Els EUA són diferents

Sempre m’ha costat entendre com és possible que joves nascuts a països democràtics i rics com els EUA, el Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, envoltats pel benestar econòmic i en possessió de llibertats considerables, cases, autos, educació, viatges i possibilitats, un dia donin l’esquena als seus pares i se’n vagin a l’Orient Mig a dormir en coves per terra, viure en la misèria i matar gent. No tinc cap fe que el Govern ens ho expliqui. Els que manen volen tenir el dret de presentar i descriure els seus adversaris, abans que ho puguin fer ells mateixos. El llenguatge es poder. Cal recordar com els governs del germans bessons PSOE i PP parlaven sempre dels membres d’ETA, usant adjectius triats per ells, mai referint-se o permetent parlar de la seva motivació.

Hi ha qui diu que els gihadistes són simplement fanàtics religiosos. Evidentment en són, però d’on surt això? És una explicació sucicient? La majoria de descripcions de casos als mitjans de comunicació comencen dient que el nou fanàtic no s’havia interessat mai per religió abans de ser reclutat. He conegut gent amb obsessions religioses malaltisses, però no volien mai fer violència ni haurien anat a fer cap guerra. El que fan aquests joves gihadistes és tan extrem i perillós, que em sembla necessari trobar una explicació addicional racional. Han costat moltes vides. Han posat a molta gent en perill, inclosos els creients normals musulmans que s’ho estan passant molt malament i han de patir insults, amenaces, intervencions i vigilàncies p.olicials humiliants i discriminacions.

Altres diuen que el gihadisme islamista és el resultat de condicions soci-econòmiques i racistes desfavorables que els no blancs pateixen als països occidentals, un argument que sempre atreu molt als intel·lectuals d’esquerra. Sens dubte sí que a vegades passa, però no és una explicació satisfactòria. Moltes figures destacades del fonamentalisme àrab i els seus financers i protectors són gent molt rica. No vull dir sols els Saudites, però l’actual cap d’Al-Qaeda, Zawahiri, és un metge pediatra, nascut a una família egípcia poderosa i els Bin Ladens segueixen essent propietaris d’una companyia de construcció àrab molt gran. L’Osama bin Laden al començament de la tragèdia que vivim fa anys tenia una fortuna personal d’uns 20 milions de $. Pel que fa a la situació dels immigrants musulmans als EUA, col·lectivament no se’ls veu malament ni estan tancats a barris dolents com passa ara els negres o hispans. Sens dubte n’hi ha de pobres i desesperançats però n’hi ha també que són fills de pares rics i tenen feines molt bones i no obstant els joves a vegades decideixen anar-se’n a lluitar a Síria. Són sovint com els xinesos americans. N’hi ha de tota mena però en general no es queixen.

Una entrevista a la National Public Radio que ho explica tot
Als EUA tenim una cadena no comercial d’emissores de ràdio i TV que viu de donatius dels oients i ha aconseguit (amb molta feina!) mantenir-se independent del govern. Fa els butlletins de noticies millors del país. Té audiències enormes sobretot en cotxe a l’hora punxa. Els Republicans han intentat destrossar-los moltes vegades per la mania que són d’esquerres. Si això fos veritat, jo crec que no tindrien l’audiència que tenen. El poble té mes seny que els polítics. L’organització molts lligams amb la BBC, de la qual transmeten unes quantes hores de programa al dia. Si algú vol practicar l’anglès americà i guanyar una visió del país diferent del que es veu a les pel·lícules, us recomano que hi aneu per una estona de streaming (npr.org).

Una introducció molt llarga per acabar dient que escric aquest apunt gracies a una entrevista de la NPR que vaig escoltar ahir amb un antic gihadista americà, ara penedit. Acaba de publicar un llibre. Jo vaig trobar il·luminant moltes coses que va explicar i voldria repetir alguna de les seves proposicions. Em va aclarir moltes coses difícils d’entendre.

