21 maig 2020

La gent gran i el Covid-19. Com ho veuen alguns?

Classificat com a General

Hom prefereix parlar-ne poc, però avui 21 de Maig el nombre total de morts als EUA arriba gairebé als 94,000 (amb 1.5 milions de positius); al món son respectivament prop dels 330,000 i 5.03 milions (coneguts). L’objectiu d’aquest apunt és comentar les declaracions fetes fa pocs dies d’un senador federal trumpista, un grup actualment majoritari al seu partit republicà. Aquesta gent, com en Trump, només es preocupen del desastre econòmic i volen reobrir-ho tot immediatament per fer negoci. Per sort a diferència del Sr. Sánchez, Trump no té autoritat per fer-ho.

Va declarar aquest senador que ens preocupem massa de l’epidèmia. Tot plegat què passa? La grip, una pandèmia anual hivernal té una mortalitat del 0.1% i ningú en fa cas. La major part dels malalts pateixen només de malaltia lleu i la mortalitat es queda en sols  0.1% fins arribar als 65 anys, (jo crec que vol dir els que estem jubilats) quan comença a apujar molt més, empitjorant per damunt dels 75 (tocat, parla de mí). Com que aquests no treballem (probablement volia dir per un sou), no hi ha cap raó per tancar les fàbriques i els restaurants. Tornem a la vida “normal”.

En aquests casos, jo prefereixo comptar fins 1,000 abans de respondre. Ens acaba de dir que els vells només fem nosa. Em limitaré a notar que aquest home no entèn les estadístiques.  És cert que els que som grans estem en més perill que els joves, però:

1) La qüestió de la mortalitat més alta dels que som grans si enxampem la grip (que l’hivern passat va causar 20,000 morts als EUA) no ha estat mai ben investigada abans de l’epidèmia actual, quan tants metges i hospitals famosos han vist el problema repetit amb el Covid. Ara un parell de coses s’han aclarit: la immensa majoria de gent gran que acaben a la UCI pateixen d’una de tres condicions: a) obesitat, b) diabetis o c) hipertensió arterial. Aquestes tres son molt freqüents en la gent gran. Molts dels qui no tenen res d’això tenen un risc menor.

2) Altres grups també pateixen als EUA una mortalitat alta: els hispans, els negres i els indígenes nord-americans, en particular els de la nació Navajo, a més de persones de qualsevol orígen nacional de nivell socioeconòmic baix. L’explicació potser val només als EUA, però val la pena llegir-la: el sistema sanitari americà, difícil d’entendre i d’explicar, és desastrós i la gent pobre, aturada o amb feines dolentes no tenen assegurança ni diners per anar al metge i no hi van. La seva obesitat, diabetis i hipertensió no son ni diagnosticades ni tractades. Per això estan en perill.

3) Una diferència notable amb la grip és el cas dels nens, exposats a un perill considerable sota la grip. Al començament del Covid hom deia que això no passa amb aquest virus i que es nens ni s’encomanen ni encomanen ningú. Ai, las, tant debò fos veritat! A més, recentment els intensivistes americans han descrit la síndrome de Kawasaki en nens, una molt mala notícia. És una malaltia poc coneguda dels vasos sanguinis que pot ser i de fet ja ha estat mortal en tres casos. L’estat de Nova York ho està investigant: ja tenen 87 casos confirmats i 157 sota investigació. El problema, no reconegut fins ara, és rar però no té res d’insignificant. Cal reconèixer no obstant que la freqüència del contagi en nens és menor amb el Covid que amb la grip, però el perill existeix.

4) Hi ha molta gent al món que son joves i van al metge però que també pateixen d’hipertensió arterial, diabetis i obesitat, alguns més sota control que altres. I aquests també estan exposats a acabar a la UCI i els ventiladors. A més a la feina han transmès la infecció a molta gent.

Com hom pot veure, els vellets no som pas els únics en perill de rebre, però dissortadament hi ha gent han perdut (si el van tenir mai) el sentit de solidaritat i justícia social i son el producte d’una societat concentrada en guanys econòmics i més d’una vegada oberta a la indiferència i crueltat. Avui el nombre de sol.licituds de pagament per atur ha arribat als 38.6 milions (en 9 setmanes). No s’havia vist d’ençà de la Gran Depressió. I cada dia més companyies es declaren en fallida. Com serà el futur?

AFEGIT 22 de Maig: El CDC, autoritat suprema de la Salut Pública, acaba d’anunciar que la mortalitat global del Covid-19 és 0.4%, o sigui 4x més que la grip, encara  que a certs “hot spots” localment podria ser més alta.

El meu comtat, a diferència de l’estat segueix tancat per la proximitat del Districte on les coses no van bé. I si els Washingtonesos decidessin en massa venir a Bethesda a seure a un bar o dinar?

Joan Gil

 

No hi ha resposta

18 maig 2020

Amb el Covid19 als EUA: Pas endavant o endarrere?

Classificat com a General

Quina pregunta tan difícil de respondre, la del títol! Ahir el NYTimes explicava una cosa indiscutible: una pandèmia només pot acabar de dues maneres: 1) mèdicament (o el virus se’n va tot sol com durant la Grip Espanyola o la sanitat pública i els metges acaben amb ell- Exemples: la polio, la variola, malalties amb bons vaccins-) o 2) la humanitat es resigna i decideix viure amb el virus ignorant-lo, com ha passat amb la segona epidèmia de grip que segueix entre nosaltres des de fa uns 30 anys i aquest darrer hivern va matar uns 20,000 nord-americans, sense que ningú se’n preocupés. El Sr Trump, encara que segueix parlant de vaccins i medicacions, tira clarament per la segona possibilitat. Repeteix contínuament que gent es mor sempre, que ell voldria re-obrir tota la nació ara mateix (si tingués l’autoritat per manar-ho) i va dir en públic que, encara que voldria un vaccí (única forma d’evitar un repunt), aquesta tardor el país estarà obert i treballant, amb vaccí o sense. Cal reconèixer que en les darreres set setmanes 36 milions d’americans s’han registrat en atur i que tots els financers parlen d’un desastre molt gran. I hi ha cues de gent avergonyida recollint bosses de menjar per tots el país. De moment avui hem passat dels 92,000 morts

Als EUA la gran indústria està situada a les costes atlàntica i pacífica. Califòrnia seria la cinquena economia del món. El problema és que tenim al mig un nombre d’estats agrícoles, menys poblats i rics i molt més conservadors (i llibertaris d’estil trumpista), sovint part de l’anomenada dreta religiosa (o evangèlics) els quals o van a acceptar molt a desgrat el confinament suggerit per la Salut Pública com el CDC i ara n’estan tips o es neguen absolutament a acceptar-lo i perdre llocs de feina i entrar en atur. Uns quants governadors es van sotmetre i en general fins ara tenien relativament pocs casos de la malaltia. Un cas notable fou el la Governadora Gretchen Whitmer, demòcrata de Michigan, un dels estats on Trump necessita guanyar per ser reelegit. Ella va seguir bé les instruccions dels sanitaris però els trumpistes se li van presentar en massa davant l’Assemblea i la seva residència portant armes de foc, banderes racistes i nazis i consignes sobiranistes i antisemítiques, sempre referint-se als drets constitucionals, llibertat de reunió i de religió. La Sra Whitmer, una de les quatre dones considerades com possible candidates a la vicepresidència va guanyar no obstant els tuits amenaçadors de Trump. Les enquestes mostren una gran majoria a favor d’aquestes mesures, però els manifestants fan molt soroll i molta por. A un altre estat, Wisconsin, el Tribunal Suprem de l’Estat va declarar inconstitucional qualsevol confinament, clausura d’esglésies o tancament de bars i llocs de feina. Això queda fora de l’autoritat federal, o sigui que no hi cap recurs ni als tribunals federals ni al suprem federal.

La majoria d’estats, sense complir la suggestió del CDC d’esperar dues setmanes de caiguda de noves infeccions abans d’obrir res, han tirat endavant amb Fase 1 i probablement 2, amb gran suport i alegria del públic que ha sortit en massa. Trump segueix enviant tuits entusiastes: lluiteu per la LLIBERTAT, diu sempre. L’estat de Maryland on jo visc també ho ha fet encara que els nous casos han baixat només per dos dies. Dissortadament el meu comtat és un suburbi de la capital, on hi encara problemes greus i el governador s’ha negat a des-confinar-nos sobre tot perquè vivim a la frontera del Districte de Columbia (Washington DC) on encara hi ha massa casos. Però com tants altres, ha delegat l’autoritat per fer-ho als comtats i fins i tot ciutats. Evident la lluita contra el virus només pot ser local. El decret estatal de quarantena, a diferència dels BOE de Sánchez, permetia a individuals sense límits sortir a passejar o fer esports sense excedir les 8 persones mentre mantinguessin absolutament la distància. Les mascaretes només eren obligatòries dintre les botigues i transports públiques i el nostre govern s’hauria guardat molt de dir res dels nens ni de regular el nombre de visitants a un domicili particular Ni fins quina distància es podia caminar. Les portes de la casa son sagrades. A Madrid hi ha hagut sempre gent que es voldrien ficar fins dintre dels dormitoris. Les autoritats locals han estat essencials per mantenir la pau i escoltar queixes, no pas com un senyor assegut a una taula a Madrid enviant “ordeno y mandos” sense saber de què parla.

Les personalitats més respectades de la Salut Pública nord-americana, com els Drs Fauci i Brinx i el director del Centre pel Control de Malalties (CDC) s’han oposat no obstant les intrusions i amenaces de Trump, a reactivar res si els 14 dies de millora del número d’infeccions no s’han complert. Fauci, el més famós i respectats de tota que ha contradir Trump en públic moltes vegades, ha dit ben clar que el virus no se’n anirà abans de la tardor i que en Octubre i Novembre no hi haurà encara cap vaccí. So hom abandona la quarantena sense esperar dies setmanes hi haurà en qualsevol cas un rebrot. La conclusió: tornarem a començar.

