Els EUA són diferents

Quan les primeres notícies sobre el Covid-19 van arribar de la Xina, alguns epidemiòlegs van opinar equivocadament que no semblava pitjor que la grip endèmica que patim. El President Trump i els seus Republicans obedients s’hi van afegir, menystenint greument el significat i perill de la grip, absurdament considerada com si fos un simple refredat. De Coronavirus ja en teníem uns quants; el criteri diferencial seria la mortalitat. Hem sentit opinions molt diferents sobre la mortalitat del Covid actual perquè degut a la manca de bons tests no sabem quin percentatge de la població pateix la infecció a casa sense anar al metge. Algú va escriure que podria arribar al 6% (Déu ens en Guard! Hauria estat com el SARS). No ho sabem de segur, però el casos coneguts d’una població infectada aïllada a Cruisers turístics, estudiada i separada del món semblen apuntar al 1%, com sembla acceptar la Salut Pública americana. No és petit: la grip que torna cada hivern té una mortalitat només del 0.1-0.2 %, (així i tot aquest darrer hivern va causar als EUA uns 20,000 morts) o sigui que el Covid es 10x més perillós. És sempre així? No, perquè la grip prové d’animals diferents, sovint ocells o porcs, i muta constantment. Els diferents virus gripals son designats per les inicials H i N de dues substàncies trobades sempre a la seva superfície. La història que vull sumariar comenca l’11 de Marc de 1918 durant la Primera Guerra Mundial i no ha acabat mai.

La Grip Espanyola (Març 1918-December 1920)

En aquells temps no hi havia coneixement científic per estudiar o classificar el virus, cosa que no ha estat possible fins fa poc, amb l’estudi de cadàvers desenterrats de gent morta, fàcils de trobar a les zones àrtiques. El virus era d’origen aviari, un H1N1. Hi ha hagut sempre discussions sobre el lloc on es va originar, potser a la Xina, en aquells temps un país pobre i subdesenvolupat. En qualsevol cas el primer diagnòstic fou fet a un camp d’entrenament dels soldats nord-americans que anirien a lluitar a Europa anomenat Camp Fuston, situat a Fort Riley, estat de Kansas (on segueix havent-hi una gran base militar). Proves? Com que la guerra estava al nord, l’exèrcit expedicionari americà desembarcà a ports mediterranis francesos i resulta que és en aquesta regió on l’epidèmia europea va començar. Addicionalment, cal notar que la Marina de Guerra dels EUA que havia fet el transport en va patir molt.

Aquella primavera, la malaltia era una grip forta, com les que tenim ara, però no semblava alarmant. La gran tragèdia es va iniciar amb un repunt detectat durant Octubre-Novembre del mateix any. Un H1N1 mutat originaria l’epidèmia més mortífera coneguda en la història moderna, o potser de tots els temps. Hom va introduir algunes mesures de protecció, com la quarantena, obriment de botigues de forma escalonada per reduir l’ús dels transports públics, ús de mascaretes, aïllaments i sobretot deixar d’escopir. Escopinades a terra encara es feien a llocs públics els anys 40 0 50, i hom podia veure escopidores a molts llocs. Si contenien nomes saliva eren un perill moderat, però si hi havia també productes bronquials provocats per la tos… Més val no pensar-hi. Sort que ja no ho fem. Un comtat (county) a les Muntanyes Rocalloses de Colorado es va fer famós per no tenir ni un sol cas: com que tenien dintre agricultors i ramaders per poder menjar, van tancar totes les fronteres, prohibint entrar o sortir. Fins i tot enviaven policies a l’estació de tren per evitar que cap passatger baixés.

Era una grip molt més agressiva que les que patim ara i no es limitava a causar la mort de nens petits i ancians, com ara, sinó que matava preferentment homes i dones joves. Una ximpleria mèdica va causar sens dubte inesperats problemes i morts: hom deia que es podia curar amb una dosi de 30 grams d’aspirina! Avui en dia sabem que més de 4 grams d‘aspirina son perillosos. El President Trump que no sap res de medicina ha intentat recomanar prendre quinina contra el Covid-19 sense cap mena de proves. Aquest medicament pot produir alteracions cardíaques i renals. Els trumpistes hi segueixen insistint. De fet l’antiviral dels Laboratoris GILEAD de Califòrnia és el més prometedor i estan fent proves clíniques. Hi ha malalts greus que ho rebutgen demanant la medicina del President Trump.

