25 oct. 2024
Finançament SINGULAR: una paraula que singularitza
Jo en la meva vida he viscut 7 mesos a l’antiga Alemanya Federal de l’Oest, 10 anys a la Confederació Suïssa i bastant més de 40 anys als Estats Units, que probablement són la Unió més forta en existència. Tot això eren i son, ara encara més que abans, països rics i pròspers amb una estructura federal molt clara i ben organitzada, molt allunyada de les barbaritats i absurditats de l’organització de les regions ibèriques impotents, algunes d’elles obligades a entrar dintre l’organització per força per reduir el pes de Catalunya. Es veu que a Madrid accepten Euskadi i Navarra com a diferents però ningú més. El federalisme fortíssim dels EUA és molt diferent de l’Europeu i els Americans no han tingut mai res comparable amb la Unió Europea. Però als EUA si un problema és de jurisdicció estatal, els Federals no s’hi poden ficar de cap manera. Hi ha gent que s’admira que cap Estat americà s’hagi volgut independitzar mai (deixant de banda la Guerra Civil, que era molt complicada). Jo crec que caldria estar molt malament del cap per voler independitzar-se als EUA. Els Estats tenen llibertat, executius forts, drets intocables i majoritàriament considerable prosperitat. Califòrnia i Texas tenen indústries i economia superiors a les de molts països independents. Tant debò aquesta convivència existís entre Catalunya i Madrid, però no existeix i la culpa no és pas nostra.
I ara parlem del famós atribut SINGULAR, un mot que segons el cas o qui parli té un significat positiu o negatiu, com qualsevol ciutadà que parli i entengui català o castellà pot establir. Fou clarament introduït per ajudar al PP, veient fàcilment com seria usat per activar els seus creients i per fer impossibles de realitzar els acords fets amb Junts per Sánchez per obligació i contra branques del seu PSOE per atiar la creuada sacrosanta contra Catalunya i lliurar-se de la promesa feta per Sánchez. El PP s’agafaria a la Singularitat i l’ensorraria. El mot, mal interpretat, arribaria a molts ciutadans. Sens dubte la paraula assassina en questió ve de l’oficina del Sr Pedro Sánchez, patró del seu exministre Salvador Illa, al seu servei. No, ningú es pensa que Sánchez sigui una persona d’intel·ligència o seny limitats (com era en Rajoy), sinó tot el contrari. Un dia fa mesos ell estava arraconat per les dures peticions de Junts i la necessitat d’obtenir els seus vots. Quina cosa millor que introduir la bisexual paraula SINGULAR per encendre el foc i odi anticatalans, (sense recordar mai, com dit abans, Euskadi i Navarra) donant la impressió d’haver cedit amb dolor a una demanda financera tossuda de Catalunya, que dissortadament el Congrés no li permetria satisfer perquè a Espanya totes les regions semi-autonòmiques tenen només el dret a rebre totes el mateix (?), no obstant el suport de Sánchez. El desenllaç no seria culpa seva. Arreglat. Una idea ben SINGULAR. Hi ha paraules i adjectius que poden matar sense que ho sembli. Hi ha genis del mal que també son singulars.
No he sentit dir mai que els estats (o com es diguin, Länder o Kantons o com sigui) es barallin entre ells per subvencions de llur Governs centrals ni encara menys que tots rebin exactament la mateixa quantitat de diners del Govern central, una cosa absurda perquè cadascú té necessitats i projectes diferents. Sap algú si tothom que treballa a una firma rep el mateix sou? Que contesten quan demaneu una millora de paga? I Alemanya i França reben els mateixos diners de la UE que Espanya, Portugal o Txèquia? I tenen aquests països el mateix pressupost nacional? O son SINGULARS, com jo em temo? No hauria de tenir Espanya a la butxaca tants diners com França? I seria Portugal com +Espanya? Segur que tots aquests països volen trencar la unitat de la UE? Hi veuria seny i sentit comú algú si això fos veritat? En llocs civilitzats els Governs Centrals en general han de distribuir sempre fons rebuts però si algun estat està embolicat en un projecte car però prometedor d’èxit, o ha patit una desgràcia molt greu i cara, difícil d’arreglar, com ara els huracans Americans, o està forçat a rebre ones imparables de refugiats, o han vist tancar fàbriques molt grans, un estat en aquesta situació sempre té l’opció SINGULAR de dirigir-se individualment al Govern Central a demanar ajut. Però els Federals no sempre accepten. Ja fa anys i està mig oblidat, però la Ciutat de Nova York, famosa a tot el món, un cop fa temps es va declarar insolvent i el President a Washington es va negar a ajudar en res, ni un cèntim. Va decidir que tot era culpa de Nova York. S’ho havien buscat. Van acabar sortint-se’n tots sols amb el temps sota la direcció d’un economista famòs, fent sacrificis. Contra la resolució del Govern Federal no hi havia recurs i els altres estats evidentment no donarien ni un cèntim. Aquí a Catalunya el PP i els del PSOE ho tenen arreglat millor. Catalunya està perdent contínuament pes econòmic i comença a ensorrar-se. Cal que es presenti Catalunya a la reunió de tots els altres Presidents que ens odien, i ens ho neguen tot per voler ser SINGULARS com ens va voler fer creure el superior de Salvador Illa? En aquest cas, que fou i és un cop magistral, astut i fosc del Sr Sánchez, probablement el PP i molta gent del PSOE li estaran agraïts. Ells volen un progrés comercial distribuït de forma més favorable ignorant comparacions amb Madrid o Euskadi i probablement esperen tenir aviat un èxit SINGULAR.
Hi ha una altra cosa que pocs articulistes volen comentar: l’afer de l’odi anticatalà. No és dificil saber d’on va sortir, probablement de la Guerra de Successió i l’entrada fatal dels Borbons, però es curiós que hagi durat més de 300 anys amb tanta intensitat. No conec cap altre exemple. A la Bíblia podeu llegir com estaven d’oposats els jueus i els samaritans, però ja fa molt de temps que ningú en parla. Com és que hom ha vist i pot veure encara fàcilment molts odis nacionals, que prefereixo no anomenar, en força i en guerra, però en general aquests conflictes no han durat 300 anys i sobretot no son mai reservats o dirigits a un sol país. Hi ha sens dubte coses gairebé folklòriques que fan riure com a Alemanya entre els Bavaresos i el Prussians, o als EUA entre el Nord i el Sud o a Suïssa per petites coses indignants que potser no interessarien al lector. Però és sempre broma i tothom sap que els altres son germans. Seria intolerable que un estat membre insultés o amenacés un altre de la mateixa Federació o que volgués ficar-se en els seus assumptes interiors, reputació o pressuposts. I això no ho han aprés mai a Madrid on segueixen insistint en assimilar-nos, com si Espanya encara fos una província única.
Saluts molt singulars a tots els estimats lectors
Joan Gil
No hi ha resposta