Els EUA són diferents

Dades
Les coses no van bé.
La segona ona, abans concentrada al sud i l’oest de la Unió, va anar avençant molt de pressa per tots els estats  centrals i és evident que ja està ensenyant les urpes als estats atlàntics, on tots recordem la tragèdia patida per Nova York fa tan poc temps. Un lloc neuràlgic inesperat és la Ciutat de El Paso a la frontera de Texas, on han d’enviar els malaltes a hospitals remots i ja es veuen, com fa mesos a Nova York, els camions refrigerats fent de funerària. Les estadístiques diuen que fins ara han mort uns 245.000 ciutadans, hi ha cada dia uns 1.200 morts (el percentatge de defuncions és molt millor sortosament que durant la primera ona). Abans d’ahir van comptar uns 182.000 nous casos (la xifra s’ha doblegat en una setmana) i el país ja té 10.9 milions de casos i uns 70.000 malalts hospitalitzats i en una setmana hem afegit a la llista un milió de nous casos. Al Canadà semblen igual de preocupats i de Mèxic més val no parlar.

Què hem fet malament? Hi ha gent que diu que la culpa sempre és del govern central per no haver pres i exercit tota l’autoritat com volia fer el Sr. Sánchez en honor de la sagrada unitat d’Espanya. Això és impossible a aquest país: només els governadors poden manar confinaments, tocs de queda, obrir o tancar escoles. Trump, dient a la TV que ell era molt poderós, ho va intentar i el van fer callar. A vegades ni això: el nostre governador de Maryland fa uns mesos, veient que les coses havien millorat, va manar a tot l’estat entrar en la Fase 3 i obrir totes les escoles. El nostre comtat, anomenat Montgomery, es va negar a obeir en absolut. Cap de les dues coses! La població hi va estar d’acord. Com pot saber gent llunyana què cal fer? Fa un parell de dies el governador ha fet marxa enrere imposant noves restriccions. Ja està tancant moltes de les escoles que va obrir.

Aquí precisament el govern federal és qui ho ha fet pitjor, en gran part gràcies al Sr. Trump i seus acòlits. Com és el seu costum va imposar a l’administració del Center for Disease Control (CDC) i a la Food and Drug Administration (FDA), els prestigiosos vigilants de la Salut Pública, empleats titella que vigilessin i censuressin tot  allò que els científics volien publicar. Després va començar a barallar-se i contradir el Dr. Fauci i la Dra Brinx, les figures independents més importants de la Sanitat, Trump va acabar anunciant que tant els científics com en Fauci eren idiotes (sic). Va anunciar que es feien massa tests i per això feia la falsa impressió que l’epidèmia estava empitjorant. De fet, deia ell, estem tombant la cantonada (sic). No obstant la seva greu malaltia que va sobreviure gràcies a la qualitat d’assistència mèdica que pocs ciutadans reben, va començar a cridar que calia recuperar la llibertat i obrir-ho tot perquè el Covid no era res sinó un refredat com la grip (que per cert mata entre 6,000 i 16,000 americans cada hivern) i que calia alliberar-se, acostumar-se i resumir vida normal als bars, a les esglésies, a les platges, als esports. I els 250,000 morts què? Ah, son coses que passen va respondre. Seguint aquesta filosofia, ell i els seus empleats a la Casa Blanca (on molts es van contagiar) apareixien en públic sense màscara. Va fer saber que  només els demòcrates se la posaven. I el que fou pitjor: a les darreres setmanes de la campanya organitzava mítings massius de partidaris sense mascareta ni guardar distància, tots cridant. Molts dels seus governadors i seguidors feien el mateix. Així és com el desastrós repunt actual es va posar en marxa.

El Dr. Fauci (un homenet de 80 anys)  no obstant les amenaces de comiat no va callar i va seguir repetint allò que tots els llibres de text de l’epidemiologia repeteixen per malalties respiratòries: màscares, separació social, evitar aglomeracions i locals mal ventilats, rentar les mans i usar desinfectants. Ell, no obstant va advertir: per molt que la gent segueixi aquestes recomanacions, la malaltia no se’n anirà, però esdevindrà menys perillosa amb menys hospitalitzacions i morts.

Al començament fa uns mesos va dir una cosa memorable: el problema consta de dues fases, una de confinament i una altra de recuperació. Si la gent no vol observar les restriccions inicials, no tindran ni una primera ni una segona bona fase. Que sembla ser com ha passat als EUA i a Espanya. Voldria afegir per compte meu una cosa que els metges diuen sovint: mentre hi ha vida, hi ha esperança. Cal aguantar i seguir els consells. No serveix de res i és perillós repetir que en tenim prou. La pandèmia és un desastre molt gran d’abast universal. Ningú en té la culpa, pero tothom ha rebut.

