02 maig 2023
Armes de Foc als Estats Units
Probablement molts lectors han sentit parlar del greu problema causat per la proliferació d’armes de foc en mans de ciutadans estatunidencs, i potser ho troben difícil d’entendre, donat que alguns altres països on també es poden comprar armes fàcilment, no semblen originar cap dificultat greu. Alguns estudiosos han publicat anàlises que porten el cas a l’origen, creixement i natura dels immigrants originals que van desenvolupar després de la Revolució anti-britànica de 1776 una mentalitat i manera de ser especials.
La independència popular fou vista amb entusiasme a molts lloc. Els immigrants consistien majoritàriament d’Europeus farts d’aguantar la vida al seu país d’origen. Els europeus, sovint desinteressats en política, havien de patir de tot: guerres contínues, impostos excessius, abusos i crims de les autoritats, servei militar, poca educació, pobresa, guerres i persecució de religions, a més d’aristocràcies, monarquies intocables i gent privilegiada… Molts veien l’emigració com una fugida de tot això, traslladant-se a un país nou on tot això no existia, on tothom podia treballar, quedar-se amb els fruts del seu treball, triar la religió que volgués, elegir els seus governants per terminis limitats i sobretot sentir-se gent lliure, capacitada per lluitar contra qui els molestés, sempre lliures i disposats a defensar la seva llibertat i drets a qualsevol preu i amb possibilitats d’èxit. Un nou element va aparèixer aviat: les popularíssimes novel·les gràfiques sobre aventures a l’Oest, guerres amb indis, duels de pistoles, lladres, pistolers, sheriffs i tirotejos. Aquestes publicacions eren molt inflents pels carrers perquè en aquell moment, a mig segle XIX, eren l’entreteniment principal i l’objecte d’admiració de tota la població. Expressaven i accentuaven clarament l’anhel de llibertat que els havia fet venir i la capacitat guanyada de protegir-la en persona també per a la família i els amics. La imatge de l’immigrant i nou ciutadà era clara: esdevindria un home preparat a tot en la defensa dels seus drets i protegint la seva llibertat i la seva família, disposat a lluitar quan, on, i tant com fos necessari. Les descripcions gràfiques eren sovint exagerades i unilaterals, però els nens i joves hi veien el seu model. I sobretot, no volien que el govern els molestés.
Guerra després de la guerra.
Les companyies americanes que fabricaven armes de foc havien fet molts diners durant la guerra civil, però amb la pau van patir pèrdues molt fortes. Van buscar alguna sortida i van estudiar la situació notant com la disposició a la lluita i la defensa personal s’havien quedat enfortides moltíssim durant la guerra. Dirigides per la famosa i prestigiosa fàbrica Remington, van iniciar activitats publicitàries que connectaven la possessió de revòlvers i pistoles amb la determinació de defensar i protegir la llibertat de la pàtria i els drets individuals constitucionals. Van tenir molt d’èxit. I en segueixen tenint. Vet aquí que per ajudar, els advocats i jutges van trobar una sentència meravellosa a la Constitució vigent:
Segona Esmena Constitucional:
“A well regulated Militia, being necessary to the security of a free Estate, the right of the people to keep and bear Arms, shall not be infringed” (Com que una milícia ben regulada és necessària per a la seguretat d’un Estat lliure, el dret del poble a tenir i portar armes no pot ser violat.”
En el segle XVIII les autoritats locals, ja elegides per votació, encara no tenien prou policia permanent i si un governant d’un territori veia que s’hi acostava una banda de gent perillosa, no tenia més remei que convocar una milícia de ciutadans (un Somatent a Catalunya) per defensar-se i evidentment els homes que es presentessin al seu Somatent havien de venir equipats amb les seves pistoles, fusells, municions o allò que tinguessin.