Resultat final de la gravetat? De segur no se sabrà mai. Les xifres citades més freqüentment son uns 500 milions d’afectaments i potser 50 milions de morts. Curiosament és difícil trobar bona literatura i descripcions sobre aquest episodi. Hi havia la censura. Probablement la meitat de soldats difunts de la Guerra van morir de la grip, mentre que les famílies voldrien fer-ne herois caiguts lluitant per la llibertat. Hom pot trobar llibres i pel·lícules sobre la Gran Guerra que no en parlen, com si no hagués existit. I la catàstrofe la va causar un REPUNT d’una infecció mes benigna, que semblava haver acabat.

Altres Grips

La grip havia aparegut per primera vegada però venia a quedar-se entre nosaltres. És endèmica en l’actualitat, però algunes epidèmies anuals foren mes notables que altres. Veiem:

1957-1958, causada per un virus també aviari identificat com H2N2. Va causar a tot el mon 2 milions de morts.
1968, també aviaria, H3N2, al voltant d’un milió de morts
2009-2010, la grip porcina H6N1 que va causar una gran alarma, afortunadament exagerada.

Consideracions Finals

Els polítics de l’actual i el darrer segle semblaven sempre preocupats pel perill de guerres absurdes i d’atacs nuclears i per l’economia, darrerament per la pol·lució i l’escalfament global i no semblen haver volgut sentir mai parlar del perill clar, directe i imminent ja experimentat moltes vegades per la humanitat de les infeccions virals, perquè la grip no és pas l’únic virus que ja ens ha ensenyat les dents. Tant la Salut Pública americana, com en Fauci i en Bill Gates s’han passat anys repetint-ho i demanant inversions i col·laboracions i més recerca i ningú els ha volgut sentir mai. Potser ho faran ara.

La defensa més clara i necessària contra un retorn del Coronavirus seria una vacuna i tant de bo en tinguem una d’aquí un any o any i mig, però ni és segur ni té res de fàcil. El problema és que tots els Coronavirus (grip, refredat comú muten contínuament i esquiven la vacuna administrada. El precedent de la grip és preocupant. Primer, la immunitat és molt breu, un any màxim. Després és molt difícil saber quina classe de virus gripal arribarà l’any venidor. Els laboratoris que fan la vacuna haurien de saber-ho, però no poden. Han de triar el Febrer per tenir la vacuna disponible a la tardor i el que fan es investigar quines variants hi ha a l’hemisferi sud. El resultat no és gens gloriós: només una part dels vacunats queden protegits contra el virus que apareix als nostres carrers. Un cert any, només un cinquè de la població va quedar protegit per la vacuna anual. Passarà igual amb el Covid? Hi treballa molta gent amb idees i propostes noves, totes molt cares. Ens caldria un projecte internacional. Ens hi juguem molt.

Joan Gil

Tags: Coronavirus, Grip espanyola, Pandemies gripals, Primera Guerra Mundial, Vacunes

Que es un judici xou? Segons l’amic Google “és un judici públic organitzat amb la intenció d’influir o satisfer l’opinió publica enlloc de fer justícia”

Wikipedia ens diu que “és un judici públic en el qual les autoritats judicials ja han determinat la culpabilitat dels acusats”

Totes dues son bones definicions que es complementen, segons els casos. De judicis xous n’hi ha hagut sempre des de fa molts segles, i n’hi ha ara -penseu en la Turquia d’Erdogan  i l’Egipte de Sissi- i a molts països del món que a vegades coneixem i a vegades no. Els tres judicis xou públics de Stalin i el judici secret addicional que va fer contra els militars durant la seva famosa Gran Purga foren tan extrems, horribles, injustificats i cruels que mereixen ser recordats com a exemples del gènere. Ho va reconèixer tothom o hi ha va haver gent neutral i democràtica que va protestar? Moltes víctimes van ser tractats amb reprovació personal difícil de creure, obligats a confessar la seva culpabilitat i foren executats en l’acte. Un exemple interessant fou l’Ambaixador Pro-Stalinista dels Estats Units a Moscou, que es va declarar convençut per les proves presentades i les confessions dels acusats i va afirmar que un partit mai destruiria sense una bona raó la cúpula del seu partit. Els Catalans, un segle després, vam rebre respostes similars de la Unió Europea. De debò? El New York Times li va respondre: Què li hauria semblat si al final de la Revolució Americana el President Washington hagués fet executar Jefferson, Adams i Franklin? És exactament això mateix el que havia fet Stalin. Va fer executar pràcticament tos els homes i companys d’ell i Lenin que havien fet la Revolució d’Octubre. Ell seria l’únic verdader heroi de la Revolució.

