09 maig 2020
Què sabem de la famílía dels Coronavirus
Vet aquí un virus de mides insignificants que ha causat una gran tragèdia humana i econòmica. Ni és ni la primera ni dissortadament serà la darrera visita que aquesta família de virus ens fa. Ja teníem la grip, el refredat comú i sobretot el SARS de 2002 identificat a la ciutat Guangzhou (Xina del Sud) que va aconseguir escampar-se per Àsia, sobretot per Hong Kong i Singapur arribant gràcies als avions a Canadà i els EUA, amb una mortalitat del 10% (10 vegades més que el corrent Covid-19, que per cert és 96% igual que el SARS (i per això es diu a la literatura oficialment SARS-CoV-2). Un altre membre encara més perillós de la família que causava símptomes similars als del SARS i el Covid actual, fou el virus que causava el MERS, originari de l‘Orient Mitjà amb una mortalitat horrible del 25%. El cas 0 (el primer home infectat sigui per una mossegada o una escopinada d‘un camell) sembla haver tingut lloc a Jordània i fou detectat quan un malalt va volar d‘Aràbia Saudita a Corea del Sud, escampant el virus. També va arribar als EUA on hi va haver 27 casos però per sort cap mort. El mèrit fou de la institució de la Salut Pública, sobretot l‘OMS i el Center of Disease Control (CDC) americà. Cal afegir que els millors resultats obtinguts en l’actualitat contra el Covid19 a Àsia probablement són el resultat d‘aquelles experiències. De tota forma ni el SARS ni el MERS han desaparegut totalment del món i de tant en tant hi ha algun cas aïllat.
L‘Institut Virològic de Wuhan
Cal referir-se a una viròloga famosa de Wuhan anomenada Xheng-Li Shi, educada a la Xina i França, que amb el seu equip va clarificar l‘origen del virus al rat-penat. Es va passar molt de temps anant a coves capturant aquestes bèsties i estudiant quins virus tenien. Els coronavirus apareixen a moltes espècies (hom pensa que el camell que va transmetre el MERS a un humà havia rebut el virus d‘un rat-penat) però al rat-penat tenen una cosa especial. Probablement el lector haurà vist recreacions del virus cobert a l‘exterior per una mena de punxes (spikes en anglès) que el virus utilitza per enganxar-se a una cèl·lula i entrar-hi. Doncs aquí està el punt crític sense el qual els homes no ens n’hauríem de preocupar. Per poder entrar, els spikes han de contenir una petita proteïna anomenada CAT-2, i sense això els coronavirus no ens podrien fer res, i es queden al rat-penat. Una infecció casual humana amb un coronavirus sense CAT-2 no té cap conseqüència. Dissortadament, encara hi ha virus amb el CAT-2 dintre els rats-penats que no han fet el salt penetrant dintre els éssers humans i no sabem si ens farien mal o no. Un problema greu amb el Covid19 és que és extraordinàriament contagiós, cosa que per sort no era el cas ni amb el SARS ni MERS, o potser alguns no estaríem vius.
El Sr Trump, pitjor encara que Sánchez, ens va fer perdre dos mesos crítics dient que l‘epidèmia era una mentida (hoax) dels Demòcrates, que era com un refredat, que els primers 10 casos diagnosticats als EUA desapareixerien i ningú se‘n recordaria Ara ha passat a insultar els xinesos i l‘OMS. Els primers comunicats sortint de Wuhan i sens dubte preparats per autoritats locals que pensaven que la capital d‘una dictadura no volia sentir parlar de problemes sense resoldre, va informar l’OMS de tres errors: 1) que el virus havia sortit d’un cert negoci que venia animals vius, que no podia ser veritat perquè al punt 0 només hi ha un malalt, mentre que aquest negoci havia estat un punt àlgic d’infecció amb 27 malalts; 2) que la malaltia no era perillosa i 3) que no es transmetia directament de persona a persona. Probablement aviat va arribar gent de Beijing que ho van explicar millor organitzant el confinament i a primers de gener ja havien avisat del perill als EUA (com van fer els serveis americans de seguretat, tots menystinguts per Trump). I així és com hem arribat fins ara als 78,000 morts. I seguim comptant.
Cal afegir que el cas ha estimulat molt la col.col·laboració científica i ha produït idees originals amb probable potencial. Fins ara no havia passat, perquè la indústria no hi veia prou profits. Fa molts anys quan el virus del SIDA acabava de ser descobert i tothom treballava buscant una vacuna, vaig preguntar a un viròleg amic que quan la trobarien. Em va respondre “Mai. És impossible” I tenia raó, no hi ha cap vacuna contra el SIDA. Però aquesta vegada, els científics semblen ser molt optimistes.