Ajuts

Hi ha gent que estan guanyant diners amb la situació, molts altres que poden seguir treballant i aguanten i un munt de persones senzilles que estan vivint en perill de bancarrota i desnonament. Als EUA tenim prop de 8 milions en aquesta situació, molts d’ells incapaços de pagar el lloguer o l’hipoteca, que fan cua per obtenir menjar gratis. És evident que aquests treballadors, molts havent viscut de salaris mínims, necessitaven ajut del govern federal abans que s’esgotessin els subsidis d’atur que paguen els estats. La Cambra de Representants va aconseguir preparar un pressupost generós per gairebé tres bilions (aritmètics, no americans) de dòlars: tots els ciutadans adults individuals per sota d’un cert nivell d’ingressos rebrien un xec per 1,300 dòlars i si havien treballat un suplement de 600 $ per damunt dels subsidi d’atur. A més van destinar molts diners per als petits empresaris i autònoms (que en part van anar a parar a companyies amigues de Trump que no ho necessitaven). Com que el problema no s’acabava, van fer un segon rescat, aquesta vegada menys generós. Però els Republicans del Senat van tancar l’aixeta quan la Cambra Baixa va intentar fer un tercer rescat, dient que el dèficit era inacceptable. El termini manat per aturar el pagament de lloguers i hipoteques ja ha passat, probablement amb moltes desgràcies. És evident que cal fer un nou rescat immediatament, però hi ha hagut l’elecció, i ara tots els parlamentaris estan a casa i fins el 20 de gener no hi haurà cap govern efectiu.

Les festes a domicili

D’aquí pocs dies als Estats Units tenim la Festa Anual d’Acció de Gràcies on tothom que té una casa prou gran invita tota la família i a algun estranger si en troba. Sembla que com és una festa només per família i amics i coneguts, és segura. S’equivoquen molt els qui ho pensen i obliden que hi ha molta gent infectada sense saber-ho, nens inclosos. De fet el més probable és que la ventilació sigui insuficient i que les finestres estiguin tancades si fa fred. El consell de la Salut Pública és mantenir les mascaretes posades tant com es pugui, obrir les finestres, mirar de tenir taules separades i distribuir la gent tant com es pugui per la casa. Es un avis nou.

Els Vaccins

Evidentment seran molt benvinguts però només milloraran la situació sense restablir la normalitat. Per acabar amb el virus caldria tenir antivirals efectius a més dels vaccins, que no protegeixen mai el 100 %. Potser sí que certs grups en perill puguin rebre algun vaccí (quin, hi ha més de cent candidats al món) a finals d’any però sembla impossible una vacunació massiva abans de la primavera o l’estiu, en el millor cas. Pfizer ha anunciat que han acabat la Fase 3 del seu producte i que tenen 90% de resposta positiva, però no han ensenyat res, només ho diuen. Per sort el Dr Fauci també sembla creure que aquest vaccí està bé, però ara ho han de sotmetre a l’anàlisi de la FDA, a veure si estan d’acord. Demanaran sens dubte una aprovació urgent immediata. La rebran? Hi ha molta gent que tenia por que agències infiltrades per Trump manessin alguna cosa perillosa i ara molts no es fien i diuen que no es vacunaran. La regla és que la FDA demani dos mesos sencers després de l’anàlisi estadístic abans d’aprovar res, per assegurar-se que no hi ha efectes secundaris dolents, però si s’aprova d’urgència cal tenir una opinió d’un grup independent d’experts i aleshores  autoritzen esperar només un mes.

Diuen que un segon vaccí també americà de Moderna associada amb un laboratori alemany està a punt d’arribar i Fauci també diu que en té una opinió favorable. Molt més complicada és la situació del famós vaccí innovador d’Oxford fabricat per Astra-Zeneca, en aquest moment entusiàsticament suportat a la Índia. Per descomptat, cap companyia informa el públic de res, però la premsa va reportar que hi havia hagut dos casos de myelitis transversa, una malaltia neurològica autoimmune que pot tenir moltes causes, inclosos els vaccins. La companyia va anunciar que no tenia res a veure amb el vaccí, cosa perfectament possible, però ara fa uns dies es va conèixer que un metge voluntari de 28 anys acabava de morir al Brasil després de prendre el vaccí. Sens dubte, podria ser mala sort i no tenir cap relació amb el vaccí però és un problema.

