25 nov. 2015
Víctimes Inesperades del Gihadisme
Demà Dijous 26 de novembre Amèrica celebrarà la festa anual del Thanksgiving, la més important de l’any. La família dels fills d’immigrants seu a la taula i, un per un, tothom identifica en veu alta per quines coses estan agraïts. Aquest any això serà fàcil, només cal engegar la televisió o llegir un diari per veure les coses horribles que, per .ara almenys, no patim.
George Takei
Reconeix el lector el nom? És l’actor d’origen japonès que interpretava Mr Zulu a la sèrie televisiva Star Trek Era també conegut pel seu activisme en defensa de l’homosexualitat. Fou un dels primers gays californians que va contraure matrimoni. Ha escrit un musical sobre la seva infantesa després de l’atac japonès de Pearl Harbor i l’entrada a la guerra mundial dels EUA. Tant en George com la seva mare eren americans de naixement i no es ficaven en política, però no es van poder salvar de l’ona d’odi antijaponès. El govern federal (de Franklin Roosevelt) va decidir que els japonesos eren estrangers hostils i perillosos. Una ordre els va manar vendre i liquidar per efectiu totes les seves possessions en un termini de dues setmanes. No cal imaginar què va passar als preus dels habitatges. A les dues setmanes un soldat en vestit de guerra i amb una baioneta es va presentar a la seva llar manant que tota la família sortís amb maletes en l’acte. Els van dur a un antic estable de cavalls on van haver de passar dies dormint a terra. Després un tren els va endur a un camp d’internament a Arkansas, on van passar la resta del temps de guerra. Recentment els sobrevivents han rebut diners i algun reconeixement però en general ningú en vol parlar.
I amb els ciutadans originaris de les altres potències de l’Eix? Els alemanys i italians van acceptar l’uniform i van lluitar contra el feixisme amb lleialtat examplar. Ningú va dubtar que fossin verdaders Americans i patriòtics com qui més. Després de la guerra molts van servir als governs d’ocupació fent d’intèrprets. Els japonesos haurien fet el mateix. A què vé tot això aquí?
Les comunitats musulmanes, víctimes ignorades del gihadisme
És trist que hi hagi tanta gent i tants periodistes que diuen que els gihadistes són fanàtics religiosos, no obstant que molts testimonis diuen el contrari. Els gihadistes són nacionalistes àrabs de qualsevol raça que aspiren a restablir i reconstruir l’imperi fundat al segle VIII, vist per ells com un món gloriós, feliç, harmònic i just gràcies a la Xaria com a llei suprema. Vaig escriure apunts descrivint la qüestió de la inseparable identitat de la religió amb l’estat i la ideologia gihadista inspirada pel pensament del Germà Musulmà egipci Sayyid Qutb, arxivats els mesos del Juliol i Agost d’enguany i que el lector interessat pot trobar fàcilment.
Els gihadistes diuen ser musulmans practicant una branca de la religió sunnita anomenada Wahabisme, que és la religió oficial d’Aràbia Saudita. Per això hi ha tanta gent que sospita dels Saudites. Està establert que la financiació original d’ISIS fou donada per milionaris i fonts saudites. Probablement se n’han penedit. Sense estar dintre d’un estat laic, que ells veuen com una blasfèmia, són lliures d’acceptar i adoptara plenament els signes i manifestacions exteriors de la religió, com ara pregàries, vestits, costums socials, paper de les dones, policia religiosa i coses semblants, que ells veuen com atributs identitaris més que actes religiosos. En canvi, la religiositat individual i fe són coses personals difícils d’avaluar.
Aquest problema de la suposada religiositat dels gihadistes em recorda la situació als països cristians durant l’edat mitjana: semblava que la religió era tot, es feien guerres de religió, els dissidents eren cremats, construien esglésies. Però moltes biografies de personatges del temps demostren que individualment eren molt poc religiosos. De fet, hi va haver alguns Papes que ignoraven la moral cristiana. Tot eren aparences i instruments de poder. Una cosa semblant passa amb els gihadistes.