Parlant amb els qui volen reobrir-ho tot tant si queda virus com si no, jo els  recordaria el pitjor desastre sanitari mai vist als EUA que va tenir lloc a ciutat de Filadèlfia el Novembre de 1918, durant el rebrot brutal de la Grip Espanyola després d’un estiu tranquil, quan la gent ja no volia preocupar-se’n. El govern havia organitzat una gran desfilada patriòtica pels suburbis i el centre de la ciutat per tal que la gent patriòtica comprés les Cèdules Federals de Guerra per ajudar l’exèrcit expedicionari lluitant a Europa. Un metge encarregat de l’oficina de Sanitat de Filadèlfia va anar al governador i l’alcalde demanant gairebé de genolls que per amor de Déu no fessin la manifestació. Es van negar. El desastre va començar dies després i va durar més d’un mes. En aquells temps la gent benestant moria a casa sense anar als hospitals, que tampoc podien fer gran cosa, i les morts van començar a acumular-se fins el moment que les funeràries no donaven abast. Al poc temps van aparèixer les primeres piles de cadàvers als passadissos dels hospitals i després a cantonades dels carrers, perquè hi havia gent amb 1 o 2 morts per habitatge que no trobaven qui volgués venir a buscar-los. Van obrir fosses comuns enormes amb maquinària i les van omplir amb morts sense caixa. Un església va mobilitzar carros tirats pel cavalls que s’aturaven a les cantonades pregonant que estaven disposats a endur-se morts. Només fa 102 anys d’això.

Joan Gil

No hi ha resposta

09 maig 2020

Què sabem de la famílía dels Coronavirus

Classificat com a General

Vet aquí un virus de mides insignificants que ha causat una gran tragèdia humana i econòmica. Ni és ni la primera ni dissortadament serà la darrera visita que aquesta família de virus ens fa. Ja teníem la grip, el refredat comú i sobretot el SARS de 2002 identificat a la ciutat Guangzhou (Xina del Sud) que va aconseguir escampar-se per Àsia, sobretot per Hong Kong i Singapur arribant gràcies als avions a Canadà i els EUA, amb una mortalitat del 10% (10 vegades més que el corrent Covid-19, que per cert és 96% igual que el SARS (i per això es diu a la literatura oficialment SARS-CoV-2). Un altre membre encara més perillós de la família que causava símptomes similars als del SARS i el Covid actual, fou el virus que causava el MERS, originari de l‘Orient Mitjà amb una mortalitat horrible del 25%. El cas 0 (el primer home infectat sigui per una mossegada o una escopinada d‘un camell) sembla haver tingut lloc a Jordània i fou detectat quan un malalt va volar d‘Aràbia Saudita a Corea del Sud, escampant el virus. També va arribar als EUA on hi va haver 27 casos però per sort cap mort. El mèrit fou de la institució de la Salut Pública, sobretot l‘OMS i el Center of Disease Control (CDC) americà. Cal afegir que  els millors resultats obtinguts en l’actualitat contra el Covid19 a Àsia probablement són el resultat d‘aquelles experiències. De tota forma ni el SARS ni el MERS han desaparegut totalment del món i de tant en tant hi ha algun cas aïllat.

L‘Institut Virològic de Wuhan

Cal referir-se a una viròloga famosa de Wuhan anomenada Xheng-Li Shi, educada a la Xina i França, que amb el seu equip va clarificar l‘origen del virus al rat-penat. Es va passar molt de temps anant a coves capturant aquestes bèsties i estudiant quins virus tenien. Els coronavirus apareixen a moltes espècies (hom pensa que el camell que va transmetre el MERS a un humà havia rebut el virus d‘un rat-penat) però al rat-penat tenen una cosa especial. Probablement el lector haurà vist recreacions del virus cobert a l‘exterior per una mena de punxes (spikes en anglès) que el virus utilitza per enganxar-se a una cèl·lula i entrar-hi. Doncs aquí està el punt crític sense el qual els homes no ens n’hauríem de preocupar. Per poder entrar, els spikes han de contenir una petita proteïna anomenada CAT-2, i sense això els coronavirus no ens podrien fer res, i es queden al rat-penat. Una infecció casual humana amb un coronavirus sense CAT-2 no té cap conseqüència. Dissortadament, encara hi ha virus amb el CAT-2 dintre els rats-penats que no han fet el salt penetrant dintre els éssers humans i no sabem si ens farien mal o no. Un problema greu amb el Covid19 és que és extraordinàriament contagiós, cosa que per sort no era el cas ni amb el SARS ni MERS, o potser alguns no estaríem vius.

El Sr Trump, pitjor encara que Sánchez, ens va fer perdre dos mesos crítics dient que l‘epidèmia era una mentida (hoax) dels Demòcrates, que era com un refredat, que els  primers 10 casos diagnosticats als EUA desapareixerien i ningú se‘n recordaria Ara ha passat a insultar els xinesos i l‘OMS. Els primers comunicats sortint de Wuhan i sens dubte preparats per autoritats locals que pensaven que la capital d‘una dictadura no volia sentir parlar de problemes sense resoldre, va informar l’OMS de tres errors: 1) que el virus havia sortit d’un cert negoci que venia animals vius, que no podia ser veritat perquè  al punt 0 només hi ha un malalt, mentre que aquest negoci havia estat un punt àlgic d’infecció amb 27 malalts; 2) que la malaltia no era perillosa i 3) que no es transmetia directament de persona a persona. Probablement aviat va arribar gent de Beijing que ho van explicar millor organitzant el confinament i a primers de gener ja havien avisat del perill als EUA (com van fer els serveis americans de seguretat, tots menystinguts per Trump). I així és com hem arribat fins ara als 78,000 morts. I seguim comptant.

Cal afegir que el cas ha estimulat molt la col.col·laboració científica i ha produït idees originals amb probable potencial. Fins ara no havia passat, perquè la indústria no hi veia prou profits. Fa molts anys quan el virus del SIDA acabava de ser descobert i tothom treballava buscant una vacuna, vaig preguntar a un viròleg amic que quan la trobarien. Em va respondre “Mai. És impossible” I tenia raó, no hi ha cap vacuna contra el SIDA. Però aquesta vegada, els científics semblen ser molt optimistes.

La guerra contra una epidèmia i els rastrejadors

El servei de Salut Pública nord-americà ha intentat publicar un manual de 70 pàgines descrivint les condicions i procediments per fer el des-confinament. En Trump i la seva Dreta només es preocupen per la reactivació de l’economia i menystenen el perill de mort: sempre hi ha gent que es moren, les overdosis de drogues, els accidents del tràfic, els suïcidis… Tot això ho va dir Trump. La majoria dels Americans s’oposen al desconfinament però alguns trumpistes i llibertaris de dreta han fet manifestacions fins i tot amb armes exigint la “Llibertat”. Trump els engresca amb tuits diaris.

Trump ha prohibit la publicació del text del CDC exigint esborrar i canviar coses. El principi dels professionals era que cal esperar 14 dies (dues setmanes) de baixada de nous casos. Després que cal tenir prou testos aprovats per una autoritat competent (n’hi ha hagut molts de dolents amb massa falsos negatius, no sols a Espanya) per administrar a tothom que vulgui treballar i a sectors de la població que també ho vulguin. Finalment, cal tenir rastrejadors (trackers o tracerses diuen així) encara que jo els he sentit sempre anomenar entrevistadors. L’estat de Massachusetts ja n’ha contractat 1,200 i Nova York n’està buscant, com altres estats però diuen que ja han sol.licitat una plaça 15,000 persones. Per altra costat, l’escola de Salut Pública de Johns Hopkins U finançada per Bloomberg està iniciant un programa d’aprenentatge per Internet. Cal saber que son aquests els qui van aturar no sols el SARS i l MERS sinó moltes altres epidèmies tant a l’Àfrica com a tot el món. Es veu que Sánchez no en sabia res.

El que van fer amb els Coronavirus anteriors és el següent: Quan un nou infectat és identificat amb el test positiu es presenta un Tracker  també anoment Contact Finder o Entrevidtador que vol saber amb qui ha estat en contacte el nou malalt, família o no. Aleshores el tracker busca un per un tots els contactes i els fa posar en quarantena per dues setmanes. Si Sánchez es pensa que els contactats es donen de baixa a la feina voluntàriament està de broma. En general el sospitós es pot quedar a casa, però hom li posarà una càmera i li faran trucades telefòniques a qualsevol hora exigint que es posi davant de la càmera. Si això falla,poden multar i sobretot poden posar al turmell un anell que transmet la seva posició. I si això també falla, poden agafar el contacte i tancar-lo, no a una presó, però sí a un lloc amb la porta tancada amb clau i guàrdies.

Hom ha parlat sovint del test d’anticossos però resulta que hi ha qui té molts dubtes i sembla que hom pot repetir fins i tot amb anticossos i que a vegades els anticossos no confereixen immunitat i que la immunitat potser no dura gaire. Caldrà esperar que segueixin sortint proves noves i tenir més experiència. Això del passaport haurà d’esperar.

Aquest sistema no ha fallat mai. El problema és que és molt car. A més dels sous, cal alimentar i donar assistència mèdica als confinats i en general ajudar-los amb qualsevol cosa que es presenti. He llegit que a Catalunya un departament de malalties infeccioses vol organitzar-lo. Aquí son els Departaments i Serveis de Salut Pública els que ho fan, perquè resoldre epidèmies no és una cosa que metges normalment aprenguin a la facultat o sàpiguen com fer. A més els entrevistadors professionals fan moltes coses diferents. Qui deu haver aconsellat el Sr Sanchez per treure-li del cap la preocupació dominant per la unitat d’Espanya? Qui pagarà els rebuts?