AFEGIT 16 de Novembre:

Gran sensació: Moderna pot ja demanar a la FDA que s’aprovi el seu vaccí. Està clar que caldrà esperar a veure què expliquen a la FDA , però era un projecte conjunt amb l’Institut Nacional dirigit per Fauci que tothom veu optimísticament. Comparat amb el vaccí similar de Pfizer del divendres passat, aquest té sobretot l’avantatge de no necessitar congelació extrema per ser magatzemat perquè a diferència del Pfizer conté preservatius. Els dos mètodes requereixen dues injeccions separades per un interval més llarg amb el producte de Moderna.

Voldria afegir una cosa. Tots dos vaccins estan preparats injectant un mRNA manipulat per tal que el cos produeixi una proteina similar a una altra que existeix de forma natural a les puntxes de la closca del virus, enganyant al cos humà fent-li  creure que està infectat i que li cal produir anticossos que donguin immunitat. Si això funciona serà la primera vegada, un avenç històric, una tècnica que algun dia podria fer realitat somnis ara inimaginables. La ciència espectacular ha sortit de col.laboracions amb dos laboratories independents, un als EUA, un altre a Alemanya  dirigits respectivament per dues personalitats que podrien acabar rebent conjuntament un Premi Nobel. Però caldrà esperar i veure si és que la nova tècnica tan difícil del mRNA funcioni de debò sense problemes perquè tot això és molt complicat

Joan Gil

Tags: Covid epidemia, Mascareta, President Trump, Reunions, Vaccins

El respectat Anthony Fauci ja va dir que en els seus gairebé 40 anys al seu Institut (ara ell en té gairebé 80) no havia vist mai un virus com aquest SARS-CoV-2 que ens està martiritzant ara. Ningú recorda un virus tan altament infecciós com aquest. El SARS1 original, molt més greu, només esdevenia infecciós el segon dia de la malaltia, cosa que facilitava molt la feina dels rastrejadors. Però ara amb milers de noves infeccions cada dia, què poden fer els millors rastrejadors? A més, la infecció és transmesa per gent que no saben que estan infectats i no semblen malalts. Hi ha rebrots sense causa evident. Altres virus causaven sempre la mateixa malaltia clínica, però el d’ara no sempre, sinó que acaba semblant una malaltia diferent afectant diferent òrgans i no sols el pulmó, com ara el cervell i el sistema circulatori. La grip causa cada any la mort de milers d’ancians però el virus d’ara afecta també gent entre els 19 i els 50 anys. Particularment sensible és el cas dels nens. La gent com els trampistes exigien que les escoles obrissin immediatament al.legant que els nens no s’infecten, cosa que ha resultat falsa. Algun camp d’estiu ha acabat malament amb molts casos i una escola americana que acabava d’obrir (la majoria obren a l’agost) va haver de tancar el primer dia per un cas en un nen. Això no ha impedit a Trump i els seus seguir exigint l’obertura i amenaçant a qui no vulgui, repetint la mentida que els nens son immunes. La majoria de protestes venen dels mestres i la seva unió, i n’hi que fins i tot fan broma distribuint formularis per fer testament. Una mestra duia un cartell anunciant que des de la sepultura no podia seguir ensenyant. Està clar que hi ha països on no ha passat gran cosa després d’obrir les escoles però son sempre llocs on la corba d’infeccions és plana, sobretot prop del 2% del màxim. Aquí en aquest moment la corba és molt vertical a la majoria d’estats, sobretot al Sud i Califòrnia. La majoria de districtes escolars a l’Est es neguen a obrir. Al meu Estat el Governador ha prohibit a qualsevol escola pública, religiosa o privada obrir abans d’Octubre. Algunes ja han dit que van pel 1. Febrer.

Van preguntar a Fauci perquè hi ha hagut un rebrot tan tràgic i brutal al Sud. Ell va respondre que quan el govern va donar l’ordre de confinar-se, de fet nomes el 50% o menys dels llocs on gent treballa a poca distancia van ser tancats i que l’autorització de reobrir va arribar massa d´hora. Potser algú a Catalunya ho pot aprendre. A més d’això (Fauci no ho hauria pogut dir mai) Trump seguia contradint les propostes de la Salut Pública, incitant amb Tweet a obrir-ho tot en nom de la llibertat, intentant organitzar mítins i manifestacions de masses i oposant l’ús de mascaretes. Deia que els qui diuen mascaretes eren enemics seus. Ara, en vista del desastre (uns 152,000 morts, hospitals plens a Houston, Phoenix i Nova Orleans, camions refrigerats guardant morts) ha canviat el to en aparicions públiques però segueix dient el contrari on pot.

