Els EUA són diferents

Vet aquí un virus de mides insignificants que ha causat una gran tragèdia humana i econòmica. Ni és ni la primera ni dissortadament serà la darrera visita que aquesta família de virus ens fa. Ja teníem la grip, el refredat comú i sobretot el SARS de 2002 identificat a la ciutat Guangzhou (Xina del Sud) que va aconseguir escampar-se per Àsia, sobretot per Hong Kong i Singapur arribant gràcies als avions a Canadà i els EUA, amb una mortalitat del 10% (10 vegades més que el corrent Covid-19, que per cert és 96% igual que el SARS (i per això es diu a la literatura oficialment SARS-CoV-2). Un altre membre encara més perillós de la família que causava símptomes similars als del SARS i el Covid actual, fou el virus que causava el MERS, originari de l‘Orient Mitjà amb una mortalitat horrible del 25%. El cas 0 (el primer home infectat sigui per una mossegada o una escopinada d‘un camell) sembla haver tingut lloc a Jordània i fou detectat quan un malalt va volar d‘Aràbia Saudita a Corea del Sud, escampant el virus. També va arribar als EUA on hi va haver 27 casos però per sort cap mort. El mèrit fou de la institució de la Salut Pública, sobretot l‘OMS i el Center of Disease Control (CDC) americà. Cal afegir que  els millors resultats obtinguts en l’actualitat contra el Covid19 a Àsia probablement són el resultat d‘aquelles experiències. De tota forma ni el SARS ni el MERS han desaparegut totalment del món i de tant en tant hi ha algun cas aïllat.

L‘Institut Virològic de Wuhan

Cal referir-se a una viròloga famosa de Wuhan anomenada Xheng-Li Shi, educada a la Xina i França, que amb el seu equip va clarificar l‘origen del virus al rat-penat. Es va passar molt de temps anant a coves capturant aquestes bèsties i estudiant quins virus tenien. Els coronavirus apareixen a moltes espècies (hom pensa que el camell que va transmetre el MERS a un humà havia rebut el virus d‘un rat-penat) però al rat-penat tenen una cosa especial. Probablement el lector haurà vist recreacions del virus cobert a l‘exterior per una mena de punxes (spikes en anglès) que el virus utilitza per enganxar-se a una cèl·lula i entrar-hi. Doncs aquí està el punt crític sense el qual els homes no ens n’hauríem de preocupar. Per poder entrar, els spikes han de contenir una petita proteïna anomenada CAT-2, i sense això els coronavirus no ens podrien fer res, i es queden al rat-penat. Una infecció casual humana amb un coronavirus sense CAT-2 no té cap conseqüència. Dissortadament, encara hi ha virus amb el CAT-2 dintre els rats-penats que no han fet el salt penetrant dintre els éssers humans i no sabem si ens farien mal o no. Un problema greu amb el Covid19 és que és extraordinàriament contagiós, cosa que per sort no era el cas ni amb el SARS ni MERS, o potser alguns no estaríem vius.

El Sr Trump, pitjor encara que Sánchez, ens va fer perdre dos mesos crítics dient que l‘epidèmia era una mentida (hoax) dels Demòcrates, que era com un refredat, que els  primers 10 casos diagnosticats als EUA desapareixerien i ningú se‘n recordaria Ara ha passat a insultar els xinesos i l‘OMS. Els primers comunicats sortint de Wuhan i sens dubte preparats per autoritats locals que pensaven que la capital d‘una dictadura no volia sentir parlar de problemes sense resoldre, va informar l’OMS de tres errors: 1) que el virus havia sortit d’un cert negoci que venia animals vius, que no podia ser veritat perquè  al punt 0 només hi ha un malalt, mentre que aquest negoci havia estat un punt àlgic d’infecció amb 27 malalts; 2) que la malaltia no era perillosa i 3) que no es transmetia directament de persona a persona. Probablement aviat va arribar gent de Beijing que ho van explicar millor organitzant el confinament i a primers de gener ja havien avisat del perill als EUA (com van fer els serveis americans de seguretat, tots menystinguts per Trump). I així és com hem arribat fins ara als 78,000 morts. I seguim comptant.