Al final alguns Estats es van adonar que aquesta disposició anava massa lluny, creava problemes, i van intentar frenar-la. Però ai las, el famós Tribunal Suprem Federal els va frenar radicalment: els pares fundadors havien atorgat als ciutadans un dret fonamental a posseïr i dur pel carrer tota mena d’armes que era inviolable. Aquesta sentència no es podia interpretar pròpiament així: els pares fundadors eren gent de seny que no haurien mai establert el dret sagrat dels ciutadans per tenir i dur pel carrer armes de destrucció massiva, com els fusells semi-automàtics del segle XXI que van ser concebuts com arma de guerra, ni les pistoles i revòlvers molt avençades actualment, que poden destrossar òrgans interns de les víctimes. Però tot un seguit de Jutges Suprems ha confirmat aquesta interpretació. Perquè el Congrés no vol parlar del problema i es nega absolutament a dictar mesures contra arquest disbarat? Al començament el problema el van crear la propaganda i les donacions econòmiques a les campanyes de reelectió de congressistes oferides per la indústria de les armes i la seva associació, la NRA (National Rifle Associacion), però ara no tant. És una qüestió intocable i profundament arrelada en l’ànima de moltíssims polítics i bastants ciutadans, que no pot ser tocada. Abans eren només els Republicans, però ara molts Demòcrates s’hi han afegit i també hi estan d’acord. Ha esdevingut un tema polític intocable. Tothom es creu justificat a tenir armes de propietat privada, inclosos els fusells semiautomàtics. Sap per exemple el lector què pensen els Castellans de Madrid de Catalunya i la unitat d’Espanya? Es pot parlar d’això amb ells? Serveixen d’alguna cosa les reunions polítiques amb ells?
Arguments
La situació, enlloc d’empitjorar, havia anat millorant una mica fa uns anys. Els fusells d’assalt (metralladores) que els exèrcits només fan servir per matar o ferir enemics durant atacs o defenses contra grups d’enemics, no tenen absolutament cap ús raonable o tolerable per a ciutadans civils, i la seva compra fou prohibida per llei per un període d’uns cinc anys. Quan aquest període es va acabar, amb el suport del Tribunal Suprem, foren re-autoritzats, i tothom de més de 18 anys va començar a comprar-los i en l’actualitat són responsables per la majoria d’atacs massius a grups, com ara nens d’escola, grups de jueus, hispans, xinesos i moltes altres bogeries malaltisses. Aquests incidents generalment acaben en la mort per la policia o suicidi del criminal. En l’actualitat, molts Estats autoritzen dur armes visiblement a la cintura pel carrer. (Aquest autor va decidir marxar de Texas quan, a un restaurant barat, un jove va seure al seu costat duent una pistola automàtica enorme). El nombre de suicides també ha augmentat greument, perquè és difícil superar crisis greus sense pensar en resoldre-les amb un tret al cap. Pel carrer a les ciutats, molts xicots joves intenten comprar pistoles per quan surten al vespre amb una colla. Hi ha incidents inconcibles. En els darrers dies un conductor va entrar per equivocació a una sortida de garatge privada i fou mort d’un tret; un vell blanc va obrir foc sense parlar contra un noi negre que havia trucat per equivocació a la seva porta; un hispà jove de Texas, drogat, s’entretenia disparant a l’aire al seu jardí, quan un veí va anar a queixar-se del soroll perquè tenia invitats i un bebè es despertava pel soroll. Al poc temps l’home va entrar a la casa del costat, matant 3 homes, una dona i una nena molt petita (total de cinc) i malferint dos homes més. I lluites entre veïns també poden acabar així. Ara fa poc un home va matar un veí que feia massa soroll amb una màquina de tallar herba al jardí. I prou. Alguns estats han introdït les anomenades lleis que legatitzen l’stand your ground, que simplement vol dir que si algú entra d’amagat o per força a la teva casa, tens dret a matar-lo.
Propostes dels que no volen que canvïi res
Ja han reconegut el problema i entès que aquest empitjorament de monstruositats també amenaça moltes reeleccions. Entre els pitjors crims més enrabiants que cal citar hi ha els tirorejos dintre les escoles, quan un home, sovint jove, entra a matar nens i mestres i en mata molts. Després de l’incident horroròs a Sandy Hook, Connecticut, en temps d’Obama (un jove esquizofrènic va matar la seva mare al llit i va anar a l’escola on va assassinar dues mestres i uns 20 nens de primer i segon grau), Obama va intentar escriure una llei per dificultar la compra d’armes i el Congrés ho va rebutjar sense explicacions ni oferir arlternatives. Es veu que no havia passat res però vam començar a sentir parlar públicament a la gent la NRA: que era l’obra d’un criminal boig, que són criminals els qui maten, no pas les armes, que el govern tenia l’pde protegir molt més i millor les escoles, que tots els mestres havien de ser equipats amb pistoles i obligats a fer pràctiques de tir, que calia tenir policies presents a totes les escoles. Moltes d’aquestes propostes eren divertides, perquè permetrien als fabricants vendre uns mil·lers d’armes noves addicionals.
El Presiden Biden ha aconseguit no fa gaire fer aprovar un enduriment modest del procès d’autorització a seguir per comprar una arma, que no ha aturat l’empitjorament accelerat que estem veient. Per exemple a les fires públiques d’armes, que tenen un gran èxit, una compra d’armes pot tenir lloc sense cap mena d’autorizació, com la que caldria si s’hagués comprat com estava manat a una botiga d’armes llicenciada. Igual passa amb una venda entre ciutadans privats que no cal declarar ni fer autoritzar per ningú. Per no parlar de les Màfias i clubs criminals de drogues estrangers, sobre tot mexicans però també canadencs que s’aprofiten d’aquesta laxitud per comprar dintre els EUA i endur-se a casa allò que els plau.
Parlant del problema, els de la NRA sempre diuen dues coses: primer que els governs no fan prou per detenir aquests criminals tan terribles i ni tan sols protegeixen bé les escoles. Cal recordar en aquest respecte que ja en dues ocasions un guàrdia armat a dues escoles va actuar de forma covard, amagant-se o esperant que arribés la policia especial. I pocs mestres (excepte a algun estat) tenen pistoles. Segona, la qüestió psiquiàtrica:
Evidentment és possible que qualsevol persona capaç d’entrar a una escola per assassinar nens petits i mestres estigui malament del cap, que seria lògic i en molts casos s’ha pogut comprovar. La gent de l’NRA proposen combatre també la crisi creant centres psiquiàtrics. Això en qualsevol cas estaria bé perquè els malalts mentals dels EUA en molts casos no poden trobar assistència i, per exemple, hi ha un dèficit greu d’infermeres psiquiàtriques i fins i tot de psiquiatres. Ara bé, la majoria de criminals actuals no han estat mai a un centre psiquiàtric (encara que alguns pocs sí) i no han parlat ni ensenyat els seus dibuixos i escrits a la xarxa a ningú, i que hi ha molts milers de malalts inofensius, comparats amb els relativament pocs que són perillosos. En resum, que el projecte no serviria de res i només contribuiria a militaritzar la vida civil. I allò que caldria, limitar la venda de pistoles i prohibir la de fusells d’assalt, ells no ho volen. Ni toleren sentir-ne parlar.
I molts temem que el Congrés ni escriurà cap llei per obtenir llicències millor fetes, ni autoritzarà cap prohibició dels rifles d’assalt.
Molts partidaris de la possessió d’armes sense supervisió ni autorització actualment al poder en la majoria d’Estats afirmen que ells són constitucionalistes que simplement defensen la Constitució i la llibertat individual. S’ho creu algun lector? A mí em recorden els nombrosos constitucionalistes a l’Estat espanyol que s’oposen a la independència de Catalunya només perquè així ho mana la constitució del 78.
Joan Gil