Els EUA són diferents

Estimats lectors:

Estic segur que recordeu que no fa gaire em vaig acomiadar d’aquesta audiència pensant que ja era massa vell, i que aquests apunts costen massa  feina. Alguns em van demanar que m’ho pensés, darrerament per exemple en Gerard al seu comentari i he acabat trobant motius seriosos per fer-ho. Exemples poderosíssims a aquesta nació demostren que ser vell ja no és cap obstacle. Nancy Pelosi, la presidenta de la Cambra de Representants (la Cambra federal baixa) i cap efectiu del Partit Demòcrata ja acaba de complir també els 82 anys, sembla molt sana, i s’ha tornat a presentar a la reelecció com Representant de San Francisco (on viu amb un marit riquíssim i té fills, nets i besnéts). Si el seu partit guanya diu que vol seguir de Presidenta (Speaker) de la Casa de Representants, com a mínim fins complir els 84 anys o potser mes. El President Biden és molt més jove i acaba d’arribar només als 80. Ha declarat que pensa presentar-se a la reelecció d’aquí dos anys als 82, que vol dir que duraria a la Casa Blanca fins als 86. Sembla més vell que la Sra. Pelosi, camina de forma una mica insegura, parla amb una veu baixa, massa de pressa, a vegades de forma inintel·ligible, i sobretot s’equivoca sovint de paraula, fent pífies que fan riure a molta gent. Dissortadament, la seva popularitat és molt baixa, no passa de 43%. Com pot ser ignorar aquests exemples de perseverança? I encara pitjor: m’havia acomiadat escrivint “Adeu-siau” amb una falta ortogràfica, i això mai és acceptable, no obstant tenir l’excusa que quan vaig anar a l’escola hi havia immersió plena al 100% en una  altra llengua, que va durar 40 anys.

De passada, he aprofitat el temps per fer i publicar un web meu propi: https://joangil.pubsitepro.com. És molt maco. No té res a veure amb aquest diari.

L’Elecció General del Dimarts 8 de Novembre

Aquí tenim una elecció manada pel Govern Federal, pero sempre a càrrec dels Estats, cada dos anys el dimarts de la primera setmana sencera de Novembre. Cal elegir sempre els 100% dels Representants que tenen un mandat només de 2 anys, i uns 33 Senadors (que tenen un mandat de 6 anys). Cada 4 anys cal a més triar un President i un Vice-President, però aquest any sense vot presidencial la papereta és també molt mes llarga perquè la majoria d’estats hi afegeixen les seves eleccions locals. Al meu estat de Maryland, Comtat de Montgomery, votarem per un nou Governador, un Secretari de Finances (Comptroller), un Fiscal General, un Senador dels Estats Units i com és molt natural també un Representant al Congrés Federal (Cambra baixa) de la Sra. Pelosi. Això no és tot: cal afegir els Senadors i parlamentaris (aquí anomenats Delegats) de l’estat de Maryland.  Però encara no és tot: cada Comtat ha d’elegir també el seu propi govern, que consisteix d’un cap (anomenat “Executiu”), 4 membres de qualsevol adreça pel comitè de govern del Comtat, i un membre addicional resident al lloc on visc. Encara més: cal elegir o més sovint reelegir els jutges estatals: aquest any un pel Comtat, un altre pel Circuit i tres pel Tribunal d’Apel·lacions. A més cal respondre a tres preguntes oferint tres canvis constitucionals (a la Constitució de l’estat). La papereta es llarga però no hi ha cap obligació de votar o respondre a totes les preguntes. Cal recordar que en canvi els jutges Federals, inclosos els Suprems, són elegits per vida pel Senat Federal (i no per votants) a proposta del President dels EUA o sigui que no són votats mai. En general els federals segueixen de jutges federals per tants com vulguin o fins la mort. Només poden ser destituits per un vot del Senat després d’un Impeachment.

Com es vota a aquest estat de Maryland? Els vellets rebem automàticament a casa una papereta que es pot tornar per correu gratis o dipositar a una de les bústies especials d’acer distribuïdes per tot arreu. Qualsevol ciutadà jove que ho vulgui, pot demanar el mateix tracte sense donar explicacions. Per qui prefereixi votar en persona, a aquest estat l’elecció adelantada comença avui, Dijous 27 d’Octubre i es tanca el proper Dijous 3 de Novembre, la fi de setmana queda inclosa . Hi ha llistes electorals per poder votar, però qui no estigui registrat pot demanar enregistrament personalment en l’acte als col·legis, que tornaran a obrir per darrera vegada el dia final del vot, el 8 de Novembre, que és quan tot s’acaba i el recompte comença.  La presa de possessió dels guanyadors en general té lloc el 2 o 3 del Gener següent.  Recordeu que cada estat pot fer l’elecció com hagi triat el seu parlament. Hi ha estats que obren els col·legis adelantats a primers d’octubre, altres ho fan els caps de setmana i altres que prefereixen retenir només el dia únic manat com passa a Catalunya el 8 de Novembre. Hi ha dos estats on hom pot votar exclusivament depositant la papereta a una de les bústies d’acer especials. Aquests sistemes fan el vot més fàcil i senzill, i a ningú li cal aguantar res a peu en cues, com ara els els ancians, o sota la pluja, el fred, el vent i la neu. El nombre de votants ha augmentat considerablement i per ara (27/11) ja hem arribat a prop dels 10 milions de votants adelantats.

