Els EUA són diferents

Hom prefereix parlar-ne poc, però avui 21 de Maig el nombre total de morts als EUA arriba gairebé als 94,000 (amb 1.5 milions de positius); al món son respectivament prop dels 330,000 i 5.03 milions (coneguts). L’objectiu d’aquest apunt és comentar les declaracions fetes fa pocs dies d’un senador federal trumpista, un grup actualment majoritari al seu partit republicà. Aquesta gent, com en Trump, només es preocupen del desastre econòmic i volen reobrir-ho tot immediatament per fer negoci. Per sort a diferència del Sr. Sánchez, Trump no té autoritat per fer-ho.

Va declarar aquest senador que ens preocupem massa de l’epidèmia. Tot plegat què passa? La grip, una pandèmia anual hivernal té una mortalitat del 0.1% i ningú en fa cas. La major part dels malalts pateixen només de malaltia lleu i la mortalitat es queda en sols  0.1% fins arribar als 65 anys, (jo crec que vol dir els que estem jubilats) quan comença a apujar molt més, empitjorant per damunt dels 75 (tocat, parla de mí). Com que aquests no treballem (probablement volia dir per un sou), no hi ha cap raó per tancar les fàbriques i els restaurants. Tornem a la vida “normal”.

En aquests casos, jo prefereixo comptar fins 1,000 abans de respondre. Ens acaba de dir que els vells només fem nosa. Em limitaré a notar que aquest home no entèn les estadístiques.  És cert que els que som grans estem en més perill que els joves, però:

1) La qüestió de la mortalitat més alta dels que som grans si enxampem la grip (que l’hivern passat va causar 20,000 morts als EUA) no ha estat mai ben investigada abans de l’epidèmia actual, quan tants metges i hospitals famosos han vist el problema repetit amb el Covid. Ara un parell de coses s’han aclarit: la immensa majoria de gent gran que acaben a la UCI pateixen d’una de tres condicions: a) obesitat, b) diabetis o c) hipertensió arterial. Aquestes tres son molt freqüents en la gent gran. Molts dels qui no tenen res d’això tenen un risc menor.

2) Altres grups també pateixen als EUA una mortalitat alta: els hispans, els negres i els indígenes nord-americans, en particular els de la nació Navajo, a més de persones de qualsevol orígen nacional de nivell socioeconòmic baix. L’explicació potser val només als EUA, però val la pena llegir-la: el sistema sanitari americà, difícil d’entendre i d’explicar, és desastrós i la gent pobre, aturada o amb feines dolentes no tenen assegurança ni diners per anar al metge i no hi van. La seva obesitat, diabetis i hipertensió no son ni diagnosticades ni tractades. Per això estan en perill.

3) Una diferència notable amb la grip és el cas dels nens, exposats a un perill considerable sota la grip. Al començament del Covid hom deia que això no passa amb aquest virus i que es nens ni s’encomanen ni encomanen ningú. Ai, las, tant debò fos veritat! A més, recentment els intensivistes americans han descrit la síndrome de Kawasaki en nens, una molt mala notícia. És una malaltia poc coneguda dels vasos sanguinis que pot ser i de fet ja ha estat mortal en tres casos. L’estat de Nova York ho està investigant: ja tenen 87 casos confirmats i 157 sota investigació. El problema, no reconegut fins ara, és rar però no té res d’insignificant. Cal reconèixer no obstant que la freqüència del contagi en nens és menor amb el Covid que amb la grip, però el perill existeix.

4) Hi ha molta gent al món que son joves i van al metge però que també pateixen d’hipertensió arterial, diabetis i obesitat, alguns més sota control que altres. I aquests també estan exposats a acabar a la UCI i els ventiladors. A més a la feina han transmès la infecció a molta gent.

Com hom pot veure, els vellets no som pas els únics en perill de rebre, però dissortadament hi ha gent han perdut (si el van tenir mai) el sentit de solidaritat i justícia social i son el producte d’una societat concentrada en guanys econòmics i més d’una vegada oberta a la indiferència i crueltat. Avui el nombre de sol.licituds de pagament per atur ha arribat als 38.6 milions (en 9 setmanes). No s’havia vist d’ençà de la Gran Depressió. I cada dia més companyies es declaren en fallida. Com serà el futur?

