21 des. 2024
Quan el bandit Jesse James (1847-1882) va trobar una pobre dona
Fa poques setmanes els mitjans socials de Nova York es van excitar molt quan un jove desconegut va assassinar el cap d’una gran companyia d’assegurances que sortia tot sol de l’Hotel Hilton. Amb la gran sorpresa i profunda irritació de la policia i el fiscal de l’estat, molts autors de comunicacions escrivien a les xarxes socials defensant l’assassí. Resulta que hi havia un problema social gravíssim i intolerable amb les assegurances. Alguns malalts greus rebien recomanacion mèdiques per sotmetre’s a tractament nous i caríssims, 3 de 4 casos eren rebutjats i molta gent havia de morir sense tractament eficaç. Aquest era el problema. La companyia acaba de publicar que el procediment de valoració és del segle passat i no funciona i que cal reformar-lo, però les assegurances mentretant seguien ficant-se els diners a la butxaca. La víctima, el cap de l’empresa, triat probablement per ser conegut i director de l’assegurança més forta, cobrava un sou de 10,5 milions/any. El problema es va complicar molt quan va resultar que l’assassí era un jove de família molt rica que havia escrit un manifest contra les assegurances i estava operat de la columna vertebral encara que ningú sap per ara si alguna assegurança li havia negat o pagat res. Aquest autor no aprovarà mai cap acte de violència ni encara menys un assassinat, però val la pena escoltar les motivacions i implicacions socials. Potser ajudaria entretenint-se per un moment amb un episodi de la vida del pistoler, lladre i assassí del segle XIX Jesse James, força conegut pels films americans. Cal tenir en compte que en aquells anys de pobresa social, sempre hi havia un cert lligam de simpatia entre els lladres i la gent pobre, contràriament a allò que es pensaven els periodistes i les autoritats.
QUAN UN PISTOLER RETORNAVA D’UN ROBATORI EXITÒS
Jesse James, com el seu germà Frank, havien estat membres de l’exèrcit Confederat del Sud on havien après a disparar. Després de la derrota, enlloc de tornar a casa, van afiliar-se a un grup molt gran de guerrillers sudistes, que acabaria molt malament causant destrosses, focs i assassinats i perdent tota la reputació i suport popular. Al final en Jesse i el seu germà Frank van decidir formar una banda de lladres per robar transports de diner en trens i en bancs, i van reclutar amics. En Jesse esdevingué el millor i més temut (i famòs aviat) del grup. La feina principal era robar diners i or però no dubtaven en matar gent que gosés plantar cara, tant si eren rics com pobres.
I en aquell dia en Jesse havia robat molts diners assaltant un banc i tornava molt content a cavall al davant de la seva banda, només que havien de passar per un terreny buit molt desolat i tots tenien fam i set. S’acostaven a una ciutat, cosa que ells preferien evitar, quan van veure a distància del poble una casa vella i petita de fusta. S’hi van acostar a preguntar si tenien menjar per vendre. Va obrir una dona vella molt agradable que va respondre que sí, afegint que tenia poc per oferir, però que podien entrar i ella els serviria. Jesse i els seus van acceptar immediatament. La dona, que vivia sola, va dur a la taula coses barates en petites quantitats que tenia i va seure xerrant amb els bandits. També va donar permís perquè es quedessin a dormir ells amb el seus cavalls, si hi trobaven un lloc. I també trobaria alguna cosa per esmorzar.
L’endemà en Jesse James va trobar la dona sola i asseguda a una cadira a la cuina i plorant. Se li va acudir mirar la despesa i va veure que no quedava res. Sorprès, en Jesse va preguntar perquè, doncs, els havia servit tot el menjar que li quedava. La dona va començar a plorar més fort. Perquè tot era una porqueria i ella estava acabada i no quedava bona gent al món. Pobre com era la casa, ella hi havia viscut molts anys feliçment amb un marit que ella estimava molt i pagava sempre puntualment la hipoteca que tenien per viure. Però el marit es va morir feia mesos i ara ella ja no podia pagar i després de molts avisos aquell mateix matí un home del banc vindria a fer-la fora quedant-se amb la casa i el poc terreny si no pagava. Com havia de pagar sense tenir res per vendre? Ara en unes hores la posarien al carrer i hauria de demanar almoines de caritat i dormir al carrer o suicidar-se.
En Jesse va anar a explicar el cas als seus amics i va aplegar prous diners per pagar la hipoteca, que en realitat era poca cosa. La pobre dona no s’ho podia creure quan li van donar els diners i va tornar a posar-se a plorar. Els visitants van seure a la taula i van beure i menjar allò que quedava. I van marxar.
L´home del banc efectivament va arribar i es va quedar molt sorprès quan la velleta li va oferir tots els diners. No podia ser veritat, però sí que hi era el total. L’home va firmar el rebut, va pujar al seu cotxet amb cavall i va marxar de tornada al banc.
No hi arrivaria mai. A poca distància de la casa l’esperaven Jesse i els seus amics. Espantat, l’homenet del banc els va donar tot allò que tenia, inclòs el preu de l’hipoteca. Aleshores, en Jesse va treure la seva pistola i el va matar.
Quina conclusió se n’ha de treure? Potser una només: que cal reconèixer i resoldre els conflictes socials a temps, abans que passi res.
Joan Gil