Les Raons de la Gran Purga

Stalin no era un home normal, sinó probablement un psicòpata criminal indiferent al patiments i drets humanes. Era com matar formigues. Però no era ni ximple ni incompetent. Va assolir el seu propòsit d’eliminar tots els seniors, els seus iguals i antics companys prestigiosos que tenien suport popular i el podrien haver amenaçat. Entre altres, tots els membres del Politburó original de Lenin excepte Stalin i Trotski -que havia fugit a l’estranger- foren jutjats i executats. Les víctimes havien començat la carrera sovint en temps del tsarisme feudal com a membres del Partit Socialista Demòcrata, una organització que integrava molts grups diferents, entre ells els bolxevics de Lenin. I aquí cal explicar una cosa que només s’està discutint des de fa poc: que de fet el comunisme fou una religió mil·lennial, on els membres treballaven amb sacrificis per preparar un esdeveniment meravellós que estava a punt de tenir lloc als països industrialitzats com Alemanya, el Regne Unit i França i s’estendria per tot el món. Interpretaven la conclusió marxista de Das Kapital sobre la inevitabilitat d’una insurrecció obrera mundial anticapitalista com si fos una segona vinguda del Messies obrint una època gloriosa per a tota la humanitat, un nou paradís, i els bolxevics eren els creients que lluitarien per ajudar a crear-la. Molts intel·lectuals marxistes van protestar dient que era una interpretació ridícula no continguda a Das Kapital. Però Lenin,Trotski i tots els companys hi creien. Calia patir una mica, i ajudar i la glòria de la Humanitat culminaria. Com a prova contundent, Lenin, ja al poder, que s’havia oposat fermament a la Primera Guerra Mundial, va firmar absurdament a Brest-Litvosk en 1918 una pau  separada que regalava a l’Imperi Alemany tot allò que ells volien: Polònia, Ucraïna, els Països Bàltics i Belarús. Perquè? Lenin respongué que no tenia cap importància perquè la Gran Revolució Proletària estava a punt de tenir lloc a Alemanya i les fronteres s’acabarien! Quan va veure que la tal Revolució no tenia lloc, comprenent que no podia existir a Rússia tota sola, va re-introduir en part una economia capitalista (la NEP) esperant els esdeveniments mundials alliberadors que no tindrien lloc mai.

Els quadres bolxevics no tenien cap resposta teòrica o doctrinal pel que va passar a la fi de la Guerra Mundial. A la Xina abans de Mao es va establir un Dictador feixista, a Baviera fou establerta una República Obrera anomenada la Räterepublik (Republica de Consells com la Unió Soviètica), la bandera roja fou alçada sobre la ciutat de Colònia i a tots els vaixells alemanys al Bàltic que s’havien negat a combatre el bloqueig anglès, però tot això es va acabar i esfumar i Lenin morí als 57, essent substituït immediatament per Stalin, un home molt diferent.

Els dos esdeveniments que verdaderament van obrir la crisi foren el fracàs de les revolucions ansiades a l’estranger i la declaració de Stalin que era possible bastir el socialisme a un sol país sense esperar la Gran Revolució promesa que arribaria, però després, algun dia. Aixó era una línia roja per Trotsky, que va haver de fugir per salvar la vida. Socialisme limitat a la URSS? Amb banderes i himnes i exèrcits contra altres proletaris? Mai! Visca la Revolució Mundial!

Un altre esdeveniment determinant de la Purga fou l’assassinat de Kirov, cap del partit a Leningrad, antic amic de Stalin i home de gran prestigi i suport popular, que preocupava a Stalin. Kirov va morir assassinat, sens dubte per ordres de Stalin, pero el Dictador en va culpar una conspiració d’antics dirigents del partit dirigits per Trotski, que planejaven l’assassinat de Stalin i tots els governants amb ajut de països estrangers (tot inventat). El Primer Show Trial i la Gran Purga havien començat.

Els Tres Show Trials

El primer judici xou tingué lloc en 1936. Sembla que les víctimes ja havien estat jutjades en secret però Stalin volia repetir en públic per justificar el Gran Terror que volia desfermar per eliminar tota la generació que havia lluitat i fet la revolució, que eren els seus iguals i per tant perillosos i substituir tothom amb nous amics lleials, més joves i menys famosos, cosa que va aconseguir plenament. Ell faria executar immediatament la gent important i obriria Gulags (camps de concentració i treball forçat) per a les famílies i gent que havia tingut contacte amb ells o expressat simpatia, que van acabar essent molts milers. Tothom quedaria avisat.