AFEGIT 22 de Maig: El CDC, autoritat suprema de la Salut Pública, acaba d’anunciar que la mortalitat global del Covid-19 és 0.4%, o sigui 4x més que la grip, encara  que a certs “hot spots” localment podria ser més alta.

El meu comtat, a diferència de l’estat segueix tancat per la proximitat del Districte on les coses no van bé. I si els Washingtonesos decidessin en massa venir a Bethesda a seure a un bar o dinar?

Joan Gil

Tags: Covid epidemia, diabetis, gent gran malalta, hipertensió, Kawasaki síndrome, obesitat

Quina pregunta tan difícil de respondre, la del títol! Ahir el NYTimes explicava una cosa indiscutible: una pandèmia només pot acabar de dues maneres: 1) mèdicament (o el virus se’n va tot sol com durant la Grip Espanyola o la sanitat pública i els metges acaben amb ell- Exemples: la polio, la variola, malalties amb bons vaccins-) o 2) la humanitat es resigna i decideix viure amb el virus ignorant-lo, com ha passat amb la segona epidèmia de grip que segueix entre nosaltres des de fa uns 30 anys i aquest darrer hivern va matar uns 20,000 nord-americans, sense que ningú se’n preocupés. El Sr Trump, encara que segueix parlant de vaccins i medicacions, tira clarament per la segona possibilitat. Repeteix contínuament que gent es mor sempre, que ell voldria re-obrir tota la nació ara mateix (si tingués l’autoritat per manar-ho) i va dir en públic que, encara que voldria un vaccí (única forma d’evitar un repunt), aquesta tardor el país estarà obert i treballant, amb vaccí o sense. Cal reconèixer que en les darreres set setmanes 36 milions d’americans s’han registrat en atur i que tots els financers parlen d’un desastre molt gran. I hi ha cues de gent avergonyida recollint bosses de menjar per tots el país. De moment avui hem passat dels 92,000 morts

Als EUA la gran indústria està situada a les costes atlàntica i pacífica. Califòrnia seria la cinquena economia del món. El problema és que tenim al mig un nombre d’estats agrícoles, menys poblats i rics i molt més conservadors (i llibertaris d’estil trumpista), sovint part de l’anomenada dreta religiosa (o evangèlics) els quals o van a acceptar molt a desgrat el confinament suggerit per la Salut Pública com el CDC i ara n’estan tips o es neguen absolutament a acceptar-lo i perdre llocs de feina i entrar en atur. Uns quants governadors es van sotmetre i en general fins ara tenien relativament pocs casos de la malaltia. Un cas notable fou el la Governadora Gretchen Whitmer, demòcrata de Michigan, un dels estats on Trump necessita guanyar per ser reelegit. Ella va seguir bé les instruccions dels sanitaris però els trumpistes se li van presentar en massa davant l’Assemblea i la seva residència portant armes de foc, banderes racistes i nazis i consignes sobiranistes i antisemítiques, sempre referint-se als drets constitucionals, llibertat de reunió i de religió. La Sra Whitmer, una de les quatre dones considerades com possible candidates a la vicepresidència va guanyar no obstant els tuits amenaçadors de Trump. Les enquestes mostren una gran majoria a favor d’aquestes mesures, però els manifestants fan molt soroll i molta por. A un altre estat, Wisconsin, el Tribunal Suprem de l’Estat va declarar inconstitucional qualsevol confinament, clausura d’esglésies o tancament de bars i llocs de feina. Això queda fora de l’autoritat federal, o sigui que no hi cap recurs ni als tribunals federals ni al suprem federal.

