20 juny 2010
On són la WEST SIDE (de “West Side Story”) i HELL´s KITCHEN?
Memòries
El passat! Qui pogués tornar-hi! Era un temps meravellós. Tot era diferent. La gent eren amables i dignes de confiança. El tràfic estava millor. La gent no robava. Els amics eren per tota la vida. Es vivia molt millor. I sobre tot tots érem molt més joves. Els psicòlegs parlen de l´”optimisme de la memòria”, que ens fa recordar les experiències bones del passat i oblidar les dolentes. Recordar pot ser una bona manera de passar l’estona. En general, els temps passats van ser molt dolents, però gràcies a l’optimisme de la memòria és possible embellir-los. I anant per aquest camí arribarem al punt quan fins i tot la West Side era un lloc interessant. Fa cinquanta anys jo no hi hauria anat, perquè hi havia massa perill.
Clinton, el Midwest Business District
Quanta gent que han visitat breument la ciutat de Nova York s’han preguntat on estava la West Side! Tothom hi ha estat molt aprop, perquè era la part de Manhattan a l’oest de Times Square, una franja de terreny molt gran que s’estendria de Nord a Sud des del Lincoln Center fins a Soho i a l’Oest fins al riu Hudson. El nom oficial d’aquest barri que inclou el Centre de Convencions Javits és Clinton, per un parc anomenat en honor d’un personatge de la Revolució Americana.
La West Side fou en el seu dia un barri d’immigrants pobres Irlandesos, que vivien com podien a habitatges molt dolents i carrers poc controlats per la Policia. Juntament amb els també famosos “Five Corners” era el lloc de Manhattan on la misèria era més gran i el crim més alt. La major part de gent associa la Màfia amb els Italians, però els Irlandesos també van tenir molt crim organitzat i la West Side era el seu territori. La situació era particularment perillosa a dos edificis de pisos, que eren com si fos un territori estranger.
El nom “Hell’s Kitchen”, que ha sortit a tantes obres literàries i a tants films, segueix en ús a Nova York. Ningú sap exactament d’on va sortir un nom tan original. Hi ha qui l’atribueix a un policia que amb un company estava observant (sense fer res) un aldarull que tenia lloc a poca distància. El company jove va comentar “Això és com l’infern!”. El policia més veterà respongué: “No, no. A l’infern hi ha un clima agradable. Això és la cuina de l’infern!” Originalment limitat als edificis dolents, aviat el nom s’estengué a tota la West Side i no s’ha perdut mai perquè sembla divertit.
En qualsevol cas, la ciutat insisteix que l’únic nom oficial del districte és Clinton.
Regne del terror abans de la fi del barri
Amb els Irlandesos la cosa anava malament, però va empitjorar molt amb l’arribada al barri de grups de porto-riquenys, que aviat van formar les seves colles (“gangs” en Anglès, “pandillas” en Porto-riqueny). Les lluites amb les colles irlandeses era inevitable i va córrer la sang. Hi va haver un assassinat de quatre xicots portorriquenys i moltes altres coses i crim que s’exportava a tota la ciutat. Els periodistes tenien por d’anar-hi. Evidentment la situació descrita a la West Side Story era molt real.
Tot això s’havia d’acabar i la ciutat va recórrer al seu mètode predilecte de resoldre aquesta mena de conflictes: enderrocament i urbanització.
La part pitjor de Hell’s Kitchen era el lloc on s’aixeca en els nostres dies el Lincoln Center (seu de l’Òpera Metropolitana, la City Opera, el Fisher Hall, l’Alice Tully Hall, dos teatres comercials i la mundialment famosa Escola Juillard de música). De fet durant la filmació les obres d’enderrocament i construcció del Lincoln Center ja estaven en marxa i van haver d’evitar-les.
Avui en dia
Clinton és un barri avorrit, generalment lleig i amb pocs atractius. Els transports públics estan malament, una cosa poc comú a Nova York, però en connexió amb una urbanització massiva, ara estan allargant la línia 7 del metro de Queens.
