Els EUA són diferents

Quan vivia prop de Dallas se’m va acudir prendre el tren anomenat Texas Eagle enlloc de l’avió per anar a Chicago, que està a uns 1,600 quilòmetres. El Texas Eagle trigaria unes 24 hores, però arribava sempre amb 2-3 hores de retard.  Chicago és una gran ciutat amb una arquitectura impressionant i és el lloc on el 4 de Maig de 1886 va tenir lloc, tres dies després d’una manifestació massiva a favor de l’horari de treball limitat a 8 hores, (enlloc de les 12 que s’exigien en aquell temps) la tragèdia que tot el món commemora el 1 de Maig. Als EUA els esdeveniments s’anomenen Haymarket Riot per la plaça on va tenir lloc i no és commemorat perquè la majoria d’Americans tenen des de la Guerra Freda la mania que és una festa comunista. De debò? Va tenir lloc 32 anys abans de la Revolució soviètica quan Lenin era molt jovenet i el Partit Comunista ni tan sols existia. De socialistes ja n’hi havia ja un grapat als EUA pero no van tenir res a veure amb l’incident.

En qualsevol cas, la massa obrera principalment d’immigrants alemanys i d’americans, lluitava pels seus drets dintre del moviment anarco-sindicalista. L’anarquisme era una ideologia complexa. Dissortadament va incloure membres violents que van acabar enterbolint la seva reputació, encara que els anarquistes de qualsevol orientació no tenien més gent violenta que la patronal i els socialistes, havien fundat els sindicats i les cooperatives i van jugar un paper dirigent en la lluita per les vuit hores i molts altres drets. Com veurem la tragèdia la van iniciar els guàrdies de seguretat de la patronal que van assassinar a trets sense cap raó dos treballadors pacífics.

A aquest lloc, ara  per a nens i famílies,  va començar la tragèdia

Un dels primers llocs que un turista visita és un parc grandiós i fantàstic situat a la vora del Llac Michigan, entre els gratacels de la ciutat i l’aigua. Allí hom troba un parc infantil que per a mi és el millor que he vist mai, notable entre altres coses per una diguem-ne bola gegant recoberta de material reflectiu (veieu la foto) que retorna  les imatges de la gent deformades per fer riure. Famílies senceres s’hi entretenen. Un petit estany d’aigua de pocs centímetres alimentat per dos sortidors invita els nens a jugar. És un dels llocs més famosos de la ciutat.

En 1886, no obstant, en aquest lloc tan maco hi havia la fàbrica de maquinària agrícola McCormick on la tragèdia del 1 de Maig que commemora tot el món va començar el dilluns 3 de Maig. La manifestació massiva del dissabte 1 de Maig havia anat molt bé amb molts participants en vaga manifestant-se pacíficament a favor de les 8 hores. A aquell dilluns següent, els dirigents van fer un míting a prop i molts participants al final van decidir anar a la McCormick a escridassar els esquirols que sortirien, cosa perfectament legal, quan guàrdies de seguretat de la McCormick van obrir el foc matant dos treballadors. Comprensiblement, la ràbia es va estendre entre els dirigents. Van convocar al pis d’un d’ells una reunió urgent per decidir com respondrien. Tots els participants a aquesta “conspiració” serien detinguts dos dies després acusats de sedició per enderrocar el govern dels EUA.

Tragèdia a la plaça del Haymarket el 4 de Maig al vespre a les fosques i sota la pluja

Van convocar una manifestació de protesta de masses amb discursos que va tenir lloc al vespre del dimarts 4 de Maig sota la pluja. No obstant la reputació dels anarquistes com a grans organitzadors, la reunió fou un desastre. No hi havia llum, plovia molt fort i els oradors van haver d’enfilar-se a un carro abandonat i trencat que hi havia a un racó. L’alcalde es va presentar seient a la primera fila per intimidar (però va marxar aviat) i un destacament de policies armats s’ho mirava tot. Al començament hi havia uns 2,000 sindicalistes, al final degut a la pluja potser en quedaven uns 200. El capità de la policia sense cap necessitat es va acostar al darrer orador exigint que plegués i tothom anés a casa (un recordatori provocador poc necessari perquè tot s’estava acabant). En aquell moment un desconegut mai identificat va llençar una bomba encesa des d’un dels balcons, la qual va explosionar a terra matant un policia jove. En aquell moment, i pràcticament a les fosques, els policies van obrir foc discriminadament matant (amb els seus trets, sens dubte perquè pocs treballadors estaven armats) deu policies més i un nombre indeterminat de sindicalistes. A les poques hores, les detencions de tots els dirigents anarquistes coneguts començaren, per sedició, naturalment. La veritat és que tret del desconegut mai identificat que va llençar la bomba des d’un balco, cap d’ells havia fet res que fos il·legal i tots els oradors havien recomanat calma i seny, perquè el moviment anava bé.