Compte, els reclutadors busquen joves de sang musulmana
Els reclutadors intenten infiltrar sense cridar l’atenció grups de joves musulmans. Al començament d’una immigració, els membres d’un grup nacional o religiós als EUA sovint prefereixen viure junts i mirar d’ajudar-se mútuament. Els seus fills, en canvi, voldran marxar, barrejar-se, casar-se amb qui vulguin i esdevenir americans com tothom. Els pescadors islamistes no es presenten mai com a gent religiosa i fan tot allò que els adolescents joves sempre fan: beure cervesa, mirar de tenir un cotxe especial, sortir i ballar amb noies, mirar fotos de biquinis, iniciar-se en la vida adulta, seguir grups musicals. Si poc a poc el dimoni amagat ha aconseguit guanyar la confiança d’algú, poden començar a parlar seriosament. Com està de malament el món, diuen sempre. I tant, tothom està d’acord. A Catalunya igual.

El món fals i mentider on vivim
Hi ha coses que pels Americans són importants, quasi sagrades. Mireu per exemple la llibertat d’expressió. Però hi ha algú que es cregui que tothom pot parlar i dir el que vol?, pregunta el reclutador. No, si ets un ciutadà, tens família i vols tenir una feina has d´anar amb compte amb el que dius. Hi ha moltes coses que tothom sap que no es poden dir ni escriure. Els diaris mai ho expliquen tot i sovint menteixen. I al final, resulta que som els musulmans els que mai podem dir res, pero tothom ens pot insultar.

La democràcia, dieu? Que no heu vist com són de mentiders els polítics? El cas tan horrible de la presó d’Abu Graib i les imatges de la destrucció d’habitatges amb morts de civils de la guerra semblen haver influenciat i afectat molt tota la població musulmana. I la corrupció pertot arreu, i les mentides per treure diners i ser reelegits. I l’espionatge del govern? Què poden esperar els joves? Com és que les companyies destrueixin el planeta on vivim? Qui es queda amb el diner dels impostos? Quan sents una conferència de premsa pots predir exactament què diran. No tenen vergonya. En canvi, dels verdaders problemes ni parlen. I la gent pateix i es mor de fam. La moral ha desaparegut. Les dones son tractades com si fossin un munt de carn, i no les mares dels nostres fills. No tenen cap intenció de complir les promeses que fan. Vivim envoltats per misèria, violència i mentides. Res és com sembla ser. Aquest món es intolerable. I dels Palestins, que? Perquè hi ha tanta gent que està pels Israelians i no fan res quan maten els nens i dones palestins com si fossin rates? Les coses no poden seguir d’aquesta manera. I perquè nomes es veuen als cinemes i a la tele escenes de guerra on els musulmans dolents son morts pels bons?

Si aquestes converses van per bon camí, i el candidat està d’acord i l’idealisme, les ganes de canviar el món del jovent han quedat exposades, interpretades i redirigides. Si a més resulta que el nou musulmà ha patit discriminació personal i és pobre i pateix per culpa de condicions soci-econòmiques dolentes, encara millor!

I la pregunta final arriba: Estàs disposat a fer alguna cosa per canviar-ho tot això i establir un ordre millor basat en la verdadera religió seguint principis establerts ja fa segles per la voluntat divina on tots serem iguals convivint en pau i justícia segons la llei sharía?

De fet, han creat la imatge d’un món futur millor que ha acceptat la religió com a base de tot i solució de tots els problemes i han invitat un jove a la lluita armada per aconseguir-ho. En el fons, la situació se sembla molt al cas dels joves de tot el món que fa anys van sortir a les places públiques queixant-se del tracte que rebien, indignats, només que aquests respectaven els principis de la societat on vivim, no sabien què fer ni tenien lideratge i per això van desaparèixer aviat sense aconseguir res. En canvi els gihadistes troben el camí tot seguit en l’islamisme, que ofereix un lideratge tan perillós com efectiu, amb diners i mitjans efectius i preparat a tot. Vist així, el moviment resulta ser un corrent revolucionari originat a l’Orient no gaire diferent d’altres.I la religió probablement no els importa tant com l’intent de reformar el món usant la seva religió com el patró de canvi.

