07 febr. 2021
El Covid 19 als EUA: les escoles i el Superbowl
En els darrers dies, d’ençà de la caiguda de Trump que incitava els seus adherents a ignorar les mascaretes i totes les restriccions i va dir una vegada que les morts son coses que passen, la situació, que va arribar a ser molt tràgica, està millorant espectacularment, amb alguns números caient diàriament al voltant del 20%. Una sorpresa desagradable la vam tenir el divendres passat quan les defuncions van passar dels 4,000. Va ser un dia només i ara estem als 2,600 morts per dia. El total de morts s’acosta ja al mig milió; de moment són uns 470,000. Hem tingut un total de 27 milions de casos, per dia de moment 120,000 nous (havien arribat fa dies als 300,000). L’escola Bloomberg de Salut Pública afiliada a la Universitat Johns Hopkins, una de les més prestigioses, diu que tots els números estan per sota de la realitat al menys per 10%.
Perquè aquest brot tan fenomenal? Hem de tornar al Sr Trump amb els seus mítings sense màscares ni distàncies, a la resistència massiva a dur màscares o tancar restaurants i esglésies a molts estats, a les festes familiars del Thanksgiving, de Nadal, d’Any Nou ignorant els avisos de la Salut Pública contra aglomeracions i festes. Trump deia que el problema s’estava acabant i va arribar a ensenyar curves i gràfiques falses. Afegia que els metges exageraven les defuncions i diagnosis per guanyar més diners i que calia reduir el nombre de tests per reduir els casos.
Ara ens preocupem per un altre problema: el Superbowl d’aquest vespre, amb el seu espectacle tan espectacular de mig temps (l’any passat amb la Jennifer Lopez i Shakira) aquesta vegada amb un nombre limitat d’espectadors. Això als EUA és una gran festa popular amb trobades familiars i d’amics amb sopars i begudes. Acabarà en un rebrot? Caldrà una setmana o deu dies per saber-ho.
La qüestió de les escoles
Ha anat de forma molt diferent que a Europa degut sobretot a la resistència a l’obertura dels sindicats de mestres, que destacaven el perill de mort, i també a l’existència de lleis i estructures administratives molt diferents a aquest país tan gran. La topada més forta en aquest moment és a Chicago entre la ciutat que vol obrir i els mestres que no ho volen. Molts mestres s’han acomiadat i molts districtes han tingut la possibility d’obrir només gràcies als vells i jubilats.
Per descomptat, ningú disputa no sols la importància sinó la necessitat d’oferir escola presencial als nens. La qüestió és si es pot fer amb seguretat o no. Al començament hom sentia la falsa absurditat que els nens no es podien contagiar. De fet, estadístiques independents diuen que uns dos milions de nens han resultat positius pel Covid. El que és veritat és que rarement es posen malats (encara que hi ha casos de formes úniques en nens molt greus). Poden els menuts transmetre i encomanar la malaltia encara que no la pateixin? Sens dubte. Hi ha molts casos confirmats, però no sembla ser freqüent.Ja lliure de les intromissions de Trump el Centre de Malalties d’Atlanta, el CDC, sempre l’autoritat màxima, acaba de publicar que al seu parer el perill de transmissió a mestres i famílies és petit AMB LA CONDICIÓ que es compleixen les mesures de seguretat de separació social absoluta amb bona ventilació, mascaretes per a tothom i separacions amb pantalles de plàstic. Tot això, no obstant, és caríssim. S’ho poden permetre els districtes escolars? A alguns estats sí i a altres no. Dintre dels estats, als comtats rics sí i a altres no. Ara finalment el Congrés, tal com demana el President Biden, aprovarà un nou ajut i estimulació que inclou molts milions per districtes escolars. Ja veurem si ho aproven. El CDC està a punt de clarificar les condicions per obrir.
En aquest darrer any a Amèrica hem vist de tot: escoles totalment obertes i totalment tancades amb ensenyament telemàtic només, escoles obertes parcialment, dos o tres dies a la setmana, escoles obertes i abruptament tancades (sovint per desfilades i manifestacions dels mestres amb temes funeraris). Jo tinc un nét de 10 anys que no ha estat a cap escola des de Març de l’any passat. El nostre governador va manar reobrir, però el Cap de l’executiu del comtat va dir que no i prou. Van comprar ordinadors barats (Chromebooks) per regalar a cada nen de família pobre i on no hi havia Wi-Fi van instal·lar autobusos als carrers carregats amb Wi-Fis. Així i tot, sembla que l’ensenyament telemàtic només funciona bé on hi ha pares responsables i ben educats que treballen a casa; altrament els nens no aprenen gaire i els primers examens ho demostren. Curiosament a molts llocs les escoles privades tenen dret a fer com vulguin però no se sap bé com ha anat.
Aquí també tenim el mateix drama que a Europa amb la distribució de vaccins. El CDC havia establert un llistat de prioritats, encapçalat naturalment pel personal de les UCIs però resulta que els grans hospitals van decidir aprofitar-s’en fent vaccionar a tothom que hi treballava. Després van sortir grups que també demanaven prioritat. En particular els mestres es negaven a tornar a l’escola sense ser vaccinats. Després van venir els membres de minories, com negres, latinos, indígenes americans, i naturalment els policies, dentistes, bombers… Al final hi havia moltíssima gent demanant prioritat i no hi havia forma de registrar-se perquè milers de persones ensorraven els ordinadors i els telèfons. L’administració Trump havia pagat a una companyia incompetent per escriure un programa telemàtic que van donar als estats per organitzar les cites amb el públic i sembla haver contribuït al desgavell actual. Sens dubte hi ha hagut casos de mestres i famílies de nens contagiats, però sembla que dintre de la magnitud del desastre no eren gran cosa. Ja veurem no pas com acaba, perquè acabarà com totes les moltes pandèmies que la humanitat ha patit, sinó quan. El Dr Fauci diu que a finals de l’estiu o primers de la tardor, però hi ha qui està preocupat per les mutacions.
Joan Gil