18 des. 2023
L’autor pateix el COVID als EUA: dades informatives
Aquest autor va deixar de publicar apunts nous fa setmanes perquè havia enxampat el COVID. Després d’agrair la seva atenció al nombre inesperat de lectors de l’escrit previ que fou llegit diàriament, voldria explicar què passa i com anem amb el famós virus als EUA, no obstant que sigui sense saber res de com va a Catalunya. És veritat que ha deixat de ser una epidèmia mundial, esdevenint com la grip (i aviat probablement el RSV dels nens) una malaltia viral estacionària, que s’agreuja cada tardor i contra la que cal vacunar. A diferència de la pandèmia, la Salut Pública rarament publica dades sobre malalties comuns, que són difícils de trobar, però no secretes. En confiança, als EU ara tenim un brot molt considerable que es va estenent. Com molts deuen saber, durant l’epidèmia vam patir aquí sols uns 103,500,000 casos amb 1,145,000 morts, cosa que fa por de recordar. Ara és molt diferent i millor. El darrer mes van ser 23,432 casos amb un augment constant del 3.1 %. Hi ha hagut morts (uns 2.9% del total de malalts), gairebé sempre de malalts complicats amb altres condicions. El COVID fa mutacions rapidíssimes, contínues. En l’actualitat el país està dominat per la variant OMICRON, igual que al final de la pandèmia, que dissortadament ja ha produït una altra subvariant, la BA-4. Això de la facilitat en que surten noves variants que ocupen el territori, és un problema dolent, però que es pot resoldre amb diners. Les farmacèutiques i la Salut Pública han d’estudiar què passa, perquè les variants es multipliquen molt ràpidament, eliminant la competició. Cal saber si les vacunes actuals fan efecte o no sobre la nou arribada. Si és que no, cal preparar a correcuita un altre vaccí, que serà molt car però útil. En general els OMICRONs són uns COVIDs molt infecciosos, però també molt més benignes que els COVIDs anteriors. Potser la variant actual causa més infeccions, però per sort el nombre de casos lleus, a vegades inofensius, i l’efectivitat d’una bona vacuna augmenten verticalment. Per cert, aquests virus només es transmeten amb gotetes per l’aire (i no serveix de res rentar-se les mans), sobretot als ascensors, botigues plenes de gent, llocs de treball o d’esbarjo, però poc a llocs oberts. Això vol dir que malgrat estant vaccinat probablement no pot evitar les infeccions (jo havia rebut SIS vaccins abans de trobar-me amb el virus, que ja està bé), la malaltia és molt més lleu i rarament condueix a un Hospital o a la mort. Està clar que al món queden molts Trumpistes que diuen que els tractaments violen els seus drets personals. Aquesta gent posa en perill molts ciutadans més intel·ligents, però quan ells enxampen la infecció, es quedaran molt més malalts i a diferencia dels altres podrien acabar a l’Hospital o pitjor.
Defensa ciutadana. Cal anar al metge, evidentment. És molt variable anant pels EUA però a l’estat de Maryland on visc, sota l’atenció benigna de l’Hospital de la Universitat Johns Hopkins, sovint jutjat el millor del món, i també de companyies comercials serioses, aquests poderosos han obert oficines mèdiques grans amb metges afiliats o empleats, escampades per part del territori, molt ben organitzades, sovint amb centres analítics especialitzats i fins i tot centres locals de cirurgia ambulant. Alguns sistemes de salut fins i tot arriben a comprar, modernitzar i reobrir vells hospitals locals. Va molt millor que a altres llocs, però sovint costa massa diners als pacients. Per cert, actualment els metges cobren en la mitja uns $300,000/any, si fa o no fa, cosa que no explica l’encariment. Hi ha coses mes cares. Tornant al COVID, els que estem al sistema quan pensem que el tenim hem de trucar demanant una entrevista per video, generalment amb un metge o assistent jove, que decideix si cal quedar-se a casa o anar a un altre lloc i si cal envia prescripcions mediques per correu electrònic a la farmàcia que el malalt vulgui. En molts casos això és tot: la infecció durarà 5 dies, que caldrà passar a casa i estaria bé usar una màscara per deu dies. Al final, hom ha de repetir el test i si és negatiu, hallelujah! O sigui: infecció sí, gairebé tan sovint com sense vaccí, però amb una malaltia lleu i mes benigna.
Ajut desinteressat del govern federal, i molt interessat de les farmacèutiques. Pel que vaig veure a la TV, el problema dels tests diagnòstics fou similar a tot arreu. Ara fa un tres anys, va començar amb cues interminables de vianants a peu i cotxes davant totes les estacions que oferien el test en l’acte. Després van decidir que calia aconseguir que la població aprengués a fer-ho a casa tota sola i van començar a repartir els tests de franc a tothom. Quan Biden va arribar, va decidir enviar per correu dos tests a tota la població, oferint-ne dos més també de franc a qui ho demanés. Jo els he trobat sempre un xic massa difícils de fer bé i cal tenir en compte que no son mai tan dignes de confiança com els tests d’anticossos fets als laboratoris. Però cal reconèixer que el sistema ha funcionat força bé.