La majoria d’estats, sense complir la suggestió del CDC d’esperar dues setmanes de caiguda de noves infeccions abans d’obrir res, han tirat endavant amb Fase 1 i probablement 2, amb gran suport i alegria del públic que ha sortit en massa. Trump segueix enviant tuits entusiastes: lluiteu per la LLIBERTAT, diu sempre. L’estat de Maryland on jo visc també ho ha fet encara que els nous casos han baixat només per dos dies. Dissortadament el meu comtat és un suburbi de la capital, on hi encara problemes greus i el governador s’ha negat a des-confinar-nos sobre tot perquè vivim a la frontera del Districte de Columbia (Washington DC) on encara hi ha massa casos. Però com tants altres, ha delegat l’autoritat per fer-ho als comtats i fins i tot ciutats. Evident la lluita contra el virus només pot ser local. El decret estatal de quarantena, a diferència dels BOE de Sánchez, permetia a individuals sense límits sortir a passejar o fer esports sense excedir les 8 persones mentre mantinguessin absolutament la distància. Les mascaretes només eren obligatòries dintre les botigues i transports públiques i el nostre govern s’hauria guardat molt de dir res dels nens ni de regular el nombre de visitants a un domicili particular Ni fins quina distància es podia caminar. Les portes de la casa son sagrades. A Madrid hi ha hagut sempre gent que es voldrien ficar fins dintre dels dormitoris. Les autoritats locals han estat essencials per mantenir la pau i escoltar queixes, no pas com un senyor assegut a una taula a Madrid enviant “ordeno y mandos” sense saber de què parla.

Les personalitats més respectades de la Salut Pública nord-americana, com els Drs Fauci i Brinx i el director del Centre pel Control de Malalties (CDC) s’han oposat no obstant les intrusions i amenaces de Trump, a reactivar res si els 14 dies de millora del número d’infeccions no s’han complert. Fauci, el més famós i respectats de tota que ha contradir Trump en públic moltes vegades, ha dit ben clar que el virus no se’n anirà abans de la tardor i que en Octubre i Novembre no hi haurà encara cap vaccí. So hom abandona la quarantena sense esperar dies setmanes hi haurà en qualsevol cas un rebrot. La conclusió: tornarem a començar.

Parlant amb els qui volen reobrir-ho tot tant si queda virus com si no, jo els  recordaria el pitjor desastre sanitari mai vist als EUA que va tenir lloc a ciutat de Filadèlfia el Novembre de 1918, durant el rebrot brutal de la Grip Espanyola després d’un estiu tranquil, quan la gent ja no volia preocupar-se’n. El govern havia organitzat una gran desfilada patriòtica pels suburbis i el centre de la ciutat per tal que la gent patriòtica comprés les Cèdules Federals de Guerra per ajudar l’exèrcit expedicionari lluitant a Europa. Un metge encarregat de l’oficina de Sanitat de Filadèlfia va anar al governador i l’alcalde demanant gairebé de genolls que per amor de Déu no fessin la manifestació. Es van negar. El desastre va començar dies després i va durar més d’un mes. En aquells temps la gent benestant moria a casa sense anar als hospitals, que tampoc podien fer gran cosa, i les morts van començar a acumular-se fins el moment que les funeràries no donaven abast. Al poc temps van aparèixer les primeres piles de cadàvers als passadissos dels hospitals i després a cantonades dels carrers, perquè hi havia gent amb 1 o 2 morts per habitatge que no trobaven qui volgués venir a buscar-los. Van obrir fosses comuns enormes amb maquinària i les van omplir amb morts sense caixa. Un església va mobilitzar carros tirats pel cavalls que s’aturaven a les cantonades pregonant que estaven disposats a endur-se morts. Només fa 102 anys d’això.

Joan Gil

Tags: covid19, Desconfinament, Epidèmia, Maryland, Trump

Vet aquí un virus de mides insignificants que ha causat una gran tragèdia humana i econòmica. Ni és ni la primera ni dissortadament serà la darrera visita que aquesta família de virus ens fa. Ja teníem la grip, el refredat comú i sobretot el SARS de 2002 identificat a la ciutat Guangzhou (Xina del Sud) que va aconseguir escampar-se per Àsia, sobretot per Hong Kong i Singapur arribant gràcies als avions a Canadà i els EUA, amb una mortalitat del 10% (10 vegades més que el corrent Covid-19, que per cert és 96% igual que el SARS (i per això es diu a la literatura oficialment SARS-CoV-2). Un altre membre encara més perillós de la família que causava símptomes similars als del SARS i el Covid actual, fou el virus que causava el MERS, originari de l‘Orient Mitjà amb una mortalitat horrible del 25%. El cas 0 (el primer home infectat sigui per una mossegada o una escopinada d‘un camell) sembla haver tingut lloc a Jordània i fou detectat quan un malalt va volar d‘Aràbia Saudita a Corea del Sud, escampant el virus. També va arribar als EUA on hi va haver 27 casos però per sort cap mort. El mèrit fou de la institució de la Salut Pública, sobretot l‘OMS i el Center of Disease Control (CDC) americà. Cal afegir que  els millors resultats obtinguts en l’actualitat contra el Covid19 a Àsia probablement són el resultat d‘aquelles experiències. De tota forma ni el SARS ni el MERS han desaparegut totalment del món i de tant en tant hi ha algun cas aïllat.

L‘Institut Virològic de Wuhan

Cal referir-se a una viròloga famosa de Wuhan anomenada Xheng-Li Shi, educada a la Xina i França, que amb el seu equip va clarificar l‘origen del virus al rat-penat. Es va passar molt de temps anant a coves capturant aquestes bèsties i estudiant quins virus tenien. Els coronavirus apareixen a moltes espècies (hom pensa que el camell que va transmetre el MERS a un humà havia rebut el virus d‘un rat-penat) però al rat-penat tenen una cosa especial. Probablement el lector haurà vist recreacions del virus cobert a l‘exterior per una mena de punxes (spikes en anglès) que el virus utilitza per enganxar-se a una cèl·lula i entrar-hi. Doncs aquí està el punt crític sense el qual els homes no ens n’hauríem de preocupar. Per poder entrar, els spikes han de contenir una petita proteïna anomenada CAT-2, i sense això els coronavirus no ens podrien fer res, i es queden al rat-penat. Una infecció casual humana amb un coronavirus sense CAT-2 no té cap conseqüència. Dissortadament, encara hi ha virus amb el CAT-2 dintre els rats-penats que no han fet el salt penetrant dintre els éssers humans i no sabem si ens farien mal o no. Un problema greu amb el Covid19 és que és extraordinàriament contagiós, cosa que per sort no era el cas ni amb el SARS ni MERS, o potser alguns no estaríem vius.

El Sr Trump, pitjor encara que Sánchez, ens va fer perdre dos mesos crítics dient que l‘epidèmia era una mentida (hoax) dels Demòcrates, que era com un refredat, que els  primers 10 casos diagnosticats als EUA desapareixerien i ningú se‘n recordaria Ara ha passat a insultar els xinesos i l‘OMS. Els primers comunicats sortint de Wuhan i sens dubte preparats per autoritats locals que pensaven que la capital d‘una dictadura no volia sentir parlar de problemes sense resoldre, va informar l’OMS de tres errors: 1) que el virus havia sortit d’un cert negoci que venia animals vius, que no podia ser veritat perquè  al punt 0 només hi ha un malalt, mentre que aquest negoci havia estat un punt àlgic d’infecció amb 27 malalts; 2) que la malaltia no era perillosa i 3) que no es transmetia directament de persona a persona. Probablement aviat va arribar gent de Beijing que ho van explicar millor organitzant el confinament i a primers de gener ja havien avisat del perill als EUA (com van fer els serveis americans de seguretat, tots menystinguts per Trump). I així és com hem arribat fins ara als 78,000 morts. I seguim comptant.

Cal afegir que el cas ha estimulat molt la col.col·laboració científica i ha produït idees originals amb probable potencial. Fins ara no havia passat, perquè la indústria no hi veia prou profits. Fa molts anys quan el virus del SIDA acabava de ser descobert i tothom treballava buscant una vacuna, vaig preguntar a un viròleg amic que quan la trobarien. Em va respondre “Mai. És impossible” I tenia raó, no hi ha cap vacuna contra el SIDA. Però aquesta vegada, els científics semblen ser molt optimistes.

La guerra contra una epidèmia i els rastrejadors

El servei de Salut Pública nord-americà ha intentat publicar un manual de 70 pàgines descrivint les condicions i procediments per fer el des-confinament. En Trump i la seva Dreta només es preocupen per la reactivació de l’economia i menystenen el perill de mort: sempre hi ha gent que es moren, les overdosis de drogues, els accidents del tràfic, els suïcidis… Tot això ho va dir Trump. La majoria dels Americans s’oposen al desconfinament però alguns trumpistes i llibertaris de dreta han fet manifestacions fins i tot amb armes exigint la “Llibertat”. Trump els engresca amb tuits diaris.

