Els EUA són diferents

Fa uns 40 anys quan l’autor va anar a l’aeroport Nacional de Washington (ara anomenat pel President Ronald Reagan) l’aeroport era petit amb poc tràfic. Em van dir que només existia per permetre als Congressistes anar a casa ràpidament, però ara ha canviat radicalment. És molt gran i diuen que té més tràfic aeri que Nova York, Chicago o Los Angeles. I aquí ha tingut lloc la desgràcia aèria pitjor de molts anys. La gent que parlava a la TV estaven molt perplexes i explicaven coses diferents però als dos dies hom ja pot veure l’esquema principal de com va anar. Demano perdó per la mala qualitat del dibuixet inclòs, però no tenia cap AI per ajudar-me.

Vigilància de l’exèrcitÉs sens dubte necessària. El lector recordarà el cas del 911 amb destrucció de les torres i una ala del Pentàgon i el Capitoli es va salvar perquè els ciutadans dintre l’avió que el volia destruir es van sublevar contra els terroristes i van estavellar l’avió. Tenen un monument al lloc on van morir. Avui en dia els  actes i intents terroristes són freqüents però són gairebé sempre aturats. Els helicòpters són una part important però no se sap si obeeixen del tot les instruccions de la torre de control. Un dels seus propòsits seria aterrar a qualsevol lloc per recollir i permetre fugir a gent important. Aquests helicòpters fins ara havien estat part de quasi accidents amb avions de passatgers dels quals no se’n ha parlat gens perquè no interessava. Hi ha molts funcionaris preocupats pensant que amb el volum de tràfic actual de vols comercials els helicòpters militars haurien d’anar a entrenar-se a altres llocs.A l’helicòpter sinistrat, molt possiblement causant de l’accident, hi havia 3 ocupants: un oficial i  dos pilots,  amb respectivament 1000 i 500 hores de vol.

La Torre de Control

Era de nit, molt fosc, amb molts llums a terra, i amb pocs vols i, segons sembla amb un sol controlador a la torre per vigilar i guiar els avions. Aquesta persona segons sembla-se s’ocupava tot sol de dues posicions amb ordinador. Les autoritats indiquen que això no era cap negligència, sinó que es feia regularment a hores de poc tràfic o a la nit. Probablement caldrà parlar-ne més quan més detalls siguin coneguts.

Un controlador va veure que l’helicòpter militar estava massa prop de l’avió de l’American Eagle venint de Wichita i va preguntar als pilots militars si l’havien vist. Van respondre que sí. Normalment si un controlador veu dos avions massa prop, un programa d’ordinador els mana separar-se immediatament sobretot en alçada, però es veu que això no funciona amb aquests helicòpters. El controlador va respondre que havien de seguir vigilant l’avió comercial.  Poc després va rebre un missatge. Començava amb paraules unintel·ligles que s’acabaven sense poder dir res. I en aquell moment el controlador ja va obrir tots els micròfons cridant “Crash, crash, crash!” Al sòl els responsables del salvament es van mobilitzar en l’acte, molt depressa, però els avions havien caigut prop de l’aeroport però dintre del riu. Havia gelat gairebé per dues setmanes amb temperatures de -12º i quedaven encara capes de gel. Així i tot, molts empleats i nedadors van arribar al lloc i es van ficar a l’aigua fosca, quasi gelada, que arribava fins el melic i van baixar a veure què podien fer.

L’avió American Eagle (de la companyia American) venint de Wichita (Kansas)

Venia amb 60 passagers i quatre tripulants. Entre els viatgers  hi havia un grup de viatjants, 20 nois i noies que eren molt prominents i coneguts com patinadors de gel, incloent almenys un candidat olímpic seriós i anaven acompanyats de l’entrenador i una parella de russos, casada, titulars de medalles olímpiques fa alguns anys, a més d’alguns professors d’universitat prominents. No hi ha gran cosa per dir. Fou un vol normal. En general la torre envia els avions tant per despegar com per aterrar a una pista (+1 al dibuix) però també utilitza la +2, més incòmoda, per avions petits o altres quan ja n’hi ha un ocupant la +1, i això és evidentment el que va conduir al desastre. El pilot va rebre de la torre l’ordre d’anar a la pista 2. Com que venia del nord va tirar ja baixant parallelament al riu Potomac abans de girar a l’esquerra per alinear-se amb la pista +2 on va començar el descens final preparant-se per aterrar. Tot això era rutina fàcil i coneguda per tots els pilots. Però va topar al seu camí amb un helicòpter inesperat al seu camí i tothom, els 67 ocupants, dels dos avions, van morir en l’acte.

