29 juny 2018
Què és el Taser que han donat a la policia?
Diuen que ara l’us dels Tasers, una mena de pistoles elèctriques, per la policia ha estat autoritzat. Ja fa molt de temps que s’utilitzen per les policies locals als EUA i es consideren útils, pero no són inofensius, han causat morts i poden ser molt cruels en mans poc expertes. Als EUA han estat aprovats per la majoria d’estats de la Unió però sovint només per a policies entrenats. Pràcticament tots els Tasers que hi ha al món són fabricats per una companyia anomenada AXON situada a Scottsdale, prop de Phoenix (Estat d’Arizona), la qual produeix també versions per a l’ús de ciutadans privats, que afortunadament pocs estats permeten i confio que no arribin mai a Catalunya. Hi ha a YouTube un video d’un representant d’AXON tractant d’esclaus als residents d’estats que no els autoritzen.
Aplicacions
Sens dubte la policia ha d’intervenir en casos quan un home perillós o armat per les raons que sigui (un criminal armat enxampat al lloc del crim o resistint arrest, un malalt mental greu, una persona en estat emocional extrem) està amenaçant ciutadans o la policia que el vol arrestar. Sovint, almenys als EUA, la policia ho arregla sovint a trets que pot ser molt injust i violar drets.
La propaganda d’AXON presenta el Taser com un mitja inofensiu de reduir a la impotència un home amenaçador sense ferir-lo fent possible el seu arrest i evitant l’ús d’armes de foc. És veritat? Gairebé, amb matisos. En general sí, però no és tan inofensiu com ells diuen.
Descripció
AXON fa bastants models, la major part reservats a la policia amb un abast d’uns 10.5 m. i altres més petits per a ciutadans particulars amb un abast de només 4 o 5 m.
L’arma ve amb una bateria molt especial capaç d’emmagatzemar electricitat segons ells amb un voltatge de 50,000 Volts (!!) Els físics diuen que això no pot ser veritat. L’electricitat d’un Taser produeix un arc entre dos elèctrodes a 1 cm de distància que en cap cas podria excedir uns 30,000 Volts. La companyia sembla admetre que potser només serien uns 1,200 Volts (només). Als EUA i Canadà, l’electricitat domèstica en té només 120.
A més la bateria controla una explosió d’aire comprimit (abans diuen que havia estat pólvora) que propulsa un projectil cap a la víctima i a més il·lumina un llum làser. Sovint un malfactor que veu una llum làser al pit i l’arc voltaic a la boca del Taser, s’ho pensa i ja no cal disparar.
És possible tocar la víctima amb el Taser amb l’arc voltaic encès sense disparar els elèctrodes, cosa que fa molt de mal, pero la majoria de cossos de policia ho tenen prohibit perquè enrabia la víctima sense fer-lo inconscient i encara esdevé més perillós.
Què passa quan el Taser es disparat?
En la majoria de models surten de l’instrument a gran velocitat dues agulles doblegades com un ham o ganxo, però molt esmolades i penetrants a la punxa per travessar la roba fins 5 cm (diu AXON) i penetrar dintre la pell. Un dispositiu ham, una bifurcació de l’agulla a poca distancia de la punxa i dirigida enrere serveix per evitar que la víctima se’l pugui arrencar.
Aquestes agulles, verdaders elèctrodes, queden connectats amb la pistola Taser per fils conductors prims pero molt resistents que condueixen la càrrega elèctrica administrada a la víctima, que és l’objectiu final d’aquesta electrocució parcial. És per això que l’abast té un límit d’uns 10 m, perquè els fils conductors que surten del canó Taser no poden ser més llargs.
El Taser dispara dos hams, però molts models més cars poden repetir la descàrrega elèctrica depenent del preu pagat per l’instrument. Cosa interessant, al mateix temps que surten les agulles, el Taser dispara i escampa per terra una mena de papers petitons de confeti amb identificació escrita de l’instrument utilitzat.
Què passa a la víctima?
En breu, els elèctrodes implantats subministren una descàrrega elèctrica que fa contraure i paralitzar tots els muscles del cos, produint dolor extrem que fa caure la víctima per terra, sovint inconscient.
El voltatge ni mata ni fa per se mal a ningú. És com l’alçada d’un salt d’aigua. Si fa mal tocant terra depèn no de l’alçada sinó del corrent, el caudal o volum d’aigua que cau. La quantitat de corrent elèctric que circula és mesurada en Amperes. Una torradora elèctrica en necessita 5 Amperes, una de les bombetes elèctriques velles només 0.5. És sempre desagradable tocar una presa de corrent, però la pell intacta és molt resistent a l’electricitat… i poc resistent quan està mullada, en el qual cas, hom pot rebre una cremada greu o pitjor.
Tornem als Tasers: la companyia diu que els elèctrodes clavats a la víctima que han penetrat la pell només deixen passar entre 0.002 i 0.03 Amperes, segons el contacte que hagin aconseguit fer (recordem que en general són dos)
Efectes: la contracció brutal de tota la musculatura produeix un dolor horrible i una paràlisi que gairebé sempre fa caure la víctima indefensa per terra. Amb considerable penques AXON mostra un film ensenyant els efectes d’un atac amb Taser a un home voluntari fort, amb bona salut i entrenat sostingut per dos homes. L’atacat cau per terra, però s’aixeca immediatament com si no hagués passat res. En escenaris reals, no acaba així.
Hi ha hagut moltes morts atribuïdes al Taser. L’any 2006 als EUA en van declarar 180, encara que sovint foren el resultat d’agreujament d’una causa pre-existent. Les primeres morts conegudes foren per atur cardíac i en general hom aconsella als policies apuntar a l’abdomen i evitar el pit de la víctima. Els portadors de marcapassos i desfibriladors implantats també estan en greu perill. Un altre problema es la caiguda per terra instantània i sense protecció, que sovint acaba en lesions serioses al cap. Quan els elèctrodes estan clavats al coll o clatell degut al dispositiu ham cal anar a l’hospital a desenganxar-los. Diuen que un 40% de les víctimes han d’anar a l’hospital, però que la mortalitat es minimal.
Les discussions més grans son les referides a l’ excited delirium, una condició gravíssima de pèrdua total de control, incapacitat de respirar i de parlar, sovint atribuïda a múltiple ferides de laser o a maltractament policial subseqüent. Els afectats es poden recuperar. Aquest diagnòstic no és acceptat per tothom però ja surt a la literatura del NIH i els metges d’urgències hi creuen.
Conclusió
Que es la meva personal. Hi ha dissortadament pel món gent molt dolenta, amenaçadora i intractable amb la que és impossible parlar. Trobo horrorós veure gent morta a trets per la policia pel carrer i no tinc dubte que el Taser es una alternativa millor. Peró enganyen els que diuen que es una arma inofensiva i cal exigir bon entrenament en el seu us. I que surtin aviat altres mètodes millors però efectius de controlar gent perillosa.
Joan Gil