Perquè la religió musulmana?
Els que promouen aquesta interpretació de l’univers occidental capitalista, desacomplexat, llibertí on vivim com un món fals i odiós que cal destruir, haurien pogut tenir una altra religió o cap? Molts autors han notat que la religió musulmana, fundada per un home que probablement no tenia gaire educació formal, és, comparada amb el cristianisme i el judaisme, una religió molt senzilla i fàcil d’entendre amb teologia, prohibicions i demandes clares i fàcils de seguir. Com totes les religions, dona als creients la pau, seguretat i felicitat d’un que sap que està seguint la voluntat de Déu i que per tant no pot fer res de dolent. Ho han dit moltes vegades tots els que han estudiat l’extraordinària incorporació en només vuit anys de tota la península ibèrica al món musulmà al començament de la guerra de reconquesta. Va ser possible degut a la conversió en massa dels llatins, visigots i tribus alemanyes a la religió musulmana. La civilització visigoda ja era decadent i inferior a la cultura romana que la precedia i la monarquia visigoda no feia res pels súbdits sinó crear guerres i violència i fer patir fam a tothom. Els àrabs van ser vistos com una civilització superior alliberadora arribada a restablir pau i ordre… sempre seguint les normes musulmanes. Estat i Religió havien de fusionar-se i esdevenir el mateix. Si esteu farts d’aguantar un estat dolent i mal organitzat, feu-vos musulmans i accepteu el paquet de política, religió i estat inseparables que ofereixen. Fa mil anys igual com avui.

La pregunta inevitable: És la religió musulmana intrínsecament violenta?
Els qui coneixem alguna coseta de la història i la realitat musulmana actual, amb exemples aterridors com Afganistan, Síria, Iraq, Iemen i altres no tenim més remei que preguntar-ho, per cruel que ens sembli. Recordo sempre una companyona a la feina que no duia vel però es tancava una hora cada divendres per fer les seves pregàries, una amiga entranyable, una professional molt competent, una mare de família amb fills. Si algú li preguntés si la seva religió és violenta, potser es posaria a plorar. Ja em va dir espontàniament una vegada que l’Islam és una religió que no tolera la mort d’inocents. Però la pregunta és completament legítima i li van presentar al senyor gihadista penedit que vaig escoltar ahir a la ràdio. Va donar la millor resposta que jo he sentit mai i que val per totes les religions.

La resposta és emfàticament NO. Perquè no? Perquè els musulmans simplement no ho volen. Els musulmans tenen dret de fer de la seva religió com vulguin, i avui en dia la immensa majoria NO volen que la seva religió sigui violenta.I per això no n’és

Trobo que el senyor tenia tota la raó del món. Una religió és sempre (tant si la jerarquia s’hi oposa com si no) allò que els seus creients volen i necessiten. Totes les religions tenen un llibre que diuen que segueixen, però només es parla de certes coses de les moltes que estan escrites i no d’altres i a vegades l’èmfasi canvia amb el temps. L’Alcorà té un problema considerable amb l’esclavatge humà, que vol regular enlloc de prohibir. I què passa amb les prohibicions rituals i amb el menjar del llibre Levític de la Bíblia que els jueus ortodoxos segueixen considerant d’observància estricta obligatòria i els cristians en canvi antiquades i vàlides només en temps passats? El llibre es el mateix però els cristians no acceptarien mai seguir les normes levítiques. Altres parts del llibre en canvi es citen molt i diuen que son inviolables. Qui ho decideix? PI són les dones en certs temps verdaderament impures i han de prendre un bany ritual per netejar-se? Hom podria escriure un llistat llarguíssim de coses que els cristians no accepten surtin d’on surtin. I la jerarquia catòlica deu haver notat com s’han pres els creients les obsessions i prohibicions sexuals que van intentar imposar amb tan poc èxit. Ara com abans i sempre hi ha hagut una tria d’interpretacions.

I no, com la majoria de cristians i de jueus, la majoria de musulmans no volen ni guerres ni violència. I la seva voluntat acabara imposant-se.

Joan Gil

Tags: gihadisme, llibres religiosos, reclutar