 

Joan Gil

AFEGIT 12 maig 2020

Vaig sentir en directe l’altre dia a Trump dir que sí que hi molts morts (avui prop dels 80,700) com també d’accidents de tràfic i de drogues i que podrien omplir el Yankee Stadium (!!!). Em fa vergonya que aquest home sigui Cap d’Estat. Se m’ha acudit comparar aquest resultat amb els gairebé 27,000 de l’estat governat pels “Ordeno y Mando” de Madrid. Els EUA tenen si fa o no fa 7.5 vegades la població del nostre estat. La comparació diu que això equivaldria a uns 202,000 morts als EUA. Potser hi arribarem, qui sap, però per ara això demostra que la lluita independent dels estats de la Unió Nord-Americana ha donat incomparablement millors resultats i hem viscut menys oprimits que a l’administració espanyolista. No obstant que Trump no podia manar ni confinaments ni desconfinaments tenia l’obligació de proveir certes coses i difondre les recomanacions de la Salut Pública Federal (que ha prohibit publicar)I ho ha fet molt malament.

Pel que fa als rastrejos, el Governador Cuomo de NYha anunciat que està contractant-ne 1,700 i que oferirà habitacions d´hotel a qui no pugui quedar-se a casa. Serà l´única forma d‘acabar amb una epidèmia. En sabien res a Madrid?

 

No hi ha resposta

30 abr. 2020

Visitant la ciutat del 1 de Maig original

Classificat com a General

Quan vivia a Fort Worth se’m va acudir prendre el tren (i no l’avió) per anar a Chicago, que està a uns 1,600 quilòmetres. El tren anomenat Texas Eagle trigaria unes 24 hores, però arribava sempre amb 2-3 hores de retard. Era interessant. Chicago és una gran ciutat amb una arquitectura impressionant i és el lloc on el 4 de Maig de 1886 va tenir lloc, tres dies després d’una manifestació a favor de l’horari de treball limitat a 8 hores, (enlloc de les 12 que s’exigien en aquell temps) allò que tot el món commemora el 1 de Maig. Als EUA s’anomena Haymarket Riot i no és commemorat perquè durant la Guerra Freda el Congrés absurdament va declarar que el 1 de Maig era una festa comunista. Va tenir lloc 32 anys abans de la Revolució leninista i si de cas hauria estat una festa anarcosindicalista, perquè hi ha havia molts pocs socialistes als EUA al temps. En qualsevol cas, la massa obrera, alemanya i americana, era majoritàriament anarquista i els anarquistes, que no tenien més gent violenta que la patronal i els socialistes, havien fundat els sindicats i les cooperatives i van jugar un paper importantíssim en la lluita per les vuit hores. El Congrés es va inventar una festa del treball al final de l’estiu que no commemora res.

A aquest lloc, ara  per a nens i famílies,  va començar la tragèdia

Un dels primers llocs que un turista visita és un parc grandiós i fantàstic situat a la vora del Llac Michigan, entre els gratacels de la ciutat i l’aigua. Allí hom troba un parc infantil que per a mi és el millor que he vist mai, notable entre altres coses per dues boles gegants recobertes de material que reflecteix les imatges deformant-les per fer riure, on famílies senceres s’entretenen, i un petit estany d’aigua de pocs centímetres alimentat per dos sortidors on els nens juguen.

En 1886, no obstant, en aquest lloc tan maco hi havia la fàbrica de maquinària agrícola McCormick on la tragèdia del 1 de Maig que commemora tot el món va començar el dilluns 3 de Maig. La manifestació del dissabte 1 de Maig havia anat molt bé, potser amb 80,000 participants, molts en vaga a favor de les 8 hores, i havia estat completament pacífica. Aquell dilluns següent, els dirigents van fer un míting a prop i molts participants al final van decidir anar a la McCormick a escridassar els esquirols, cosa perfectament legal, quan guàrdies de seguretat van obrir el foc matant dos treballadors. Comprensiblement, la ràbia es va estendre entre els dirigents. Van convocar al pis d’un d’ells una reunió urgent per decidir què farien. Tots els participants serien detinguts dos dies després acusats de sedició i conspiració per enderrocar el govern dels EUA.

Tragèdia a la plaça del Haymarket el 4 de Maig al vespre sota la pluja

Van convocar una manifestació de protesta de masses que va tenir lloc al vespre del dimarts 4 de Maig sota la pluja. No obstant la reputació dels anarquistes com a grans organitzadors, la reunió fou un desastre. No hi havia llum, plovia molt fort i els oradors van haver d’enfilar-se a un carro abandonat i trencat que hi havia a un racó. L’alcalde es va presentar seient a la primera fila per intimidar (però va marxar aviat) i un destacament de policies armats s’ho mirava tot. Al començament hi havia uns 2,000 sindicalistes, al final degut a la pluja potser uns 200. El capità de la policia sense cap necessitat es va acostar al darrer orador exigint que plegués i tothom anés a casa (cosa que estava a punt de passar). En aquell moment un desconegut mai identificat va llençar una bomba encesa des d’un dels balcons, la qual va explosionar a terra matant un policia jove. En aquell moment, i pràcticament a les fosques, els policies van obrir foc matant (amb els seus trets, sens dubte) deu policies més i un nombre indeterminat de sindicalistes. A les poques hores, les detencions de tots els dirigents que coneixien començaren, per sedició, naturalment. La veritat es que tret del desconegut que va llençar la bomba, cap d’ells havia fet res que fos il·legal.

Aqui estava el Haymarket Square

Un visitant en els nostres dies buscaria en va Haymarket Square a Chicago. La ciutat, tipa de les manifestacions de dretes que van seguir l’incident i de les d’esquerres durant la

guerra del Vietnam, van construir una

El monument als màrtirs del 1 de Maig

Diu que en aquest lloc va estar el carro dels oradors

autopista urbana amb una sortida al Haymarket Square, omplint la resta de la plaça amb edificis. Així i tot hom pot prendre el metro i sortir a l’estació a la cantonada Desplaines-Rudolph, per trobar al costat mateix de l’escala el monument. Fou bastit finalment en els anys 80, pagat per la ciutat i commemora el lloc exacte on havia estat el famós carro avariat. Al voltant hi ha plaques commemoratives i una breu història objectiva del conflicte.

Visitant el cementiri: Després de ser jutjats, penjats i enterrats, vuit homes esdevenen herois

El procés fet als vuit dirigents, fou una farsa judicial (com n’hi ha hagut moltes al món i a casa nostra) a càrrec de jutges i jurats ben triats amb el suport de la premsa feudal, intolerant del temps. El cas fou conegut i el procés seguit a tot arreu del món amb indignació. Quatre moririen a la forca mentre els congregats a l’exterior cantaven la Marsellesa, un va cometre suïcidi el dia abans de l’execució, els altres foren condemnats a presó perpetua, però foren indultats i alliberats dos anys després per un nou governador d’Illinois horroritzat per la injustícia. En el moment de la seva mort, August Spies, el dirigent més conegut i director del diari en llengua alemanya Arbeiter Zeitung va predir que “un dia el nostre silenci serà més poderós que les veus que extingiu avui.” El qualificatiu “màrtirs del 1 de maig”, i símbols de la lluita per les 8 hores, aviat es va estendre pel món.

Els taüts dels executats foren conduïts en triomf al cementiri del suburbi Forest Park, que en aquell temps era alemany com la majoria dels manifestants, i foren enterrrats amb discursos, música i cants en alemany i anglès. El seu advocat defensor va declarar que encara que els morts haguessin cregut que en l’evolució de la societat hi hauria un canvi revolucionari que ho milloraria tot, ells mai no volien fer mal a ningú ni atemptar contra el *govern dels EUA.

Vaig prendre un tren de la línia blava sense saber que el cementiri havia canviat de nom i em vaig passar més d’una hora caminant per un cementiri jueu. Trobant l’oficina, vaig entrar a preguntar per la tomba del 1 de Maig. La noia que em va atendre no n’havia sentit parlar mai. Per sort, una senyora gran que semblava l’administradora va sortir i em va respondre que estava a un altre cementiri i em va explicar com arribar-hi. Vaig trobar el cementiri de Forest Park (un nom canviat) i cansat com estava, vaig acostar-me a l’oficina on tenien enganxada a la porta de vidre una foto en xerox molt dolenta del monument als Màrtirs del 1 de Maig. Vaig entrar i preguntar a una empleada on estava allò. Què? De què parla? No en sabem res” Això ja era massa. Li obro la porta i apunto amb el dit a la foto. Quedo convençut que el 1 de Maig està oblidat fins i tot a Chicago.

Tomba dels 8 condemnats. Els noms estan al darrere

Reconeixement del Govern Federal

De fet el monument és tan alt que es fàcil de trobar al costat de la carretera principal, amb un banc per seure. Representa una dona dissortadament de negre, cosa que fa molt difícil veure-li la cara, però s’està tapant els ulls per no veure la injustícia. Al darrere hi ha els noms dels cinc morts i els tres indultats, també enterrats a aquell lloc. No té res a veure, però si algú s’hi interessa, la famosa heroïna feminista Emma Goldman també està enterrada a prop. I  una placa de bronze federal reconeix que els esdeveniments del Haymarket Square foren importants en la història del moviment laboral als EUA. Però el 1 de Maig segueix sense ser reconegut, per més que va tenir lloc en una lluita justa molt digna del país i els vuit condemnats ho van ser injustament.

