Els EUA són diferents

L’expressió  Social Security als EUA designa exclusivament el pagament de pensions als retirats, invàlids, vídues, nens òrfenes i altres, però a diferència del que passa a Europa no té res a veure amb l’assegurança de malaltia, actualment també accessible als EUA a tots els ciutadans  de 65 anys i més, que és oferta per una  Agència Federal diferent anomenada Medicare, la qual addicionalment també distribueix sota el nom Medicaid una assegurança de malaltia mínima per a indigents. Essent com són el resultat d’una evolució llarga i complicada de les lleis i la política, aquestes dues agències, SS i Medicare, presenten programes essencials per a la població molt difícils d’entendre i encara més d’explicar. Aquest apunt tracta només de la SS. L’assegurança de malaltia Medicare s’ofereix sempre, a diferència de la Social Security, als ancians que compleixen exactament 65 anys tant si estan jubilats com si no.

Història. El problema de com una societat pot sostenir ancians que ja no poden treballar és evidentment molt antic. Entre finals del segle XIX i començament del XX el problema es va aguditzar requerint ajut dels governs. Aquest empitjorament d’un problema tan vell fou degut als canvis originats per la industrialització, sobretot l’augment de la població urbana treballant a fàbriques amb despoblació rural, nombre creixent de ciutadans, col·lapse de les famílies esteses tradicionals que quan existien acceptaven responsabilitat per ajudar els seus ancians, allargament de l’esperança individual de vida, formació de classes socials amb diferents drets i poder econòmic i social i vides molt més llargues.

El primer sistema de Seguretat Social fou introduït a Alemanya en 1889 pel Canceller Bismarck, però malgrat la necessitat des del punt de vista social, molts problemes econòmics i d’administració impedien una expansió. El problema semblava massa difícil i massa car per ser copiat. La història dels EUA al començament del segle XX i durant la Gran Recessió inclou molts intents, per grups religiosos, petites companyies, agitadors polítics, sovint ingenus o fins i tot tristament còmics. Cal afegir que al final de la Guerra Civil, el govern americà ja havia pagat a les vídues militars. Molt famós fou el cas de “l’script” a Califòrnia preconitzat per Robert Noble que pretenia i exigia que el Govern federal pagués $200/mes a tothom El seu moviment va arribar a reunir 300,000 adherents desesperats a Califòrnia. Van començar a distribuir “scripts” de paper suposadament garantits pel govern que van intentar utilitzar com bitllets de banc per compres  com si fossin diners i van causar molts problemes. Recorda algú el film “Meet John Doe”?

El gran avenç fou l’elecció a la Presidència de Franklin Delano Roosevelt, probablement el dirigent més progressiu que ha tingut mai el país. Poc abans de la II Guerra Mundial, Roosevelt i el Britànic Churchill es van trobar i van firmar un document prometent compromís de resoldre el problema social.

En Marxa. La SS nord-americana fou creada per una llei federal firmada per Franklin Roosevelt el 14 Agost de 1935. Al principi només pagaria una suma annual als treballadors de 65 anys o més. Era dificilíssim d’organitzar, (sense ordinadors) però el programa estaria basat en el salari rebut pel pensionista que havia de pagar un petit impost proporcional i rebria després de jubilar-se un pagament annual únic. Es va posar en marxa el 1 de Gener de 1937, un any i mig després de la firma. Un cas còmic fou el del primer pensionat, que només havia cobrat poc per un sol dia de feina en 1937. Li van concedir seriosament una pensió annual de $0.01  (1 cèntim). Poc a poc les coses van anar millorant. Al poc temps la pensió començaria a ser pagada mensualment i hom va introduir les targetes d’identitat (sempre numerades de forma casual per evitar robatoris i usurpacions, que avui en dia sovint serveixen de document d’identitat, molt cobejat per estafadors i immigrants il·legals per poder treballar). El suplement per la carestia de la vida fou creat. En 1965 el President Lyndon Johnson (successor de JF Kennedy), l’home que volia transformar Amèrica en una “Gran Societat”, va crear també Medicare per assegurar contra malaltia tots els ancians. I en 1970 el President Richard Nixon (el de l’escàndol del Watergate) va crear l’Assegurança Suplemental per a gent pobre que no podien viure amb allò que cobraven de la SS.

Xifres.  Avui en dia la Seguretat Social paga als pensionistes, que són un total de 70,862 milions d’ancians, pobres, vídues, nens òrfenes i molts altres un total annual de US$ 112,207 milions. Durant el període polític cobert, en general els Demòcrates han afavorit millores, mentre que un sector radical dels Republicans constantment es queixa del preu i exigeix retalls. A molts no els sembla bé que el govern pagui diners públics per objectius socials. Algú havia fet notar a Roosevelt que el seu sistema era regressiu, perquè feia pagar als beneficiaris. Hauria hagut de pagar de la caixa de l’estat. Rient, Roosevelt va respondre que si ell hagués fet allò, els Republicans destruirien el programa quan arribessin al poder, però no podrien fer-ho si el poble havia pagat per la pensió.