Evidentment tothom hauria volgut també sintetitzar un verdader antibiòtic anti-COVID, que hauria estat la solució, però dissortadament és molt difícil fer antivirals de cap mena, cosa de la que hi ha molts exemples i és sovint impossible. Molts investigadors van decidir deixar-ho córrer. En canvi, es van poder preparar molt bones vaccines. Fa uns anys alguns investigadors, ara afiliats amb Moderna a Alemanya havien perfeccionat un mètode per preparar solucions concentrades de messenger mitocòndries, un èxit magnífic que semblava que permetria fer-ho tot, però que per molts anys no havia servit de res. A algú se li va acudir, en molt bona hora, que amb aquest material seria molt ràpid i fàcil dissenyar i produir bones vacunes. Era veritat. S’hi van posar a treballar els de Moderna i els de Pfizer i van acabar tots dos oferint ràpidament les dues millors vaccines de tots els mercats, encara que molts altres companyies amb mètodes més tradicionals també van aconseguir posar al mercat bons productes. Als EUA tothom podia triar i jo vaig voler sis vegades totes les modificacions i actualitzacions de la vacuna de Moderna, que fou celebrada com la millor. Amb el temps, va passar que els EUA es quedaven amb les millors mentre que les pitjors acabaven a països subdesenvolupats, pero eren totes utils. Tots aquests vaccins van ser gratuïts als EUA, pagats pel Govern i van ser ben rebuts per la majoria de la població, els avis preocupats sobretot, i molt malament per certs grups polítics ultraconservadors.
O sigui, hi havia bons vaccins però cap antiviral. No n’hi havia prou, perquè amb la variant COVID d’aquells temps milions de persones acabaven als Hospitals o es morien. Què es podia fer? Ja hi havia hagut sortides d’aquesta situació amb altres virus, com ara el de la SIDA: es podia intentar rebaixar la virulència i gravetat de la infecció sense destruir el virus, com ja s’havia vist que aconseguien els vaccins, encara que fos sense curar res o evitar la infecció. Tres grans laboratories s’hi van posar a treballar en una competició de velocitat i qualitat que acabaria guanyant una altra vegada Pfizer. Els tres van presentar els seus productes a la Food and Drug Administration (FDA), que està en càrrec de supervisar i acceptar o rebutjar els medicaments. No hi havia temps per un assaig clínic regular, però van aprovar temporalment i degut a l’emergència el PAXLOVID de Pfizer sense cap dubte. El medicament és molt car, però el govern va aconseguir que les assegurances, sobretot Medicare que tenim els que som grans, l’oferissin de franc, com segueix passant actualment.
Curiosament Paxlovid, que és receptat en tots els casos nous i cal prendre dos cops al dia amb tres pastilles al matí i tres més al vespre per un total de cinc dies, curiosament no és un producte únic, sinó una barreja de dos medicaments els noms dels quals em nego a repetir. No és del tot inofensiu, sinó que es una medicina dura, que pot ser perillós a certs òrgans com el ronyó o el fetge i sobretot és incompatible amb moltes de les medicines de manteniment que molts seniors hem de prendre per tota la vida. En el meu cas vaig haver d’aturar dues coses. Evidentment, és una medicina que cal administrar sempre sota vigilància mèdica. I al final dels cinc dies passats obligatòriament a casa (pels que no militen a l’extrema dreta) com quedem? En la majoria de casos molt bé. La variant actual de l’Omicron malgrat ser molt mes infecciosa que les primeres variants, es molt menys perillosa que el vell COVID que tanta gent va patir. Els vacunats potser s’infecten menys sovint o no, però en qualsevol cas pateixen menys i el Paxlovid encara disminueix més els efectes de la malaltia. Potser el test seguirà sent positiu uns quants dies, però al cinquè probablement tot s’haurà acabat. Ara bé: hi ha casos quan el COVID malgrat tot això torna a ser positiu uns dies després: què cal fer? En principi res, perquè probablement serà molt dèbil. Aconsellen tornar a quedar-se a casa per cinc dies com la primera vegada i no fer res. Si algú es troba malalt, evidentment ha de tornar a trucar i presentar-se al metge. I així anem tirant endavant.
Quan la Xina intriga o espanta. Els Xinesos s’han sortit amb un altre problema que està deixant perplexes a moltes Sanitats Públiques del món, començant per la World Health Organization (WHO). Hi ha a la Xina actualment sens dubte un nombre gran de pulmonies afectant sobretot nens, però també bastants adults i molts Hospitals tornen a estar plens, mentre que les màscares xineses també tornen a reaparèixer. Molta gent sospita als Xinesos perquè no van informar prou clarament al món al començament del COVID. Ara diuen que les malalties semblen causades per QUATRE microorganismes diferents, un bacteri i tres virus: mycoplasma pneumoniae, virus respiratori sincitial SRV), adenovirus i grip. I ara! Una epidèmia causada per quatre agents diferents coneguts, un bacteri i tres virus diferents? No ha estat mai vist i no sembla possible. La cosa més intrigant és el bacteri Mycoplasma que sovint no passa gaire de causar un refredat i provoca poques vegades pulmonies severes, però els xinesos insisteixen que sí que participa en l’epidèmia de pulmonies que pateixen. Aquest cas queda obert sense resposta i ja veurem com acaba. De moment als llocs a Europa on es viuen pulmonies infantils, com Dinamarca i ara potser Espanya, els metges pensen que són causats majoritàriament pel RSV. En qualsevol cas, el problema sembla controlable.
Joan Gil
No s’interessa ningú per la meva col·lecció d’històries en anglès After the Water Level Rose que té a la coberta una ciutat mig destruïda per l’aigua i la immigració descontrolada al segle XXII, i moltes històries més? Hi ha còpies en paper i online per molt pocs diners a llocs com Amazon o Kindle i ha estat imprès per IngramSpark.