20 març 2024
L’arribada de la menopausa pot ser endarrerida mèdicament
Un metge a un dels grans centres hospitalaris de l’Estat de Nova York porta temps discutint-lo i ho ha practicat ja moltes vegades amb èxit. De fet no té res de nou perquè ja es fa en certs casos, per exemple per ajudar una dona jove a tenir un fill després de superar tractament per un càncer i altres casos similars (seguiu llegint sisplau: la primera part del tractament es començaria abans de la quemoteràpia i/o irradiació i la reactivació fol·licular i extensió del període reproductiu vindria després de curar el càncer). Aquest metge prominent ja ha intentat introduir la seva proposta als EUA i amb més èxit al Regne Unit, però ha topat sempre amb alguna organització professional mèdica pronunciant amb irritació la condemnació final que no accepta resposta: Ningú té dret a operar una persona que no està malalta. Prou.
Vet aquí com aniria el tractament proposat:
Als Estats Units l’edat de la menopausa més freqüent són els 51 anys, però és variable depenent de factors no sempre ben entesos i la majoria de casos es donarien entre els 45-51. A altres països podria ser diferent i no és cap malaltia. La menopausa marca la fi definitiva dels anys reproductius, perquè cessa per sempre l’alliberament o descàrrega d’òvuls dintre del conducte que els duria a la matriu, aturant de forma irreversible per sempre la capacitat reproductiva. No és aquest el lloc de discutir la funció complicada hormonal de la que depèn això, però aquest episodi de descàrrega ovular s’inicia el primer dia de fertilitat d’una dona encara adolescent, es reprodueix més o menys regularment al dia 14 cada mes següent i s’acaba el dia de la menopausa molts anys després. Les nenes neixen amb un nombre enorme d’òvuls situats sempre dintre d’un fòl·licle, un dels quals ha d’arribar a la superfície de l’ovari i ser trencat per alliberar l’òvul contingut dintre, obrint el període de pocs dies quan la fecundació és possible. Les nenes venen al món amb moltíssims més òvuls dels que són necessaris i pocs d’ells arriben a ser activats; el nombre dels fòl·licles en bones condicions que poden ser activats va disminuint amb el temps i esdevé molt petit quan s’acosta la menopausa, que farà desaparèixer els fòl·licles activats i per tant els òvuls que poden ser alliberats. Sense òvuls, els anys reproductius haurien acabat per sempre. Llegint i entenent aquest procés, hom comprèn com un cirurgià especialitzat en tècniques reproductives pot endarrerir la menopausa per anys.
El procés ha de ser iniciat durant el període quan reproducció és encara possible en la dona, és a dir a anys abans de la menopausa, quan encara queden molts fòl·licles actius en bona condició. Un dels dos ovaris o simplement una part d’un, ha de ser remogut i congelat, cosa que el metge pot fer guiat per instruments sense necessitat d’obrir l’abdomen com calia fer anys abans. Aquest òrgan serà guardat i mantingut en vida fins que la donant estigui arribant a la menopausa anys després i el torni a necessitar, quan el cirurgià el tornarà a introduir al cos. Si aquest ovari inicia la seva funció normalment, l’alliberament mensual d’òvuls i per tant la capacitat reproductiva seran restaurades per períodes variables d’anys sense cap anomalia, i la manopausa seria retardada per alguns anys.
Quants temps duraran aquests anys suplementaris? Depèn simplement del nombre de fòl·licles en bona condició que hi havia a l’ovari remogut. La gent que ho ha estudiat, diu que si l’ovari ha estat extret quan la dona era jove, potser de 30 anys, almenys 80% dels fòl·licles estarien en bona condició i la dona podria viure potser 10 anys més sense menopausa amb regles com les d’abans. En canvi si la primera intervenció per obtenir teixit de l’ovari es fa ja prop de la menopausa, amb 40 anys, el nombre de fòl·licles bons està ja molt reduït, com sembla lògic i la dona potser en podria treure només 2 o 3 anys de continuació de les regles. Potser cal aclarir que l’extirpació, temporal o final, d’un sol ovari no té cap conseqüència per a la malalta, com no en té extirpar per exemple un dels dos ronyons amb què tots naixem. Un altre punt, és que alguns metges practicants consideren que aquest procediment probablement podria ser millorat amb recerca, de fet estenent més encara el període de temps reproductiu guanyat.
Reflexions. Fer aquesta operació per protegir o restaurar la fertilitat perduda, hom no topa amb cap objecció, però sí en canvi quan es practica a una dona que no sembla malalta i està motivada esperant altres beneficis. Probablement cap assegurança acceptaria pagar el preu del tractament. Però és legítim dir que és capritxosa la persona que demana una cosa que a ella li és important? La vida social no pot ser més complicada ni estar en mans de la gent més difícil. Haver d’endarrerir un embaràs desitjat però impossible per les circumstàncies laborals o familiars del moment ha passat a moltes dones professionals, però les malaltes sovint es queixen també dels problemes i manifestacions que acompanyen els mesos de la menopausa, que no és cap malaltia però acaba duent moltes dones a la consulta del metge. I aquesta proposta és sens dubte un tema capaç d’atiar discussions comparables a les que han acompanyat en els nostres dies l’avortament, els canvis de sexe, les píndoles contra l’embaràs, les pràctiques sexuals, els condoms, la fecundació artificial, els embarassos surrogats,… Són problemes que hi ha qui els considera importants mentre que altres preferirien que la gent es preocupés només dels seus problemes personals. La demanda de sotmetre’s a aquest procediment sovint serà la conseqüència d’un problema reproductiu, però cal pensar de debò que no està justificat quan es tracti només de passar un nombre d’anys addicionals sense menopausa?
Joan Gil