Noms dels martirs Plaques mostren els noms dels indultats

 

Adéu-siau

 

 

 

 

 

 

 

Joan Gil

No hi ha resposta

25 abr. 2020

Acostant-se al desconfinament als EUA

Classificat com a General

Tret d’alguna situació extrema, com la que tothom va viure a Nova York i probablement a Califòrnia, el confinament al lloc on visc i probablement a la majoria dels estats de la Unió Nord-Americana no ha arribat als extrems vistos a les ciutats europees. El més important, gairebé l’única demanda seriosament feta, fou la distanciació social a sis peus (més de 1.8 m) que sí que ha estat observada. Les mascaretes eren exigides a l’interior de les botigues obertes com els supermercats i es veuen irregularment, pel carrer. Però sempre ha estat permès sortir lliurement del pis a passejar o fer exercici tot sol o amb família i nens, sempre que el grup fos de menys de vuit. No hi havia ni denúncies, ni detencions, ni multes, i la policia no feia o deia res sinó per dissoldre grups de més de 8 persones o respondre a provocacions, per exemple dels trumpistes i l’extrema dreta en general, que veu el confinament com una violació de drets fonamentals. Van detenir dos Pastors d’una comunitat baptista (sovint la dreta religiosa trumpista) per haver convocat una reunió religiosa de molta gent. De cotxes pel carrer, se’n veuen menys que abans però les imatges desolades de ciutats europees només s’han vist a pocs llocs, com ara Nova York.

El cas extraordinari de la prohibició de Sánchez per als nens de sortir al carrer s’està comentant molt (i molt desfavorablement) pels mitjans de comunicació que hi veuen un abús que podria tenir conseqüències psiquiàtriques.

Les condicions de la Salut Pública per trencar el confinament

Allò que han dit ben clar és que caldria esperar fins14 dies de baixada de la corba de nous infectats, i que en molts casos podria acabar en un repunt. En qualsevol cas la separació social, que ha provat ser molt exitosa ha de ser mantinguda i cal enviar inspectors a llocs de treball a veure com se separen els treballadors.. I el govern ha de proveir dues coses en grans quantitats:

1) un test diagnòstic digne de confiança amb pocs falsos negatius, cosa que per ara no obstant les millores gairebé ningú pot oferir.

2) Un sistema eficaç de “contact tracking” que vol dir entrevistadors humans que van a preguntar als nous malalts amb quines persones han estat recentment més de 30 minuts en contacte (i sotmetent-les a quarantena). Això  ha estat sempre una arma principal dels epidemiòlegs per lluitar contra una epidèmia i no s’havia fet encara. En aquest moment ja molts estats estan reclutant i entrenant centenars i milers de persones per fer de “trackers”, una feina sens dubte perillosa i mal rebuda per molta gent.

Afluixarà el virus durant l’estiu com fan els altres coronavirus ja coneguts? No ho sap ningú, però tots els epidemiòlegs coincideixen que el Covid19 tornarà a la tardor i que no hi haurà encara cap vacuna.

La solidaritat territorial

Els diaris han explicat com a molts llocs certs polítics han aprofitat l’oportunitat per augmentar el seu poder i ambicions. Una cosa així ha fet el Sr Sànchez, sortint-se inoportunament amb la “unidad de España” i apropiant-se una autoritat per manar i dirigir coses  de les quals no tenia coneixement, ni competència, ni un equip d’assessors. Enlloc d’ajudar, ho ha empitjorat tot. Un ministre enviant notes a una Comunitat dient que una certa cosa només la pot manar ell? Ja sap de què parla?

Als Estats Units, en canvi, dirigits en part pel Governador Cuomo  de NY, hem vist la importància de la solidaritat ciutadana i veïnal, dels contactes amb les autoritats locals i les respostes escaients, la identificació dels problemes i la denunciació de dificultats o males actuacions. Com podrien ser els problemes de NY els mateixos de Luisiana? Cuomo és un home molt viu, exigint del govern federal més tests i més ventiladors, evitant confrontacions directes amb la persona boja i irresponsable a la Casa Blanca, però denunciant mentides. Alguns estats han compartit equipaments i coses que no es necessitaven de moment, han format lligues regionals per procedir conjuntament al desconfinament. Al Sr Trump se li va acudir afirmar que la seva autoritat era tan gran que seria ell qui manaria el desconfinament. Li van respondre en l’acte que estudiés la Constitució perquè això corresponia als estats. L’endemà va declarar que “autoritzaria” els estats a fer com volguessin. Li van respondre que no els calia cap autorització. Es va consolar retirant les subvencions a l’OMS i amenaçant el Servei de Correus amb retirar les subvencions si no quadripliquen el preu dels seus serveis.

Tancar les escoles fou un problema complicat. Als governadors els semblava que eren ells qui ho havien de fer, però molts alcaldes, com DeBlasio a NY, defensaven que els districtes escolars son municipals i independents. No tots els estats han tancat les escoles.

El President Trump fa pallassades i sembla ensorrar-se finalment

Va començar a fer rodes de premsa diàries que al començament transmetien totes les cadenes de TV i ara només poques estacions fan. Deia constantment coses que no eren veritat, com que hi havia gràcies als seus esforços prou tests per tothom que els volgués i protecció per tots els sanitaris, mentre les queixes sobre això s’alçaven per tot el país. Donava contractes molt cars a companyies privades dient que era un model de cooperació entre el sector privat i el govern. Feia declaracions absurdes sobre el virus que els especialistes havien de corregir en l’acte. Exigia que tots els col·laboradors comencessin agraint-li el lideratge i felicitant-lo pels èxits imaginaris. Les preguntes dels pocs periodistes invitats  acabaven a crits amb insults i parlava sense respondre. Al final va arribar la més gran de les seves bestieses: fer recomanacions mèdiques de tractament a malalts crítics. Primer va recomanar i manar un estudi clínic de la quinidina, referent-se a un article francès absurd que cap revista americana hauria publicat. Resulta que aquest medicament causa arrítmies cardíaques i hi ha hagut morts. I fa dos dies, després de sentir un expert explicar com a l’exterior el virus era destruït per la llum, la radiació UV, el sabó i els productes antisèptics de la neteja com ara el Lysol, va anunciar al món que potser injectant Lysol podria ajudar als malalts netejant la superfície del pulmó (!!!!!) Horroritzada la firma que fa el Lysol va publicar a internet una nota anunciant que el seu producte no pot ser ni injectat ni begut en cap cas.

L’elecció s’està acostant. Quan Obama i el Partit Demòcrata van fer el seu cop per destrossar la campanya de l’esquerrà Bernie Sanders (que no volien de cap manera) i imposar Joe Biden com a candidat (com fa 4 anys van imposar Hillary Clinton), molts vam pensar que la reelecció de Trump estava assegurada. Ell comptava sempre amb la majoria al Col.legi Electoral gràcies a l’existència de grups trumpistes de dreta, sovint racistes i sobiranistes, a certs estats i tenia sempre un suport popular del 48% que durava anys i no canviava mai independentment de les barbaritats o crueltats que feia. Potser la sugerència d’administrar injeccions de Lysol als malalts greus li costarà cara. Queda no obstant la qüestió econòmica. Els estats de la Unió com molts dels estats europeus, estan arruïnats pel cost dels hospitals i la pèrdua d’ingressos i volen ajut federal per evitar la fallida que sembla inevitable. Mitch O’Connell, líder republicà al Senat, ha respost que no, que es declarin en bancarrota si volen, cosa que la lei federal efectivament permeti com el territori (colònia) de Puerto Rico va haver de fer sense rescat. El problema econòmic és gravíssim. En tres setmanes s’han registrats més de 26 milions aturats i les cues per obtenir donacions de bosses amb queviures duren hores. Molta gent que les rep sembla avergonyida perquè eren treballadors. No havia passat des de la Gran Depressió.

Crec que Europa respondrà el mateix a Itàlia i l’Estat espanyol.

 

Joan Gil

 

No hi ha resposta

17 abr. 2020

Història de la Grip Espanyola i d‘altres Grips

Classificat com a General

Quan les primeres notícies sobre el Covid-19 van arribar de la Xina, alguns epidemiòlegs van opinar equivocadament que no semblava pitjor que la grip endèmica que patim. El President Trump i els seus Republicans obedients s’hi van afegir, menystenint greument el significat i perill de la grip, absurdament considerada com si fos un simple refredat. De Coronavirus ja en teníem uns quants; el criteri diferencial seria la mortalitat. Hem sentit opinions molt diferents sobre la mortalitat del Covid actual perquè degut a la manca de bons tests no sabem quin percentatge de la població pateix la infecció a casa sense anar al metge. Algú va escriure que podria arribar al 6% (Déu ens en Guard! Hauria estat com el SARS). No ho sabem de segur, però el casos coneguts d’una població infectada aïllada a Cruisers turístics, estudiada i separada del món semblen apuntar al 1%, com sembla acceptar la Salut Pública americana. No és petit: la grip que torna cada hivern té una mortalitat només del 0.1-0.2 %, (així i tot aquest darrer hivern va causar als EUA uns 20,000 morts) o sigui que el Covid es 10x més perillós. És sempre així? No, perquè la grip prové d’animals diferents, sovint ocells o porcs, i muta constantment. Els diferents virus gripals son designats per les inicials H i N de dues substàncies trobades sempre a la seva superfície. La història que vull sumariar comenca l’11 de Marc de 1918 durant la Primera Guerra Mundial i no ha acabat mai.

La Grip Espanyola (Març 1918-December 1920)

En aquells temps no hi havia coneixement científic per estudiar o classificar el virus, cosa que no ha estat possible fins fa poc, amb l’estudi de cadàvers desenterrats de gent morta, fàcils de trobar a les zones àrtiques. El virus era d’origen aviari, un H1N1. Hi ha hagut sempre discussions sobre el lloc on es va originar, potser a la Xina, en aquells temps un país pobre i subdesenvolupat. En qualsevol cas el primer diagnòstic fou fet a un camp d’entrenament dels soldats nord-americans que anirien a lluitar a Europa anomenat Camp Fuston, situat a Fort Riley, estat de Kansas (on segueix havent-hi una gran base militar). Proves? Com que la guerra estava al nord, l’exèrcit expedicionari americà desembarcà a ports mediterranis francesos i resulta que és en aquesta regió on l’epidèmia europea va començar. Addicionalment, cal notar que la Marina de Guerra dels EUA que havia fet el transport en va patir molt.

