19 juny 2023
JUNETEENTH, segona festa nacional dels EUA
Fins fa poc Juneteeth era una paraula poc coneguda que es refereix al dia quan els darrers esclaus a Texas negres foren emancipats, cosa que va acabar finalment amb la institució de l’esclavatge als EUA. A moltes comunitats negres es parla una forma lleument dialectal de l’anglès i JUNETEETH es una contracció de JUNE i THIRTEENT (13 de juny) que commemora la terminació de l’esclavatge el dia 13 de juny de 1865, a l’últim lloc on subsistia, a l’estat de Texas, dos anys després que el President Lincoln firmés encara durant la guerra l’ Emancipació dels esclaus encara existint a la Confederació. L’original Thirteenth va acabar aquell dia amb el desembarc al port de Galveston (en els nostres dies una mena de platja llunyana de Houston) del General de la Unió George Granger amb uns 200 or 300 soldats, que venia a explicar als texans que la Guerra Civil ja s’havia acabat i per aclarir qualsevol dubte que pogués existir sobre la prohibició de l’esclavitud, l’abolició de la qual Texas, que havia lluitat amb els Confederats, seguia ignorant. El General va prendre possessió a la ciutat i va escriure i publicar una sèrie d’edictes incloent l’Ordre General Nr. 3 molt clara: “El poble de Texas queda informat que, com indica la proclamació de l’executiva dels Estats Units d’Amèrica, tots els esclaus son lliures”. Segons sembla, hi van haver lectures públiques de l’Edicte d’Emancipació i el General es va trobar amb propietaris, explicant que no podien evitar que els esclaus marxessin a qualsevol lloc si volien i que si necessitaven treballadors, els caldria pagar sou. El Parlament de Texas en va prendre notícia… finalment.
Tècnicament el Decret d’Emancipació no va acabar amb l’esclavatge, cosa que només fou efectiva durant la Guerra Civil als territoris encara sota el control de l’exèrcit confederat. Fou així perquè Lincoln era un polític molt astut i sabia que seguia necessitant els quatre estats esclavistes (Maryland, Delaware, Missouri i Kentucky) que s’havien quedat a la Unió. L’efecte del Decret de Lincoln, no obstant, fou que tothom va entendre que el cas quedava tancat. El gran Lincoln havia triat el moment molt bé: els polítics de la Confederació intentaven desesperadament guanyar el suport d’Anglaterra, que hauria fet molt de mal a la Unió, però els Anglesos s’havien pronunciat molt fermament contra l’esclavitud; i a més aquesta Declaració, que aviat seria ben coneguda al Sud, obria la porta a tota mena de problemes militars i nous perills, preconitzant de fet l’alçament dels esclaus que encara vivien al territori Confederat. Això vol dir que el final de la guerra no va acabar del tot amb l’esclavitud, però la fi s’acostava. Abans de morir, Lincoln havia enviat al Congrés un projecte de canvis constitucionals per fer-la il·legal, que al poc temps van esdevenir la breu Esmena constitucional 19. Qualsevol resistència fou eliminada.
Si hom va preguntant, resulta que a la majoria d’Estats la població blanca en els nostres dies no sabia res del Juneteenth, ni havia escoltat ni llegit mai el mot. Els negres, no obstant, si que el coneixien i van començar a celebrar-ho molt aviat. El significat que tenia per ells és transparent. Van començar a cebrar-ho a les Esglésies, generalment baptistes, seguint amb música i cants al carrer, i àpats col·lectius, pero només ells ho sabien i la majoria blanca no en feia cas.
Ara fa pocs anys amb la visió per televisió en detall de l’l infame assassinat tan indignant de George Floyd a Minneapolis, un bon home acusat d’un petita transgressió, va acabar amb una activació de les manifestacions negres (amb suport de molts que no en són) que van denunciar racisme, mals tractes i continues vexacions i violacions dels drets civils de ciutadans no-blancs per la policia amb repetides morts i mals tractes racistes. Les manifestacions que van seguir no s’havien vist des dels temps de Martin Luther King, que ni amb seus drets civils havia pogut acabar amb la discriminació i abusos dels negres. El Juneteenth havia d’esdevenir una segona festa nacional perquè uns sis milions d’homes i dones no havien estat ciutadans lliures mai fins aquell dia a Galveston. El President Biden al començament del seu govern va fer-ne una verdadera festa nacional amb festes, actes públics i focs artificials, que seria segona nomes al 4 de juliol.
Joan Gil