Quan el Doctor Trump vol ensenyar com tractar la malaltia

El disbarat de recomanar la Cloroquina va sortir, com la majoria de les ximpleries que diu, d’un web ultraconservador possiblement d’Elon Musk, que jo vaig veure en directe a la tele. Va dir que ell n’estava convençut i que no s’equivocava mai. Va obligar les autoritats americanes a organitzar assaigs clínics molt cars que han demostrat en estudis “cecs” (pacients reben la substancia o un placebo sense saber quin i al final es comparen els resultats) ensenyant que aquesta substancia no serveix de res, excepte que alguns es moren d’una arrítmia cardíaca. Però Trump hi torna. Fa uns dies una dona rara a Texas que sembla ser metge (i altrament avisa dels efectes nocius dels mals esperits i dimonis sobre la salut humana) va treure a Facebook un article dient que la Cloroquina és molt bona, cosa que Trump va repetir. Algun dimoni li va fer dir. Només el remsidivir i els esteroids són útils, però només en malalts greus.

Però dies després de la Cloroquinada, es va sortir amb una altra, que jo també vaig veure en viu: que perquè no injectaven als malalts un  desinfectant de cuina (Lysol) mirant de netejar els virus. El fabricant molt espantat va publicar anuncis a tot arreu explicant que no es pot fer i que ningú havia aprovat aquest us. Un metge que fes això no sols perdria la llicència sinó que podria ser acusat d’assassinat.

L’Institut de Malalties Infeccioses del NIH dirigit per Fauci ha investit molts centenars de milions en grups estudiant productes antivirals, cosa molt difícil, i també vaccins que és gairebé igual de difícil, només que en aquest cas molts experts son “moderadament” optimistes.

Els Vaccins

Vet aquí quelcom que el món verdaderament necessita, almenys un bon vaccí. Sempre hi ha hagut més d’un grup intentant fer vacunes contra malalties, només que aquesta vegada n’hi ha uns 160 grups de diferents reputacions per tot el món. Fins ara les apostes eren pel grup d’Oxford dirigit per Sarah Gilbert, ara adoptat per Astra-Zeneca. Trump ha concedit a aquesta  firma una donació a fons perdut de més de mil milions perquè muntin una fàbrica sense saber si l’assaig clínic “cec” en progrés tindrà èxit o no, comprant en exclusiva molts milions del vaccí (i la resta del mon què?) Per si algú s’hi interessa l’acudit prometedor de la Sra Gilbert fou agafar un virus  del refredat comú trobat en certs simis i afegir-hi la proteïna existint a la punta de les punxes del virus dolent, cosa que resultaria en una mena de virus inofensiu disfressat que estimularia producció d’anticossos i cel·lular immunorespostes contra el SARS-CV-2 actual. Tothom ho ha seguit amb un cert entusiasme i ara estan reunint 30,000 voluntaris americans per un estudi en fase 3, que seria definitiu i podria acabar abans de final d’any. Darrerament, no obstant, algú ha fet notar que el nombre de virus a la gola i vies respiratòries dels humans i monos examinats no sembla disminuir. Ja veurem. Tampoc expliquen com han pogut fer legalment una fase 3 sense publicar com van anar les fases 1 i 2, les primeres injeccions d’una substància artificial per assegurar-se de si un humà la tolera (o es mor) i a quina dosi. En general es fa amb voluntaris pagats, sovint ingressats per tests diaris. No ho han explicat, però la impressió és que ho van fer amb una barreja d’humans i monos. Si espereu que ho expliquin, jo us recomanaria una bona cadira.

Altres vaccins-candidats van al dirigits contra el mRNA, el missatger contingut a la cèl·lula humana normal, que el virus troba dintre la cèl·lula infectada i  rapta per fer-ne una còpia perversa que li serveix i necessita per replicar-se, creant l’ARN propi dels fragments, com qui resol un trencaclostes Involuntàriament enredat, el cos començaria a lluitar contra SARS-CV-2. Ningú sap per quant temps i hi ha qui suggereix que potser dos mesos. El govern nord-americà va comprar primer el candidat de Pfizer i ara ja un altre més per quantitats enormes de diners per assegurar-se’n els drets exclusius.

Com acabarà tot això? Les autoritats americanes exigeixen que el vaccí sigui eficaç almenys en 80% dels casos, però alguns grups parlen només del 50%. I tots els experts diuen que sempre ha costat anys per fer un vaccí bo i que sempre passen coses. Com acabarà? Hi haurà potser 3,4, 5 o 6 vaccins diferents? Haurà comprat el Govern Americà tots els vaccins? Potser la UE pugui fer-ho també, però què faran els Africans i Llatinoamericans?