El primer judici fou anomenat els dels 16. Els acusats haurien assassinat Kirov, conspirat amb Trotski, boicotejat el pla dels 5 anys, planejat l’assassinat de Stalin per enderrocar el govern i espiat per potencies estrangeres.  Tots els acusats van confessar per escrit i en persona en veu alta que havien fet això mateix. Havien estat torturats i les seves famílies serien executades o deportades si es negaven a confessar. Les execucions dels condemnats van tenir lloc immediatament estil rus: una cambra a la presó amb un drenatge per a la sang i un tret de pistola al cap. (A la sèrie HBO recent sobre Txernòbil, al final sortia una sala d’execucions així)

El segon judici en 1937 fou el dels 17 i va consistir pràcticament en acusacions que estaven connectats amb Trotski per enderrocar el règim, i de fet havien constituït un Centre Trotskista il·legal i naturalment havien conspirat per assassinar Kirov. Un acusat havia confessat per escrit però quan li va tocar parlar, ho va negar tot. Segons sembla Stalin en persona llegia i corregia les confessions. La sessió fou suspesa. L’endemà l’acusat va tornar amb lesions considerables, sobretot una luxació del braç i va confirmar la confessió escrita.

El tercer i final judici en 1938 tingué dos protagonistes principals, un d’ells el gran teoricista, heroi revolucionari i indomtable Bukharin, l’altre un antic cap de la policia secreta NKVD que havia ajudat molt a organitzar els primer judici. La NKVD, successora de la infame Cheka, era de fet el Ministeri Federal de l’Interior. A més, tots foren acusats de ser de dretes i voler restablir el capitalisme. Va acabar com sempre.

També cal incloure aquí un judici secret molt similar que tingué lloc entre els primer i el segon judicis públics contra gairebé la totalitat dels dirigents de l’Exèrcit Roig que dirigit per Trotski havia guanyat la Guerra Civil promoguda per països estrangers, com el Regne Unit, Japó i els Estats Units. Gairebé tot l’estat major de l’exèrcit fou executat, deixant l’exèrcit desorganitzat i en caos. De fet Finlàndia, que fins feia poc havia estat uns possessió de l’Imperi Rus, va aprofitar per declarar la segona guerra d’hivern que va costar molt cara a la URSS.

Què cal aprendre?

Aquests judicis son sempre una eina terrible en mans de qualsevol governant sense escrúpols. Per extraordinari que sembli, molta gent tant a l’interior com a l’exterior està disposada a acceptar els dictats dels jutges per absurds que siguin i els polítics estrangers no en volen saber res, com fou demostrat en el cas extrem de l’Ambaixador dels EUA a Moscou i a molts diaris britànics. Tot pot ser explicat de forma molt diferent, quan convé o satisfà.

Els jutges son independents però poden ser triats per la seva ideologia i ja saben ells mateixos què cal fer. Segons el país i el clima polític poden ser més o menys brutals, encara que prendre la llibertat d’innocents és sempre brutal. Tots els jutges a Moscou eren perfectament legítims i constitucionals. Quan jo treballava a l’Hospital Mount Sinai a Nova York, una col·lega em va explicar que el seu pare havia estat un jutge legítim prop de Munic, quan va rebre sol·licituds de fiscals per fer fer detenir i assassinar legítimament minusvàlids sota el règim Nazi. Era la llei. L’home va preferir fugir als EUA amb tota la família però molts altres, sens dubte jutges molt respectables,  van firmar, perquè hi va haver moltes víctimes de l’eutanàsia. La llei és la llei, que no obstant els seus orígens polítics, és vista com a suprema. Al govern només li cal donar instruccions als fiscals que son empleats seus i els procés està en marxa.

Joan Gil

Tags: Comunisme, Lenin, Primera Guerra Mundial, Show trials, Stalin, Trotski

Quina gran festa aquest Centenari de la Gran Guerra! Fins i tot Donald Trump ha estat invitat a la gran celebració! Imagineu-vos l’esdeveniment: entre el 28 de juliol de 1914 i l’11 de Novembre de 1918 (avui commemorat), 70 milions de soldats foren mobilitzats. Nou milions de combatents i uns set milions de ciutadans civils van morir -potser alguns de la grip espanyola- i uns quants genocidis van tenir lloc. Un total de 21 milions van ser ferits.

