15 oct. 2024
Qui és Benjamin (Bibi) Netanyahu?
La BBC transmet noticies horàries freqüents a través del seus amics a la Ràdio Nacional Popular Americana, molt independent i digna de crèdit. Un dia, vaig haver d’apagar la connexió. Feien una entrevista a un metge americà que havia estat a Gaza, el qual explicava les operacions que havia fet als ulls de nens Gazans després d’un bombardeig, com l’ull havia estat destruït a un o als dos costats, com el baló de l’ull semblava desinflat i calia tallar els muscles… Prou per mi. Un conegut em va explicar que havia vist un home ensenyant a la càmera el cos d’un nen decapitat. Potser és veritat però jo no ho voldria veure tampoc. Dies després vaig veure una nena que, a més de perdre els dos pares i alguns germans, havia perdut feia setmanes l’ull esquerre. Per tapar el forat, li havien tallat a la mida un objecte de porcellana blanca com n’hi ha sempre a les cuines i l’havien aplicat tapant la cavitat. La nena reia i jugava, i al costat seu un home molt seriós no reia gens. Jo ja era viu durant la Guerra Mundial però era massa petit per recordar res. La Guerra Mundial fou brutal, però tant individualment? Personalment no recordo haver vist mai atrocitats tan cruels i inhumanes com n’hem vist darrerament a Gaza i al Líban. Qui en té la culpa?
* * * *
Abans de parlar del Primer Ministre Netanyahu, cal recordar el seu pare Benzion Netanyahu (abans la família, d’origen rus, es deia Mileikovsky) que va morir fa poc als 102 anys. Era un professor universitari d’història famós pels seus nombrosos estudis sobre els Jueus Sefardites espanyols i les persecucions que havien patit. Ell era membre de la majoria dominant jueva Ashkenazy, but deien que tenen també una mica de sang Sefardita barrejada. Tinc al davant meu una còpia publicada per Random House en 1995 del voluminós llibre “THE ORIGINS OF THE INQUISITION in Fifteenth Century Spain” per B. Netanyahu. L’autor era molt competent amb molta documentació i el llibre, sens dubte un sumari de molts anys de recerca, estava bé.Potser em va molestar que ignorés tant el caràcter plurinacional de l’Estat espanyol. Semblava com si en veiés a tots com Espanyols castellano-parlants i tracta de Catalunya de forma breu i superficial. En qualsevol cas, en Benzion fou un bon professor i historiador a diverses universitats.
Benjamin (“Bibi”) Netanyahu nasqué aviat farà 75 anys (aquest cap de setmana) a un lloc entre Tel-Aviv i Jerusalem. Va viure i créixer (i això és important) degut a la carrera universitària del seu pare passant algun temps a Israel i molt als Estats Units al voltant sobretot de Boston i Nova York. Parla l’Anglès gairebé com un nadiu. Ha estat dues vegades a l’exèrcit israelià (forces especials). Va estudiar al gloriós Massachusetts Institut of Technology (MIT) i va entrar a un Boston Consulting Group. Després d’algunes anades i tornades, va fundar a Israel un “Netanyahu Anti-Terror Institute” i va seguir fent feines a diferents llocs. Entre 1984 i 1988 esdevingué Ambaixador a les Nacions Unides, després d’un període com a ajudant de l’Ambaixador d’Israel als EUA, que el protegia. Casat tres vegades (la segona breument amb una jove no-jueva britànica que deia que ell l’havia convertit al judaisme, cosa dificilíssima o impossible a Israel), ara viu amb la tercera muller i té tres fills de dues de les dones.
Tornat finalment dels EUA, va entrar a la política a Israel i en 1993 obtingué la gloriosa i molt desitjada elecció a President del Partit radical de dretes Likud, que marcaria la resta de la seva vida fins avui. Esdevingué Primer Ministre tres vegades, entre 1966-1999, 2009-2021 i actualment des de 2022, un total of 16 anys però interromput dues vegades. Va entendre molt bé com treballar amb l’AIPAC, el loby que garanteix la majoria pro-israelita al Congrés dels EUA. El primer govern sí que era Likud i relativament democràtic (com els del PP) però la segona i sobre tot l’actual tercera vegada va haver de buscar, per poder seguir essent Predident i salvar- se dels jutges i la presó, aliances amb petits partis d’extrema dreta, dels que n’hi ha molts a Israel, cada vegada més radicals i extremistes, que demanen un estat purament jueu i fan coses com per exemple anar als colons jueus de Jordània a demanar que ataquin els Palestins als pobles on viuen, al banc occidental, duent armes, assassinant i, si és que cal, amb verdaders atacs militars amb màquines de demolició i tancs, sense protecció de la llei ni reconèixer cap mena de drets pels Palestins. Estan pitjor que els negres a l’Apartheid Sud-Africà. No passaria mai res als patriòtic atacants, cap raó per preocupar-se’n. Aquesta gent, que s’oposa clarament a qualsevol tracte amb els palestins o a un estat àrab volen simplement lliurar-se d’ells , sigui matant, ferint, fent emigrar, empresonant o expulsant. Estan disposats a fer i fan tot això. En Netanyahu has adopted this policy dels partits petits feixistes d’extrema dreta i feixistoids simplement per lliurar-se de la persecució per corrupció que l’amenaça (llegiu abaix) i sembla indiferent a la tragèdia humana mentre els seus aliats estiguin contents. Fa comentaris cínics a vegades. Sembla com si fos un home de pocs principis. Per això gosa plantar cara a Biden. Si no perdria el càrrec i seria condemnat pels jutges (seguiu llegint)