Cal afegir que el cas ha estimulat molt la col.col·laboració científica i ha produït idees originals amb probable potencial. Fins ara no havia passat, perquè la indústria no hi veia prou profits. Fa molts anys quan el virus del SIDA acabava de ser descobert i tothom treballava buscant una vacuna, vaig preguntar a un viròleg amic que quan la trobarien. Em va respondre “Mai. És impossible” I tenia raó, no hi ha cap vacuna contra el SIDA. Però aquesta vegada, els científics semblen ser molt optimistes.

La guerra contra una epidèmia i els rastrejadors

El servei de Salut Pública nord-americà ha intentat publicar un manual de 70 pàgines descrivint les condicions i procediments per fer el des-confinament. En Trump i la seva Dreta només es preocupen per la reactivació de l’economia i menystenen el perill de mort: sempre hi ha gent que es moren, les overdosis de drogues, els accidents del tràfic, els suïcidis… Tot això ho va dir Trump. La majoria dels Americans s’oposen al desconfinament però alguns trumpistes i llibertaris de dreta han fet manifestacions fins i tot amb armes exigint la “Llibertat”. Trump els engresca amb tuits diaris.

Trump ha prohibit la publicació del text del CDC exigint esborrar i canviar coses. El principi dels professionals era que cal esperar 14 dies (dues setmanes) de baixada de nous casos. Després que cal tenir prou testos aprovats per una autoritat competent (n’hi ha hagut molts de dolents amb massa falsos negatius, no sols a Espanya) per administrar a tothom que vulgui treballar i a sectors de la població que també ho vulguin. Finalment, cal tenir rastrejadors (trackers o tracerses diuen així) encara que jo els he sentit sempre anomenar entrevistadors. L’estat de Massachusetts ja n’ha contractat 1,200 i Nova York n’està buscant, com altres estats però diuen que ja han sol.licitat una plaça 15,000 persones. Per altra costat, l’escola de Salut Pública de Johns Hopkins U finançada per Bloomberg està iniciant un programa d’aprenentatge per Internet. Cal saber que son aquests els qui van aturar no sols el SARS i l MERS sinó moltes altres epidèmies tant a l’Àfrica com a tot el món. Es veu que Sánchez no en sabia res.

El que van fer amb els Coronavirus anteriors és el següent: Quan un nou infectat és identificat amb el test positiu es presenta un Tracker  també anoment Contact Finder o Entrevidtador que vol saber amb qui ha estat en contacte el nou malalt, família o no. Aleshores el tracker busca un per un tots els contactes i els fa posar en quarantena per dues setmanes. Si Sánchez es pensa que els contactats es donen de baixa a la feina voluntàriament està de broma. En general el sospitós es pot quedar a casa, però hom li posarà una càmera i li faran trucades telefòniques a qualsevol hora exigint que es posi davant de la càmera. Si això falla,poden multar i sobretot poden posar al turmell un anell que transmet la seva posició. I si això també falla, poden agafar el contacte i tancar-lo, no a una presó, però sí a un lloc amb la porta tancada amb clau i guàrdies.

Hom ha parlat sovint del test d’anticossos però resulta que hi ha qui té molts dubtes i sembla que hom pot repetir fins i tot amb anticossos i que a vegades els anticossos no confereixen immunitat i que la immunitat potser no dura gaire. Caldrà esperar que segueixin sortint proves noves i tenir més experiència. Això del passaport haurà d’esperar.

Aquest sistema no ha fallat mai. El problema és que és molt car. A més dels sous, cal alimentar i donar assistència mèdica als confinats i en general ajudar-los amb qualsevol cosa que es presenti. He llegit que a Catalunya un departament de malalties infeccioses vol organitzar-lo. Aquí son els Departaments i Serveis de Salut Pública els que ho fan, perquè resoldre epidèmies no és una cosa que metges normalment aprenguin a la facultat o sàpiguen com fer. A més els entrevistadors professionals fan moltes coses diferents. Qui deu haver aconsellat el Sr Sanchez per treure-li del cap la preocupació dominant per la unitat d’Espanya? Qui pagarà els rebuts?

