17 abr. 2020
Història de la Grip Espanyola i d‘altres Grips
Quan les primeres notícies sobre el Covid-19 van arribar de la Xina, alguns epidemiòlegs van opinar equivocadament que no semblava pitjor que la grip endèmica que patim. El President Trump i els seus Republicans obedients s’hi van afegir, menystenint greument el significat i perill de la grip, absurdament considerada com si fos un simple refredat. De Coronavirus ja en teníem uns quants; el criteri diferencial seria la mortalitat. Hem sentit opinions molt diferents sobre la mortalitat del Covid actual perquè degut a la manca de bons tests no sabem quin percentatge de la població pateix la infecció a casa sense anar al metge. Algú va escriure que podria arribar al 6% (Déu ens en Guard! Hauria estat com el SARS). No ho sabem de segur, però el casos coneguts d’una població infectada aïllada a Cruisers turístics, estudiada i separada del món semblen apuntar al 1%, com sembla acceptar la Salut Pública americana. No és petit: la grip que torna cada hivern té una mortalitat només del 0.1-0.2 %, (així i tot aquest darrer hivern va causar als EUA uns 20,000 morts) o sigui que el Covid es 10x més perillós. És sempre així? No, perquè la grip prové d’animals diferents, sovint ocells o porcs, i muta constantment. Els diferents virus gripals son designats per les inicials H i N de dues substàncies trobades sempre a la seva superfície. La història que vull sumariar comenca l’11 de Marc de 1918 durant la Primera Guerra Mundial i no ha acabat mai.
La Grip Espanyola (Març 1918-December 1920)
En aquells temps no hi havia coneixement científic per estudiar o classificar el virus, cosa que no ha estat possible fins fa poc, amb l’estudi de cadàvers desenterrats de gent morta, fàcils de trobar a les zones àrtiques. El virus era d’origen aviari, un H1N1. Hi ha hagut sempre discussions sobre el lloc on es va originar, potser a la Xina, en aquells temps un país pobre i subdesenvolupat. En qualsevol cas el primer diagnòstic fou fet a un camp d’entrenament dels soldats nord-americans que anirien a lluitar a Europa anomenat Camp Fuston, situat a Fort Riley, estat de Kansas (on segueix havent-hi una gran base militar). Proves? Com que la guerra estava al nord, l’exèrcit expedicionari americà desembarcà a ports mediterranis francesos i resulta que és en aquesta regió on l’epidèmia europea va començar. Addicionalment, cal notar que la Marina de Guerra dels EUA que havia fet el transport en va patir molt.
Aquella primavera, la malaltia era una grip forta, com les que tenim ara, però no semblava alarmant. La gran tragèdia es va iniciar amb un repunt detectat durant Octubre-Novembre del mateix any. Un H1N1 mutat originaria l’epidèmia més mortífera coneguda en la història moderna, o potser de tots els temps. Hom va introduir algunes mesures de protecció, com la quarantena, obriment de botigues de forma escalonada per reduir l’ús dels transports públics, ús de mascaretes, aïllaments i sobretot deixar d’escopir. Escopinades a terra encara es feien a llocs públics els anys 40 0 50, i hom podia veure escopidores a molts llocs. Si contenien nomes saliva eren un perill moderat, però si hi havia també productes bronquials provocats per la tos… Més val no pensar-hi. Sort que ja no ho fem. Un comtat (county) a les Muntanyes Rocalloses de Colorado es va fer famós per no tenir ni un sol cas: com que tenien dintre agricultors i ramaders per poder menjar, van tancar totes les fronteres, prohibint entrar o sortir. Fins i tot enviaven policies a l’estació de tren per evitar que cap passatger baixés.
Era una grip molt més agressiva que les que patim ara i no es limitava a causar la mort de nens petits i ancians, com ara, sinó que matava preferentment homes i dones joves. Una ximpleria mèdica va causar sens dubte inesperats problemes i morts: hom deia que es podia curar amb una dosi de 30 grams d’aspirina! Avui en dia sabem que més de 4 grams d‘aspirina son perillosos. El President Trump que no sap res de medicina ha intentat recomanar prendre quinina contra el Covid-19 sense cap mena de proves. Aquest medicament pot produir alteracions cardíaques i renals. Els trumpistes hi segueixen insistint. De fet l’antiviral dels Laboratoris GILEAD de Califòrnia és el més prometedor i estan fent proves clíniques. Hi ha malalts greus que ho rebutgen demanant la medicina del President Trump.
Resultat final de la gravetat? De segur no se sabrà mai. Les xifres citades més freqüentment son uns 500 milions d’afectaments i potser 50 milions de morts. Curiosament és difícil trobar bona literatura i descripcions sobre aquest episodi. Hi havia la censura. Probablement la meitat de soldats difunts de la Guerra van morir de la grip, mentre que les famílies voldrien fer-ne herois caiguts lluitant per la llibertat. Hom pot trobar llibres i pel·lícules sobre la Gran Guerra que no en parlen, com si no hagués existit. I la catàstrofe la va causar un REPUNT d’una infecció mes benigna, que semblava haver acabat.
Altres Grips
La grip havia aparegut per primera vegada però venia a quedar-se entre nosaltres. És endèmica en l’actualitat, però algunes epidèmies anuals foren mes notables que altres. Veiem:
1957-1958, causada per un virus també aviari identificat com H2N2. Va causar a tot el mon 2 milions de morts.
1968, també aviaria, H3N2, al voltant d’un milió de morts
2009-2010, la grip porcina H6N1 que va causar una gran alarma, afortunadament exagerada.
Consideracions Finals
Els polítics de l’actual i el darrer segle semblaven sempre preocupats pel perill de guerres absurdes i d’atacs nuclears i per l’economia, darrerament per la pol·lució i l’escalfament global i no semblen haver volgut sentir mai parlar del perill clar, directe i imminent ja experimentat moltes vegades per la humanitat de les infeccions virals, perquè la grip no és pas l’únic virus que ja ens ha ensenyat les dents. Tant la Salut Pública americana, com en Fauci i en Bill Gates s’han passat anys repetint-ho i demanant inversions i col·laboracions i més recerca i ningú els ha volgut sentir mai. Potser ho faran ara.
La defensa més clara i necessària contra un retorn del Coronavirus seria una vacuna i tant de bo en tinguem una d’aquí un any o any i mig, però ni és segur ni té res de fàcil. El problema és que tots els Coronavirus (grip, refredat comú muten contínuament i esquiven la vacuna administrada. El precedent de la grip és preocupant. Primer, la immunitat és molt breu, un any màxim. Després és molt difícil saber quina classe de virus gripal arribarà l’any venidor. Els laboratoris que fan la vacuna haurien de saber-ho, però no poden. Han de triar el Febrer per tenir la vacuna disponible a la tardor i el que fan es investigar quines variants hi ha a l’hemisferi sud. El resultat no és gens gloriós: només una part dels vacunats queden protegits contra el virus que apareix als nostres carrers. Un cert any, només un cinquè de la població va quedar protegit per la vacuna anual. Passarà igual amb el Covid? Hi treballa molta gent amb idees i propostes noves, totes molt cares. Ens caldria un projecte internacional. Ens hi juguem molt.
Joan Gil