Els EUA són diferents

Què era la Polio(mielitis)

La medicina ha millorat molt. Quan jo feia el batxillerat, tres companys de la meva classe van morir. Un d’ells va sortir de vacances un juny i no va tornar mai més. Vaig preguntar i em van dir que havia mort de la pòlio. La pòlio era una malaltia horrible que destruia les cèl·lules nervioses que fan moure els nostres muscles. La majoria de pacients quedaven paralitzats a les cames, però hi havia casos on tot el cos quedava paralitzat, fins i tot els muscles respiratoris i el malalt moria. En qualsevol cas les pèrdues de funció eren irreversibles. La majoria de malalts eren nens de menys de 5 anys però es podia enxampar a qualsevol edat. Un cas famós és el de Franklin Roosevelt que va veure la seva modesta carrera política a l’estat de Nova York interrompuda per la pòlio que el va deixar per sempre a una cadira de rodes. Va aconseguir tornar a la política i, assegut a la cadira de rodes, fou elegit President dels EUA quatre vegades, va acabar resolvent la Gran Recessió i va guanyar la II Guerra Mundial. Va investir els pocs diners que tenia en un centre de rehabilitació de malalts amb una gran piscina a l’estat de Geòrgia on finalment va morir.

El virus de la pòlio era com el Coronavirus actual un virus ARN però s’adquiria per transmissió directa humana, probablement amb el menjar degut a contaminació fecal. Entrava a la seva víctima per la paret intestinal. No hi havia epidèmies: era endèmic a tot el món. Com ara, només un 1% dels infectats desevolupaven la malaltia, però ja n’hi havia prou per terroritzar la població. Identificada a finals del segle XIX, no hi havia als anys 50 ni vaccí ni tractament i la població tenia la impressió que el problema empitjorava de dia en dia: el nombre de gent paralitzada i morta, nens i grans, augmentava. En un moment donat, la població dels EUA tenia molta por… vivien sense remei ni protecció. No es podia fer res per protegir-se.

Jonas Salk apareix

Els dos herois d’aquesta història, Salk i Sabin eren metges jueus originaris d’Europa Oriental. En Salk era novaiorquès, va fer la carrera de medicina a la New York University (perquè a diferència de les altres escoles aquesta escola no tenia quota màxima per jueus). Va trobar feina originalment per poc temps al Mount Sinai Hospital, però aviat va formar-se en virologia a altres llocs, desenvolupant interès per un vaccí contra la polio. Treballava a un laboratori universitari a Pittsburgh on es va sentir incòmode per falta de llibertat i amb donacions va aconseguir bastir el seu propi laboratori fora de la comunitat universitària. Aviat esdevindria un dels homes més famosos del món.

Ja se sabien moltes coses del virus de la pòlio. No eren un sinó tres, similars però diferents i el vaccí hauria de ser trivalent. Salk va lluitar com un lleó i va aconseguir fer un vaccí amb virus vius però desactivats en formalina que es podria administrar en múltiple injeccions. Avui en dia, hom sap que per aprovar quelcom cal assegurar-se abans que el medicament és segur (fase 1), que sembla obtenir els efectes desitjats (fase 2) i que dona la protecció esperada en la majoria dels milers de gent exposada (fase 3). Només després d’una fase 3 comparant estadísticament gent vaccinada amb el nou producte amb persones que, sense saber-ho, van rebre un líquid innocu, és possible declarar la nova substància segura i efectiva i oferir-la al públic. En aquells temps no es feia del tot així perquè el món era diferent i menys desenvolupat.

El primer problema era que el vaccí de Salk, que havia de ser trivalent, sortia de cultius de cèl·lules de ronyó de monos. Per fer un mil.lio de vaccins caldria sacrificar 1500 monos i hom no veia substituts. Segon, no hi ha havia fases 1 i 2, i Salk va acabar començant a injectar retardats i malalts mentals a veure què passava (avui en dia, hom podria acabar a la presó). Finalment calia trobar nens per fer una mena de fase 3. Això era molt difícil, però ho va resoldre una societat benèfica encara existent i igual de forta: The March of Dimes (un dime és una moneda americana de 10 cèntims)

La March of Dimes que ja havia ajudat molt a Salk, ho va resoldre tot. Van anunciar que tenien diners i mitjans per inocular amb el vaccí tots els nens d’escola dels EUA que ho volguessin. Ho van fer, guardant els resultats i observacions en el secret més absolut. Milers de nens van prendre part. Al final van convocar una gran conferència de premsa per publicar els resultats. Les ràdios i televisions van anunciar programes especials, els diaris van preparar titulars, algun parlament va aturar les sessions, esglésies es van obrir. I era un SI!! En Salk havia desenvolupat un vaccí efectiu. La gent es va abraçar pel carrer, mares van plorar, esglésies va fer repicar les campanes… Era la llibertat del terror i  el retorn de l’esperança, en l’any 1953.

El problema va aparèixer uns sis mesos després. 263 nens van desenvolupar la polio immediatament després de ser vacunats i 7 van morir. El problema era que els vaccins amb virus vius son molt perillosos. Els vaccins dolents van sortir d’una fàbrica a Berkley anomenada Cutter Labs. Els altres laboratoris van comentar unànimement que no veien que a Can Cutter haguessin fet res malament. El problema sembla haver estat la tria d’un virus viu massa virulent i en aquells anys li hauria pogut passar a tothom. El govern que havia aturat les vacunacions les va tornar a permetre fins que Albert Sabin va presentar un vaccí millor i més fàcil tres anys despres.

Albert Sabin

En Salk era un senyor una mica especial i reclusiu que sempre havia treballat separat de la comunitat científica amb donacions privades. Sabin no sembla haver-lo estimat gaire i en 1956 va presentar el seu vaccí, que es prenia per la boca sobre sucre sense injeccions. Era fet també amb virus de les tres classes però atenuats fent-los passar en cultura per ratolins, i el vaccí era millor, més segur i barat. Tal com estaven les coses,els estudis requerits pel govern americà eren llargs i difícils o sigui que Sabin va anar a Sudamèrica i sobretot a Cuba a veure què passava. Estudis confirmatoris van arribar de Unió Soviètica (Estònia i Lituània) i al final Romania. I la polio gairebé ha desaparegut del mon. Gairebé?

Fins ara la OMS (de la que el desgraciat Trump es vol separar per enrabiar els xinesos) ha aconseguit eradicar i fer desaparèixer del mon només una malaltia infecciosa, la verola que ha deixat d’existir. En 1988 van anunciar una campanya per eradicar la pòlio. Com queda dit, la polio és causada per tres variants diferents. Van aconseguir eradicar-ne dues, però una de les tres va sobreviure i reapareix encara de tant en tant a algun lloc perdut a l’Àsia o l’Àfrica, cosa que desferma una resposta ràpida de la Salut Pública.

Canviant de tema, el rècord mundial de temps necessitat per produir un nou vaccí el té el vaccí contra les galteres que va trigar quatre anys perquè sempre passen coses. Moltes altres han trigat 5 o 6 anys i contra certes infeccions no s’ha pogut fer una mai. Tindran més èxit les grans companyies ensumant tants diners amb el SARS-CV-2? I com han fet les fases 1 i 2? Amb humans o simis? Sembla que ningú vol parlar-ne. N´hi tres en fase 3 als Estats Units. Com han trobat els milers i milers de voluntaris? Sembla que els xinesos utilitzen els soldats. I els russos? Volen fer-ho al Brasil i les Filipines? Quants voluntaris tenen? Molta gent avisa que bones observacions obtingudes en fases 1 i 2, descrites com “prometedores” estan basades en massa pocs individuals i no garanteixen de cap manera bons resultats finals de la fase 3. I Fauci ha rebaixat molt les esperances. Potser 50% d’efectivitat ja ajudaria, diu ara. Abans eren 70 0 80%. Tant de bo surti bé. Ens hi juguem allò que ens hi juguem.

Joan Gil

Tags: Coronavirus, Polio, Sabin, Salk, vaccí contra polio

• 
  Janus amb dues cares, déu romà de les entrades i transicions

Janus, un dels pocs déus originalment romans, no importat de Grècia, estava present a totes les entrades i portes, que es per on entren els canvis. No va tenir mai cap temple o sacerdots, però era considerat tan important o més com Júpiter. Tenia dues cares generalment similars: era necessari que de tant en tant les coses havien de canviar, però l’imperi havia de seguir igual. Janus garantia que un canvi necessari no canviaria res d’important. Com a Catalans, quina  diferència veiem entre els Presidentes del Gobierno Rajoy i Sánchez? Son dues versions del mateix partit, que tants anomenen PPSOE: una cara es brutalment capitalista, globalitzadora, anticatalana i ignorant dels drets i problemes socials, o menystenint-los. L’altre cara es mes suau amb la classe treballadora (la qual per cert cada dia vota més per l’extrema dreta, com Trump o Vox, o AfD) però segueix essent igual d’anticatalana i globalitzadora. Ja fa temps que ni és socialista ni obrera. Rajoy i Sánchez es van posar d’acord en la política a seguir contra Catalunyai el Referèndum, i van aprovar sense oposició ni discussió coneguda el 155, no obstant que Sànchez disposava d’una PSOE provincial catalana molt obedient, amb qui ni tan sols va parlar.

Tots dos van llançar els jutges d’Espanya contra els nostres polítics mes estimats, no obstant la reprovació democràtica mundial contra els presoners polítics i els judicis-espectacle amb resultat conegut. Ho va començar un i ho ha continuat l’altre amb el mateix entusiasme. Mentre que els jutges un cop nomenats amb ple coneixement de les seves opinions son independents i fan el ridícul a Europa pel seu compte, els fiscals, malgrat que teòricament haurien de limitar-se a imposar la llei, en realitat no hi ha cap país del món on siguin independents de les autoritats polítiques. Els de totes dues administracions han estat iguals i han benvingut amb alegria el somriure de Janus. Els dos governs es negaven radicalment a negociar entre Catalunya i Espanya. El que hi ha ara ho fa nominalment segons sembla per pressió de la Cancellera Merkel, però sense cap intenció de fer concessions ni de resoldre el conflicte per acord. No els fa vergonya lluitar electoralment viant qui fa més amenaces i més repressió contra ciutadans del seu estat? Polítics civilitzats parlarien de comprensió, estima i negociació per trobar una resolució pacífica.Hostilitats entre diferents parts d’un país son molt comuns i tothom en coneix alguna, només que el govern central no en fa cas imira de tractar tothom amb justícia, reconeixent les diferències i oferint a cadascú segons les seves necessitats i situació enlloc de cafè enverinat com la poma de Blancaneus per a tots. Aneu a Alemanya i pregunteu un Bavarés que pensa dels “Prussians” (que no existeixen oficialment), o a un ciutadà de Mississippi quina opinió té dels Novaiorquesos. Aquest autor encara va veure la baralla tan seriosa entre els francoparlants del Jura i el Cantó bilingual de Berna al que pertanyien. En algun moment, hi va haver violència però al final un vot ho va resoldre tot i ja fa anys que el nou Cantó sobirà del Jura gaudeix la vida, el respecte i la pau al costat però fora de Berna. En qualsevol cas, els governs civilitzats miren de restaurar el respecte, tolerància i la pau entre tots els seus territoris… excepte a Espanya, on l’immortal A por ellos encara se sent tan viu i fort, on els insults i la incomprensió irracional segueixen apareixent a tots els diaris i al Congreso, sense que el Gobierno faci res, sinó atiar més el foc mentre doni vots.

I què cal pensar de la idea absurda de voler trencar la unitat de la nostra llengua? Que diguin als Alemanys, Austríacs, Suïssos i Belgues que parlen llengües diferents. I als Belgues també que el flamenc i l’holandès son idiomes diferents. I que ni els Romands suïssos ni els quebequesos parlen francès. Hom podria trobar centenars d’exemples. I la llengua castellana no s’anomena espanyol a tots els països sud-americans. I jo desafiaria a un madrileny a anar a certs barris populars de Mèxic i Colòmbia a mirar d’entendre’s amb els nadius locals en la seva llengua. I perquè no hi ha cap repetidor de televisió pels Països Catalans? Qui en te la culpa, en Mariano o en Pedro? La meva generació va patir 40 anys d’immersió lingüística total a l’escola en l’altre llengua. Al començament fins i tot hi havia bufetades i càstigs per parlar català a l’escola i pocs mestres en sabien. I recordo amb tristor com per molts anys per veure un escut català amb les quatre barres calia anar a la Pl. Catalunya perquè una companyia asseguradora les usava com a emblema i es veu que li deixaven fer. I als 40′ i els 50′ estava prohibit als diaris escriure Cataluña, sinó que calia dir-ne la Cuarta Región Militar. I cada any feien Juegos Florales (com els que els catalans fèiem a l’estranger) però en castellà  presidits pel Capitan General de la Cuarta Región  amb la rosa d’honor atorgada invariablement a una filla seva. No tenien cap por de fer el ridícul, ni probablement es pensaven que ens en recordaríem. Van demanar perdo durant la transició?

Que farà el nostre Janus? Que va fer durant la Transició? Jo crec que el mateix de sempre, girar el cap i canviar de cara cada dia. Un dia tindria la cara del Francisco, l’endemà la del Juan Carlos, el dia següent la del Felipe…Ara que s’acosta una recessió molt dura i probablement llarga, hi haurà canvis? Voldrà algun acabar amb la violació de drets civils que ja dura mes de 300 anys? O tornarà a girar el cap tranquil·lament el déu Janus? Han après els espanyols l’art diví de fer canvis sense canviar res?

Joan Gil

Tags: Canvis, Janus, Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Transició

El respectat Anthony Fauci ja va dir que en els seus gairebé 40 anys al seu Institut (ara ell en té gairebé 80) no havia vist mai un virus com aquest SARS-CoV-2 que ens està martiritzant ara. Ningú recorda un virus tan altament infecciós com aquest. El SARS1 original, molt més greu, només esdevenia infecciós el segon dia de la malaltia, cosa que facilitava molt la feina dels rastrejadors. Però ara amb milers de noves infeccions cada dia, què poden fer els millors rastrejadors? A més, la infecció és transmesa per gent que no saben que estan infectats i no semblen malalts. Hi ha rebrots sense causa evident. Altres virus causaven sempre la mateixa malaltia clínica, però el d’ara no sempre, sinó que acaba semblant una malaltia diferent afectant diferent òrgans i no sols el pulmó, com ara el cervell i el sistema circulatori. La grip causa cada any la mort de milers d’ancians però el virus d’ara afecta també gent entre els 19 i els 50 anys. Particularment sensible és el cas dels nens. La gent com els trampistes exigien que les escoles obrissin immediatament al.legant que els nens no s’infecten, cosa que ha resultat falsa. Algun camp d’estiu ha acabat malament amb molts casos i una escola americana que acabava d’obrir (la majoria obren a l’agost) va haver de tancar el primer dia per un cas en un nen. Això no ha impedit a Trump i els seus seguir exigint l’obertura i amenaçant a qui no vulgui, repetint la mentida que els nens son immunes. La majoria de protestes venen dels mestres i la seva unió, i n’hi que fins i tot fan broma distribuint formularis per fer testament. Una mestra duia un cartell anunciant que des de la sepultura no podia seguir ensenyant. Està clar que hi ha països on no ha passat gran cosa després d’obrir les escoles però son sempre llocs on la corba d’infeccions és plana, sobretot prop del 2% del màxim. Aquí en aquest moment la corba és molt vertical a la majoria d’estats, sobretot al Sud i Califòrnia. La majoria de districtes escolars a l’Est es neguen a obrir. Al meu Estat el Governador ha prohibit a qualsevol escola pública, religiosa o privada obrir abans d’Octubre. Algunes ja han dit que van pel 1. Febrer.

Van preguntar a Fauci perquè hi ha hagut un rebrot tan tràgic i brutal al Sud. Ell va respondre que quan el govern va donar l’ordre de confinar-se, de fet nomes el 50% o menys dels llocs on gent treballa a poca distancia van ser tancats i que l’autorització de reobrir va arribar massa d´hora. Potser algú a Catalunya ho pot aprendre. A més d’això (Fauci no ho hauria pogut dir mai) Trump seguia contradint les propostes de la Salut Pública, incitant amb Tweet a obrir-ho tot en nom de la llibertat, intentant organitzar mítins i manifestacions de masses i oposant l’ús de mascaretes. Deia que els qui diuen mascaretes eren enemics seus. Ara, en vista del desastre (uns 152,000 morts, hospitals plens a Houston, Phoenix i Nova Orleans, camions refrigerats guardant morts) ha canviat el to en aparicions públiques però segueix dient el contrari on pot.

Quan el Doctor Trump vol ensenyar com tractar la malaltia

El disbarat de recomanar la Cloroquina va sortir, com la majoria de les ximpleries que diu, d’un web ultraconservador possiblement d’Elon Musk, que jo vaig veure en directe a la tele. Va dir que ell n’estava convençut i que no s’equivocava mai. Va obligar les autoritats americanes a organitzar assaigs clínics molt cars que han demostrat en estudis “cecs” (pacients reben la substancia o un placebo sense saber quin i al final es comparen els resultats) ensenyant que aquesta substancia no serveix de res, excepte que alguns es moren d’una arrítmia cardíaca. Però Trump hi torna. Fa uns dies una dona rara a Texas que sembla ser metge (i altrament avisa dels efectes nocius dels mals esperits i dimonis sobre la salut humana) va treure a Facebook un article dient que la Cloroquina és molt bona, cosa que Trump va repetir. Algun dimoni li va fer dir. Només el remsidivir i els esteroids són útils, però només en malalts greus.

Però dies després de la Cloroquinada, es va sortir amb una altra, que jo també vaig veure en viu: que perquè no injectaven als malalts un  desinfectant de cuina (Lysol) mirant de netejar els virus. El fabricant molt espantat va publicar anuncis a tot arreu explicant que no es pot fer i que ningú havia aprovat aquest us. Un metge que fes això no sols perdria la llicència sinó que podria ser acusat d’assassinat.

L’Institut de Malalties Infeccioses del NIH dirigit per Fauci ha investit molts centenars de milions en grups estudiant productes antivirals, cosa molt difícil, i també vaccins que és gairebé igual de difícil, només que en aquest cas molts experts son “moderadament” optimistes.

Els Vaccins

Vet aquí quelcom que el món verdaderament necessita, almenys un bon vaccí. Sempre hi ha hagut més d’un grup intentant fer vacunes contra malalties, només que aquesta vegada n’hi ha uns 160 grups de diferents reputacions per tot el món. Fins ara les apostes eren pel grup d’Oxford dirigit per Sarah Gilbert, ara adoptat per Astra-Zeneca. Trump ha concedit a aquesta  firma una donació a fons perdut de més de mil milions perquè muntin una fàbrica sense saber si l’assaig clínic “cec” en progrés tindrà èxit o no, comprant en exclusiva molts milions del vaccí (i la resta del mon què?) Per si algú s’hi interessa l’acudit prometedor de la Sra Gilbert fou agafar un virus  del refredat comú trobat en certs simis i afegir-hi la proteïna existint a la punta de les punxes del virus dolent, cosa que resultaria en una mena de virus inofensiu disfressat que estimularia producció d’anticossos i cel·lular immunorespostes contra el SARS-CV-2 actual. Tothom ho ha seguit amb un cert entusiasme i ara estan reunint 30,000 voluntaris americans per un estudi en fase 3, que seria definitiu i podria acabar abans de final d’any. Darrerament, no obstant, algú ha fet notar que el nombre de virus a la gola i vies respiratòries dels humans i monos examinats no sembla disminuir. Ja veurem. Tampoc expliquen com han pogut fer legalment una fase 3 sense publicar com van anar les fases 1 i 2, les primeres injeccions d’una substància artificial per assegurar-se de si un humà la tolera (o es mor) i a quina dosi. En general es fa amb voluntaris pagats, sovint ingressats per tests diaris. No ho han explicat, però la impressió és que ho van fer amb una barreja d’humans i monos. Si espereu que ho expliquin, jo us recomanaria una bona cadira.

Altres vaccins-candidats van al dirigits contra el mRNA, el missatger contingut a la cèl·lula humana normal, que el virus troba dintre la cèl·lula infectada i  rapta per fer-ne una còpia perversa que li serveix i necessita per replicar-se, creant l’ARN propi dels fragments, com qui resol un trencaclostes Involuntàriament enredat, el cos començaria a lluitar contra SARS-CV-2. Ningú sap per quant temps i hi ha qui suggereix que potser dos mesos. El govern nord-americà va comprar primer el candidat de Pfizer i ara ja un altre més per quantitats enormes de diners per assegurar-se’n els drets exclusius.

Com acabarà tot això? Les autoritats americanes exigeixen que el vaccí sigui eficaç almenys en 80% dels casos, però alguns grups parlen només del 50%. I tots els experts diuen que sempre ha costat anys per fer un vaccí bo i que sempre passen coses. Com acabarà? Hi haurà potser 3,4, 5 o 6 vaccins diferents? Haurà comprat el Govern Americà tots els vaccins? Potser la UE pugui fer-ho també, però què faran els Africans i Llatinoamericans?