Joan Gil

AFEGIT 12 maig 2020

Vaig sentir en directe l’altre dia a Trump dir que sí que hi molts morts (avui prop dels 80,700) com també d’accidents de tràfic i de drogues i que podrien omplir el Yankee Stadium (!!!). Em fa vergonya que aquest home sigui Cap d’Estat. Se m’ha acudit comparar aquest resultat amb els gairebé 27,000 de l’estat governat pels “Ordeno y Mando” de Madrid. Els EUA tenen si fa o no fa 7.5 vegades la població del nostre estat. La comparació diu que això equivaldria a uns 202,000 morts als EUA. Potser hi arribarem, qui sap, però per ara això demostra que la lluita independent dels estats de la Unió Nord-Americana ha donat incomparablement millors resultats i hem viscut menys oprimits que a l’administració espanyolista. No obstant que Trump no podia manar ni confinaments ni desconfinaments tenia l’obligació de proveir certes coses i difondre les recomanacions de la Salut Pública Federal (que ha prohibit publicar)I ho ha fet molt malament.

Pel que fa als rastrejos, el Governador Cuomo de NYha anunciat que està contractant-ne 1,700 i que oferirà habitacions d´hotel a qui no pugui quedar-se a casa. Serà l´única forma d‘acabar amb una epidèmia. En sabien res a Madrid?

Tags: covid19, Epidèmies, MERS, SARS, trackers

Epidemiologia és la branca de la Ciència i la Medicina que estudia els determinants externs que influeixen o amenacen la salut humana. En altres paraules, intenta aclarir quines coses de les moltes que ens envolten causen malalties. Inclou però de cap manera està limitada a les malalties infeccioses. Cal recordar el menjar que comprem, les malalties laborals, com ara els efectes de la respiracio d’amiant, els gasos ambientals, el plom a la pintura de la paret o en l’aigua de beguda, la radiació i moltes altres coses. Els primers que sospiten que hi ha un problema tenen sempre una visió i coneixement científics limitats, i podrien fer associacions gratuïtes; és molt fàcil dir que quelcom fa mal o causa malalties, però cal investigar si és veritat o no. Abans que el govern prohibeixi res, cosa que podria ser injusta i el resultat de propaganda interessada, cal assegurar-se que la relació entre la causa i la malaltia existeix i els únics que poden estudiar i comprovar o negar les sospites son els epidemiòlegs. A més de determinar les causes verdaderes d’una epidèmia que afecta un cert grup, els epidemiòlegs també determinaran l’extensió de l’epidèmia, forma de transmissió quan es tracta d’infeccions i les millors formes de protegir-se i combatre-la.

Epidemiologia està enclosa dintre les especialitats de la disciplina Salut Pública, que als EUA s’estudia a moltes escoles i Universitats a tots els nivells: Diploma de College, Masters i Doctorat. Per raons desconegudes, alguns a Catalunya es pensen que un epidemiòleg es un metge especialitzat en malalties infeccioses. A més de la World Health Organization, als EUA la central universalment reconeguda i autoritat màxima és el Center for Disease Control situat a Atlanta, encara que en molts casos en problemes infecciosos és el Dr. Anthony Fauci, Director de la Branca d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses de l’Institut Nacional de la Salut (NIH) i co-descobridor del virus del SIDA, qui dona la cara sortint a la TV. Ho fa molt bé. Sempre hi ha hagut metges entre els epidemiòlegs, però els cal estudiar addicionalment i treure un altre diploma. En el cas de l’epidèmia actual d’un nou coronavirus, provinent d’algun animal que havia entrat a l’àmbit humà probablement a llocs on animals vius son venuts als consumidors (sobretot la Xina), el paper dels metges diguem-ne normals i els seus laboratoris sens dubte va consistir en  reconèixer una infecció nova, prèviament desconeguda i determinar que hi havia un nombre insòlit de casos però no haurien sabut mai què fer per determinar l’extensió i gravetat del situació ni per aturar o almenys arraconar l’epidèmia, ni com aconsellar res a les autoritats.