Aquella primavera, la malaltia era una grip forta, com les que tenim ara, però no semblava alarmant. La gran tragèdia es va iniciar amb un repunt detectat durant Octubre-Novembre del mateix any. Un H1N1 mutat originaria l’epidèmia més mortífera coneguda en la història moderna, o potser de tots els temps. Hom va introduir algunes mesures de protecció, com la quarantena, obriment de botigues de forma escalonada per reduir l’ús dels transports públics, ús de mascaretes, aïllaments i sobretot deixar d’escopir. Escopinades a terra encara es feien a llocs públics els anys 40 0 50, i hom podia veure escopidores a molts llocs. Si contenien nomes saliva eren un perill moderat, però si hi havia també productes bronquials provocats per la tos… Més val no pensar-hi. Sort que ja no ho fem. Un comtat (county) a les Muntanyes Rocalloses de Colorado es va fer famós per no tenir ni un sol cas: com que tenien dintre agricultors i ramaders per poder menjar, van tancar totes les fronteres, prohibint entrar o sortir. Fins i tot enviaven policies a l’estació de tren per evitar que cap passatger baixés.

Era una grip molt més agressiva que les que patim ara i no es limitava a causar la mort de nens petits i ancians, com ara, sinó que matava preferentment homes i dones joves. Una ximpleria mèdica va causar sens dubte inesperats problemes i morts: hom deia que es podia curar amb una dosi de 30 grams d’aspirina! Avui en dia sabem que més de 4 grams d‘aspirina son perillosos. El President Trump que no sap res de medicina ha intentat recomanar prendre quinina contra el Covid-19 sense cap mena de proves. Aquest medicament pot produir alteracions cardíaques i renals. Els trumpistes hi segueixen insistint. De fet l’antiviral dels Laboratoris GILEAD de Califòrnia és el més prometedor i estan fent proves clíniques. Hi ha malalts greus que ho rebutgen demanant la medicina del President Trump.

Resultat final de la gravetat? De segur no se sabrà mai. Les xifres citades més freqüentment son uns 500 milions d’afectaments i potser 50 milions de morts. Curiosament és difícil trobar bona literatura i descripcions sobre aquest episodi. Hi havia la censura. Probablement la meitat de soldats difunts de la Guerra van morir de la grip, mentre que les famílies voldrien fer-ne herois caiguts lluitant per la llibertat. Hom pot trobar llibres i pel·lícules sobre la Gran Guerra que no en parlen, com si no hagués existit. I la catàstrofe la va causar un REPUNT d’una infecció mes benigna, que semblava haver acabat.

Altres Grips

La grip havia aparegut per primera vegada però venia a quedar-se entre nosaltres. És endèmica en l’actualitat, però algunes epidèmies anuals foren mes notables que altres. Veiem:

1957-1958, causada per un virus també aviari identificat com H2N2. Va causar a tot el mon 2 milions de morts.
1968, també aviaria, H3N2, al voltant d’un milió de morts
2009-2010, la grip porcina H6N1 que va causar una gran alarma, afortunadament exagerada.

Consideracions Finals

Els polítics de l’actual i el darrer segle semblaven sempre preocupats pel perill de guerres absurdes i d’atacs nuclears i per l’economia, darrerament per la pol·lució i l’escalfament global i no semblen haver volgut sentir mai parlar del perill clar, directe i imminent ja experimentat moltes vegades per la humanitat de les infeccions virals, perquè la grip no és pas l’únic virus que ja ens ha ensenyat les dents. Tant la Salut Pública americana, com en Fauci i en Bill Gates s’han passat anys repetint-ho i demanant inversions i col·laboracions i més recerca i ningú els ha volgut sentir mai. Potser ho faran ara.

La defensa més clara i necessària contra un retorn del Coronavirus seria una vacuna i tant de bo en tinguem una d’aquí un any o any i mig, però ni és segur ni té res de fàcil. El problema és que tots els Coronavirus (grip, refredat comú muten contínuament i esquiven la vacuna administrada. El precedent de la grip és preocupant. Primer, la immunitat és molt breu, un any màxim. Després és molt difícil saber quina classe de virus gripal arribarà l’any venidor. Els laboratoris que fan la vacuna haurien de saber-ho, però no poden. Han de triar el Febrer per tenir la vacuna disponible a la tardor i el que fan es investigar quines variants hi ha a l’hemisferi sud. El resultat no és gens gloriós: només una part dels vacunats queden protegits contra el virus que apareix als nostres carrers. Un cert any, només un cinquè de la població va quedar protegit per la vacuna anual. Passarà igual amb el Covid? Hi treballa molta gent amb idees i propostes noves, totes molt cares. Ens caldria un projecte internacional. Ens hi juguem molt.

Joan Gil

No hi ha resposta

13 abr. 2020

Covid-19 i Sánchez: una Temeritat

Classificat com a General

Ja fa temps que Trump parla de tornar a obrir l’economia i els seus continuen parlant de la situació actual com una exageració, malgrat els vint-i-tant mil morts i mig milió d’afectats. La preocupació del socialista a Madrid i la primacia del negoci i els diners sobre la vida humana, deu ser probablement la por que l’estat no tingui els diners per seguir mantenint els aturats durant la recessió inevitable i que la Unió Europea, que ja havia dubtat molt abans d’acceptar els “països del sud”, faci amb Espanya i Itàlia el mateix que va fer amb Grècia. Molt poc.

Trump havia dit que per Pasqua volia veure les esglésies plenes i l’endemà a treballar (no va afegir “prou comèdia” però semblava com si ho pensés). Els epidemiòlegs van alçar la veu en horror i Trump va recular. Calia pensar en el problema, no obstant, perquè el cas no s’havia presentat mai i no hi havia directives ni experiència prèvia. Als EUA tenim bones escoles de Salut Pública (que caldrien a Catalunya). Moltes d’elles van treballar en les dades que anaven arribant i van anar fent corbes sota suposicions diferents. Al començament veient la corba de NY, van determinar que hi hauria 200.000 morts al país. Veient que el cas era menys brutal a altres llocs, ho van rebaixar a 100.000 i ara potser 50-60.000. La corba s’ha anat aplanant però per ara no ha començat a baixar. A la Xina van esperar fins que la corba arribés a 0, però a l’Oest ningú vol repetir-lo per por d’una depressió mundial i ara volen saber si hom podria tornar a començar (obrir la indústria) quan la corba sembla està al pic sense acabar de baixar, encara amb nous casos o morts. Es pot fer? Els especialistes al final han opinat que sí i han anomenat el 1 de maig (com Itàlia) però AMB CONDICIONS.

Les dues condicions dels epidemiòlegs
Primera i principal: cal tenir TESTOS diagnòstics dignes de confiança pràcticament a totarreu i fàcils de trobar i interpretar, milers o milions.

Segona: allò que els Americans anomenen „tracking capability“ que vol dir que un cop una persona diagnosticada, cal trobar tots els seus contactes i posar-los en quarantena. Ara n‘hi ha tants que algú intenta fer-ho per telèfon, que no és digne de confiança, i no hi ha garanties que els contactes s‘aïllin. Cal tenir entrevistadors entrenats que se‘n ocupin. A Corea del Sud i Taiwan sembla que ho han aconseguit.
Si aquestes condicions estan complertes, hom pot provar a veure què passaria. En general si falla, una o dues setmanes més tard els nombre de malalts hauria començat a augmentar.

El Futur del Coronavirus Covid-19
Per ara no sabem prou del virus per fer un pronòstic. No és pas el primer coronavirus que arriba: ja fa molts anys que diverses variants de le grip i cinc del refredat comú viuen entre nosaltres. Cap dels ja coneguts confereix immunitat llarga, només un any màxim. Tenir anticossos no garanteix immunitat. Hi ha vacunes contra la grip, no gaire bones perquė el virus fa mutacions constants i els fabricants no saben de segur quina arribarà. En qualsevol cas, son bones per un any només. De fet hem viscut en una pandèmia gripal des de fa molts anys. Els coronavirus previs son estacionals i s‘activen cada hivern (una cosa molt misteriosa i mai aclarida) dormint a l‘estiu. No té res a veure amb la temperatura.

Passarà igual amb el Covid-19? No ho sap ningú però cal considerar una cosa: és virtualment impossible tenir una vacuna abans del Novembre pròxim o quan la temporada del Virus comenci. Si és veritat i el virus torna després d’haver desaparegut, tot allò que vivim ara es repetirà. Hi haurà un bon medicament antiviral? És molt difícil de dir. No ha estat mai fàcil. Cal considerar que els virus, a diferència dels bacteris i fongs es troben a l’interior de les cèl·lules. És com dir que hi ha terroristes dintre d’una casa i voler matar-los sense destruir la casa o fer mal als altres residents. Hi ha candidats que s’estan estudiant. Caldrà bona sort.

Una cosa que tots els coronavirus semblen tenir en comú és la seva preferència per atacar els bronquis i el pulmó i la seva transmissió per gotetes de fluid (parlant en surten 600/minut, amb cada estussec unes 3.000, esternodant unes 40,000).

Hom recorda un repunt notable? És millor no preguntar, però si algú vol saber… La grip espanyola del 1918 va venir en dues etapes amb corbes molt diferents. La primera onada fou dura i va matar gent, com passa sempre amb malalties serioses. El nombre de casos va baixar i la gent es va atipar dels confinaments i estava més interessada en la guerra. El Novembre següent un virus mutat, incomparablement més perillós i agressiu va aparèixer. Va acabar infectant la tercera part de la humanitat i causant un nombre desconegut de morts, entre 30 i 50 milions. O més.

