25 nov. 2019
Escalfament global a l’hemisferi sud: el cas de Zimbabwe
Hom parla sovint de l’escalfament global al nord, on vivim, però ja molts han notat que darrere la situació política principal que causa tants problemes migratoris, hi ha un rerefons de patiment econòmic degut a la sequera que cada vegada es nota més.
Zimbabwe es un estat extraordinàriament gran en una situació política i econòmica dolenta, en part deguda a la politica desastrosa, violència i corrupció del President Robert Mugabe, mort fa unes setmanes. Molts ciutadans han intentat fugir als estats veïns, sobretot Sud-Africa, on son mal rebuts. Mugabe era l’home que havia reeixit en transformar l’antiga Rhodesia del Sud racista, semi-feixista i supremacista amb capital a Salisbury, en la moderna Zimbabwe, relativament multinacional, amb capital a Harare. Com tants altres polítics, Mugabe, un cop al poder, va fer la transformació retrògrada de papallona a lleig gripau durant el seu mandat interminable. Va arribar a dir en públic que Zimbabwe era seva.
Les cataractes Victoria (Victoria Falls)
Son (o eren) una de les grans meravelles del món. La seva existència és deguda a una mena de defecte geològic probablement tectònic que en un lloc (exactament a la frontera entre Zimbabwe i Zàmbia) obre una mena de fossar longitudinal de gran profunditat i llargària (un quilòmetre) situat de tal forma que talla el flux d’un gran riu. Aquest riu, dintre encara de Zimbabwe, s’obre formant una mena de delta de poca profunditat amb illes i aboca tota l’aigua al fossar com aigua vessant d’un got. L’aigua es recull al fons i resumeix el curs del riu cap a Zàmbia havent superat una mena de cascada doble. En temps normals mesura un quilometre sencer amb un cabdal enorme. Els indígenes en deien una boira (d’aigua) que fa soroll. Fou “descoberta” (com Colom va “descobrir” Amèrica) per un predicador anomenat Livingstone que la va batejar en honor de la Reina Victòria, encara que ja tenia un nom que no interessava a Livingstone.
Problema? Degut a la falta d’aigua, el cabdal està tan greument reduït, que la caiguda d’aigua ha quedat limitada a alguns llocs, enlloc de ser continua en llarg del qm, i se’n veu poca al fons. En el moment de la independència la necessitat modesta d’electricitat del país quedava ben satisfeta per unes quantes centrals hidroelèctriques, però en l’actualitat els llacs estan al 10% de capacitat i ja no es pot produir tota l’energia que cal. Prou feina tenen irrigant les granges i fins i tot subministrant la població.
Els elefants
N’hi ha molts a un parc natural enorme. A molts llocs d’Àfrica, els elefants han decaigut degut als caçadors tant furtius com legals, però això no ha arribat a passar mai a Zimbabwe que no obstant les circumstàncies segueix gaudint un ramat d’uns 40,000 elefants.
Molts, tant governs com les Nacions Unides, han insistit en combatre els lladres furtius. Ja s’entén que aquests criminals ho fan pels diners però almenys es juguen la vida i molts acaben a la presó. En canvi sembla molt difícil justificar allò que fan els multimilionaris que gaudeixen matant-los, i n’estan orgullosos. Una bèstia tan gran i maca que no fa mal a ningú! Ara fa uns anys, un senyor nomenat rei per un dictador feixista volia matar-ne un, quan fou aturat en sec i exposat al públic.
Aquests elefants s’estan morint de set i fam, fins al punt extrem que els cuidadors han de dur aigua i menjar al parc. Així i tot els animals semblen molt prims i afeblits i hom troba cadàvers d’elefants molt joves morts a llocs inesperats. Abans els elefants eren besties simpàtiques i els guàrdies no tenien problemes, però ara semblen agressius i perillosos. Encara pitjor: a alguns llocs del parc hi viu gent pobre que cultiven la terra. Darrerament elefants famèlics han entrat al conreu per menjar o destrossar la collita. No saben què fer.
Què ha de fer el govern?
La informació d’aquest apunt prové d’un programa recent de la sèries Hard Talk de la televisió BBCWorld, que acabava amb una entrevista del temible presentador amb el Ministre de Protecció Ambiental de Zimbabwe. El Sr Ministre feia bons pronòstics cauciosos del futur però el periodista l’empenyia contra la paret: No teniu cap energia, el clima empitjora, què voleu fer? El Ministre respongué que ells anaven a fer centrals basades en el vent i l’energia solar. Però el periodista no el va deixar escapar. I centrals tèrmiques de carboni, què? Resulta que ja ho diuen tots els diaris. El Ministre va confessar: si senyor, perquè tenim carbó i ens fa molta falta. I l’escalfament climàtic, què? A nosaltres ens ho dieu no obstant que nosaltres nomes produïm contaminació atmosfèrica mínima? Ens hauríem de privar d’electricitat per no empitjorar els problemes dels països rics? Nosaltres som culpables només d’una contaminació mínima que no causa problemes.
Què respondria el lector? Tenen dret a Zimbabwe a construir noves centrals de carboni?
Joan Gil