18 oct. 2018
Sobre la marihuana: actualització
Qui vulgui pot tornar a llegir l’apunt que vaig publicar el 22/06/2015 descrivint els efectes d’aquesta substància sobre el cos humà. Ahir el Canadà fou després de l’Uruguay el segon país en legalitzar-ne l’ús tant per objectius medicinals com recreacionals. Les coses han canviat molt darrerament gràcies a les accions dels entusiastes i de la cobeja de grans companyies financeres amagades afirmant tota mena de coses que ningú sap si són veritat o no. Volen estendre l’ús dels seus productes. Fa anys un amic em va dir que la marihuana no era més perillosa que el tabac. Bona comparació. Cada any moren als EUA uns 150,000 ciutadans, alguns d’ells joves de càncer de pulmó, sense parlar d’altres càncers, malalties del cor i dels pulmons com emphysema. A tot el mòn podrien ser un milió. La gent que van introduir el tabac d’Amèrica no sabien res d’això, pero és que nosaltres no sabem gran cosa sobre la seguretat i els usos de la marihuana i certs multimilionaris volen popularitzar-la.
Perills transparents
La marihuana comercial és extreta d’una planta nomenada cànem (hemp in anglès) que té o tenia usos comercials molt legítims com a font de fibres molt resistents de les que tot el món feia productes tan útils com cordes, sogues, sacs i moltes més coses similars. Hi ha unes quantes varietats de cànem i la forma femenina d’una d’elles produeix grans quantitats de les substancies euforitzants de la marihuana, cosa que ha conduït a la seva massiva cultivació actual.
Fins fa pocs anys, la marihuana s’ingeria només fumant, pero això ha canviat radicalment: les botigues especialitzades venen dolços i galetes que nens poden menjar, tintures i pomades per la pell, mel barrejada amb marihuana, infusions per fer te, píndoles… Per acabar-ho d’arreglar, la firma que gairebé monopolitza les cigarretes electròniques, ara en ven amb marihuana dintre enlloc de nicotina, sabent quants nois en fan ús a les escoles.
Dolor i marihuana
Llegireu a molts llocs que el cannabis soluciona molts dolors, ajuda a eliminar l’ús opioids, atura les convulsions, tracta la depressió i els vòmits i moltes més coses i no sabem si és veritat o no, perquè no ha estat estudiat com cal.
A un extracte de cannabis de bona qualitat hi ha dues substancies diferents: una d’elles és diu Cannabidiol o sigui CBD, responsable pels efectes possibles sobre el dolor però que no causa cap eufòria, i Tetrahydrocannabidiol (THC) que és el constituent euforitzant que atrau els usuaris.
Una forma medicamentosa sintètica del TCH ja fa molts anys que existeix almenys als EUA i a vegades els oncòlegs la recomanen a pacients amb càncer. Dos companys m’han assegurat que va bé si el pacient havia estat usuari de marihuana o si no ajuda molt poc.
El cas del CBD, en canvi, és molt més complicat. Fa poc una companyia farmacèutica va convèncer la FDA (l’autoritat federal competent) a deixar-la vendre comercialment als EUA sota el nom Epidiolex amb l’únic ús aprovat de tractar atacs epilèptics altrament intractables. Naturalment la companyia productora recomanarà sota voce altres indicacions addionals, sense provar, als metges que ho vulguin prescriure. A diferència del CBD contra el dolor venut pels Carter’s i les botigues, el farmacèutic té concentracions constants i cap TCH per engrescar.
El Problema als Estats de la Unió
Els EUA, que no accepten mai cap organització estrangera que no puguin dominar, va acceptar fa molts anys una classificació internacional de substancies additives: Número 1 conté productes greument additius sense cap ús acceptat, com l’heroïna o una mica absurdament la marihuana. Numero 2 són substàncies additives com la majoria d’opioids que són legítimes i legals pero han de ser controlades estrictament (sovint requerint paper de receptes de la DEA); Numero 4 són substàncies additives però menys perilloses com el Valium o Xanax. I ara ve el problema: la llei federal prohibeix estrictament cap ús, compra, venda, experimentació o possessió de substàncies Typus 1 com la marihuana. Els Estats no ho veuen així, posat que la marihuana és un producte natural, un suplement que tenen dret inviolable a regular. Hi ha hagut confrontacions estúpides entre forces federals i locals. Hom recorda un cas a Califòrnia quan l’FBI, la policia federal, es va presentar a tancar un centre de producció de marihuana i cotxes de la policia estatal van aparèixer tancant-los el pas. Al final algú els va dir que deixessin de fer el el burro i se n’anessin a casa, com van fer. Hi havia un perill que no es podia resoldre com a Espanya, perquè els Estats són sobirans en l’exercici de les seves prerrogatives. Obama finalment va manar a l’FBI i als fiscals federals exercir discreció i deixar-ho còrrer. En Trump va anunciar que tornaria a intentar intervenir a favor del FBI però no ho ha fet.