Una de les coses més extraordinàries de Netanyahu és que no obstant rebre cada any tantes super-armes americanes com vol i uns 5 mil milions annuals per pagar-les, ell gosa enfrentar-se amb el President Joe Biden, fins i tot humiliant-lo repetidament en públic, rebutjant les seves demandes però insistint en tenir dret a suport continu com Biden acceptava silenciosament. Netanyahu ja havia parlat en discursos a Israel de què volia fer: buidar Gaza, passar comptes amb el Líban i finalment atacar l’Iran. En Biden havia demanat prudència i moderació a Gaza amb negociacions pels ostatges i Líban. Respecte a Iran, Biden no vol cap guerra però ha insistit que Israel a Iran no ha d’atacar ni àrees nuclears amb radioactivitat ni pous de petroli que causarien un encariment brutal d’aquest producte. El Bibi respon que Biden només pot exposar les seves idees però la decisió final sempre és sols seva i és ell qui decideix que és millor per Israel. Can tenir nassos per parlar així al President dels EUA i seguir exigint diners i armes. De fet, durant el darrer atac amb coets i drones d’Iran, la majoria de coets van ser aturats no pel sistema israelià sinó per anti-missils addicionals nord-americas i britànics. I en Joe sempre en silenci a la Casa Blanca,
Fa uns dies una periodista que es va acostar a ell (cosa molt difícil) li va preguntar què pensava de Netanyahu. Biden respongué que era un “son of a bitch”, anglès vulgar pel català “fill de p…”
Al poc d’escriure això va arribar una notícia del govern americà, on ja molts funcionaris fidels havien dimitit per culpa de la tragèdia de Gaza, inconsistent amb les creences morals dels EUA. Natanyahu sembla que acabava d’aprovar el Plan dels Generals pel nord de Gaza. Israel no havia tingut mai cap programa per Gaza i rebutjava el projecte dels dos estats que volia Biden. Els Generals volien evacuar tots Gazans del Nord, prohibir i fer impossible l’entrada de menjar o personal sanitari, per transformar el nord en una reserva militar tancada. Colons jueus serien invitats a repoblar Gaza. Si algun musulmà s’hi quedava, hauria de morir de fam. Sí, així mateix ho deien i fou aprovat. S’havien tornat bojos? Amb quina cara deien els generals que els Gazans que es quedessin havien de morir de fam? De fet ja havien començat. La frontera del nord estava tancada i res podia entrar i havien manat a tots els residents anar-se’n. L’ultimàtum del govern americà és radical. O els Israelians milloren el tracte als Gazans en 30 dies, o s’havien acabat les armes americanes. I estaven obligats a deixar entrar a Gaza 350 camions amb queviures al dia. Ja era hora. Però 30 dies?
CÀRREGUES DE CORRUPCIÓ CONTRA NETANYAHU I ESTAT ACTUAL DEL JUDICI
La Policia va començar a investigar el President Netanyahu per corrupció (les càrregues finals foren tres: suborn, frau, abús de confiança) des de 2016 i el fiscal va introduir les acusacions al tribunal en 2019. De les moltes coses que van examinar, n’hi ha tres amb les que el fiscal i els jutges després de molta investigació i discussions s’han quedat, marcades 1000, 2000, i al final 4000.
1000: Cas afirmat pel tribunal en 2019. Netanyahu va acceptar tota mena de regals preuats de dos individus. En primer lloc caixes de xampany i cigars molt cars per una vàlua d’uns $195,000 (donats fa anys) i joies per a la seva dona actual per uns $3,100 i moltes altres cosetes. Un Primer Ministre no té dret a acceptar cap regal de ningú. Segons sembla, els benefactors van obtenir a canvi accés a certes rebaixes fiscals considerables. El mercat semblava obert.
2000: Aquest fou el cas d’Arnon Mozes, un importantíssim editor de la premsa política que s’havia presentat a Netanyahu. Es tractava de fer entendre al Primer Ministre que la seva reputació i futur depenien de com el tractaven els periòdics amics i que Mozes en persona també tenia enemics del seu diari i que podien fins i tot atacar i desprestigiar tota la família Netanyahu. Ja ho veuria. Era molt millor fer-se amic seu. Va acabar oferint a Netanyahu un canvi substancial de com era tractat en els seus diaris i el Primer Ministre va acceptar. A partir d’aquell moment de glòria tots els articles sobre ell el lloaven i l’alabaven molt assegurant el seu futur i elegibilitat, o sinó tota la seva família hauria patit molt. No se sap quins intercanvis hi va haver al final per satisfer el canvi d’angle.
4000: Això, encara que no sembla tenir fins ara una pintura econòmica del tot clara, podria ser el cas més clar i greu. Es tractava de la companyia de Telecom Bezeg que demanava canvis regulatoris, que van estar lligats a demandes de pagaments i conflictes d’interés ignorats. La policia personada al judici defensa una acusació de suborn que poden probar.
Netanyahu va anar a comitès del seu Parlament a exigir que li donessin immunitat. Els jutges no l’havien pogut detenir o destituir com a Primer Ministre, pero l’havien obligat a renunciar a tots els altres càrrecs. El comitè parlamentari li va negar la immunitat i el procés tira endavant amb més de 333 testimonis, molts inesperats, i no se sap quan acabarà. En qualsevol cas, com a President es veu que no poden detenir-lo. Veurem si és que acaba. El procés tirava endavant però ara amb la guerra no sabem.
Els qui hem observat Donald Trump hem vist com advocats molt cars poden frustar la llei d’un país, però en principi el moment que Natanyahu perdi la majoria parlamentàris garantida pels petits partits extremistes i per tant el càrrec de President, la Policia podria arrestar-lo. Potser això explica alguna de les coses que fa.
Joan Gil