23 abr. 2021
La decisió americana sobre el vaccí de Johnson and Johnson (Janssen)
En una paraula, el consell de savis de diferents professions assessorant el CDC acaba de recomanar (per 10 a 4 vots) que s’aixequi l’atur temporal de la seva administració tot i obligant a encloure-hi avisos sobre el perill especial a les dones, la vigilància que cal fer de símptomes (mal de cap persistent sobre tot) per tornar al metge i també instruccions i comentaris per als metges. El CDC i la FDA van acceptar en l’acte però es veu que encara estan discutint el texte exacte dels avisos. A aquest país quan hi ha agitació social sobre un problema el millor és discutir-lo en públic i donar explicacions. Ningú té el dret d’acceptar un risc, gran o petit, en nom dels altres.
Abans de les estadístiques, unes dades sobre l’estat de la Unió en el cas del Covid.
La Pandèmia als EUA
El President Biden es va vantar fa uns dies que en menys de 100 dies havia administrat més de 200 milions de vaccins (alguns més ara), arribant un dia als 4.1 milions. Ara això ha baixat una mica fins als 2.8 milions diaris degut no a la falta de vaccins sinó a la indiferència de grans sectors de la població, cosa que està esdevenint un problema i s’està encetant una campanya, però de moment 2/3 parts dels residents estan vaccinats. Hi ha hagut bones notícies: l’epidèmia no està a punt d’acabar-se però està millorant visiblement. Recordarà el lector que al començament la majoria de malalts greus eren vells. Ara la proporció ha caigut al 20% gràcies a la declaració de tots els que tenim més de 75 abrils com a prioritat 1c del CDC, tant els que estan a un centre com els que vivim a casa. Ara la major part de malalts són més joves. El CDC fa saber que per primera vegada 21% dels nous casos son nens. El nombre d’ingressats que havia acabat en moltes UCIs i defuncions ha caigut a molts estats, més als que van aplicar les mascaretes i la separació social, degut probablement al nombre de vaccinats. Hom està discuting si cal dur mascareta pel carrer, perquè prop del 90% d’infeccions tenen lloc als interiors. És una cosa complicada. I els qui parlen al carrer amb desconeguts o a llocs on s’escridés molt i respiren gotetes de fluid, què? Ja veurem. Les dones embarassades poden prendre el vaccí sense hesitacions. Els fills(es) també fins als 16 i probablement aviat a totes les edats. A les escoles hi ha encara discussions. Una proposta que hom escolta sovint és alternar l’escola presencial amb l’ordinador a classe per dos o tres dies. Aquí també ja veurem. Depèn de com vagi.
Coses dolentes: la vaccinació sembla protegir només de les UCI i les funeràries, però ho fa molt eficaçment, però en canvi ja hi ha milers de vaccinats que han patit una Covid lleugera, com un refredat fort. Coses pitjors: hi ha molts casos de malalts que han patit la infecció dues i tres vegades. I sobretot, el nombre d’hospitalitzacions de nens, encara que petit, ha augmentat. I ai las, fins i tot hi ha hagut morts de nadons, pocs per sort. I cada dia preocupen més les complicacions tardives greus de gent que havien superat la infecció. Sobretot hi ha preocupació sobre les variants. El President acaba de concedit 1,500 milions de dòlars per a la detecció i l’estudi de tots els aspectes del problema. Els fabricants dels vaccins mRNA diuen que si hom pot assenyalar una nova soca perillosa, poden fabricar un vaccí en contra en temps rècord.
Les estadístiques sobre els casos de complicacions greus dels vaccins de J&J
Com que als EUA el vaccí d’AZ no ha estat autoritzar mai i l’estudi del CDC fou only sobre casos del J&J, que ha estat aturat per dues setmanes, sembla gratuït dir que les complicacions són les mateixes descrites després de prendre el AZ, però és que mèdicament semblen idèntiques i els vaccins estan fets de forma relativament similar amb vectors d’adenovirus. En canvi amb els vaccins basats en mRNA (Pfizer i Moderna) no es coneix per ara ni un sol cas de complicacions, només petites molèsties sense importància.
El vaccí de J&J s’ha administrat als Estats Units uns 7 milions de vegades. Quan van pausar el vaccí, van dir que era degut a 6 casos de complicacions greus amb coàguls gairebé mai vistes o enteses, però al final resulta que van ser 15 casos, tots ells dones, tres d’elles mortes, una molt jove en estat molt greu i set segueixen hospitalitzades, algunes en una UCI. Les pacients tenien entre 18 i 48 anys, amb dues excepcions. El problema més gran (11.8/milió) el tenen dones entre 30 i 39 anys. Només dones? Els europeus diuen que amb l’AZ hi ha hagut dos homes. Aquí el que passa és que durant la fase 3 de la investigació, un jove de 25 anys s’hi va morir, però ha quedat fora de l’estudi, limitat a vaccinacions públiques. Ningú havia pensat que aquesta defunció única amb un problema mai vist fos una complicació però retroactivament és clar. Què ha passat a aquestes 15 dones? Com queda dit, tres d’aquestes 15 dones es van morir i 3 més estan a una UCI.
Què diuen els estadistes del grup? Són els que més han impulsat la fi de la pausa. Diuen que les complacions arriben a 1.8 casos/per milió i que la gent més exposada són les dones entre 30 i 39 anys. Conclouen que l’administració de les dosis contractades podria causar més de cent casos però que estalviaria molts milers de morts i de casos a l’UCI.
Una de les quatre persones que van votar al comitè de la CDC CONTRA la reautorització del vaccí J&J ha explicat en públic perquè ho va fer: era l’argument (indiscutible) sovint repetit que el vaccí salva moltes més vides de les que posa en perill. Diu aquesta senyora que els qui van a vaccinar-se no ho fan pas per salvar la comunitat sinó per protegir-se personalment. Vet aquí un gran tema ètic per discussions futures.
Tractament
Un problema greu que hi havia és que al començament era impossible entendre què passava ni com tractar els malalts. La síndrome consisteix en una caiguda del nombre de plaquetes circulants a la sang coincidint amb la formació de grans coàguls sigui al cervell com a òrgans abdominals, sovint a les venes, enlloc de les artèries on és més freqüent. Finalment van recordar una cosa autoimmune semblant igual de rara o més que alguns malalts pateixen després de rebre per la raó que fos heparina, un anticoagulant en general molt útil que en aquests casos actuals cal substituir. Això va obrir portes i oportunitats al tractament i hom espera que aquests casos post-inoculació puguin ser resolts ara millor que abans. D’aquesta manera el perill, sempre remot, sembla més tolerable. En qualsevol cas la FDA està preparant instruccions per als metges que es trobin un cas.
Joan Gil