Aqui estava el Haymarket Square

Un visitant en els nostres dies buscaria en va Haymarket Square a Chicago.

El monument als màrtirs del 1 de Maig

Diu que en aquest lloc va estar el carro dels oradors

La plaça va esdevenir  un lloc de manifestacions anuals de la dreta i la patronal amb una estàtua al centre del policia  mort per una bomba, amb música i saluts amb escopetes. Els activistes contra la guerra del Vietman van fer saltar tres vegades l’estàtua del policia. Anys després  la ciutat de Chicago va construir una autopista urbana amb una sortida al Haymarket Square, omplint la resta de la plaça amb edificis. De la plaça només queda un des carrers laterals, on van situar el monument actual (foto: manifestants enfilats al carro dels oradors) Així i tot hom pot prendre el metro i sortir de l’estació a la cantonada Desplaines-Rudolph, trobant al costat mateix de l’escala el monument. Fou bastit finalment en els anys 80, pagat per la ciutat i commemora (diuen) el lloc exacte on havia estat el famós carro avariat des d’on els dirigents destinats a morir executats van parlar. Al voltant hi ha plaques commemoratives de molts visitants i una breu història objectiva del conflicte.

Visitant el cementiri: Després de ser jutjats, penjats i enterrats, vuit homes esdevenen herois

El procés fet als vuit dirigents, fou una farsa judicial (com n’hi ha hagut moltes al món i a casa nostra) a càrrec de jutges i jurats ben triats amb el suport de la premsa feudal, intolerant del temps. El cas fou conegut i el procés seguit a tot arreu del món amb indignació. Un condemnat va poder suicidar-se i quatre moririen a la forca mentre els congregats a l’exterior cantaven la Marsellesa. Alguns foren condemnats a presó perpetua, però foren indultats i alliberats dos anys després per un nou governador d’Illinois horroritzat per la injustícia. Els presoners no havien fet res. En el moment de la seva mort, August Spies, el dirigent més conegut i director del diari en llengua alemanya Arbeiter Zeitung va predir que “un dia el nostre silenci serà més poderós que les veus que extingiu avui.” El qualificatiu “màrtirs del 1 de maig”, i símbols de la lluita per les 8 hores, aviat es van estendre pel món. La festa del 1 de Maig fou establerta per demanda del president dels nous sindicats Americans acabats d’establir presentada a una reunió obrera a París, ja sense anarquistes.

Els taüts dels executats foren conduïts en triomf al cementiri del suburbi Forest Park, que en aquell temps era alemany com la majoria dels manifestants, i foren enterrats amb discursos, música i cants en alemany i anglès. El seu advocat defensor va declarar que encara que els morts haguessin cregut que en l’evolució de la societat hi hauria un canvi revolucionari que ho milloraria tot, ells mai ni volien fer mal a ningú ni atemptar contra el govern dels EUA.

Vaig prendre un tren de la línia blava sense saber que el cementiri havia canviat de nom i em vaig passar més d’una hora caminant per un cementiri jueu. Trobant l’oficina, vaig entrar a preguntar per la tomba del 1 de Maig. La noia que em va atendre no n’havia sentit parlar mai. Per sort, una senyora gran que semblava l’administradora va sortir i em va respondre que estava a un altre cementiri i em va explicar com arribar-hi. Vaig trobar el cementiri de Forest Park (un nom canviat) i cansat com estava, vaig acostar-me a l’oficina on tenien enganxada a la porta de vidre una foto en xerox molt dolenta del monument funerari als Màrtirs del 1 de Maig. Vaig entrar i preguntar a una empleada on estava allò. “Què? De què parla? No en sabem res” Això ja era massa. Li obro la porta i apunto amb el dit al  xerox amb la foto. Quedo convençut que el 1 de Maig està oblidat fins i tot a Chicago.

Tomba dels 8 condemnats. Els noms estan al darrere

Reconeixement del Govern Federal

De fet el monument és tan alt que es fàcil de trobar al costat de la carretera principal del cementiri, amb un banc per seure. Representa una dona dissortadament de negre, cosa que fa molt difícil veure-li la cara, però s’està tapant els ulls per no veure la injustícia. Al darrere hi ha els noms dels cinc executats i els tres indultats, també enterrats a aquell lloc. No té res a veure, però si algú s’hi interessa, la famosa heroïna feminista Emma Goldman també hi està, enterrada a prop. I  una placa de bronze federal reconeix que els esdeveniments del Haymarket Square foren importants en la història del moviment laboral als EUA. Però el 1 de Maig segueix sense ser reconegut als EUA, per més que es una festa ben Americana commemorant una lluita per la justícia molt digna del país. Qui vulgui pot trobar facilment al meu arxiu una descripció històrica més detallada del cas basada en documents de la història de la ciutat..

Si al

Noms dels martirs Plaques mostren els noms dels indultats

Adéu-siau

Joan Gil

En una paraula, el consell de savis de diferents professions assessorant el CDC acaba de recomanar (per 10 a 4 vots) que s’aixequi l’atur temporal de la seva administració tot i obligant a encloure-hi avisos sobre el perill especial a les dones, la vigilància que cal fer de símptomes (mal de cap persistent sobre tot) per tornar al metge i també instruccions i comentaris per als metges. El CDC i la FDA van acceptar en l’acte però es veu que encara estan discutint el texte exacte dels avisos. A aquest país quan hi ha agitació social sobre un problema el millor és discutir-lo en públic i donar explicacions. Ningú té el dret d’acceptar un risc, gran o petit, en nom dels altres.
Abans de les estadístiques, unes dades sobre l’estat de la Unió en el cas del Covid.

La Pandèmia als EUA

El President Biden es va vantar fa uns dies que en menys de 100 dies havia administrat més de 200 milions de vaccins (alguns més ara), arribant un dia als 4.1 milions. Ara això ha baixat una mica fins als 2.8 milions diaris degut no a la falta de vaccins sinó a la indiferència de grans sectors de la població, cosa que està esdevenint un problema i s’està encetant una campanya, però de moment 2/3 parts dels residents estan vaccinats. Hi ha hagut bones notícies: l’epidèmia no està a punt d’acabar-se però està millorant visiblement. Recordarà el lector que al començament la majoria de malalts greus eren vells. Ara la proporció ha caigut al 20% gràcies a la declaració de tots els que tenim més de 75 abrils com a prioritat 1c del CDC, tant els que estan a un centre com els que vivim a casa. Ara la major part de malalts són més joves. El CDC fa saber que per primera vegada 21% dels nous casos son nens. El nombre d’ingressats que havia acabat en moltes UCIs i defuncions ha caigut a molts estats, més als que van aplicar les mascaretes i la separació social, degut probablement al nombre de vaccinats. Hom està discuting si cal dur mascareta pel carrer, perquè prop del 90% d’infeccions tenen lloc als interiors. És una cosa complicada. I els qui parlen al carrer amb desconeguts o a llocs on s’escridés molt i respiren gotetes de fluid, què? Ja veurem. Les dones embarassades poden prendre el vaccí sense hesitacions. Els fills(es) també fins als 16 i probablement aviat a totes les edats. A les escoles hi ha encara discussions. Una proposta que hom escolta sovint és alternar l’escola presencial amb l’ordinador a classe per dos o tres dies. Aquí també ja veurem. Depèn de com vagi.

Coses dolentes: la vaccinació sembla protegir només de les UCI i les funeràries, però ho fa molt eficaçment, però en canvi ja hi ha milers de vaccinats que han patit una Covid lleugera, com un refredat fort. Coses pitjors: hi ha molts casos de malalts que han patit la infecció dues i tres vegades. I sobretot, el nombre d’hospitalitzacions de nens, encara que petit, ha augmentat. I ai las, fins i tot hi ha hagut morts de nadons, pocs per sort. I cada dia preocupen més les complicacions tardives greus de gent que havien superat la infecció. Sobretot hi ha preocupació sobre les variants. El President acaba de concedit 1,500 milions de dòlars per a la detecció i l’estudi de tots els aspectes del problema. Els fabricants dels vaccins mRNA diuen que si hom pot assenyalar una nova soca perillosa, poden fabricar un vaccí en contra en temps rècord.

Les estadístiques sobre els casos de complicacions greus dels vaccins de J&J

Com que als EUA el vaccí d’AZ no ha estat autoritzar mai i l’estudi del CDC fou only sobre casos del J&J, que ha estat aturat per dues setmanes, sembla gratuït dir que les complicacions són les mateixes descrites després de prendre el AZ, però és que mèdicament semblen idèntiques i els vaccins estan fets de forma relativament similar amb vectors d’adenovirus. En canvi amb els vaccins basats en mRNA (Pfizer i Moderna) no es coneix per ara ni un sol cas de complicacions, només petites molèsties sense importància.

El vaccí de J&J s’ha administrat als Estats Units uns 7 milions de vegades. Quan van pausar el vaccí, van dir que era degut a 6 casos de complicacions greus amb coàguls gairebé mai vistes o enteses, però al final resulta que van ser 15 casos, tots ells dones, tres d’elles mortes, una molt jove en estat molt greu i set segueixen hospitalitzades, algunes en una UCI.  Les pacients tenien entre 18 i 48 anys, amb dues excepcions. El problema més gran (11.8/milió) el tenen dones entre 30 i 39 anys. Només dones? Els europeus diuen que amb l’AZ hi ha hagut dos homes. Aquí el que passa és que durant la fase 3 de la investigació, un jove de 25 anys s’hi va morir, però ha quedat fora de l’estudi, limitat a vaccinacions públiques. Ningú havia pensat que aquesta defunció única amb un problema mai vist fos una complicació però retroactivament és clar. Què ha passat a aquestes 15 dones? Com queda dit, tres d’aquestes 15 dones es van morir i 3 més estan a una UCI.