Ara que coneixem la diferencia entre CBD i THC, ja s’entén millor la posició dels 47 estats més Puerto Rico i el Districte de Columbia (Washington) que han aprovat marihuana lleis: 18 han legalitzat només el CBD suposadament contra el dolor amb ús medicinal, ara amb un producte farmacèutic (els productes que es poden comprar diuen que són CBD, però molts contenen també THC per fer feliços els clients), i 31 estats han aprovat incloure la venda lliure de marihuana incloent THC, o sigui l’ús recreacional, com acaba de fer el Canada. Els grans milionaris que han finançat la campanya s’estan fregant les mans. Quin èxit tan gran!
És el CBD útil o no?
No ho sabem perquè no hi ha hagut estudis controlats. Hi ha sens dubte alguna publicació de bones institucions acceptant certes afirmacions però el problema és que la substància que els pacient estudiats han pres no era controlada i potser contenia CHD o potser THC o totes dues i la dosis i grau de puresa era variable i desconeguda. Voldria algun lector prendre un dia una pastilla d’una medicina receptada, l’endemà tres i demà passat dues? És això el que passa amb els usuaris de marihuana: ells mateixos no poden saber què prenen i la font original no està controlada no mereix confiança. Per això ni els millors articles publicats fins ara són dignes de crèdit, que evidentment no vol dir que les conclusions siguin falses: l’usuari que s’ho creu ha d’acceptar el risc. I hi ha molta escombraria publicada en papers editats pels milionaris que se n’aprofiten.
Vet aquí què cal fer per estar segur que una nova substància és segura i eficaç:
- l’estudi ha d’estar basat en nous malalts que pateixen la condició que es vol tractar, sense considerar per res estudis, afirmacions o sospites anteriors.
- L’objectiu principal és saber front estadístiques si el nou medicament millora o empitjora la condició o no canvia res, i en quina concentració.
- Saber si els pacients toleren la medicina bè a la concentració utilitzada o si pateixen d’efectes inacceptables
- Finalment si el nou medicament té efectes nocius permanents, com canvis al cervell, o causen càncers o altres efectes dolents. No se sap mai.
Per ara això només s’ha fet amb el CHD i només ha sorry bé pel tractament de l’epilèpsia. La resta són especulacions,
Així és com s’obté l’autorització de la FDA per vendre i promoure noves medicines. Altrament la gent estaria usant productes in-efectius o perjudicials. Sabem poc dels efectes del CHD i res dels efectes del TCH.
Por de morir?
No és pas l’únic perill d’usar drogues il·legals. El tabac rarament mata immediatament (només després de molts anys), la marihuana tampoc, l’àngel dust rarament (és el producte que feia l’home de la sèries Breaking Bad) i les amfetamines tampoc. Però caldria escriure una llista molt llarga dels problemes greus i gravíssims que se’n deriven. La substància més assassina al mercat és el fentanyl. Es tracta d’un verdader medicament molt perillós del grup Nr 2, molt útil però només als hospitals i sota supervisió medica. El problema és que es molt fácil de sintetitzar, molt barat i molts xinesos l’ofereixen a bon preu per Internet. Ús d’aquest producte sense conèixer la concentració és tan temerari com un intent de suïcidi. Molts venedors il·legals de drogues ho barregen amb coses com la cocaïna o hidrocodona per engrescar els clients i fer-los comprar més. Molts americans han pagat amb la vida. Altres opioids també són perillosos i han causat defuncions. La heroïna causa una lesió pulmonar greu. El perill augmenta quan es barregen amb altres coses com l’alcohol, o Xanax o una segona droga ilícita.
Conclusió: No hi ha cap droga inofensiva. Si de cas, l’usuari no coneix encara els verdaders efectes i perills.
Joan Gil