Jo visc a una ciutat on l’exèrcit és fort i té prestigi, i un carrer pel qual passejo sovint es diu Foch en honor del Mariscal que fou comandant suprem dels exèrcits aliats victoriosos de França, el Regne Unit i els Estats Units. Hi ha qui es pensa que Foch era català, que no és veritat: havia nascut a la petita ciutat occitana de Tarba a la Gascunya, al noroest de la Vall d’Aran i al nord de Lorda. Fou ell qui va acceptar la rendició total d’Alemanya al seu vagó de tren privat aparcat al bosc Compiègne. Es mereix aquest home ser recordat en glòria i aclamat com un heroi? Cal considerar primer les conseqüències de les condicions que va dictar a Alemanya, que aviat durien a un cataclisme encara pitjor.

La Guerra

Va començar degut a un embolic horrorós tan complicat com difícil d’explicar provocat per  l’assassinat per un terrorista aïllat de l’Arxiduc Ferran, hereu del tro austro-hongarès a Sarajevo. A diferencia de la Segona Guerra Mundial és difícil fins i tot entendre de què anava: França, Rússia  i el Regne Unit estaven units contra Alemanya, Àustria i Itàlia, com dues colles d’enemics violents que havien decidit veure’s les cares per la dominació d’Europa. Els objectius no van estar clars mai. Era tot molt patriòtic, pero hom no pot resumir en un rengle perquè van haver de morir 16 milions d’éssers humans. Un incident notable i digne de ser recordat és que un geni de la física, enemic molt ben conegut d’Albert Einstein, va inventar i utilitzar per primera vegada els gasos de guerra, que els militars veien com una alternativa humanitària a les armes de foc.

Sembla que es difícil entrar amb un exèrcit d’Alemanya a França degut al mal terreny i per això tot va començar amb l’ocupació de Bèlgica. Després, tot fou una guerra de trinxeres. aproximadament en una línia anant de Bèlgica a Suïssa. A Rússia després de la presa de poder pels bolxevics, Lenin va firmar una pau separada molt avantatjosa per Alemanya que va poder finalment enviar tots els soldats al front francès, obrint un forat i acostant-se a Paris. La notícia notificada al poble en persona pel Kaiser va ser molt celebrada però l’alegria duraria molt poc. Les trinxeres encara funcionaven i hi quedaven soldats, però tots els generals havien vist que l’exèrcit alemany estava ja destrossat i havia esdevingut impotent mentre que els francesos, britànics i nord-americans eren cada dia més forts. El comandant alemany Ludendorff va demanar i obtenir assistència mèdica psiquiàtrica i va fugir del pais amb ulleres negres i una barba de pega. El Kaiser Guillem II va  fugir d’Alemanya establint-se a Holanda i els seus militars finalment van haver de demanar a Foch les condicions d’un armistici. Tres cotxes alemanys amb la llum encesa i bandera blanca van creuar les línies alemanya i francesa acostant-se al lloc on Foch havia aparcat el seu vagó de tren, el bosc de Compiègne. Venien a demanar condicions honorables i la cessació immediata dels combats. No aconseguirien cap de les dues coses.

Les condicions del Mariscal  Ferdinand Foch

1. Retirada immediata i incondicional de les tropes alemanyes.
2. Alsàcia i Lorena, augmentades en territori, esdevindrien províncies franceses.
3. El Rheinland, un centre industrial molt important pels alemanys seria ocupat per les tropes vencedores per temps indefinit.
4. Els alemanys estaven obligats a entregar immediatament als vencedors no sols tota l’amuniciò, canons, armes, vaixells de guerra, passatgers o de transport, avions, submarins sinó també 5000 camions, 5000 locomotores i 100000 vagons de tren
5. Un Congrés posterior (que es va reunir a Versailles) dictaria compensacions i pagaments addicionals altíssims.
6. Foch no ho va especificar, però a Alemanya es patia fam degut al bloqueig marítim total per la Navy britànica, una collita de patates fou perduda i els aliats boicotejaven tota mena d’ajut internacional fins que Alemanya firmés un tractat de pau final, sens dubte encara a molts mesos de distància. Finalment els EUA ignorant la mala voluntat dels seus aliats van distribuir tones de menjar gairebé per força. Van dir que no havien vingut a fer la guerra als nens alemanys.