Caldria potser afegir que segons alguns, el pilot militar que va buscar l’avió pròxim identificat pel controlador probablement el va confondre amb un altre avió enlairat a certa distància que no tenia res a veure. Aquesta confusió sembla haver jugat un paper fatal. Altrament, com era fosc, els tres ocupants duien ulleres gogle  i potser no havien vist bé. A més topar amb aquestes ulleres de nit amb els llums d’un avió pròxim els podria haver deixat cecs. Però sobretot allò que podria ser el detall més amenaçador és que volaven massa alts a 400 peus, que és on va passar la tragèdia: un “peu” americà són 30.48 cm. Les ordres de l’exèrcit eren per helicòpters sobre l’aeroport no pujar mai més de 200 peus. Si això hagués passat, les dues màquines s’haurien creuat i el cas hauria quedat recordat com un quasi incident sense conseqüències. Altres pilots diuen que hi ha raons com vent o ocells per haver de pujar més. S’en parlarà molt,  sobretot perquè han trobat les caixes negres.

Els Treballadors i Policies

Ho van fer molt bé. El riu en aquell lloc no és gaire profund i algunes parts petites  de l’avió partit en tres havien caigut a terra lluny de l’aigua. Però cal imaginar-se que els bussejadors de la policia es van ficar a les fosques dintre aigua mig congelada amb illes de gel, amb aigua molt fosca al voltant de tres fragments enormes de l’avió molt inestables i perillosos. Van haver d’esperar grues per alçar-los i buscar molts cadàvers al darrere.

El President Trump

Va fer un discurs in promptu l’endemà que s’hauria pogut estalviar. Va demanar un minut de silenci i després enlloc de consolar les famílies va començar a dubtar la intel·ligència de molts empleats federals de forma molt insultant. Deia que els accidents els causen gent amb limitacions intel·lectuals. En particular estava enrabiat contra una organització federal que intentava integrar ciutadans de totes les races, fins i tot amb certes disabilitats, a places federals significants, molts dels quals eren, pel President, mentalment insufficient i va acabar insultant també membres de la FAA, l’autoritat de l’aviació civil, que ell veia també com retardats i per això hi havia accidents. Va afegir molts comentaris despectius contra els Presidents Obama i sobretot Biden. Va haver de confessar que no tenia proves de cap de les coses que estava dient “sinó sentit comú”. La seva secretària de premsa, que repeteix les paraules Trump somrient i fa cara de monstre quan l’ataquen i diu coses com “com s’atreveixen els demòcrates” ho va repetir tot l’endemà a un grup dels nous periodistes, sobretot Trumpistes coneguts amb pocs o cap representants de la premsa normal. Ai, com patirem!

Joan Gil

Darrera Notícia: 1 Febrer 2025. Un representant federal de l’organització dels vols civils americans ha afegit revelacions molt significants. L’altitud el moment de la col·lisió sembla haver estat 350 peus, però no n’estan encara absolutament segurs. Segons el cap del Pentàgon (ministre de defense) l’helicòpter tenia un sistem contra col·lisions però no funciona a altituds baixes. L’avió que sortia d’una curva per poder aterrar a la segona pista, havia fet un intent de girar cap amunt i alçar-se, logicament  perquè acabava de veure al davant l’helicòpter militar. L’helicòpter no estava autoritzat a volar per damunt d’un topall de 200 peus, cosa que, si queda així, establiria qui haurà de pagar indemnitzacions. Respecte a la torre de control, hi havia dintre cinc empleats: dos controladors, un assistent no-entrenat per ajudar amb feines auxiliars diverses, un supervisor en càrrec i un altre senyor que estava intentant aprendre a fer de supervisor.

Confiem que, si això es confirma, el govern ofereixi indemnitzacions escaients però cal saber una cosa: els juristes Americans segueixen un principi sacrosant de la legislació anglesa: el rei sempre té la raó encara que no la tingui. Per tant, està prohibit litigar contra el Govern i prou. Si algú es pensa que pot intentar-ho, necessita una autorització del Congrés en forma d’una petita llei que no es publica a cap diari. Bona Sort.

04.02.1024. La direcció de l’aeroport ha revelat que tenen constància de quinze (15) quasi incidents de proximitat perillosa entre avions i helicòpters, i ningú havia fet res

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS