01 juny 2022
ADÉU-SIAU
Benvolguts visitants i blocaires:
Vet aquí que tot arriba al final. Allò que vaig començar en 2008 ha durat fins al 2022. Hauria volgut seguir però ja tinc molts anys per fer aquesta feina i cal massa temps per escriure els llargs apunts que jo feia.Voldria agrair al Punt.Avui que hagin respectat sempre la meva libertat d’expressió i desitjo a tothom llarga vida, salut i èxit. Gràcies per haver-me llegit.
El vostre sempre
Joan Gil
8 respostes
Moltes gràcies per les seves magnífiques cròniques des dels Estats Units d’Amèrica. El trobarem a faltar. Una abraçada i salut.
Quan he disposat de temps, he llegit els seus articles, dels quals he valorat l’esforç per donar una visió de les coses força documentada, la llibertat de criteri – tot i no compartir sempre el punt de vista – i, sobretot, el coneixement profund d’un país, d’una cultura i una mentalitat que creiem conèixer. Tot i la projecció mundial dels Estats Units com a primera potència i com a nucli actual indiscutible del món occidental, els seus articles m’han fet adonar que sovint la idea d’aquest país que tenim des d’aquí és molt superficial i que, amb tots els seus defectes, n’hauriem d’aprendre unes quantes coses … moltes, potser, són aquelles que fan que els Estats Units siguin “diferents”. Moltes gràcies.
Moltes gràcies per tot. Tinc la filla vivint a USA i els teus articles m’han ajudat a entendre el país una mica millor. Et desitjo el millor!
Montse
Gràcies per les seves cròniques, molt interessants!! Que li vagi molt bé!
Gràcies per llegir-me, Montse!
Joan
Em sap greu el retard responent, que és culpa de WordPress. A mí la història sempre m’ha interessat molt perquè sovint ens explica perquè les coses són com són. Els EUA són verdaderament molt diferents. Gloriosament van ajudar molt a lliurar-nos dels nazis, però després d’aconseguir-ho a certs polítics els va semblar que el país havia de substituir l’Imperi Britànic en vies d’extinció com a potència dominant del món.Jo, com molts crítics nord-americans no acabo de creure que això els sortís bé del tot però la pròxima generació ho dirà.
Benvolgut Joan: Quan jo vaig donar per acabat el meu blog a començaments d’any em deies: “No és que no t’entengui, però em sap MOLT greu. Jo mateix vaig començar en 2008, quan el diari era l’Avui only, i més d’una vegada m’ho he pensat. En qualsevol cas, confio que seguirem essent amics i ens enviarem e-mails. Fins sempre”.
Jo et diria que també em sap molt de greu, perquè ens hem llegit, ens hem enriquit, ens hem comunicat sovint i considero que, tot i no conèixer-nos personalment, he fet un amic.
No ho dubtis, seguirem en contacte. Una forta abraçada, molta salut i llarga vida. Adeu-siau.
Trobo a faltar els teus articles!!
NO t’has repensat tornar ‘hi??