21 set. 2023
Notícies Diverses dels Estats Units d’Amèrica
Albirant Nous Ucraïno-Catalans arribats d’Ucraïna
La New York Review of Books és una famosa revista mensual de literatura i humanitats. El quadern d’Octubre del 2023 publica un article interessant de Tim Judah sobre els emigrants Ucraïnesos pel món, que diuen ara que podrien arribar als cinc milions, consistint sobretot en dones i fills de militars en servei. Un amic a Kijv explicava al periodista que la seva dona havia emigrat amb els fills cap a Barcelona. El seu marit a Ucraïna estava molt molest perquè els dos fills, immersos en l’aprenentatge de Català i Espanyol, podrien “acabar creixent sense pare com joves Catalans”. Potser seria l’hora de felicitar els mestres de Catalunya. Ho hauria de celebrar enlloc de queixar-se.
Els Presidents Biden, Zelinsky, la Guerra i els Diners
El Sr. Zelinsky ha tornat per tercera vegada aquest cop a Nova York per la sessió de l’ONU i també per trobar-se amb gent del Pentàgon i amb el President Biden, sempre amb una cara cansada i una expressió facial molt irritada. No s’ha cansat d’exhortar pel suport continu a la seva causa en nom de la lluita per salvar una democràcia de les urpes del totalitarisme i, sens dubte, ha discutit la situació militar amb el Pentàgon, informant-se sobre noves armes i exigint més dòlars. En temps recents, probablement deprimit, ha fet comentaris públics dubtosos a diferents llocs, definint la indiferència i hostilitat creixent de molts occidentals com a intolerable, amb exigències i queixes. Biden continua prometent-li suport incondicional i acaba de sol·licitar del Congrés que li aprovin 120 milers de milions per l’any pròxim encara que ja es veuen males cares. Possiblement li aprovaran (seguiu llegint), però qui sap. El govern Biden s’ha quedat encallat a un procés parlamentari fosc de revisió retrògrada dels pressupostos que només existeix a un altre país del món.
En general, a gairebé tot arreu, el govern es pensa que quan hi ha un pressupost de l’estat ja aprovat, sí que està aprovat i prou, però no pas aquí. Un problema semblant només existeix a Dinamarca. Resulta que per molt aprovat que estigui el Pressupost, el Congrés ha d’autoritzar el desemborsament dels diners abans que es facin efectius i si volen molestar, poden anar d’un rengle a l’altre presentant demandes especifiques. En temps passats, aquest procés era ràpid i respectuós amb el Govern, però amb l’arribada de l’extrema dreta, sovint trumpista, a les files republicanes del Congrés i la feblesa creixent de l’Speaker Kevin McCarthy (President de la Cambra de Representants), el problema es presenta cada vegada pitjor. Aquesta gent exigeixen retalls en el pressupost de coses com obres i assegurances socials i al mateix temps augments absurds per als seus amics, i no hi haurà forma fàcil de fer-los callar. Ara s’han ficat sense necessitat en moltes coses com que els ha molestat molt que Biden vulgui passar 120 milers de milions a Ucraïna, on cap soldat americà lluita. Aquesta revisió ha d’estar resolta dintre de pocs dies o altrament tots els diners de la Unió quedaran bloquejats i la caixa de l’estat es queda buida. Els funcionaris serien acomiadats (però no els militars) fins que els diners tornin, el crèdit bancari cauria en picat… Ha passat ja algunes vegades.
L’Speaker va ser elegit a primers de Gener després de més de 15 votacions inútils. En McCarthy es va espantar molt i va acabar anant de genolls als extremistes. Va acabar acceptant com a condició per a la seva elecció que si un sol Representant ho exigia, ell quedava destituït. Per això és difícil rescatar aquest home fora de les urpes i eines de tortura i ja veurem com acaba. Els extremistes són quatre gats, però calia el seu vot per guanyar l’elecció a la Cambra i McCarthy havia somniat tota la vida en ser Speaker.
