Els EUA són diferents

És que coneix algú un sol país al món on els ciutadans no estiguin preocupats per la immigració? No serien els EUA en cap cas. La gent en parla, s’excita, crida, amenaça… fins que al final rep algú.

El problema naturalment no és mai la immigració, sinó la immigració il·legal” . Els legals sempre hem estat bons per al país. És només de nosaltres que hom parla quan es diu que els EUA són terra d’immigrants. Entre els legals hi ha molts cervells, gent molt educada sense costar res als contribuents dels EUA, sovint professors universitaris, metges destacats, gent amb coneixement tècnic especial, també gent que ja tenen família establerta i que en qualsevol cas venen disposats a lluitar i a treballar per aconseguir el famós somni americà de la casa pròpia amb jardinet, els cotxes i els dos nens i les celebracions anuals de Thanksgiving.

Què cal dir dels altres? ‘Es culpa nostra que a Amèrica Central o Equador no puguin viure i hem de pagar pels seus problemes que no hem causat? En qualsevol cas no podem admetre tothom que no pugui viure com cal a casa seva i a nosaltres ningú ens ha regalat res. Individualment són bona gent, sovint simpàtics i treballadors però col·lectivament  fan augmentar la delinqüència, no tenen cap assegurança, necessiten tractaments hospitalaris gratis, escola pels nens, fan baixar els sous dels locals, empitjoren la manca d´habitatges. I sovint no entenen la llengua local. Prou, diuen molts ciutadans. Això s´ha d’acabar. Que és molt fàcil de dir. Per això cal recórrer a les mesures dures i prou contemplacions. Als bars després de beure els bourbons s’acaben així moltes discussions al final del vespre. En el fons, es pensa molta gent, el món no és tan complicat. Però sí que n’és

Racial Profiling

És un problema que per ara sembla que només ha estat reconegut als EUA. Hi ha algú a casa que no hagi sentit dir mai que els gitanos són lladres? Per descomptat que històricament molts gitanos han estat lladres, però imagineu-vos un home treballador i honrat de raça gitana que viu barrejat a una comunitat blanca. Que la gent que l’envolten el tinguin per lladre ja és prou dolent però les coses es compliquen molt quan també s´ho pensa la policia i cada vegada que el veuen pel carrer l’aturen i l’escorcollen per veure si duu coses robades. I això li passa avui i ahir i demà, i una altra vegada. I què pot fer? Se sent humiliat, insultat, amargat. Potser li neguen augments de sou o promocions per ser un lladre. Què pot fer? Pintar-se la cara? Potser els seus nens s’avergonyeixen d’ell.

El cas a Upper Saddle River (Nova Jersey)

Bergen County és el districte de Nova Jersey directament a través del riu Hudson, cosa que indica que és de fet un suburbi gran de la ciutat. Hi ha de tot, perquè és molt gran: aquí viuen els portorriquenys que van ser mig expulsats de Manhattan, els japonesos, moltes classes mitjanes que entren cada dia a treballar a la ciutat amb cotxe, bus o tren, algun pagès (ben pocs), moltes zones comercials enormes, i també  zones residencials per la gent riquíssima.

Upper Saddle River és un d’aquests municipis especials, fet famós sobretot perquè esdevingué la residència final de l’Ex-President Nixon. Vivint relativament prop, jo hi vaig anar unes quantes vegades a passejar-m’hi amb el cotxe. A llocs amagats que calia buscar, hi havia cases grans com palaus, i jardins que semblaven parcs amb una riera i ponts, i una residència tenia un petit hipòdrom , de piscina i canxes de tenis particulars a tot arreu, jardins molt macos i arbres forals que floreixen en primavera.

Doncs diuen que un bon dia a un senyor de la raça negra se li va a acudir anar al barri, aparcar el cotxe i posar-se a fer el jogging tot sol pels carrers, tot i admirant el panorama. La policia local el va agafar. Fou detingut i dut a la comissaria per ser interrogat. Hi va haver un escàndol molt gran i al final el senyor jogger va acabar cobrant una indemnització ben forta del municipi.

Racial Profiling a la ciutat

La policia té sempre les seves raons. Si parleu amb ells us diran que són molt conscients del problema i els sap greu, que entre ells hi ha molts negres que són racistes i fan el mateix. Però qualsevol persona d’una minoria no blanca (diguem negres o hispans) que vivia a la ciutat fa uns trenta anys us explicarà que era impossible sortir al carrer a certes hores sense ser aturat, escorcollat en públic i interrogat per la policia. Igual si el ciutadà tenia un bon cotxe. I anant per l’autopista el més probable és que fos aturat i castigat per qualsevol infracció. Tot això per culpa de no ser blanc.

Al final, els estats, les ciutats grans i fins i tot els federals van començar a introduir lleis contra el Profiling. Per molestar un ciutadà pel carrer, no n´hi havia prou que fos hispà o negre o totes dues coses: calia tenir també altres raons per sospitar que havia comès un crim. I així estem. O estàvem fins que als legisladors de l’Estat d’Arizona s’els va acudir legalitzar el racial profiling.