Una pregunta va aconseguir enervar el Dr Fauci, un home molt tranquil i ben educat. Els Russos i Xinesos semblen estar assajant ja nous vaccins a l’Àfrica. La Salut Pública és molt sensible al reconeixement dels drets humans. Fauci va respondre que confiava que no estiguessin administrant vaccins sense haver-se assegurat que són segurs i eficaços amb estudis clínics “cecs” en fases 1, i 2 previs. Cal saber que fa uns anys certes companyies per defugir la vigilància sanitària dels països rics havien anat a l’Àfrica a fer estudis amb materials perillosos no assajats com cal, només a veure què passa, i que la gent pobra no son conillets d’índies. A diferència dels nous medicaments que s’administren a gent malalta, els vaccins son per gent sana que no ha de ser exposada a cap perill. En el cas dels vaccins, abans es feia un “challenge” exposant els parcipants intencionament a veure si enxampaven  la malaltia o no. En el nostre cas, seria èticament intolerable perquè no hi cap tractament contra la infecció causada per aquest coronavid.

Els Llibres sobre Trump

Acaben de sortir dos de nous, cosa que ell va intentar prohibir. El primer i més perillós  fou el de John Bolton, un antic polític i funcionari molt agressiu i militarista, ex-Conseller de Seguretat Nacional de Trump que es va barallar amb ell i fou acomiadat. El llibre, escrit per un home tan intel·ligent i poderós com odiat a Washington, és una venjança que no obstant sembla dir veritats. Molta gent riu divertida quan dos individeus com aquests trenquen els plats. Presenta Trump com un home dominant, incompetent i autoritari però completament ignorant de la política que no entén res ni té paciència per escoltar quan li volen explicar. Informat de les opcions sota la seva autoritat fa una tria sense conèixer les conseqüències o preocupar-se per l’interès de la nació. Trump ha intentat fer un assaig nuclear com a espectacle  per espantar enemics i trenca acords internacionals sense raó, per caprici. Quan ell diu que vol negociar, el que fa és presentar un ultimàtum i amenaçar amb represàlies i venjança si no és obeït. Quan ha de triar un nou funcionari, li exigeix “lleialtat” (vol dir obediència) incondicional. Diu que ell és “un geni estable”. No tolera que ningú el contradigui i castiga durament per fer-ho. Vol eliminar totes les lleis i ordres executives de l’odiat Obama sense entendre què manaven. Diu de les manifestacions diàries dels afro-americans que són incitacions de l’esquerra radical, dels terroristes i anarquistes i que tots son vàndals. Quan li van explicar que no podia enviar soldats a les ciutats excepte a Washington, va formar un cos i va enviar agents federals de la immigració, la lluita anti-drogues i les armes il·legals sense permís local ni notificacions. Una esmena constitucional federal diu que el dret d’expressió lliure i d’associació dels ciutadans (vol dir manifestacions polítiques) és intocable, però ell ha fet disparar bales de goma i gasos lacrimògens i ha apalissat i detingut gent com va fer la Guàrdia Civil a Catalunya. No hi havia cap llei regulant allò que Trump va intentar a Portland, que va acabar empitjorant-lo tot. La ciutat ha aconseguit fer retirar a aquesta gent.

El segon llibre és d’una neboda barallada (que pretén haver estat robada per fa família. Dissortadament per Trump, ella treballa com a psicòloga clínica de carrera i aconsegueix presentar una imatge horrible d’un home malalt amb un narcisisme malaltís, mentider. necessitat d’adulació permanent, dominant, misogínic però llibertí, avariciós (que ella anomena ”l’home més perillós del món”

Falten exactament tres mesos per l’elecció.

Joan Gil

AFEGIT, 5 agost:

Es veu que això de produir vaccins en vista de la voluntat de Trump de pagar milers de milions per assegurar-se en exclusiva  productes encara no testats ni aprovats, té molt d’èxit. Cada dia firmen més farmacèutiques i el govern paga. He perdut el compte. Ahir en Fauci va deixar caure en públic una cosa molt sorprenent: encara que la FDA no aprova mai cap vaccí que no garanteixi com a mínim el 80 % d’èxit, potser aquesta vegada hom podria acceptar el 50-60% (!!!) només per vaccins que donin almenys 1 any d’immunitat i podrien ser útils, comparats amb no tenir res com ara. Ai, com estan el caient els estàndards de seguretat que tant ens havien protegit. Tant debò un d’aquests vaccins-candidats tan ansiats i ben pagats per anticipat sigui efectiu. Malament rai, si no.

Tags: Anthony Fauci, Coronavirus, Donald J Trump, john Bolton, Vaccins