L’extraordinari (i vergonyós) cas de l’impeachment del Pr. Biden
Tal com probablement saben la majoria d’electors, en aquest cas Impeachment es refereix a l’encausament d’un President carregat d’un acte criminal o anticonstitucional. Només pot ser originat a la Cambra de Representants (Cambra Baixa), i s’ha de resoldre amb un procés públic presidit pel Jutge en cap del Tribunal Suprem Federal, que té lloc dintre del Senat per votació directa dels Senadors, N’hi hagut molts pocs: el successor d’Abraham Lincoln la primera vegada, també Nixon, Clinton i Trump aquest últim dues vegades). Nixon essencialment va fugir abans que el condemnessin, tots els altres van guanyar el vot i van acabar el seu termini. D’on surt aquest procés contra Biden?
La resposta és simple: surt de la mala ombra i odi visceral dels extremistes Republicans contra Biden. El president actual, per molts anys un Senador i Vicepresident sempre políticament molt fort, havia impressionat molt al seu fill Hunter, únic baró supervivent entre tres (Biden té també dues filles). En Hunter, conegut al món per primera vegada, quan el President Trump, informat de la seva existència pel deliciós ex-alcalde de NY Rudi Giuliani, que acabava de tornar de Kijv va trucar des de la seva oficina davant les càmeres de TV al President Zelinsky demanant-li un favor: que s’informés sobre les activitats de Hunter Biden, fill del seu adversari electoral per veure a quines activitats corruptes i il·legals participava juntament amb el seu pare Joe Biden. En Trump va acabar explicant que agrairia molt el favor. En Hunter, treballant a Kijv, era un toxicòman membre de la Junta d’una companyia petroliera (un negoci que Hunter no coneixia) cobrant 1 milió de dòlars a l’any, sense fer gran cosa, repetint a tot arreu que Biden era el seu papa. El cas semblava haver mort però els Republicans se’n recordarien fins el dia d’avui, inventant una sèrie de contactes i denúncies anònimes contra ell i el seu pare, parlant, cridant i insultant. Tan aviat com van guanyar la darrera elecció, els Republicans van decidir en l’acte que volien fer un “impeachment” contra Biden, per fer-li pagar els dos que va patir tan injustament en Trump. Amb quines probes? De què el voleu acusar? Ah, doncs mireu, això ja ho anirem trobant quan tinguem prou personal dedicat i podem fem interrogatoris. Tot anirà sortint!
Sembla mentida que aquest disbarat tan absurd hagi progressat però de fet ja han votat per establir-ho, o sigui persecució del President sense proves o acusació definida. Cal reflexionar sobre el cas, perquè demostra com és de perillós l’odi. Persones amb responsabilitat haurien de saber-ho.
El cas inesperat de l’Esmena XIV de la Constitució Federal
Molta gent està participant en la lluita per evitar que Trump aconsegueixi fer-se elegir President una altra vegada, cosa difícil però que en aquest moment sembla perfectament possible malgrat tenir tants processos judicials oberts, tant civils com criminals. Aleshores a algú se li va acudir estudiar l’esmena 14 de la Constitució que diu que cap persona que hagués jurat obeir la Constitució, no pot tenir accés a cap càrrec o feina dintre del Govern federal. Aquesta esmena fou publicada al final de la Guerra Civil per tal d’evitar que els Confederats tornessin als seus càrrecs com si no hagués passat res. El cas d’aquest descobriment molt recent, ha agafat tothom per sorpresa. El grup original ja ha fet una denúncia a un Jutge federal demanant que es prohibeixi a Trump fer propaganda electoral o ser elegit. Els advocats i jutges tenen poca inclinació a obeir coses inesperades mai conegudes, i ja veurem.
Ja veurem què passa. Naturalment tothom espera que la denúncia arribi fins al Tribunal Suprem.
Post-Script: Al poc temps de completar aquest apunt, es va saber que Zelinski s’havia trobat amb l’Speaker Kevin McCarthy, que li va prometre que rebria una quantitat de diners i armes considerable i també experts. Ara bé, el seu govern hauria de presentar rebuts i proves de com s’havien gastat els diners, a més d’explicar amb detalls perquè s’havien utilitzat i a més què s’havia aconseguit.
Joan Gil