Cal desitjar bona sort al Sr Sánchez amb el seu experiment tan agosarat perquè la salut i la vida de molta gent estan en joc. Però hauria hagut d’escoltar més als experts.

Joan Gil

No hi ha resposta

08 abr. 2020

Trump a la TV sobre el Covid-19: Xarada o Carnaval?

Classificat com a General

El President Trump ha aconseguit establir un domini total i absolut del Partit Republicà i de la seva administració. Quan tria una persona, li exigeix lleialtat absoluta i obediència incondicional. Si un parlamentari del seu partit presenta objeccions (cosa que ha passat però ja no passa) és eliminat quan arriba el temps de la reelecció. Tots rels candidats han de guanyar una primària i els trumpistes durs es presenten en massa als col·legis electorals, assegurant-se que només el candidat aprovat pugui ser elegit. El Partit Republicà és molt antic, era el de Lincoln i representava la tendència conservadora legítima necessària per l’alternança de poder, mentre que ara, inesperadament, ha esdevingut un cau implacable de supremacistes, capitalistes sense control i gent cruel i autoritària. Pel que fa als membres de l’administració, Trump acomiada sense contemplacions a qualsevol que gosi contradir-lo. Es pensa que ell és la llei i que la Constitució enlloc de limitar i definir el seu poder li permet fer com vulgui. L’emperador Romà Calígula deia que ell era l’únic home lliure de l’imperi.

Rebut per correu fa una setmana

L’epidèmia actual li ha donat una oportunitat d’exhibir la seva personalitat. S’ha sabut que la Xina havia notificat els EUA del perill a primers de gener del 2020. El NYTimes ha descobert i publicat una carta que un col·laborador trumpista seu anomenat Navarro li va enviar el gener avisant molt explícitament del perill inevitable que s’acostava. Trump ho va menystenir tot fent burles, insults i no va preparar res, sinó que va desfer un Comitè presidencial encarregat de vigilar la situació sanitària del món. Ara encarat molt reluctantment amb un desastre que ja no pot negar i preocupat sobretot per la greu situació econòmica, només pensa en reactivar l’economia tornant a fer treballar tothom. Ho va dir be clar fa una setmana: per Pasqua volia veure les esglésies plenes (i l’endemà tothom a fer feina). Fauci (veieu més abaix) li va respondre que només el virus fa el calendari. Uns quants estats governats per republicans i més aviat rurals compartien l’escepticisme presidencial, veient-ho tot com una exageració i negant-se a manar un confinament o preparar res.

El Sr Trump va començar a fer conferencies de premsa televisades amb membres del seu Comitè del virus, dirigit pel Vicepresident, l’home que havia negat que el tabac causés càncer i que com a governador d’Indiana havia bloquejat la distribució d’agulles netes per combatre una epidèmia de SIDA. Altres membres son una senyora amb un doctorat, coneguda com a especialista de la salut i investigadora que havia tingut fins ara bona reputació, la qual sovint iniciava les seves presentacions, dedicades a les estadístiques, saludant el President i agraint-li l’extraordinari lideratge. Altres membres que parlaven farien el mateix. Es veu que aquesta senyora té un nét infectat amb el virus, però diu que no va a visitar-lo per evitar el perill de transmetre el virus al President. No sé si el Caudillo Franco gaudia de tanta lleialtat. Altra gent eren el Surgeon General, que no deia res interessant i al final el cap de FEMA (l’agència federal que existeix per abastir i salvar la gent després d’un desastre, com ara un huracà, un tornado o una inundació, que afirmava que la seva agència ho podia fer tot subministrant protecció, proves i ventiladors a tot arreu on es necessitessin. Es veu que s’ho creia.

Però de qui debò volia parlar es del Dr. Anthony Fauci, Director de l’Institut d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses del NIH (que està darrere del meu pis). Aquí hi ha una gran diferència. En Fauci, un senyor petit i prim, de gairebé 80 anys, és un home amb un historial fantàstic de contribucions científiques de gran importància, per exemple sobre el virus del SIDA i les malalties autoimmunes, com el Lupus o l’Artritis Reumàtica. No sols ha sabut situar-se fora de l’escandalosa actuació del seus col·legues trumpistes, sinó que en el seu llenguatge clar i seré ha dit i explicat sempre la veritat i l’estat de coses. Tota la premsa el reconeix com la primera i més sincera autoritat en la matèria. Novaiorquès de naixement (parla encara amb una mica d’accent de Brooklyn) ha passat la seva carrera exclusivament al NIH. Fins i tot es va casar amb una infermera també del NIH i ha rebutjat moltes ofertes amb sous milionaris. És un orador amb una serenitat i domini de la llengua extraordinaris. Ha hagut d’escoltar moltes bestieses presidencials i els periodistes li fan comentar, que és un compromís, però no es doblega mai. Ell domina la llengua anglesa: sense referir-se mai al President ni citar-lo, ho explica tot d’una forma que contradiu les declaracions presidencials. Diuen que Trump està molt enrabiat i voldria treure’l. Fauci ha quedat exposat a molts perills i amenaces dels trumpistes furiosos: ara necessita una escorta de seguretat les 24 hores.

És difícil sumariar les absurditats falses que Trump afirma, fins i tot quan no està fent referències polítiques: ell deia cada dia que el problema de la falta de proves diagnòstiques estava resolt, mentre que tots els governadors les demanaven a crits; deia que tot el personal sanitari ja tenia protecció, però els governadors i els metges i treballadors es queixaven del contrari. Es burlava dels governadors que exigien ventiladors i no els podien comprar: els governadors exageraven i en volien masses.

La llei de producció en temps de guerra, ja activada, li permetia manar a les fàbriques que produïssin coses necessàries, però ell els demanava favors que no li concedien. És clarament evident que els productes fabricats (ventiladors i protecció pel cos sanitari) caldria donar-los a la FEMA federal per un preu raonable i negociat per ser distribuïts als estats que els necessitaven, però no: va decidir que un cop fabricat, les companyies ho venguessin tot al mercat lliure. Immediatament tots els estats i la FEMA van començar a competir i barallar-se pels articles i els preus van pujar pel cel sens dubte amb gran satisfacció pels propietaris, sempre trumpistes. Ara sembla que s’ha arreglat i els usuaris van rebent coses necessàries. Poc a poc, però en temps.

Probablement la qüestió més grotesca és que un dia Trump es va posar a defensar l’ús d’un medicament anomenat hydroxyquinidina, aprovat contra la malària i també pel lupus i la febre reumàtica, per a la prevenció i tractament de la infecció amb el Covid. Pot imaginar algun lector el Sr Quim Torra o Sánchez surtint a la tele aconsellant la gent i els metges com tractar la malaltia? En Trump no té por de res: va afegir que tenia un bon “feeling” (sentiment) i que ell sempre tenia raó. Sembla que la idea va sortir de diferent webs de l’extrema dreta i fou promoguda per Elon Musk (el de Tesla) i alguns altres locutors de ràdio, basant-se en un article absurd publicat a una revista francesa. El Sr Trump va afegir orgullosament que ja hi havia una distribució de 23 milions de píndoles a la disposició dels pacients. El problema és que no hi hagut assaigs clínics (ara la Food and Drug Administration sota pressió n’ha organitzat un), que la substancia és perillosa sense supervisió medica i que als experts els sembla molt improbable que serveixi de res. A més, malalts que pateixen de lupus i necessiten aquest medicament ara no el troben. Personalment em costa feina creure que això ha passat. Ara s’ha barallat amb el Primer Ministre indi que ho havia dubtat. I està amenaçant amb tallar les subvencions a la WHO (OMS) perquè ha fallat. Ell no, mai.

Els intercanvis entre Trump i els pocs periodistes a les Conferències de premsa posen malalt o fan riure. En general el senyor tria per fer preguntes només periodistes que ell coneix, ignorant sempre els del NYTimes, el Washington Post, CNN o la Televisio Pública. Així i tot la sessió degenera en crits, gent parlant al mateix temps, ell negant-se a respondre o canviant el tema. Algú va intentar preguntar a Fauci si estava d’acord amb el President en l’assumpte de la quinina, però Trump li va tallar la paraula, dient que ja havia fet masses preguntes mentre Fauci al seu costat somreia sense dir res.

Hi ha moltes cadenes i emissores de TV. Al començament de la crisi transmetien les conferencies de premsa de Trump però ara pocs ho fan. En canvi els governadors de molts estats sobretot Cuomo de NY, surten en viu sovint emocionats a la TV i expliquen com van les coses sense fer propaganda política ni mentir.

Hom no sap què dir en aquesta situació. El país s’ha dividit en dos bàndols irreconciliables, amb Trump controlant totalment un dels dos i l’altre fatalment dividit entre els progressius que suportaven Bernie Sanders i els del molt problemàtic Joe Biden. Com acabarà? Ja veurem com es farà l’elecció. Els Republicans es neguen a acceptar el vot per correu i ningú sap com estarà el virus al Novembre. Podria haver un rebrot del virus. A més, el cas és molt complicat perquè no hi ha cap vot federal, sinó 50 vots diferents a 50 estats sota lleis locals. Els federals tenen l’obligació constitucional de defensar i protegir el dret al vot i les llibertats personals, però no a dir a cap estat com s’han d’organitzar la votació.

AFEGIT 10 Abril 2020
6,3 nous milions de treballadors van intentar sol.licitar subvencions per atur aquesta setmana portant el total a uns 10,6 milions. Hi ha molta gent que no pot comprar menjar i a certs barris a NY només la meitat dels residents han pagat el lloguer o la hipoteca aquest mes. Ningú ha cobrat els 1,300 $ per persona, encara que diuen que els qui tenen compte corrent podrien rebre’ls la setmana que ve. Els que esperen un xec hauran de seguir esperant. Pocs petits negocis han rebut els préstecs bancaris garantits promesos per la llei. Els posen a la llista d’espera. Els bancs segueixen dient que no tenen instruccions clares del govern federal. El Banc Federal ha estès un nou crèdit de 2,3 bilions als bancs perquè no deixin de pagar i donar crèdits. I el Congrés estudia un altre nou paquet d’ajut per altres 2 bilions però els Dems i Republicans no es posen d’acord. I finalment, els Republicans estan demanant que Trump aturi les seves Conferències diàries que li estan fent mal. I tant. Son pallassades i mentides que no fan gràcia.