La guerra contra una epidèmia i els rastrejadors
El servei de Salut Pública nord-americà ha intentat publicar un manual de 70 pàgines descrivint les condicions i procediments per fer el des-confinament. En Trump i la seva Dreta només es preocupen per la reactivació de l’economia i menystenen el perill de mort: sempre hi ha gent que es moren, les overdosis de drogues, els accidents del tràfic, els suïcidis… Tot això ho va dir Trump. La majoria dels Americans s’oposen al desconfinament però alguns trumpistes i llibertaris de dreta han fet manifestacions fins i tot amb armes exigint la “Llibertat”. Trump els engresca amb tuits diaris.
Trump ha prohibit la publicació del text del CDC exigint esborrar i canviar coses. El principi dels professionals era que cal esperar 14 dies (dues setmanes) de baixada de nous casos. Després que cal tenir prou testos aprovats per una autoritat competent (n’hi ha hagut molts de dolents amb massa falsos negatius, no sols a Espanya) per administrar a tothom que vulgui treballar i a sectors de la població que també ho vulguin. Finalment, cal tenir rastrejadors (trackers o tracerses diuen així) encara que jo els he sentit sempre anomenar entrevistadors. L’estat de Massachusetts ja n’ha contractat 1,200 i Nova York n’està buscant, com altres estats però diuen que ja han sol.licitat una plaça 15,000 persones. Per altra costat, l’escola de Salut Pública de Johns Hopkins U finançada per Bloomberg està iniciant un programa d’aprenentatge per Internet. Cal saber que son aquests els qui van aturar no sols el SARS i l MERS sinó moltes altres epidèmies tant a l’Àfrica com a tot el món. Es veu que Sánchez no en sabia res.
El que van fer amb els Coronavirus anteriors és el següent: Quan un nou infectat és identificat amb el test positiu es presenta un Tracker també anoment Contact Finder o Entrevidtador que vol saber amb qui ha estat en contacte el nou malalt, família o no. Aleshores el tracker busca un per un tots els contactes i els fa posar en quarantena per dues setmanes. Si Sánchez es pensa que els contactats es donen de baixa a la feina voluntàriament està de broma. En general el sospitós es pot quedar a casa, però hom li posarà una càmera i li faran trucades telefòniques a qualsevol hora exigint que es posi davant de la càmera. Si això falla,poden multar i sobretot poden posar al turmell un anell que transmet la seva posició. I si això també falla, poden agafar el contacte i tancar-lo, no a una presó, però sí a un lloc amb la porta tancada amb clau i guàrdies.
Hom ha parlat sovint del test d’anticossos però resulta que hi ha qui té molts dubtes i sembla que hom pot repetir fins i tot amb anticossos i que a vegades els anticossos no confereixen immunitat i que la immunitat potser no dura gaire. Caldrà esperar que segueixin sortint proves noves i tenir més experiència. Això del passaport haurà d’esperar.
Aquest sistema no ha fallat mai. El problema és que és molt car. A més dels sous, cal alimentar i donar assistència mèdica als confinats i en general ajudar-los amb qualsevol cosa que es presenti. He llegit que a Catalunya un departament de malalties infeccioses vol organitzar-lo. Aquí son els Departaments i Serveis de Salut Pública els que ho fan, perquè resoldre epidèmies no és una cosa que metges normalment aprenguin a la facultat o sàpiguen com fer. A més els entrevistadors professionals fan moltes coses diferents. Qui deu haver aconsellat el Sr Sanchez per treure-li del cap la preocupació dominant per la unitat d’Espanya? Qui pagarà els rebuts?
Joan Gil
AFEGIT 12 maig 2020
Vaig sentir en directe l’altre dia a Trump dir que sí que hi molts morts (avui prop dels 80,700) com també d’accidents de tràfic i de drogues i que podrien omplir el Yankee Stadium (!!!). Em fa vergonya que aquest home sigui Cap d’Estat. Se m’ha acudit comparar aquest resultat amb els gairebé 27,000 de l’estat governat pels “Ordeno y Mando” de Madrid. Els EUA tenen si fa o no fa 7.5 vegades la població del nostre estat. La comparació diu que això equivaldria a uns 202,000 morts als EUA. Potser hi arribarem, qui sap, però per ara això demostra que la lluita independent dels estats de la Unió Nord-Americana ha donat incomparablement millors resultats i hem viscut menys oprimits que a l’administració espanyolista. No obstant que Trump no podia manar ni confinaments ni desconfinaments tenia l’obligació de proveir certes coses i difondre les recomanacions de la Salut Pública Federal (que ha prohibit publicar)I ho ha fet molt malament.
Pel que fa als rastrejos, el Governador Cuomo de NYha anunciat que està contractant-ne 1,700 i que oferirà habitacions d´hotel a qui no pugui quedar-se a casa. Serà l´única forma d‘acabar amb una epidèmia. En sabien res a Madrid?
No hi ha resposta