Què diuen els estadistes del grup? Són els que més han impulsat la fi de la pausa. Diuen que les complacions arriben a 1.8 casos/per milió i que la gent més exposada són les dones entre 30 i 39 anys. Conclouen que l’administració de les dosis contractades podria causar més de cent casos però que estalviaria molts milers de morts i de casos a l’UCI.

Una de les quatre persones que van votar al comitè de la CDC CONTRA la reautorització del vaccí J&J ha explicat en públic perquè ho va fer: era l’argument (indiscutible) sovint repetit que el vaccí salva moltes més vides de les que posa en perill. Diu aquesta senyora que els qui van a vaccinar-se no ho fan pas per salvar la comunitat sinó per protegir-se personalment. Vet aquí un gran tema ètic per discussions futures.

Tractament

Un problema greu que hi havia és que al començament era impossible entendre què passava ni com tractar els malalts. La síndrome consisteix en una caiguda del nombre de plaquetes circulants a la sang coincidint amb la formació de grans coàguls sigui al cervell com a òrgans abdominals, sovint a les venes, enlloc de les artèries on és més freqüent. Finalment van recordar una cosa autoimmune semblant igual de rara o més que alguns malalts pateixen després de rebre per la raó que fos heparina, un anticoagulant en general molt útil que en aquests casos actuals cal substituir. Això va obrir portes i oportunitats al tractament i hom espera que aquests casos post-inoculació puguin ser resolts ara millor que abans. D’aquesta manera el perill, sempre remot, sembla més tolerable. En qualsevol cas la FDA està preparant instruccions per als metges que es trobin un cas.

Joan Gil

Almenys ho sembla. El Consell del CDC, centre visible i (sense Trump) independent està estudiant la pausa en l’administració del vaccí J&J. Van dir que respondrien aquesta fi de setmana però ho han retrassat fins al divendres pròxim.Mentre tant, la gran notícia és la publicació d’un magnífic article multinacional basat en Alemanya sobre el cas dels coàguls causats pel vaccí d’AZ, que sembla molt digne de crèdit (encara ara que haurà de ser confirmat). Allò que diuen indica que la síndrome trobada en les víctimes pràcticament no existia abans i que afecta només (amb excepcions) a dones en edat reproductiva, o sigui abans de la menopàusia, cosa deguda al nivell més alt d’estrògens que tenen. La vacuna és sempre un producte químic que cal ficar a l’interior de les cèl·lules, cosa que no té res de fàcil. Els vaccins de les companyies nomenades utilitzen com a vector (taxi, si voleu) adenovirus, considerats inofensius per a persones. Aquest, carregats del vaccí, es fonen amb les cèl·lules humanes alliberant el vaccí a l’interior de les cèl·lules que el reconeixen com un foraster i comencen a produir antibodies contra el vaccí i el virus. Tot això ha anat molt bé en milions de persones però en algunes dones joves causa una caiguda forta del nombre de trombocits (plaquetes). les cèl·lules de la sang que poden produir coàguls per aturar hemorràgies i mantenir la sang a l’interior. Aleshores en aquest cas, el cos reacciona malament produint grans coàguls a l’interior de venes, sobretot al cervell però també a vegades a les venes esplàcniques (que vol dir a l’interior de l’abdomen). Aquesta situació és gravíssima, pot deixar seqüeles i no està gens clar en aquest moment com s’ha de tractar. Els autors de l’article diuen que la  mortalitat de la síndrome és al voltant del 40%, que jo humilment crec que és excessiu. Potser parlaven només de pacients a una UCI.

I ara què cal fer? La incidència en tants milions de vaccinats és molt petita, però limitant-la només a les dones joves ja sembla més gran, encara que segueix sent petita. En qualsevol cas és que aquests vaccins en aquest moment estan molt estesos per tot el món sense substituts i no és fàcil substituir-los pels vaccins sense adenovirus com el mRNA de Pfizer i Moderna que a més són bastant més cars. Jo no gosaria pronosticar què dirà el Consell de la CDC, si diu alguna cosa el divendres pròxim, i acceptaria sempre el seu consell, però personalment crec que la conclusió més lògica i útil seria restaurar l’administració dels vaccins d’AZ i Johnson&Johnson (Janssen) AVISANT A LES DONES EN EDAT REPRODUCTIVA que s’exposen a un perill que sens dubte és molt petit, però existeix i que decideixin elles mateixes. Els casos observats fins ara i diagnosticats amb seguretat han estat dones entre els 19 i els 45 anys. Hom podria alternativament excloure aquest grup completament. Allò que ningú té dret a fer és exposar gent sana a un perill sense avisar i sense deixar triar. Corre el rumor que una de les farmacèutiques fa mesos va preguntar discretament a les altres si havien tingut problemes amb la coagulació.