Amadou Diallo

Aquest jove tan infeliç era un immigrant mig legal de la Guinea que tenia 22 anys i provenia d’una bona família de prominència local al seu país. Tècnicament era un estudiant però es guanyava els diners venent coses diverses pel carrer al carrer 14 i tenia un habitatge a un barri pobre del Bronx.

Aquell 4 de febrer de 1999 un incident tràgic acabaria de desacreditar i enfosquir l’obra de l’alcalde Rudy Giuliani. No totes les fonts expliquen el cas igual pero el seguent sembla ben establert:

L’Amadou acabava de tornar d’esmorzar o de dinar i com que el temps era bo, se li va acudir en mala hora quedar-se a la porta de casa al carrer prenent la fresca. Un cotxe amb quatre homes mal vestits i d’aspecte amenaçador van sortir i es van dirigir a ell  a bon pas. No hi havia forma que en Diallo ho sabes però els homes eren policies de la Unitat de Crim de Carrer (desbandada en l’acte després de l’incident). es van sentir raons diferents: la policia va afirmar que es van pensar que se semblava a la descripció d’un violador que anava molt buscat. Altres van dir que se li van acostar demanant que els venes marihuana, cosa que ell no havia fet mai. En qualsevol cas Amadou Diallo va intentar  córrer cap a l’escala. Es va girar, ficant-se les mans a la butxaca i es va treure un objecte que als policies els va semblar metal·lic però era una cartera o un encenedor. Els quatre agents van obrir foc en l’acte, disparant 41 trets (!!!), dels quals 19 van tocar el pobre home, que caigué mort en l’acte. La víctima anava desarmat, naturalment. Evident el ser un jove negre i donar la impressió que no estava fent res, li van costar la vida. Els quatre policies van ser jutjats i absolts, però van abandonar el cos.

Arizona, país meravellós de jubilats

El 60% dels ciutadans d’Arizona són de la raça blanca i estan majoritàriament a favor de la nova llei (igual que el Senador McCain). 40% són hispans d’origen mexicà, alguns immigrats, altres d’arrels fortes i antigues al territori i hi estan en contra per raons evidents. La llei prescriu que cada vegada que la policia sospita un individu de ser un  il·legal, té autoritat per aturar-lo i interrogar-lo. Si el sospitós i no pot presentar en l’acte prova de ser un resident legal, pot ser dur a la comissaria i la Policia Federal d’Immigració seria notificada per que el deportin. Els Federals ja han contestat que gràcies però que no acceptaran cap denúncia d’aquestes i el President Obama ha denunciat la llei com un cas claríssim de racial profiling que ell troba intiolerable. Com sospitaria res la Policia si no fos perquè el sospitós és mexicà? Es violen els drets civils no sols dels immigrants, sinó també dels ciutadans americans d’aspecte i origen mexicà.

Com està la cosa ara?

Com que la majoria de ciutadans blancs d’Arizona (i probablement dels EUA) hi estan a favor, la llei entrarà en vigor el proper 1 de Juliol.  Aquí no hi ha Tribunals Constitucionals però els Federals estan considerant anar a un Jutge Federal a mirar d’invalidar la llei, però tots els experts que han publicat als diaris principals ho veuen molt difícil. En canvi dintre Arizona hi ha associacions civils i alguna ciutat que ja han presentat un plet als jutjats contra el Govern afirmant que la llei viola la Constitució d’Arizona que estableix la igualtat de tots els ciutadans i posa en perill l’harmonia i convivència racial que gaudeixen en l’actualitat. Ja veurem.

UTAH, l’estat dels Mormons, fa de  “Copycat”

Els Mormons han tingut sempre problemes amb els negres, encara que de moment viuen en pau. Al seu Llibre de Mormó, revelat per un Àngel al Profeta Smith al segle XIX,  ja diu que Déu va castigar Hafet, fill d’Adam pintant la cara de negre a tots els seus descendents. Molt mal començament, perquè si és Déu mateix qui va castigar els negres…  Ara que com que això no podia ser, el seu president que també és un profeta i rep revelacions divines, ja va aclarir que aquest text no vol dir el que diu.

De “copycats” (gent que copien qualsevol cosa) n´hi ha hagut sempre i ara Utah ja ha aprovat una llei d’immigració idèntica a la d’Arizona. Els arguments són els mateixos, però els mormons n’afegeixen un altre: la seva irritació creixent per l’ús d’una certa llengua estrangera que fan els immigrants. Hi ha llocs on no es poden fer entendre, i hi ha cartells pel carrer i publicacions i això l’estat no ho ha tingut mai i ells són americans i parlen només l’anglès americà i no tolerarien mai res més. És evident que els immigrants legals no tenim aquest problema i parlem tots l’Anglès (amb mal accent però en general ens entenen però els il·legals són gent humil de poca educació, sovint parlant llengües indígenes que tenen poca capacitat de parlar l’anglès amb fluència. Hom comentaria que és així sovint amb els immigrants però que a l’escola tothom aprèn anglès. Però dient això es toca un altre problema, perquè la majoria de xenòfobs anti-il·legals no volen que aquests fiklls d’immigrants vagin a l’escola que és molt cara. Jo trobo esgarrifós que es negui l’escolarització a nens per la raó que sigui però es veu que la vida és dura.

Seguiu l’afer, que segur que no s’ha acabat

Adéu-siau

JOANOT

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS