05 març 2014
Entre la UE i la Unió Eurasiàtica: la tria d’ Ucraïna
Ja poc a poc hom va analitzant seriosament la tragèdia ucraïnesa i les seves causes immediates. Sembla que el dictador corrupte Ianukòvitx havia reconegut la situació crítica en què es trobaven les seves finances i s’havia dirigit demanant ajut a l’EU, cosa a la què la Unió va respondre amb l’oferta d’una associació (com podríem tenir els Catalans si no podem ser membres titulars). Pel que fa respecte a la subvenció, no he pogut trobar enlloc explicacions. El seu poble va saludar aquesta iniciativa, veient-hi la fi del seu patiment, corrupció i misèria. És fàcil entendre’ls i simpatitzar, però potser eren massa optimistes. Podria realísticament Ucraïna esdevenir un país feliç amb prestacions socials com ara Alemanya o França? Somniar no està prohibit.
En aquest moment el President Putin va començar a torçar el braç de Ianukòvitx amb l’ajut dels seus amics de parla russa al Parlament. Diuen que la majoria d’ucraïnesos són bilinguals. Deixeu córrer l’UE, deia ell, i veniu a afegir-vos a l’Unió Euroasiàtica, que probablement s’iniciarà el 2015 i s’estendrà (com la USSR, que Putin sembla enyorar) des de l’Ucraïna fins al Pacífic. Per endolçar el canvi, el riquíssim Putin sens dubte generosament oferia 20 mil milions de $ a la caixa ucraïnesa i una rebaixa considerable en el preu del gas, cosa importantíssima per al país. En aquest moment per exemple, l’Obama només està oferint 1,000 milions i cap gas barat. Amb tan pocs dòlars els ucraïnesos s’ho passarien pitjor que els grecs i els espanyols recentment.
I què serà la Unió Euroasiàtica del Sr Putin, sinó una nova USSR? La idea prové d’un pensador rus, autor de treballs de ciència política, en particular del llibre fatal “Les Fundacions de la Geopolítica” (1997), anomenat Aleksander Dugin, un admirador del famós pensador feixista alemany Carl Schmitt. En Dugin no parla mai de democràcia. La seva tradició és l’estat poderós i autoritari, cosa compartida per molts a la regió, i defensa la tesi que cal mirar enrere sense prejudicis als temps de Hitler i Stalin, trobar-hi i copiar les moltes coses bones que van fer, i rebutjar les dolentes. La gent de la meva edat no podem sentir una cosa així sense botar de la cadira. Perquè es pensa que una d’aquestes dues coses és possible sense l’altre? Hem sentit dir moltes vegades que Hitler va construir les autopistes, que en Mussolini va fer anar el trens a temps i fins i tot el Franco Bahamonde potser va fer alguna cosa bona, encara que jo no sabria dir quina. La meva resposta és que en els nostres dies homes lliures vivint en democràcies construeixen autopistes millors i fan anar molt bé els trens. I trien pacíficament governants, que bons o dolents, corruptes o no, competents o inútils, no són ni criminals ni assassins com Hitler i Stalin.
L’aplicació i desenvolupament d’aquesta unió vinent sembla dependre d’un antic comunista, ara tornat feixista descarat i cap del Partit de la Pàtria, que es belluga tranquil.lament pel Kremlin com a conseller de Putin, i es diu Sergei Glazyev (llibre: “Genocide: Rússia i el Nou Ordre Mundial”) que explica com en el moment de l’ensorrament de la USSR tot el món va conspirar contra la mare Rússia causant un genocidi econòmic i polític. El seu partit, ara prohibit per haver advocat l’odi racial i haver demanat l’expulsió de tots jueus, és recordat per un famós anunci de TV electoral: es veien a la pantalla uns homes de color menjant talls de meló a un lloc de Moscou, llençant les closques per terra i enpastifant el lloc. I una veu exigia: “Manteniu Rússia neta votant per nosaltres!” Un home com aquest disfruta de la confiança de Putin. Per llogar-hi cadires.