Qui guanyarà, els Dems o els Republicans?

Mai ha estat més difícil fer una predicció i cap periodista seriós gosa fer-la aquesta vegada. Qualsevol cosa es possible. A més, trigarem dies despres del vot per conèixer el resultat.  De moment hi ha qui diu que els Demòcrates podrien (amb sort) retenir el Senat i el Republicans podrien guanyar a la Cambra de Representats. Tothom espera amb molta emoció. Podria ser al revès.

Fa unes setmanes tothom donava per segura la doble victòria demòcrata, però  ja no. Arguments? La indignació massiva causada per la sentència del Tribunal Suprem sobre l’avortament, que va indignar un 60% dels homes americans i un 64% de les dones. Hi va haver discussions fortes, crits, manifestacions i com que aquests jutges suprems havien estat triats pels Republicans i pel Sr Trump, l’opinió publica es va girar contra ells de mala manera i semblava que els Reps acabarien rebent una pallissa electoral. Igual amb una altra decisió dels Suprems afavorint les armes de foc en vista de la gravetat del problema criminal i l’increment dels suïcidis. Pero en política els problemes s’obliden molt de pressa i ara en aquest moment la gent es recorda més del preu de la benzina, la inflació sobretot del menjar (al voltant del 8% o més per certes coses segons els llocs), del crim pels carrers, d’una immigració caòtica amb milions d’immigrants cada any i la poca popularitat del Sr. Biden i la Sra Harris. Semblava que la gent havia oblidat l’avortament, encara que la propaganda electoral de la TV intentà en va recordar el problema a la ciutadania. Així i tot la situació econòmica en aquest moment esta relativament bé: l’atur no passa gaire del 3% (qui no ho voldria a Espanya?), tothom busca i no troba treballadors i els sous han pujat una mica (no prou per compensar per la inflació). I els ancians rebent Seguretat Social experimentaran el Gener una millora sense precedents.

I què passa amb el Sr Trump? Els afers personals li van malament. Els advocats li costen una fortuna, la seva trucada al govern de Geòrgia demanant explícitament una falsificació del nombre de vots, enregistrada en àudio i escoltada per advocats li podria costar un disgust molt greu. Igualment amb els documents que l’FBI ha tret de casa seva. Alguns dels negocis seus a Nova York acabaran amb una pèrdua de diners molt gran i ja l’han obligat a presentar-se al jutjat. La investigació de la Cambra de Representats sobre la insurrecció del 6 de Gener de 2021 ha acabat demostrant que fou un acte molt violent (no pas com les “sedicions” que hi ha a Espanya) pràcticament un intent de cop d’Estat amb violència, morts, amenaces d’assassinat al Vice-President, gent armada, violació de sales de govern, disrupció d’una elecció de President amb assemblea de representats elegits manada per la Constitució, grups armats molt feixistoides i antisemítics organitzats per dirigir i amplificar l’incident, intents d’utilitzar l’ excèrcit federal per funcions impròpies alterant els resultat d’una elecció i intentant la usurpació de poder contra la decisió de l’electorat. Sembla que aquest Sr. hauria d’acabar a la presó pero ningú n’està segur. Políticament en canvi Trump pràcticament ha esdevingut el quasi dictador del Partit Republicà. No obstant l’evidència en contra, segueix referint-se a l’elecció com un “Steal” (robatori), insistint que ell, no pas Biden, fou elegit, cosa que els seus milions d’adherents accepten amb crits d’alegria quan ho senten dels seus llavis. Ha mobilitzat grans fortunes per ajudar electoralment la seva gent. Alguns dels candidats triats per ell són tan dolents i ignorants que molt pèrfidament els Demòcrates els van subvencionar d’amagat a moltes primàries per tal que guanyessin sense cap probabilitat de ser elegits. I Trump segueix fent reunions de massa amb milers de persones entusiastes. I la gran majoria de la classe treballadora està amb ell i creu tot allò que ell diu com si fos la Bíblia, contra tota raó. Hi ha qui recorda que així van començar Hitler i Mussolini, amb suport massiu de la seva classe treballadora que no va entendre l’enganyifa.  Molta gent i molts periodistes de bona reputació reconeixen que la democràcia americana està en perill, per inesperat i difícil de creure que sigui. Totes les enquestes demostren un odi implacable entre els demòcrates (la gent civilitzada) i els republicans trumpistes que arriben als milions i els números no canvien. En aquest cas, parlant hom no pot convèncer ningú. Hi ha una majoria feble de demòcrates, pero queda sempre igual. La distribució per estats es igualment estable. El Nordest Atlàntic i la Costa Pacifica son democràtics i estables, els del centre i sud no. Hi ha qui opina que una divisió tan forta no pot ser resolta en menys de nou anys com a mínim. Ja veurem que passa d’aquí a uns dies.

Joan Gil