AFEGIT. 13 Abril 2020
El tema d’aquest punt, l’absurditat de les rodes de premsa llargues diàries del President envoltat dels seus titelles (amb l’excepció Fauci), ha estat notada per molts diaris i també per personalitats del Partit Republicà (!). No caldria fer-ho cada dia, hauria de ser breu i limitat al tema sense divagacions ni insults al diari. La resposta de Donald Trump? Està allergant la duració de les trobades i intensificant els seus insults, opinions personals, política i provocacions. Aquest senyor, com el Caudillo, el Duce i el Führer no tolera disensió.

Joan Gil

2 respostes

04 abr. 2020

Conseqüències de l’Epidèmia als EUA

Classificat com a General

Un desastre inesperat pot revelar tots els problemes amagats d’un país, les injustícies socials, els equilibris inestables, les tensions amagades a punt d’explotar, el descontent amb el govern. També obre una oportunitat per a polítics ambiciosos per establir dictadures com Orban a Hongria, Duterte a les Filipines i el Sr Sánchez, il·legítimament  prenent el poder a les Comunitats per satisfer els seus somnis tronats d’Unitat, sense entendre que cada regió té problemes i necessitats i recursos diferents que només els locals poden entendre i resoldre. Prou que les conseqüències estan a la vista.

El President Trump havia començat dient que el problema del virus xinès era un truc demòcrata per fer-lo caure a les eleccions; quan li van dir que ja hi havia 15 malalts als EUA, va respondre que desapareixerien ràpidament o que la malaltia era tan poca cosa com un grip. Ara ja s’ha vist obligat a canviar d’opinió, almenys en públic, encara que els seus tuits segueixen exposant la mateixa amargor i cinisme de sempre. Ara dona conferencies de premsa diàries, on tots els participants han de començar donant-li gràcies pel seu (inexistent) fantàstic lideratge, expressant barbaritats, falses promeses i mentides que els experts al grup es veuen obligats a negar. Quin espectacle! Només el Governador de Nova York Andrew Cuomo està guanyant la batalla de la popularitat amb la seva lluita i lideratge.

Fa més d’una setmana el Congrés, molt espantat per la possibilitat d’una gran Depressió a nivell mundial, va aprovar un rescat grandiós de 2.2 bilions de dòlars, només que no van aprovar al mateix temps una llei d’implementació, deixant-lo en mans del Departament del Tresor. Els restaurants i petits empresaris tenien dret a anar a a un banc i demanar un préstec garantit pel govern federal, que en molts casos no hauria de ser re pagat i tot començaria ahir 3 d’abril. Milers i milers d’empresaris estaven esperant ahir al matí entrant als bancs, telefonant i buscant l’internet però les normatives federals no van aparèixer fins la mitjanit del 2 al 3 d’abril. No cal imaginar-se com va anar tot.

Cada contribuent rebria immediatament 1,300 $ en efectiu, potser el mateix 3 d’abril. Meravellós! Però resulta que només els contribuents que tenen un compte bancari registrat amb l’agència tributària (IRS) rebran els diners en les pròximes setmanes. En canvi, els pobres desgraciats que no tenen comptes bancaris hauran d’esperar potser uns mesos i fer tràmits. Al final, sí que rebran els diners. Probablement.

Per tot arreu hi ha hagut acomiadaments, perquè fora dels queviures i medicines no es ven res als EUA. La darrera setmana es van inscriure degut a l’atur 3,2 milions de ciutadans; aquesta setmana ho van fer 6.2 (!!!!) arribant a un total prop dels 10 milions. El pronòstic es que aviat n’hi haurà 20 milions. La TV ha fet entrevistes entre aquesta gent, treballadors i classe mitja. Tots explicaven el mateix: cues llarguíssimes als locals, temps d’espera al telèfon de 4 o 5 hores, per res, internet webs on no es podia entrar, Es palpava la desesperació. Molts vivien d’un sou setmanal, sense estalvis i ho perdien tot: lloguer, assegurança de malaltia, estalvis, menjar,… Quant de temps duraria la crisi? Els tornaria a prendre l’empresa (si seguia existint)?

Quant de temps duraria? El Dr Fauci en privat sembla que diu que potser finals d’abril, o més probablement de maig. Al Secretari del Tresor Mnchin se li va escapar comentar que potser fins juny. Qui li havia dit? Fauci avisa que el pic es reconeix quan els nou casos consistentment baixen, cosa que hauria de ser seguida per una disminució de les morts si és veritat, però avisa del perill d’obrir les portes i tornar a la vida normal després de passar el pic. Això causaria amb seguretat un segon brot que podria ser encara pitjor.

Com va el confinament? La policia diu que a molts llocs el nombre de trucades per abús domèstic (el “machismo” com diuen els espanyols) ha augmentat un 20%. Segons els xinesos el nombre de divorcis augmenta al final. Només les queixes per abús infantil han disminuït, probablement perquè les víctimes troben difícil queixar-se.

Curiosament els polítics al poder semblen haver ignorat el perill immens per a la pau social creat pels sous miserables de milions d’empleats amb un conseller delegat cobrant milions. Aquesta gent, molts empleats del Walmart o Amazon, no obstant estar empleats sovint havien de recórrer a l’assistència pública, sobretot si tenien família amb nens. El menjar i el lloguer i els vestits els havien de pagar amb el salari setmanal i no tenien reserves. Els nens a molts estats segueixen rebent esmorzars i dinars gratis (a Nova York fins i tot sopars si ho demanen) gràcies als estats i a les butxaques de milionaris misericordiosos. Hi ha anomenats Bancs de Menjar com el Food Bank de NY que alimenta la població pobre de la ciutat. Avui han dit que a molts dels seus centres de distribució tenien cues de 600 persones tot el dia. I com que a Amèrica a molts llocs fins i tot els pobres necessiten cotxe hem vist avui a la TV cues de cotxes de més d’un quilòmetre per recollir paquets amb menjar.

Les escoles estan tancades a gairebé tot arreu i com queda dit, la majoria de nens pobres poden menjar a altres llocs. Però què aprenen? Molts districtes escolars han establert programes per internet, però estaven preparats per a fer-ho? Tenen l’equipament que cal? I tenen totes les famílies connexions rapides a l’internet? Tenen tots els nens accés a ordinadors? Si no, què aprenen?

En el dia d’avui hi ha 42 dels 50 estats amb ordres de confinament. A vuit hi ha administracions republicanes que, com en Trump, estan massa preocupades per les conseqüències econòmiques d’un atur comercial gairebé total i es neguen a fer-ho. El dimarts pròxim hi haurà una elecció primària dels dos parits a Wisconsin. El governador va convocar ahir el seu parlament per demanar permís per ajornar el vot i fer-ho per correu només. Els diputats republicans li van negar el permís. No calia exagerar. El problema es que el virus havia estat concentrat fins ara a pocs llocs, sobretot a NY, l’estat de Washington i Califòrnia, però ara s’ha estès a tos els voltants de NY, fins Nova Jersey i Connecticut, i ha aparegut a la Florida i seguirà avençant, tant si els republicans ho volen o no. La policia o la guàrdia nacional no fan com a Europa. Tècnicament hi ha multes i penes de presó, però els policies es limiten a dissoldre grups de gent, preguntar on volen anar els cotxes i vianants i explicant la llei. Fa dos dies, dos Pastors de comunitats religioses baptistes (sovint part de la molt reaccionària dreta religiosa, sempre trumpista) van convocar assembles de feligresos a les seves capelles. Com que això era una provocació que hauria pogut costar un focus greu de la malaltia, la policia va arrestar els dos Pastors.

Encara que hauria estat inimaginable que el govern federal volgués prendre el control de tots els estats, com ha fet Sànchez, sí que tenia l’obligació d’oferir ajut en certes coses i en Trump ha fallat. En els darrers anys, tots els articles d’us comú havien estat manufacturats  a la Xina, cosa intolerable al parer de molta gent. Quan els estats van intentar comprar equip de protecció com màscares, túniques, ulleres, i sobretot ventiladors, va resultar que no n’hi havia perquè el mercat interior xinès els havia esgotat per us propi. El governador Cuomo va deixar caure que ell havia arribat a oferir diners extra, però ni així. Ara que els xinesos s’han recuperat i no necessiten tota la seva producció, estan venent i fins i tot regalant equipament a Nova York. Els federals havien activat la Llei del Subministre en Temps de Guerra, que autoritzava al president a manar a fabriques fer coses necessàries. Trump diu que ell va preferir demanar favors i que GM ja li havia promès que farien ventiladors però en dues setmanes no havien fet res i al final va manar l’ordre. Ara dues fabriques estan fent ventiladors d’un model ja aprovat.

L’Escola de Salut Pública de la Universitat Johns Hopkins  de Baltimore (fundada pel Sr Bloomberg) fa les estadístiques i compta els morts a tot el món. Avui, dissabte 4 d’abril, a mitja tarda, als EUA hi havia prop de 300,000 casos i de 8,000 morts. Probablement a hores d’ara el Sr Trump ja ha tret la conclusiu que no era cap “hoax” (mala broma) dels Demòcrates.