L’autor va treballar molts anys a la Facultat de Medicina de Mount Sinai a Nova York, on va estar en contacte i va tenir el privilegi de col·laborar amb especialistes en salut pública i va poder observar alguns dels seus mètodes. Cal recordar que entre moltes altres coses, Mt Sinai fou el centre que va denunciar i clarificar els efectes tan nocius de l’amiant (asbestos) sota la direcció del Dr Irving Selikoff, que va acabar amb la prohibició i retirada d’aquest mineral de tots els habitatges humans, vaixells i llocs de treball, així com amb moltes compensacions econòmiques per les morts prematures causades. El resultat final, obtingut amb la cooperació dels sindicats, fou obtingut fent la comparació del nombre més alt de càncers i fibrosis pulmonars en treballadors de l’amiant causant la mort amb el nombre d’aquestes morts en la població general de l’estat, mai exposada a l’amiant. La conclusió fou final i convincent, i així ho van entendre tant el govern com molts jutges. La indústria naturalment havia seguit negat qualsevol associació mentre els treballadors patien i morien.

En general, els epidemiòlegs son experts en Estadística i en càlcul de probabilitats, que sovint és el punt final d´una investigació. Una altra eina necessària que utilitzen molt, son els entrevistadors entrenats. Es molt difícil trobar i anar a parlar amb les famílies i contactes de víctimes d’una epidèmia o malaltia, que és l’única forma d’identificar i aïllar la gent exposada al contagi i esbrinar la forma de transmissió. La majoria de gent no s’obren fàcilment a persones desconegudes que truquen a la porta preguntant coses personals o fins i tot intimes i no enten les conseqüències de les seves declaracions. Pot un lector imaginar-se com s’ho van fer els entrevistadors que estudiaven les causes del SIDA, que van ser completament desconegudes per anys. Temien els entrevistats els resultats del que deien? Era molt probable perquè en aquells tempos era dolent i perillós confessar homosexualitat i l’ús de drogues intravenoses és sempre il·legal i aquestes conjuntament amb les transfusions de sang contaminada son les formes de transmissió. Abans que això se sebés la població havia viscut aterrida causant incidents greus.

En l’actualitat el Govern Xines dona xifres esfereïdores sobre el nombre de gent exposada i ha dictat mesures autoritàries, dictatorials i excessives que inviten a desafiar-les. En quins estudies científics es basen? Tenen prou gent entrenada o han enviat soldats a preguntar? Fa uns anys amb intervals d’uns 8 anys es van declarar dues epidèmies de coronavirus diferents, la primera anomenada SARS a la Xina, que ho va tractar de forma incompetent. Probablement era relatada al costum de vendre animals vius per la consumició a la gent, o potser als ocells o porcs) , El virus SARS era molt més perillós que l’actual  i va causar moltes morts. Anys després el MERS, un altre coronavirus nou menys agressiu aparegut a l’Orient Mitjà va causar morts però també fou controlat. Aquesta vegada sens dubte el Govern xinès, potser tement un nou SARS, va voler provar al món com havien après, però van començar amb el secretisme usual, amagant sense avisar ni dir res el començament de la crisi fins que era massa tard per aturar-la o confinar-la i la seva actuació està exposada a crítiques serioses.

Posant les coses en perspectiva

La Salut Publica disposa en els nostres dies de mitjans de protecció poderosos i efectius. Cal mirar com han mig aturat o almenys controlat les epidèmies d’Ebola (i d’altres malalties virals africanes horribles) que no han pogut estendre´s pel món. I la variola i la poliomielitis que va manar tants nens quan aquest autor era jove, estan erradicades i al menys en països desenvolupats, la humanitat gaudeix una certa seguretat. Com és de greu l’epidèmia del nou coronavirus, està justificat el seguiment alarmista que els mitjans de comunicació en fan i com acabarà? Naturalment no tenim per ara cap resposta, però els epidemiòlegs americans han fet una comparació que els desespera, de la que pocs parlen. La grip. Molts veuen aquesta infecció com una malaltia de poca importància, que és una equivocació. Moltes infeccions virals es limiten als bronquis i les vies respiratòries, i no passen d’aquí, però en algun cas penetren a l’interior del pulmó causant una pneumònia. Una persona jove i sana en general ho pot superar però no pas tots els ancians, la gent malalta, immunodeprimida, diabètica descompensada, ni nadons o nens petits. El resultat? Molts no ho volen sentir. L’any 2019, unes 180,000 persones van haver de ser hospitalitzades per la grip i 10.000 van morir. Aquest any l’epidèmia actual, particularment perillosa (que és sempre pitjor a l´hivern) ja ha causat unes 97,000 hospitalitzacions i 4,800 morts. I ni tan sols la vacunació ha aconseguit aturar aquest problema, perquè hi ha moltes classes de virus gripals i han de ser triats per fer vacunes sense estar segur que son els que vindran.

Potser seria l’hora de recordar el cas horrorós de l’anomenada Grip Espanyola (H1N1) de l’any 1918 durant la Gran Guerra, la pandèmia pitjor de la història moderna. Hom calcula que va afectar uns 500 milions de persones (la tercera part de la humanitat). El nombre de morts no ha estat mai clar, però el mínim seria uns 20 milions però probablement va arribar als 50 milions. Aquesta flu no es limitava a matar ancians, malalts i nens, sinó que atacava igualment gent jove i altrament sana. Gairebé ningú sap perquè se’n diu espanyola, quan aquest estat no hi va tenir res a veure. L’epidèmia fou descoberta i identificada als EUA a un camp militar d’entrenament. Era la Guerra Mundial i la censura militar de tots els països bel·ligerants en rara unanimitat van prohibir parlar-ne. L’estat espanyol no obstant era neutral i els diaris foren els únics que en parlaven. Imagineu-vos: Espanya defensant la llibertat de premsa! Aquestes consideracions del passat i present de la grip ens fan veure la nova epidèmia de coronavirus en un altre llum, perquè encara no sabem com és de perillosa ni ha esdevingut encara una pandèmia mundial. En la majoria de malalts la malaltia sembla lleugera i com passa sovint, les víctimes mortals semblen ser els nens petits, malalts i vells.

Alguns epidemiòlegs pensen que aquest nou coronavirus podria esdevenir una endèmia, o sigui una malaltia que es queda per sempre entre nosaltres, potser activada de forma estacional com la grip. Sens dubte hi haurà treballs per desenvolupar una vacuna i mirar de trobar un tractament, dues coses que no son gens fàcils, però no esdevindrà en cap cas el nostre pitjor problema. Cal considerar els grans èxits de la Salut Publica i la seguretat i els beneficis que ens ha portat. La vida humana s’ha allargat molt, moltes malalties abans greus i fins i tot alguns càncers poden ser tractats amb èxit, altres han estat erradicades, la majoria de ciutadans viuen en bona salut per molts anys. Però el món no ha estat mai perfecte ni ha estat lliure de perills ni ho serà durant la nostra vida.

AFEGIT: Ens hem assabentat amb consternació de la mort del Dr. Li, un oftalmòleg que havia identificat el set primers casos del coronavirus, tots clients de la botiga que venia animals vius, i havia temut que es tractés d’un nou SARS. El govern el va fer callar amb amenaces i el van obligar a firmar un paper desmentint-se per haver escampat rumors perillosos. En aquells temps un bon equip d’epidemiolègs hauria pogut acabar amb l’epidèmia. Ara resulta que el govern de Beijing ha manat entrar a cada habitatge de l’aglomeració de Wuhan amb 11 milions i mesurar per força la temperatura de tots els residents internant tothom que tingui febre. No hi ha precedents per un disbarat tan absurd i totalitari.

Joan Gil

Tags: Coronavirus, Epidemiologia, Grip, SARS, Xina