10 jul. 2010
Saluts d’un Absent
Falta només una hora per la gran manifestació. La comunitat catalana a Nova York també ha preparat una trobada i un seguiment per ràdio i televisió. Jo no hi seré però encara que en general no em sembli oportú parlar de política posat que visc molt lluny i els daltabaixos polítics només m’afecten emocionalment però no em toquen mai la butxaca, aquesta vegada m’ha calgut trobar una forma d’afegir-m’hi.
Als que vam perdre els anys millors i més alegres sota la dictadura franquista sense que ningú ens hagi demanat mai perdó, no cal explicar-nos que la llei pot ser injusta. L’Estat té la força de fer-la complir, però no el dret de fer-ho i tothom pot seguir la seva consciència i rebutjar-la. L’Estat mana com ha de ser la llei. Els cels ins inspiren a cercar la Justícia.
Recordem que la Constitució moderna més vella i exitosa del món fou la dels EUA, per la que tots els ciutadans americans senten una devoció sense límits. És així perquè fou escrita per crear un marc de convivència acceptable per tots i no, com l’espanyola del 78, per mantenir la supremacia d’una cultura i la submissió de dues nacions petites que tenen el dret sacrosant a la llibertat i al respecte. Veiem ben clar el fracàs de la política ingènua del peix al cove que pretenia que amb un raig de petits progressos freqüents seria possible arribar a resoldre per les bones i amb seny i raons el nostre conflicte. Al cove avui en dia només trobem les sardinetes d’una descentralització purament administrativa i compartida obligatòriament per indiferents; en canvi la tonyina i el bacallà se´ls han quedat ells. I ells vigilen, no ens estimen, no volen res de nosaltres sinó els diners i no ho volen. Aquest aspecte de la política centralista ibèrica és igual ara com abans de la Transició. O pitjor encara perquè està més ben feta.
Des de Nova York, una abraçada
JOANOT
4 respostes
Una abraçada desde Palamós (Girona) i desde Catalunya, la gran i estimada nació catalana. Avui, gairebé 2 milions de persones s’han manifestat a Barcelona a favor de l’Estatut de Catalunya, referendat per el poble i en contra de la censura franquista d’un Tribunal Constitucional espanyol, caducat. El “Partido Popular” ens el va llançar al TC. Avui, tot Catalunya era present a Barcelona.D’ençà ara, només ens queda un camí: LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA MITJANÇANT EL NOSTRE SAGRAT DEURE A DECIDIR. Com deia el recordat president dels EUA, John F.Kennedy, <>. Records als EUA, records a Nova York.——————————————-
Vull dir que com deia el recordat president dels EUA, John F.Kennedy, “anem cap a endevant”.————————-
Bon vespre des del Pirineu lleidatà!!
Ara mateix estic veient el telenotícies a la TV3 i m’ha captivat la quantitat de persones unides pel mateix sentiment caminant pels carrers de Barcelona.
Ara bé, el que més m’ha emocionat ha estat veure que a d’altres indrets del món hi ha gent donant-nos suport, un d’ells des de New York.
M’ha agradat molt la teva implicació, encara que des de tan lluny, has pogut fer i deixar la teva empremta en aquest dia que, de ben segur, tindrà un lloc en la història.
Una abraçada catalana!
Hola Joan, sabia que escriuries d’aquest tema. Sé que portes Catalunya en el cor i en aquests moments en que se’ns retallen tantes coses podem comptar amb tu perquè puguis fer entendre als de fora el que ens estan fen ara aquí tot dient- nos que tenim democràcia.
Jo hi vaig participar amb molt entusiasme però amb la pena de que des de l’any 1977 que també ens vàrem manifestar massivament, poc hem aconseguit en aquest país, encara ple de feixistes.
Un petó molt fort. Gràcies i areveure!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!