La ideologia del wahabisme i de l’egipci Sayyeed Qutb estableixen que els musulmans actuals que hi ha pel món són de fet infidels que neguen la verdadera religió i estan a l’ull de mira dels canons dels rebels. Serien, de fet, les primeres victimes. Si algú no s’ho creu, pot mirar què està passant a les poblacions civils de l’Orient Mitjà i sobretot als odiats Xiïtes. Un periodista que va gosar entrar i va poder sortir del seu territori, va preguntar als Gihadistes quin resultat final esperaven per proclamar victòria. Tot el món (no sols els països àrabs) acceptaria políticament el nou estat i la religió com ells la veuen. I els que es neguin a acceptar aquesta religió? Els matarem, responien amb naturalitat.
I les comunitats musulmanes que viuen entre nosaltres, ni en tenen la culpa, ni poden fer gran cosa. Així i tot, han esdevingut l’objectiu d’hostilitat popular i de mals tractes per part de les autoritats. Recorden allò que passava amb els gitanos i amb els negres americans. Són molestats només per ser qui són.
Història d’Isis, o Isil o Daesh
Fou una gran sorpresa quan un dia inesperadament els mitjans van anunciar que una organització gihadista anomenada Estat Islàmic ocupava més de la tercera part d’Iraq i Síria, amenaçava prendre Bagdad i havia triat un Califa, és a dir un cap successor del Profeta que a més de ser l’Emir o Dirigent d’un país, té autoritat religiosa sobre tots els creients del món. No en sabíem res. D’on havien sortit? Evidentment van sortir de la malestruca guerra de l’Iraq.
Al començament, AlQaida, sempre Sunnita, tenia encara un paper molt important en la insurrecció contra els EUA i contra els Xiïtes. El líder local antiamericà dominant fou un home temible nascut a Jordània anomenat Abu Musab al-Zarqawi, aviat conegut per la seva crueltat i eficàcia extremes. Havia jurar lleialtat a AlQaida, que el va anomenar Emir del País dels Dos Rius. Zarqawi va acabar barallant-se amb binLaden i la seva Qaida, perquè Qaida volia primàriament lluitar contra els EUA, mentre que Zarqawi es concentrava en la lluita contra el règim xiïta de Bagdad install.lat pels EUA. A més Qaida no volia prendre cap territori. En canvi Zarqawi rumiava un pla per establir un estat sunnita. Fou ell qui va aprofitar un error americà catastròfic: la dissolució humiliant i el comiat sense paga de l’exèrcit i la Guàrdia Republicana de Saddam Hussein, cossos militars ben entrenats i armats, que en els nostres dies constitueixen el centre de tota la milícia gihadista. El comandant suprem militar d’ISIS és un antic coronel de l’exèrcit iraquià. Al final un dron va mostrar com Zarqawi estava a una casa, aviat visitada per un bombarder nord-americà que hi va deixar caure dues bombes enormes, a més d’alguns míssils llençats pels drons. Però, ai las, una de les condolències fou publicada per una Shura o Parliament format per una aliança de grups gihadistes. No ho sabia ningú, però ISIS acabava de nàixer.
Una de les coses que caracteritzen (i honren) als ciutadans americans, és com malgrat els errors del lideratge tenen sempre el desig d’actuar com cal amb justícia i voler ser un exemple. El cas tan horrorós de les tortures i fotos de la presó Abu Ghraib (un dels culpables segueix a la presó) i allò que tothom deia de Guantánamo va engrescar l’exèrcit a establir un cap d’internament model amb bones cel.les, esports, i serveis religiosos a Camp Bucca, prop de Basora, que va arribar a tenir 20.000 ocupants capturats per l’exèrcit. Ni cal dir-ho, però Camp Bucca va viure sublevacions, assassinats i violència. Però sobretot hi va haver indoctrinació gihadista i el lloc està considerat haver estat l’incubador i el bressol de l’Estat Islàmic. Sobretot hi havia un presoner que era un antic mullah a Baghdad i parlava poc i malament però semblava inofensiu i manso. Degut a aquesta opinió fou alliberat després de quatre anys. El seu nom era Abu Bakr al-Baghdadi i és en l’actualitat el Califa i cap suprem d’Estat Islàmic.
Bona festa d’Acció de Gràcies a tots els lectors.
Joanot