La Sanitat Americana és fortíssima, molt digna de confiança, amb moltes facultats universitàries que donen diplomes des del College fins Masters i Doctorats que estan capacitats per aconsellar i organitzar la defensa quan cal. Potser algú s’esvera quan no saben què respondre o es veuen obligats a canviar d’opinió, però és que aquesta pandèmia és una cosa nova que no havia estat investigada mai. Han tingut molts èxits i a aquest país  ni tan sols Trump les va poder fer callar amb les seves mentides i amenaces. Per descomptat aquests professionals no poden donar ordres sinó fer recomanacions. És trist veure com a l’estat aquesta responsabilitat queia en mans de gent sense cap mena coneixement o preparació, com ara els Sánchez i Illa i els altres que corren sense vigilància per Europa.

AFEGIT   Diumenge 18 Abril 2021

Aquest matí ha tingut lloc el programa d’entrevistes polítiques “ Face the Nation” de la CBS, dirigit per una de les entrevistadores més dures i penetrants que tenim al país. Surtien dues de les figures més importants de la Salut Pública, un d’ells Anthony Fauci. La qüestió més esperada era veure si calia prohibir o desaconsellar que les dones prenguessin els vaccins d’AZ o sobretot de J&J que s’ha administrat als EUA. No hi va haver forma de rebre una resposta. L’entrevistadora ho va intentar amb tots dos i els dos se surtien per una lateral referint a la sessió del Comitè del CDC convocat pel pròxim divendres. A Fauci se li va escapar dir que a Europa hi havia hagut també homes (però no va dir quants ni n’hi ha cap entre els 8 casos als Estats Units, amb una defunció.) És evident que només poden parlar dels casos aquí amb J&J, no pas a Europa amb una companyia com AZ que fins ara no ha estat autoritzada aquí, peró va afegir que hi podria haver „restriccions“ i „avisos“. Encara que aquests senyors no són polítics, cal reconèixer el perill polític perillós d’identificar res dirigit específicament a dones. De problemes en tenim: el cas del racisme policial, les investigacions contra Trump, la girada a la dreta extrema del Partit Republicà, el drama insoluble de la immigració centroamericana, la recessió, el moviment feminista, els assassinats múltiples pel carrer cada dia…

Fauci com sempre va afegir alguna cosa interessant: Com se sabrà quan cal administrar una nova dosi addicional de vaccí de record als ja inoculats? Ell no ho sap.  Caldrà simplement seguir estudiant els anticossos a la sang dels vaccinats i reinjectar si baixen prou. Hem de tenir por de les variants més agressives i mortíferes del Brasil, Àfrica del Sud i altres llocs? Hom ja les ha trobat tots als EUA però en pocs números. Fauci es pensa que no hi haurà problema perquè el país està literalment ocupat per la variant  britànica que és tan contagiosa i ràpida que no deixarà lloc per a les variants dolentes. Va usar l’expressió que aquests virus dolents seran “crowded out”, que és el que passa quan un espai està tan ple de gent que ningú més pot entrar. Tant debo tingui raó.

Joan Gil

l·l

Ja fa dies va circular el rumor mai confirmat que la Food and Drug Administration (FDA) estava retardant la distribució d’un batch de vaccins de J&J ( jo crec que és el mateix que el Jannsen-una filial de J&J- distribuït a Europa) però ningú ho volia confirmar. Aquesta firma ja havia perdut un batch de 15 milions de vaccins mal fets per subcontractants a Baltimore, que la firma estava disposada a cobrir  amb vaccins propis fets a una fàbrica d’Holanda, probablement del filial Janssen. Fins ara havien aconseguit distribuir només uns 7 milions als EUA.Ahir van anunciar sense explicacions que es veien obligats a reduir els suministres promesos en 85%.

Aquest matí va explotar la bomba. El FDA i el Centre for Disease Control (CDC) acaben d’aconsellar conjuntament degut a “abundance of caution” discontinuar temporalment per estudis addicionals (però no prohibir) l’ús d’aquest vaccí, un dels tres aprovats als EUA amb una eficàcia menor que els altres dos de Pfizer i Moderna que fins ara no han creat cap problema. Reaccionant immediatament el Govern Federal n’ha aturat l’administració als centres de vaccinació federals però els 50 estats (i les 8 colònies) hauran de decidir com vulguin. Què va passar durant els assaigs durant la Fase 3 abans de l’autorització del vaccí? Han revisat els protocols. Hi va haver només 1 sol cas entre 30.000 voluntaris i els experts  van pensar que no tenia significat.

