Informació
No tinc gran cosa a dir. Vaig néixer a Barcelona fa més anys dels que voldria.
Vaig viure i treballar a la ciutat de Nova York per molts anys. Encara que la vida no era mai avorrida, a vegades m’en anava a estirar les cames per la ciutat o prendre el metro, fixant-me en les coses que veia. La gent és sempre igual a tot arreu però de manera molt diferent. La igualtat ve de l’ADN, la desigualtat del món que els envolta. Jo em fixava en el món que envolta als novaiorquesos comuns que van pel carrer. També m’interessa molt la història. Moltes coses semblen absurdes, però no s’entenen perquè no se sap d’on venen.
Escric els vespres, quan no tinc res més a fer.
Després de jubilar-me, vaig anar a viure a Texas prop de Dallas. Ara visc a Bethesda, un suburbi molt important de Washington DC a l’estat de Maryland.
5 respostes
Passejar pel Midtown es el que més em va agradar de Nova York,aquesta ciutat es diferent pero especial,té alguna cosa que enganxa i et fà tornar una vegada i un altre…i mai et canses perque sempre hi han coses noves.
Una salutació desde Sant Andreu de la Barca (Barcelona) i felicitats pel blog.
Francesc
Felicitats pel blog. Mont-roig del Camp
Hola Joanot: Fa molt temps que entro al teu blog. Ho faig de tant en tant. Alguna vegada t’he deixat algun comentari, però no massa sovint. M’agrada el què expliques de NY i com ho expliques.
Una abraçada
Moltes gràcies pel comentari i la recomanació al teu bloc. M’ha interessat molt allò que dius dels canvis de personalitat parlant un altre idioma en familia. A mi al Cole em van fer estudiar francès (no hi havia res més aquells temps), llengua que vaig arribar a dominar relativament. Puc encara llegir-la. Vaig viure deu anys a Suïssa, on havia d’ensenyar en alemany a un Institut d la Universitat. Vaig conèixer la meva enyorada dona i com era austríaca i vivíem a un país de parla alemanya vam parlar sempre l’alemany a casa i encara el parlo i escric amb els meus fills. Després van arribar els EUA, amb l’entrada triomfal de la llengua suprema a la meva vida…i la tornada del català que no parlo amb ningú gràcies a l’internet. Català a l’internet, anglès pel carrer i a la feina, alemany a casa amb els fills… Seran tres homes diferents els que s’expressen?
Adéu, segueix com ara i fins a la pròxima.
Bon dia sr. Joanot
M’ha agradat molt descobrir el seu blog i espero continuar llegint-ho molt de temps.
El recomanaré a tots els meus coneguts.
Jo també visc fóra de Catalunya, però a un lloc on no s’hi cou l’esdevenir del món.
Prengui cura de vosté.
Cordialment,