Quan aquest autor era petit, la gent es moria sovint al seixanta-tants anys i si algú arribava als setanta, ja era molt vellet però mireu: potser l’any 1940 (quan jo també vaig néixer) fou un bon any. Nancy Pelosi, la presidenta de la Cambra Baixa i cap de l’oposició, va complir els 80 anys fa una setmana; Anthony Fauci, que sembla ser l’epidemiòleg mes famós i respectat del mon, els farà al Desembre. Bernie Sanders nomes te 78 anyets i Joe Biden  77. Qualsevol d’aquests dos compliria els 80 a la Casa Blanca, com el Sr Trump si és reelegit, cosa molt possible i fins i tot probable. Deien als anys 1970 que el mon pertanyia als joves i ningú volia saber res del vellets. La nostra generació va experienciar una primavera dues vegades.

 

Joan Gil

AFEGIT 5 abril 2020 (diumenge de Rams). Fa menys de 24 hores no n’hi havia tants, però ara ja arribem als 360,000 casos confirmats i unes 9,300 morts. En aquest moment, els dos homes amb més credibilitat als EUA son el Dr. Anthony Fauci i el Governador de NY Andrew Cuomo, que estan introduïnt una nova tècnica fins ara desconeguda pels polítics: dir sempre la veritat i reconèixer els errors quan en fan. La fallida més gran de la Salut Pública al començament de la crisi  fou no usar la prova diagnòstica de la WHO, sinó un test desenvolupat pel Centre de Control de Malalties americà, que per error donava massa falsos negatius, una taca en el seu magnífic historial que no oblidaran. El Sr Trump es va passar setmanes repetint que no hi havia cap problema i que tothom que volgués podia fer-se la prova, que no era veritat I tothom denunciava amargament. M’ha interessat sentir dir aquest matí a un corresponsal de TV3 que en vista del seu èxit molta gent demana que Cuomo es presenti a les primàries per President, cosa que sembla impossible. La raó és el descontent amb la candidatura de Joe Biden que té un historial fosc amb moltes coses negatives i de qui els trumpistes es burlen contínuament dient que te “deficiències cognitives” que vol dir que és senil. Virtualment tots els progressius americans estaven a favor de Bernie Sanders, que el Comitè Nacional Demòcrata ha fet caure com van fer fa quatre anys. Biden es un candidat abocat a un desastre electoral molt gran. A més, està essent oblidat durant l’epidèmia i sembla que no te gran cosa a dir. Per part seva, els republicans segueixen oposant-se a la idea de fer totes les eleccions que queden per correu, sense acceptar el vot o les sessions parlamentaries telemàtiques. Com en Trump, creuen que cal tornar a la normalitat i reactivar l’economia. El Congrés, en canvi, està preparant un segon paquet d’activació, aquest cop dirigit a fer obres públiques (infrastructura) i tornar a enviar diners als ciutadans.

 

 

2 respostes

28 març 2020

Abast de l’ajut dels EUA per limitar l’impacte econòmic del CoVid-19

Classificat com a General

A més de les pèrdues personals relatades a la salut, prou que se senten per tot el món les queixes i preocupacions per l’atur i la situació individual de moltes persones i companyies, tant grans com petites. El cas es pot formular molt simplement: una gran part del món ha deixat de treballar i això ha de desfermar per força una cadena de pèrdues i fallides comercials amb ruïna dels governs per falta d’impostos i un atur desastrós. Gairebé tots els economistes donen per fet que entrarem en una recessió i fins i tot hi ha qui parla d’una depressió com la dels anys 1930. El Sr. Trump és un home sense pietat, mentider, llibertí, cruel i narcisista però s’equivoca qui pensi que és estúpid. Interessat sobre tot en l’economia i els diners, el seu equip va ser entre els primers que van reconèixer l’amenaça que s’acostava. El Congrés ja havia aprovat i ell firmat dues lleis i ordres executives concedint alguns beneficis importants però limitats. Ara fa unes dues setmanes es va sortir amb la proposta de llei pel millorament de la situació econòmica més gran i car de la història dels EUA i potser del món, injectant un total de 2.2 bilions (milions de milions) regalats a les víctimes del virus que més estan patint. I a les grans companyies.

Tothom es pensava que la proposta, rebuda amb entusiasme pels dos partits (quin miracle), seria aprovada immediatament, però cal recordar que els partits no poden donar ordres als seus diputats o senadors, els quals responen dels seus actes només als ciutadans que els van elegir. La proposta incloïa (i inclou) 500.000 milions com a ajut a les companyies privades (diguem línies d’aviació, Boeing, vaixells que fan creuers, bancs i coses semblants), però SENSE CONDICIONS i sota la discreció del Secretari del Tresor Mnuchin (ministre de finances). Al Senat això va desfermar una indignació molt forta, perquè durant la crisi bancaria de 2008 el Govern Obama també va donar subvencions sense condicions a molts bancs, que les van utilitzar per comprar accions seves a Wall Street (apujant la vàlua de les accions individuals propietat dels directors), pagar primes als consellers delegats per l’èxit obtingut i van ajudar molt poc els pobres desgraciats que anaven perdent habitatges. Els senadors van insistir molt en posar condicions aquest cop i establir un comitè de supervisió. El segon problema el va causar l’admirat Bernie Sanders, que va opinar que els beneficis oferts als aturats i petites companyies eren insuficients, comparats amb l’oferta als multimilionaris. Cal saber que per una tradició fosca però antiga del Senat nord-americà, un Senador que pensi que un projecte de llei seria una desgràcia intolerable, o potser la fi del món, té el dret sacrosant de vetar-lo tot sol i diuen que en Bernie va amenaçar fer això mateix. Li van fer petites concessions.

El Senat va aprovar el darrer cap de setmana la versió millorada que sorprenentment els Republicans i Trump seguien aprovant i fou enviada a la Casa dels Representants, regida per la gran Nancy Pelosi (que aquest mes ha esdevingut octogenària però ningú ho diria). El problema era que la majoria de Representants havien fugit de Washington. Si haguessin volgut fer canvis, hauria calgut retornar el projecte al Senat, negociar amb els Senadors i tornar a començar. Al final La Sra Pelosi va aconseguir fer tornar i reunir uns quants membres que vivien aprop i va fixar el vot per ahir. Un altre problema molt gran va aparèixer: el Sr. Massie, un Representant republicà de fe llibertària (com els anarquistes però d’extrema dreta), enemic de mort de la major part d’accions del govern i que no volia tolerar pagaments a individuals o companyies finançat amb impostos, va exigir, com era el seu dret,  un roll call, una exigència que tots els Representants estiguessin presents i s’identifiquessin. Això era impossible degut a malalties i el virus i molts havien tornat a estats llunyans. Indignadíssima, la jerarquia va fer tornar a Washington per avió, tren o cotxe prou representants per fer un quòrum que va negar la solicitud i tots van votar dempeus amb veu alçada aprovant la llei. Trump va signar molt poca estona després i la llei d’autorització ja és vigent.

Les Subvencions

  1. Com que l’agència tributària federal (Internal Revenue Service o IRS) té els noms i adreces de tothom que va omplir una declaració d’impostos els anys 2018 i 2019 revelant quants diners cadascú havia guanyat, tots els adults, casats o solters, guanyant menys de 75,000 $/any rebran una transferència bancària o xec federal els dies venidors per 1,200 $. Si té o tenen fills 500 $ addicionals per cada menor. Un matrimoni amb dos fills rebria un pagament únic (per ara) de 3,400 $. Hi ha qui diu que és injust amb els pares o mares no casats amb fills, que no en tindrien prou. No es pregunta la nacionalitat ni surt enlloc a la declaració d’impostos. Els il·legals ho rebran només si han pagat impostos, que probablement la majoria no fan.
  2. Ajut als aturats, que cobraran 13 setmanes més de les ja establertes i a més per 4 mesos un suplement de  600 $/setmana. Per primera vegada aquests beneficis s’estenen als qui treballen tots sols, com artistes, o escriptors (que jo crec que son allò que a Catalunya s’anomena “autònoms”)
  3. Com que un problema nacional gravíssim és el deute contret per molts estudiants per tal de pagar les matrícules dels Colleges i escoles professionals i obtenir un diploma, aquest deute no es perdona però per 6 mesos no caldrà pagar res sense exposar-se a multes ni a interès afegit.
  4. Es dediquen 377 mil milions en préstecs garantits pel govern federal que s’obtindran sense problemes dels bancs i segons com, no caldrà repagar, per ajudar les petites companyies i llocs com restaurants, bars, hotels, cinemes, negocis familiars,…
  5. 100 mil milions a hospitals i altres participants en la lluita contra el CoVid (encara que no fa res per reduir les primes de l’assegurança individual ni pels 30 milions d’americans sense assegurança). Diuen que el preu mitjà d’una hospitalització amb intubació i ventilador puja als 70,000 $ o més encara i aquest aspecte no queda resolt. És el problema interior més greu i sense resoldre del país, molt discutit durant les campanyes electorals.
  6. Els 500 mil milions que Trump volia regalar sense condicions (oficialment en general in forma de préstecs, cosa que ningú es creu) a les grans companyies afligides per l’epidèmia, potser incloses les de Trump. Ara hi han posat condicions i supervisió. A més, es preveu que les companyies retornin al govern federal part de la subvenció en forma d’accions, que sens dubte el Tresor dels EUA posaria en venda en l’acte, quedant-se amb els diners.
  7. També hi ha 150 mil milions per a pagaments directes als estats proporcionals a la  seva població, i també per a ciutats amb més de mig milió de residents.

I això sembla ser tot. Potser cal afegir que previsions per aturar els desnonaments, pujades de lloguer i la tallada del subministre d’electricitat o aigua no hi son, però el govern federal no té cap autoritat sobre res d’això i molts estats ja ho han decretat. La gran pregunta és si n’hi haurà prou per estalviar-nos una recessió greu.

I a Europa què? Farà la Unió Europea una cosa semblant o permetrà als membres fer-la? A diferència dels EUA, els membres de la UE no poden imprimir diners.

 

Saluts des de Washington DC

Joan Gil

 

No hi ha resposta

Anteriors »