biden. Va haver de confessar que no tenia proves de cap de les coses que estava dient “sinó sentit comú”. La seva secretària de premsa, que repeteix les paraules Trump somrient i fa cara de monstre quan l’ataquen, ho va repetir l’endemà a un grup de nous periodistes, sobretot Trumpistes coneguts amb pocs o cap representants de la premsa normal. Ai, com patirem!
Joan Gil