Els militars alemanys van demanar un alto-el-foc immediat però Foch es va negar. Parlaven de coses com assegurar el terreny conquerit, gastar les bales i tota mena de provisions. Absurdament, la carnisseria va continuar per setmanes fins l’onze de Novembre. Foch havia decidit que la rendició i l’atur de les hostilitats tindria lloc el dia 11 del mes 11 a les 11 del mati. Li devia fer gràcia.

Conseqüències

Quan els alemanys van demanar l’armistici, tot estava ja molt clar, però Foch es va negar en absolut a acceptar l’alto-el-foc, cosa que va costar la vida inútilment a 67500 homes dels dos bàndols, mentre uns 15000 van ser ferits. Perquè? De fet les hostilitats s’havien accelerat.

Quan va arribar l’11 de novembre, els alemanys van anunciar que ho acceptaven tot a les 2 de la matinada, però Foch va fer esperar fins les 11, i aquell dia 2300 homes van caure morts per res, esperant que el rellotge toqués les 11. Fins i tot després de la firma oficial a les 11, Foch no va manar aturar les hostilitats fins 6 hores més tard. Volia donar una lliçó a l’enemic.

Hi ha memòria del darrer americà que va morir. El dia 11 tot sol va voler assaltar tot sol heroicament un niu de metralladores alemany amb la baioneta. Els alemanys li van cridar que se n’anés  perquè la guerra s’havia acabat. Va morir a les 10:59.

Reacció dels alemanys

Quan els diaris van informar de les condicions, el poble alemany va quedar estabornit, perplex. Resulta que el seu govern havia mentit contínuament sense explicar com estaven les coses. El Kaiser mateix havia assegurat que el pitjor ja estava superat i l’exèrcit gloriós seguia avencant cap a Paris. Quan els militars sobrevivents es van retirar tornant a les ciutats en formacions perfectes, molts alemanys van pensar que havien estat traïts per soldats i militars covards. La ràbia i la set de venjança els van posseir. El Kaiser havia declarat la guerra, però el poble alemany havia de patir les conseqüències i la humiliació. La classe obrera no ho toleraria.

Què va passar

A St Petersburg el nou govern bolxevic presidit per Lenin esperava, seguint la seva interpretació pròpia del marxisme, que una gran revolució comunista tindria lloc immediatament a tots els països industrialitzats, començant per Alemanya. Aquesta creença era com una mena de religió i es pensaven que Marx ho havia predit.

Gairebé això va passar a Alemanya. Grups de treballadors i ciutadans van començar a proclamar la Räterepublik (que vol dir República popular dirigida per comitès locals de consellers elegits, com Unió Soviètica) a diverses ciutats i regions com havia passat a Rússia. La Räterepublik  més notable i de més conseqüència fou la de Baviera. Un petit caporal sobrevivent anomenat Adolf Hitler feia de missatger i contacte entre el govern i exèrcit  diguem-ne oficials i els treballadors revoltats que exercien el poder als Räte locals.

Totes les “repúbliques” foren esclafades i parlamentaris de la nova República de Weimar van escriure una constitució. Era democràtica? En principi, sí, però el caos i el desacord i partidisme eren tan grans que van afegir perilloses clàusules donant poders extraordinaris al President en cas de necessitat. El també Mariscal Hindenburg fou elegit President. Era ja gran, militar, molt conservador, aliat amb els cercles de dretes i de la indústria. No hi havia forma de formar un govern amb majoria parlamentària i acabava sempre designant ell mateix un Canceller amb pocs diputats. Al final en va triar un anomenat Adolf Hitler que no havia guanyat cap elecció però prenia el poder de forma constitucional. Semblava un home massa exaltat i una mica radical, però Hindenburg va dir a amics que ell ja sabria com controlar-lo… si és que volia fer-ho. Va morir aviat i Hitler es va proclamar Führer. Els nazis van fer seva la set de venjança. I al final el gran Foch havia obert la porta a una nova tragèdia encara pitjor.

De pas, els Imperis alemany i austro-hongarès van deixar d’existir, el comunisme es va consolidar a Rússia. Polònia, Finlàndia i de moment els Països Bàltics van esdevenir independents de Rússia, a Europa de l’Est es van desenvolupar conflictes ètnics insolubles i l’Imperi Otomà va deixar d’existir substituït per Turquia creant països àrabs artificials i conflictes interminables que encara patim.

Verdaderament l’onze de novembre a les onze fou un moment molt històric que dissortadament no va resoldre res i ningú aconseguiria oblidar.

Joan Gil

Tags: Adolf Hitler, Ferdinand Foch, Gran Guerra, Hindenburg, Primera Guerra Mundial