Una pregunta va aconseguir enervar el Dr Fauci, un home molt tranquil i ben educat. Els Russos i Xinesos semblen estar assajant ja nous vaccins a l’Àfrica. La Salut Pública és molt sensible al reconeixement dels drets humans. Fauci va respondre que confiava que no estiguessin administrant vaccins sense haver-se assegurat que són segurs i eficaços amb estudis clínics “cecs” en fases 1, i 2 previs. Cal saber que fa uns anys certes companyies per defugir la vigilància sanitària dels països rics havien anat a l’Àfrica a fer estudis amb materials perillosos no assajats com cal, només a veure què passa, i que la gent pobra no son conillets d’índies. A diferència dels nous medicaments que s’administren a gent malalta, els vaccins son per gent sana que no ha de ser exposada a cap perill. En el cas dels vaccins, abans es feia un “challenge” exposant els parcipants intencionament a veure si enxampaven  la malaltia o no. En el nostre cas, seria èticament intolerable perquè no hi cap tractament contra la infecció causada per aquest coronavid.

Els Llibres sobre Trump

Acaben de sortir dos de nous, cosa que ell va intentar prohibir. El primer i més perillós  fou el de John Bolton, un antic polític i funcionari molt agressiu i militarista, ex-Conseller de Seguretat Nacional de Trump que es va barallar amb ell i fou acomiadat. El llibre, escrit per un home tan intel·ligent i poderós com odiat a Washington, és una venjança que no obstant sembla dir veritats. Molta gent riu divertida quan dos individeus com aquests trenquen els plats. Presenta Trump com un home dominant, incompetent i autoritari però completament ignorant de la política que no entén res ni té paciència per escoltar quan li volen explicar. Informat de les opcions sota la seva autoritat fa una tria sense conèixer les conseqüències o preocupar-se per l’interès de la nació. Trump ha intentat fer un assaig nuclear com a espectacle  per espantar enemics i trenca acords internacionals sense raó, per caprici. Quan ell diu que vol negociar, el que fa és presentar un ultimàtum i amenaçar amb represàlies i venjança si no és obeït. Quan ha de triar un nou funcionari, li exigeix “lleialtat” (vol dir obediència) incondicional. Diu que ell és “un geni estable”. No tolera que ningú el contradigui i castiga durament per fer-ho. Vol eliminar totes les lleis i ordres executives de l’odiat Obama sense entendre què manaven. Diu de les manifestacions diàries dels afro-americans que són incitacions de l’esquerra radical, dels terroristes i anarquistes i que tots son vàndals. Quan li van explicar que no podia enviar soldats a les ciutats excepte a Washington, va formar un cos i va enviar agents federals de la immigració, la lluita anti-drogues i les armes il·legals sense permís local ni notificacions. Una esmena constitucional federal diu que el dret d’expressió lliure i d’associació dels ciutadans (vol dir manifestacions polítiques) és intocable, però ell ha fet disparar bales de goma i gasos lacrimògens i ha apalissat i detingut gent com va fer la Guàrdia Civil a Catalunya. No hi havia cap llei regulant allò que Trump va intentar a Portland, que va acabar empitjorant-lo tot. La ciutat ha aconseguit fer retirar a aquesta gent.

El segon llibre és d’una neboda barallada (que pretén haver estat robada per fa família. Dissortadament per Trump, ella treballa com a psicòloga clínica de carrera i aconsegueix presentar una imatge horrible d’un home malalt amb un narcisisme malaltís, mentider. necessitat d’adulació permanent, dominant, misogínic però llibertí, avariciós (que ella anomena ”l’home més perillós del món”

Falten exactament tres mesos per l’elecció.

Joan Gil

AFEGIT, 5 agost:

Es veu que això de produir vaccins en vista de la voluntat de Trump de pagar milers de milions per assegurar-se en exclusiva  productes encara no testats ni aprovats, té molt d’èxit. Cada dia firmen més farmacèutiques i el govern paga. He perdut el compte. Ahir en Fauci va deixar caure en públic una cosa molt sorprenent: encara que la FDA no aprova mai cap vaccí que no garanteixi com a mínim el 80 % d’èxit, potser aquesta vegada hom podria acceptar el 50-60% (!!!) només per vaccins que donin almenys 1 any d’immunitat i podrien ser útils, comparats amb no tenir res com ara. Ai, com estan el caient els estàndards de seguretat que tant ens havien protegit. Tant debò un d’aquests vaccins-candidats tan ansiats i ben pagats per anticipat sigui efectiu. Malament rai, si no.

Tags: Anthony Fauci, Coronavirus, Donald J Trump, john Bolton, Vaccins