Trump ha prohibit la publicació del text del CDC exigint esborrar i canviar coses. El principi dels professionals era que cal esperar 14 dies (dues setmanes) de baixada de nous casos. Després que cal tenir prou testos aprovats per una autoritat competent (n’hi ha hagut molts de dolents amb massa falsos negatius, no sols a Espanya) per administrar a tothom que vulgui treballar i a sectors de la població que també ho vulguin. Finalment, cal tenir rastrejadors (trackers o tracerses diuen així) encara que jo els he sentit sempre anomenar entrevistadors. L’estat de Massachusetts ja n’ha contractat 1,200 i Nova York n’està buscant, com altres estats però diuen que ja han sol.licitat una plaça 15,000 persones. Per altra costat, l’escola de Salut Pública de Johns Hopkins U finançada per Bloomberg està iniciant un programa d’aprenentatge per Internet. Cal saber que son aquests els qui van aturar no sols el SARS i l MERS sinó moltes altres epidèmies tant a l’Àfrica com a tot el món. Es veu que Sánchez no en sabia res.

El que van fer amb els Coronavirus anteriors és el següent: Quan un nou infectat és identificat amb el test positiu es presenta un Tracker  també anoment Contact Finder o Entrevidtador que vol saber amb qui ha estat en contacte el nou malalt, família o no. Aleshores el tracker busca un per un tots els contactes i els fa posar en quarantena per dues setmanes. Si Sánchez es pensa que els contactats es donen de baixa a la feina voluntàriament està de broma. En general el sospitós es pot quedar a casa, però hom li posarà una càmera i li faran trucades telefòniques a qualsevol hora exigint que es posi davant de la càmera. Si això falla,poden multar i sobretot poden posar al turmell un anell que transmet la seva posició. I si això també falla, poden agafar el contacte i tancar-lo, no a una presó, però sí a un lloc amb la porta tancada amb clau i guàrdies.

Hom ha parlat sovint del test d’anticossos però resulta que hi ha qui té molts dubtes i sembla que hom pot repetir fins i tot amb anticossos i que a vegades els anticossos no confereixen immunitat i que la immunitat potser no dura gaire. Caldrà esperar que segueixin sortint proves noves i tenir més experiència. Això del passaport haurà d’esperar.

Aquest sistema no ha fallat mai. El problema és que és molt car. A més dels sous, cal alimentar i donar assistència mèdica als confinats i en general ajudar-los amb qualsevol cosa que es presenti. He llegit que a Catalunya un departament de malalties infeccioses vol organitzar-lo. Aquí son els Departaments i Serveis de Salut Pública els que ho fan, perquè resoldre epidèmies no és una cosa que metges normalment aprenguin a la facultat o sàpiguen com fer. A més els entrevistadors professionals fan moltes coses diferents. Qui deu haver aconsellat el Sr Sanchez per treure-li del cap la preocupació dominant per la unitat d’Espanya? Qui pagarà els rebuts?

Joan Gil

AFEGIT 12 maig 2020

Vaig sentir en directe l’altre dia a Trump dir que sí que hi molts morts (avui prop dels 80,700) com també d’accidents de tràfic i de drogues i que podrien omplir el Yankee Stadium (!!!). Em fa vergonya que aquest home sigui Cap d’Estat. Se m’ha acudit comparar aquest resultat amb els gairebé 27,000 de l’estat governat pels “Ordeno y Mando” de Madrid. Els EUA tenen si fa o no fa 7.5 vegades la població del nostre estat. La comparació diu que això equivaldria a uns 202,000 morts als EUA. Potser hi arribarem, qui sap, però per ara això demostra que la lluita independent dels estats de la Unió Nord-Americana ha donat incomparablement millors resultats i hem viscut menys oprimits que a l’administració espanyolista. No obstant que Trump no podia manar ni confinaments ni desconfinaments tenia l’obligació de proveir certes coses i difondre les recomanacions de la Salut Pública Federal (que ha prohibit publicar)I ho ha fet molt malament.

Pel que fa als rastrejos, el Governador Cuomo de NYha anunciat que està contractant-ne 1,700 i que oferirà habitacions d´hotel a qui no pugui quedar-se a casa. Serà l´única forma d‘acabar amb una epidèmia. En sabien res a Madrid?

Tags: covid19, Epidèmies, MERS, SARS, trackers