Què ha desfermat aquesta decisió tan inesperada com gairebé tràgica? Als EUA s’han reportat 6 casos amb una mort i una admissió a l’UCI. Com descrit per metges europeus, no és cap dels coàguls normals sinó una síndrome autoimmune caracteritzada per anticossos contra els trombocits circulants que causen una baixada del seu nombre seguida per formació d’un coàgul. Dissortadament com que el problema era desconegut no hi ha per ara cap tractament descrit. La majoria de víctimes són dones joves (18-48) i el problema apareix 1-2 setmanes després de l’administració. Oficialment es diu Cerebro-Vascular Trombosis.

A Europa hom ha administrat 34 milions del vaccí AZ resultant en 222 coàguls fins ara. Sembla que només Austràlia ha prohibit el vaccí de J&J Hi ha sospites que el problema és causat per l’adenovirus completament inofensiu que tant AZ com J&J utilitzen com a vector per introduir el vaccí a les cèl·lules, cosa que no està provada i cal considerar que ja fa molts anys que l’adenovirus s’utilitza i és vist com inofensiu.

I ara què? Cal suprimir vaccins que eren efectius en la lluita contra un problema gravíssim que afecta tots els països del món? Quin efecte té en la mentalitat dels negacionistes, gairebé tots de la dreta radical que no tenen cap intenció de vaccinar-se? Es podrà assolir la immunitat de grup si tanta gent s’hi nega? Serà veritat que hi ha tan poques víctimes que el perill es pot ignorar? Què en pensa la ciència ètica i moral?  Molt mala notícia. De moment ja una personalitat s’ha sortit dient que als Estats Units no necessitem aquest vaccí, perquè els de Pfizer i Moderna són molt bons i tenen més eficàcia. La majoria d‘experts semblen afavorir la mesura que sens dubte alentirà les distribucions.

AFEGIT  15 Abril 2021

El Consell de Supervisors del CDC es va reunir aprovant la pausa en l’administració del vaccí Johnson&Johnson (Janssen a Europa), però estudiaran el cas que sembla igual al d’AZ i podrien fer una recomanació final aquest cap de setmana. Els  científics semblen sospitar l’adenovirus com a causa de les trombosis. Els dos vaccins són diferents i només tenen en comú l’ús d’un o dos adenovirus com a vector (instrument de transport). Potser no s’havia estudiat tant com molts ens pensàvem si aquest virus és realment inofensiu. De moment el vaccí està prohibit només als llocs federals com l’exèrcit o els hospitals dels veterans de l’exèrcit

Joan Gil

La cosa es veu malament. Ahir al vespre 17 estats de la Unió tenien xifres de nous contagis que feien témer una quarta onada pitjor que el brot inicial a Març i Abril del 2020. La Salut Pública veu dues causes: el no seguiment de les normes de separació social i mascaretes no obstant els repetits avisos i l’arribada de noves variants més contagioses i clínicament agressives que el virus original. En particular hom creu que la majoria de nous pacients pateixen del virus britànic. Ja passen de 1,500 els treballs científics sobre la pandèmia (a costa d’altres investigacions) publicats a bones revistes amb recomanacions d’almenys dos investigadors anònims. En aquest moment, la balança s’interessa fortament en el paper de les mutacions. I seria hora de recordar que les mutacions (un retorn probable als orígens de l’evolució de les espècies) només tenen lloc a l’interior de gent contaminada. Si tothom dugués una mascareta, el perill desapareixeria.

El problema epidèmic pitjor en aquest moment es troba a l’estat de Michigan (on està Detroit), on ja temien ahir haver de començar a rebutjar noves admissions a les UCI. Una cosa interessant: a diferència de fa un any, la majoria de malalts ja no són ancians, sinó gent molt més jove, sovint amb una altra malaltia. També algun hospital reporta malalts molt joves, fins i tot algun nen. Hom atribueix la diferència a l’èxit dels vaccins americans administrats en prioritat al que som vells. Ara hom insisteix en vaccinar nois i noies fins als 16 anys. Una nova prova de l’èxit dels nostres vaccins. Michigan és un estat amb govern demòcrata però amb grans minories militants de la dreta. Tràgicament la pandèmia s’ha polititzat amb una majoria que suporta les mesures recomanades i els locals tancat i està esperant ansiosament els vaccins i una minoria molt hostil que no en vol saber res i com Trump sembla dubtar-ho tot. N’hi ha tants d’aquests que no es deixaran vaccinar, que hom podria fins i tot dubtar que sigui possible atansar la majoria entre 70 i 90% de gent immune necessària per tenir immunitat col·lectiva. Ha estat una de les raons per accelerar els estudis de nens, per poder fer apujar el nombre de persones resistents. Aquesta polarització política és un problema tan greu com intractable. Imagineu-vos convèncer un de Vox que Catalunya hauria de ser independent.