L’única atracció que hi ha són els estudis de televisió tant el principal de la CBS com els d’enregistrament de molts programes com el de David Leterman i el de la Daily Show de Jon Stewart, un programa de sàtira política molt conegut. També s´hi pot trobar l’estudi d’enregistrament de SONY d’on han sortit tants CDs famosos. I per la proximitat de Broadway, hi viuen molts actors famosos. Una altra indústria pròspera és la venda d’automòblis de luxe. Passant-hi es veuen sempre homes vestits amb camises blanques i corbata (cosa difícil de trobar) asseguts a taules. Deu ser un uniform. I també hi ha l’entrada al Lincoln Tunnel.
El barri està millorant contínuament sobretot per la existència de tant terreny per urbanitzar. No es fa més maco, però més gran i més gran. Molt més gran. I més alt.
Recordant el gran Leonard Bernstein
Evidentment la partitura de West Side Story, magnífica com és, no és de bon tros la cosa millor que Bernstein va fer a la seva vida. Va néixer a Massachusetts el 1918 al si d’una família immigrant jueva russa i després d’anar a Harvard es va instal·lar a Manhattan per tota la vida. Fou un pianista i director d’orquestra clàssic extraordinari que va atansar tota la glòria i fama que la professió ofereix. De fet fou el primer músic americà que va arribar a tenir fama mundial. Fou el Director dels Filharmònics de Nova York, dels Filharmònics de Viena, del Covent Garden. Diuen que la seva ambició era escriure òperes però no havia nascut per això. Va produir una opereta, el “Candide” basada en la novel·la de Voltaire que encara se sent a moltes cases d’òpera. I al final el 1958 va compondre la West Side Story que és l’obra mestra americana del gènere i li va fer guanyar molts diners.
Vivia a un edifici famós, el “Dakota” que aboca Central Park. A aquest edifici hi han viscut molta gent famosa: Boris Karloff, Rudolf Nureyev i a la seva porta morí assassinat el Beatle Jack Lennon. Bernstein fou un home militant d’esquerres, sempre disposat a ajudar les causes progressives i amb un fitxer al FBI d’un metre de gruix. Després de la Guerra Mundial, quan tot el món odiava els alemanys i austríacs per la catàstrofe que havien causat, ell va anar a Viena a dirigir i es va presentar a la TV vestit amb la famosa xaqueta verda dels austríacs, invitant-los a refer-se i recordar el seu passat artístic gloriós. Un aspecte trist de la seva vida va ser causat per l’evidència que els rumors sobre les seves inclinacions homosexuals podrien haver ofegat el començament de la seva carrera. Tal com li van aconsellar va casar-se per les aparences i només es va separar de la seva muller poc abans de la seva mort el 1990.
Salut com sempre
JOANOT
3 respostes
Fa poc vaig estar a NY . Era la segona vegada que hi anava. La primera no vaig anar a veure cap musical , però aquesta vegada sí. Va ser West Side Story. La pel·lícula la vaig veure quan es va estrenar, fa una pila d’anys. Incomprensiblement m’hi van portar ( suposo que no van trobar cangur) . Jo era petita i recordo com si fos ara el fart de plorar que em vaig fer .
La història continua sent vigent i continua emocionant-me i la música de Bernstein no ha perdut gens ni mica.Per circumstàncies de la vida, de gran he començat a fer solfeig, piano i cant coral i vet-ho aquí que m’he trobat cantant peces d’aquest gran musical.
West Side Story és un retrat d’una etapa de la història de NY . M’ha agradat molt llegir la informació que ofereixes en aquest apunt sobre aquesta zona. Fins no fa massa anys , per a mí, el West SIde era un lloc imaginari , literari, sense ubicació real al mapa de la ciutat.
Gràcies per l’apunt.
Ves per on, com que no hi havia gaires noticies d’interès, avui, per primer cop he entrat a la dreta, en una web (la seva Joanot) que m’ha atret, i com. M’he passat prop de mitja hora llegint les seves distretes històries dels USA. Sou un pou d’informació interessant.
Una forta abraçada “cibernètica”
Antoni Josep
Gràcies, Antoni. Em conforteu molt perquè hi ha molta gent que m’escriu que els meus apunts són massa llargs. No tinc gaire tria. No sóc cap professional i no em surt escriure entrades breus. Els meus lectors, que no són gaires, són un públic diferent.
‘Deu-siau