Pensió Mensual Màxima. És una cosa molt difícil d’entendre, perquè depèn de moltes coses. Diguem per començar que parlem de persones que altrament estan qualificats pel màxim, i han decidit demanar la pensió a l’edat regular de jubilació, diguem per començar als 65 anys, o a l’edat que exigeixi l’estat, però seguiu llegint. Relativament poca gent hi arriben:

Beneficis màxims:

Retirat voluntàriament als 62 anys…………. $2,572/mes

Retirat als 65 anys………………………………….$3,627/mes

Treballat voluntàriament fins als 70 anys…$4,555/mes

Però el país és molt gran. La pensió mensual més freqüent arriba actualment als $1,483/mes.

Com es calcula la pensió

Es calcula pels diners guanyats a la feina en 35 anys (o alternativament en els 35 anys de millor salari) amb un mínim de 10 anys de treball. No té res a veure amb l’edat de jubilació. Un cop aclarit això, hom pot explicar que en realitat no es tracta dels 35 anys sinó d’haver guanyat durant tota la vida laboral un mínim total de 40 crèdits i un màxim de 140 crèdits. Què és un crèdit? Un crèdit és una suma de diners determinada pel govern de forma desconeguda que en 2020 era $1,410 i en 2021 ja arribava als $1,480. Ara s’entén com van les coses: un empleat guanya un any només $1,470/mes: doncs aquest senyor obtindrà sols un sol crèdit de la SS per l’any. Si ha guanyat un sou de $1,470×2/mes: això li permetrà obtenir 2 crèdits. I el mateix passa si guanya encara més, arribant fins al màxim de $1,470×4, que dona lògicament 4 crèdits. Quatre crèdits són el màxim que es pot guanyar en un any. Una altra petita cosa que cal mencionar: el pagament d’impostos a la SS per finançar la pensió es treu obligatòriament del sou i és actualment un 6%, amb un altre 6% aportat per l’empresa. Si un empleat està molt ben pagat, potser guanyarà molt més de 4 crèdits al mes PERÒ els ingressos superant els quatre crèdits un any ja no han de pagar el 6% per la resta del sou mensual, cosa que semblaria absurda posat que no dona dret a res. No hi ha cap requeriment prescrit sobre com es poden guanyar crèdits o en quants anys: diguem que una persona guanya 40 crèdits en tota la seva vida havent treballat 10 anys, però un altre guanya també els 40 crèdits necessaris per la renta mínima treballant 20 anys i guanyant només 1 crèdit per cada any i tots dos acaben amb la mateixa pensió. La pensió es calcula sumant totes les contribucions dels 35 anys.   Si algú no ha treballat tants anys li entraran un zero per cada any que falta per calcular la mitjana. Si a un matrimoni tots dos treballen, segur que tenen comptes de la SS separats. Si només un dels dos treballa, a la seva mort la vídua es queda nomes amb la meitat de la pensió.

A quina edat s’atansa el dret a la pensió ordinària de jubilació

Una cosa que sembla preocupant a molts europeus. Als EUA ha anat pujant amb el temps, però de forma lenta sense fer canvis sobtats. Allò que fan és simplement prendre l’any de naixement i calculant sobre aquesta base. Si algú ho desitja (i té els 40 crèdits mínims) pot jubilar-se quan vulgui a partir dels 62 anys, només que si ho fa abans de la data de jubilació oficial, la seva pensió serà permanentment reduïda, o també pot tirar endavant seguint treballant tant de temps com vulgui fins qualsevol edat mes enllà de la jubilació oficial guanyant una pensió més elevada. Per l’autor l’edat eren els 65 anys. Pels nascuts entre 1943 i 1954 l’edat regular de jubilació era 66 anys; per la quinta del 1955 ja eren 66+2 mesos, pels del 1956 eren 66 anys+4 mesos, i aquest autor es pensa que actualment l’edat recomanada pels mes joves és 67 anys o falta poc. Cal tenir en compte que no està prohibit seguir treballant i cobrant un sou després de donar-se d’alta a la SS. L’única cosa que passa és que et tallen la pensió per cada dòlar guanyat treballant, per exemple perdent $1 de pensió per cada 2 o 3 dòlars guanyats, mes enllà d’un cert màxim. Els únics que poden perdre la pensió per treballar són els invàlids si estan ben pagats, cosa interpretada per la SS com a prova que el pensionista no era invàlid. Un pensionat que ni treballa ni te cap ingrés separat, no ha de pagar impostos.

Cal passar temps estudiant com funciona això. És per això que la Social Security americana té tota mena de webs on hom pot entrar les seves dades personals. Aleshores un ordinador el busca utilitzant els seu número a la targeta d’identitat (diuen que ara el govern utilitza els ordinadors llogats d’Amazon) i amb això l’ordinador ja té tota la informació que cal per determinar la pensió, o assenyalar alternatives. Imagineu el problema calculant a mà!

Joan Gil

http://Joangil.pubsitepro.com