Hi ha un element de la propaganda actual putinesca que jo trobo odiós. Els russos insisteixen que els ucraïnesos que van sortir de casa seva per lluitar a la Maidan i el govern que se’n ha derivat, són tots nazis i feixistes. Ho diuen igual com tants peperos que també tracten els catalans de nazis. I això de què ve? Que jo sàpiga tots els observadors independents han assenyalat el caire amplíssim ideològic de la gent que va sortir al carrer a jugar-se la vida a Kiev (Kyiv en ucraïnés). Hi era tothom, tota la societat. Tenien tots en comú només que estaven farts dels governs que patien i de les seves condicions de vida i compartien una visió massa superficial i injustificada de la UE, que ells veien com si fossin els tres Reis Mags. És cert que hi havia verdaders feixistes, com a Berlin, Paris, Madrid i sobretot a Can Putin, però anomenar-los col.lectivament Nazis i Feixistes com en Putin i els seus continuament repeteixen, és un ultratge gratuït que no fa sinó exposar la mala fe de certa gent. Jo no crec que la crisi internacional acabi malament. En el fons, afavoreixis qui vulguis, no es pot tenir simpatia amb ningú, si no és pel malastruc poble ucraïnés. Com els participants als moviments populars recents, per exemple l’Occupy New York, en treuran poc. Arribaran governs votats només per un sector dels manifestants i no els agradaran, tornarà la corrupció i sobretot hi ha un problema econòmic desastrós que no desapareixerà fàcilment. Els EUA i l’UE dictaran la política interior. Tot plegat, l’alegria que potser ara senten serà una mica com la que hi va haver aquí durant l’anomenada Transición, quan la gent cel.lebraven la fi pacífica del Règim i no la qualitat de les reformes oferides des de dalt.
(Seguirà: La península de Crimea)
Joan Gil
3 respostes
Ja la firmarien la immensa majoria d’ucraïnesos per una transició a l’espanyola. Vostè ho ha dit. Aquí només hi ha un perdedor el malastruc poble ucraïnès. Milions d’ucraïnesos han tingut de sortir del seu país per guanyar-se les garrofes, perquè allí es viu miserablement. Ho sé de bona font. Tinc coneguts ucraïnesos. I quan els hi demano si hi molts prorussos em diuen que no. M’expliquen que el 90% de la població del conjunt d’Ucraïna són nacionalistes. Jo penso que no tants. Però ells ho saben millor. I el que tenen ben clar és que no poden veure a Rússia ni en pintura. Només miren cap Occident. Pensen, com diu, en la UE com si fos el Pare Nadal. Els somnis i autoenganys són infinitament millors que els malsons reals que tenen de patir per ser veïns de Rússia. Els planyo, perquè els ucraïnesos que conec tenen un tarannà més europeu que moltes de les persones nadiues d’aquí. Els meus coneguts ucraïnesos són persones espavilades i pencaires. No obstant, tenen un problema gros: l’ubicació geogràfica del seu país. L’ombra de l’autoritari, corrupte i poderós veí rus és massa allargada. Els governs ucraïnesos han estat corruptes, també. No és d’estranyar amb el catedràtic en corrupció política que tenen un xic més a l’est. El seu futur no és encoratjador. Tot i així, el passat era insuportable. D’aquí la revolta. Almenys, en aquest present, tenen il·lusió i esperança. Vejam com es van desenvolupant els esdeveniments en les properes setmanes.
Fèlix Torras Solsona
Trader i Analista
Benvolgut: Gràcies pel vostre comentari. Estem d’acord. Em molesta una mica que els diaris en general es limitin a descriure el problema polític ignorant el desastre econòmic causat per tots els governs incompetents a Ucraïna d’ençà de la independència. Tinc entès que en aquest moment per tirar endavant els caldrian uns 3,000 milions en l’acte i el govern està imprimint bitllets de banc. Només a Rússia pel gas s’en deuen més de mil. Fins cap d’any els caldrien uns vint-i-tants. Per ara no vol donar tant ningú, però en qualsevol cas s’haurien de repagar. Jo els veig pitjor que Grècia i tornant-se enrabiats contra el nou govern. Tot plegat un cas molt trist.
Senyor Janot,
Gràcies per la resposta. No li falta raó. Ucraïna està pitjor que Grècia. Grècia, almenys, està salvada de la fallida per la UE. No m’agrada l’actitud de la UE davant del conflicte. La UE li fa un flac favor, donant falses esperances d’integrar-la en un futur indefinit. L’enganya. Això no passarà perquè la UE és merament una unitat econòmica i monetària d’estats sobirans que no volen transferir sobirania política a les institucions de la UE. S’ha de destacar el paper de L’Angela Merkel en aquest conflicte internacional. És l’única mandatària amb un perfil d’estadista elevat que planta cara amb un parell de botons a la poderosa i autoritarista Rússia. Ucraïna fa molts anys que està fatal des de totes les vessants: política, econòmica i social. I ho seguirà estant. És una vergonya, perquè els ucraïnesos tenen una mentalitat molt centreeuropea. Les coses són com són. Terribles… A la mateixa Europa. Tremend i, alhora, vergonyós. Molt vergonyós.
Torras
Salutacions senyor Janot!