L’acceleració de la vaccinació ha estat un èxit fenomenal dels primers dies de Biden. Ahir al vespre vàrem arribar a 42% de la població, relativament prop dels 150 milions de ciutadans i gairebé 4 milions d’administracions diàries. Ara es tracta d’accelerar encara més a qualsevol preu per intentar aturar o almenys disminuir allò que tothom està tement: tornar al problema de fa un any. Encara que no hi arribem, el problema sempre serà millor amb tanta gent resistent. Biden ha assegurat que el 19 d’abril el vaccí es podrà administrar a qualsevol persona que ho demani. Ha tingut un èxit molt gran, cosa que pocs governs poden afirmar.

A la Food and Drug Administration (FDA) diuen que està estudiant un quart vaccí que no conec, però els contractes existents amb Pfizer, Moderna i J&J ja garenteixen cobrir la necessitat. Recentment un estudi ha seguit pacients que havien rebut el vaccí de Pfizer (basat en mRNA). Els estudiosos van reportar resultats espectaculars, millors d’allò que hom havia esperat. Un efecte a més del 90% i semblava (no confirmat) protegir encara que no tan bé contra totes les variants. Hom suposa i espera que amb el producte de Moderna serà igual. El fet que tinguem tres vaccins molt bons sense problemes és pura casualitat: són les primeres companyies que es van presentar a la FDA amb un producte final.  El problema recent de la fàbrica subcontractada de Pfizer a Baltimore, trobat a temps d’aturar la distribució i poder destruir-ho tot, ha conduït a la pèrdua de la llicència a la firma subcontractada i sembla que la FDA vol fer tancar la fàbrica.

Veiem amb curiositat el problema de l’Agència Europea amb AZ amb contradiccions diàries. Una cosa extraordinària fou la primera declaració d’una funcionària comparant el problema dels coàguls d’AZ amb les píndoles anticonceptives. Totes les dones que compren aquest medicament saben perfectament que hi ha un perill remot, sens dubte, però real, el metge els hi ha dit i està descrit a la recepta, però ho accepten voluntàriament pel benefici. Volia dir aquesta comparació tan inesperada que era veritat i ells sabien que aquest vaccí d’AZ també provoca coàguls? Com és que tot seguit aquesta senyora negués rotundament el perill del vaccí? Com quedem? Quina de les dues coses? En qualsevol cas, fins ara hom no ha identificat cap efecte secundari negatiu dels altres vaccins. Si sabien que el perill existeix, per molt remot que sembli, haurien hagut d’avisar al públic, enlloc d’acceptar el perill en nom de gent que no en sabien res. Si això hagués passat als EUA, els advocats d’injúries personals ja estarien celebrant una festa.

La Casa Blanca acaba d’anunciar que el dissabte passat vam arribar als 4.1 milions de vaccinacions per dia. Felicitats, Sr Biden, però sembla que la Xina i Índia en van arribar encara a donar més. Malgrat el repunt, tenim la impressió que finalment hi ha lluita contra el virus.

Joan Gil

Tags: ESTATS UNITS D’AMERICA

Un incident greu previngut

Quan era evident que les farmacèutiques no tenien la capacitat de fabricar tots els vaccins necessaris, van establir fàbriques addicionals, algunes sota contracte amb altres companyies. Johnson & Johnson i Astra-Zeneca van comprar conjuntament una gran fàbrica buida a Baltimore (que està esdevenint un suburbi remot de la capital), la van equipar firmant un contracte amb una companyia privada per fer els vaccins. Una cosa bona que tenim aquí és la vigilància duríssima i inflexible de la FDA. AZ no fabrica res perquè no està aprovada però una fornada (batch) del vaccí excel·lent de J&J de 15 milions de dosis fou aturada i està essent destruïda sense ser distribuïda, cosa que costarà molts milions a J&J i podria alentir les vaccinacions. Ara bé: J&J diu que té 10 fàbriques als EUA i que lliurarà els 100 milions de dosis promesos als EUA abans de l’estiu. El problema no és que l’expliquin bé però sembla ser que un proveïdor havia venut productes de mala qualitat. Ja Pfizer s’havia queixat fa temps d’un problema semblant que van detectar a temps.  A Baltimore tornaran a començar però la FDA n’haurà d’autoritzar la distribució. De moment la petita companyia empleada a Baltimore ha perdut la llicència per fer res.

El test d’antígens ràpid

Al final la FDA n’ha autoritzat dos, que es podran comprar sense recepta, explicant que tenen èxit però que alguns malalts reben resultats negatius falsos. Els resultats positius, en canvi, semblen estar bé. Diuen que és útil i moltes companyies pensen oferir-lo als empleats de franc regularment.

Estadístiques i explicacions

La mitja de la darrera setmana havia estat 64 mil nous casos per dia, però ahir ja eren 68,162, o sigui que tornen a pujar. El nombre total de defuncions és 552,000 (el total al món és 2,8 milions). El EUA han administrat prop de 50 milions de tests PCR, diagnosticant un total de 30,5 milions positius (al món probablement 129 milions). Des de fa una setmana els EUA administren probablement uns 3 milions de vaccins diaris. Al voltant de 30% o més de la població ja estem vaccinats gràcies a les llistes de prioritat publicades pel CDC.

Algunes televisions ofereixen sovint diàriament breus comentaris del Director del programa federal a la Casa Blanca, del gran Dr Fauci de l’NIH i de la Dra Walenski, nova directora del CDC que ara, sense Trump, poden parlar amb llibertat. Tots insisteixen que aquest petit repunt americà de les corbes planes seguit d’augments, com sembla que ha passat a Catalunya, és molt amenaçador i que és sens dubte el resultat de l’excessiu entusiasme en què la població, ja farta, va saludar la relaxació.  Hom ha viatjat massa, a les platges hi ha massa gent, els restaurants s’han omplert. Alguns estats com Texas han aixecat TOTES les restriccions i fins i tot ignoren les mascaretes. A Louisiana gairebé igual. Un jutge a Wisconsin ha decidit que l’obligació de dur mascareta viola drets constitucionals fonamentals (aquí també tenim jutges ximples). Tot això encara no tocava i és molt amenaçador. El preu d’aquesta alliberació podria ser car.

Les mutacions

Resulta que els Coronavirus coneguts muten molt fàcilment i el Covid no és cap excepció. Hom parlava dels virus transformats al Regne Unit, a Sud Àfrica i al Brasil. Aquí als EUA ja n’han identificat més de trenta, les tres mencionades encloses i una de nova que podria ser també molt dolenta. Per vigilar la situació molts estats fan estudis de seqüències del RNA en nous casos, sovint 30 per dia. Perquè hi ha un repunt? Per culpa de la població que ignora consells o per les variants? Li pregunten sovint a Fauci, que esquiva la pregunta probablement perquè no coneix la resposta. Repeteix en canvi una cosa segura: totes les mutacions tenen lloc exclusivament a l’interior d’una persona infectada, mai fora. Si tothom dugués mascareta i observés les recomanacions la mutació no hauria pogut tenir lloc. Acaba d’arribar un nou article de la Universitat de Seattle. La mutant es produeix dintre d’una sola persona però nomes pot prosperar i imposar-se si aquesta persona es posa en contacte amb un esdeveniment amb “superspreaders”, un grup  gran de participants on molta gent queda contagiada. En canvi, el contagi d’una sola persona no condueix a la creació d’un nou mutant. Això ofereix un nou camí de lluitar en contra: evitar els grups grans. És evident que l’interès científic actual està concentrat en entendre i combatre millor els efectes de les mutacions. El darrer mot no s’ha parlat

Els nens i el vaccí

Inesperadament, estudis accelerats sobre si hom pot vaccinar nens estan en marxa i sembla que els estudis preliminars són molt favorables i que hom podria, si tot va bé, vaccinar nens abans del pròxim curs escolar (això, naturalment, si la Food and Drug Administration ho aprova.) La raó per voler fer això tan de pressa és que molts han notat que la immunitat col·lectiva que es necessita no es podria atansar sense vaccinar els menuts, que fan entre 20 i 25% de la població. Els nens pateixen poc sovint de la Covid, però en són portadors asimptomàtics freqüents.

L’epidèmia entre els detinguts a la frontera mexicana

Vet aquí un altre problema del que hom preferiria no  parlar, però molts dels nens i adults empresonats a la frontera per entrada il·legal han arribat patint del Covid. No obstant la greu manca de recursos, el govern hi ha instal·lat UCIs que costen molts diners però per ara tots els llits estan buits. Ja veurem.

AFEGIT 3 de Març 2021

El nombre de nous casos ahir Divendres Sant va augmentar en 10% i la Salut Pública adverteix del perill greu d’una quarta onada que sembla gairebé inevitable. Això sembla haver desfermat una competició entre el vaccí i el perill imminent. Avui, Dissabte Sant el nombre total de vaccinacions ha arribat als QUATRE milions diaris i en aquest moment sembla que més del 40% de la població ja està immunitzat, però això no pot eliminar encara el perill immediat de la quarta onada.

Pel que fa al problema

d’AstraZeneca el Dr Fauci l’ha esquivat finalment dient que els EUA ja tenen prou vaccins per a tota la població i que Astra-Zeneca no és necessitada.

Joan Gil