Els EUA són diferents

Una violació de drets humans i civils, així és com els militants de la comunitat gay veuen la prohibició del casament. Potser sí que n’és però és evident que a aquest país encara hi ha molta resistència, molta més que a Europa. La dreta radical ha fet de l’oposició al casament gay un tema emblemàtic, gairebé una bandera. Voler una cosa ferventment no significa necessàriament que s´hi tingui dret. Ni tan sols l’Obama afavoreix aquests matrimonis, i pocs demòcrates ho fan. Es tracta evidentment d’una qüestió social, un tema difícil i la majoria dels ciutadans es neguen a veure-ho com un dret civil i és evident que només es resoldrà si la majoria canvia la seva opinió.  La meva intenció avui és descriure la situació legal actual i fer-vos sabedors d’un judici que està a punt d’acabar-se a un Tribunal Federal a San Francisco, que podria canviar totalment els termes del conflicte.

Fins ara, el matrimoni gay ha estat sempre un problema dels Estats

El col·lectiu homosexual va decidir fa temps confrontar el problema a nivell d’Estats individuals on els semblava que hi havia suport i obtenir una legalització per intervenció dels jutges estatals (no federals) afirmant sempre que el text de les Constitucions locals que sempre estableixen la igualtat dels ciutadans i el dret al casament s´ha d’interpretar en el sentit que permeten el casament d’homosexuals, que altrament quedarien discriminats. Han anat d’un Estat a l’altre plantejant el problema i han obtingut èxits notables. De fet, actualment hi ha 5 estats i el Districte de Colúmbia (Washington DC) als quals el casament gay s’ha pogut introduir per via judicial. A altres ha fallat. En qualsevol cas, la població s´ho ha mirat amb recel, si no amb hostilitat oberta.

Perquè no provar a un Tribunal Federal, afirmant que la Constitució Federal ho exigeix, en el qual cas el matrimoni gay quedaria legalitzat d’un cop a tota la nació? La resposta és diàfana: perquè tenien i segueixen tenint por dels jutges tan conservadors i reaccionaris del Tribunal Suprem Federal actual. La història està plena de sentències horroroses d’aquest tribunal, per exemple amb l’esclavatge i els drets dels negres. Amb el temps, s’han anat corregint bé però suprimir una sentència triga molts anys. Si entreveiessin una sentència dolenta en contra, no hi hauria res a fer pels pròxims 20 o 30 anys.  O sigui que més val seguir treballant als Estats que exposar-se a un disgust greu i prematur amb els Federals. Com veurem no tothom hi està d’acord.

La sentència del Tribunal Suprem de Nova Jersey

Potser algú es pregunta com és que la majoria d’Estats, no obstant ser tots sobirans, tenen lleis i Constitucions tan semblants? La resposta és una certa organització legal independent, formada per professors de dret prominents, jutges i advocats, que manté fitxers detallats sobre tots els problemes legals d’actualitat, comparant les lleis vigents als Estats, presentant les consideracions que s’han fet i oferint recomanacions. Quan el parlament d’un estat debat algun problema, els funcionaris que escriuen les lleis obtenen i estudien el dossier de l’organització sobre la matèria.

El Tribunal Suprem de l’Estat de Nova Jersey, malgrat la mala anomenada del territori té la reputació de ser el millor en qüestions familiars i sovint altres estats esperen una sentència seva definint la solució per escriure lleis escaients.

Al final els Suprems de Jersey van rebre la petició de declarar els matrimonis gays legals a Nova Jersey. Per a mi personalment el seu dictamen fou un model de sentit comú, posant la resolució on hauria d’estar, amb els ciutadans i el Parlament, sense expressar una opinió pròpia sobre el fons.

La Constitució actual de NJ no és gaire vella. Fou aprovada fa potser 40 o 50 anys però és evident que els autors no tenien cap intenció de legalitzar els (o prohibir) matrimonis gays, que era una cosa inconcebible en aquells dies. Si el Tribunal decidís a favor dels gays, el que faria seria escriure una llei nova independentment de la voluntat popular i fora de l’abast del poble. Això no és la funció dels jutges i ningú ho vol. Si els gays no estaven d’acord amb la situació actual, podien mirar d’influenciar el sentiment popular, fins que els afavorís majoritàriament.

No obstant els Srs Jutges van estar completament d’acord en què els homosexuals vivint en una relació estable estaven subjectes a discriminacions intolerables, i aquestes sí que violaven l’esperit i la lletra de la Constitució i s’havien de corregir. Per tant, van donar un termini d’unes setmanes al Parlament de Trenton per fer una de dues coses: O aprovar el matrimoni gay o aprovar una unió legal que els donés els mateixos drets. Aquesta resolució ha tingut molta influència sobre legisladors d’altres estats. El parlament de Nova Jersey es va negar en dues ocasions, sota gran pressió popular a legalitzar els matrimonis, però van introduir la unió legal, la qual dissortadament no atorga els mateixos drets com els que tenen els casats. L’ordre judicial no es va complir del tot.

El cas extraordinari de San Francisco: serà possible?!

Aquí entren en acció dos advocats molt importants, poderosos i coneguts anomenats  Theodore Olson (Republicà) i David Boies (Demòcrata). Potser algú amb molt bona memòria s’en recorda d’ells. Era l’any 2000 i a la Florida hi havia un cacau electoral sobre si George W Bush o Al Gore havien estat elegits President. El cas fou portat al Tribunal Suprem Federal, on els candidats foren representats pels senyors Olson i Boies. Com tothom sap va guanyar Olson i el seu candidat esdevingué President dels EUA.

Resulta que la idea fou de l’Olson, ja un home de certa edat, però en Boies s’hi va afegir immediatament. Anirien a un jutge Federal i afirmarien que la negativa d’autoritzar casaments gays a Califòrnia introduïda per l’èxit de la Proposició 9, violava les disposicions de l’Esmena XIV de la Constitució federal que tracta de drets civils: (“…no State shall deny to any person within his jurisdiction the equal protection of the laws”).

Van trobar una parella masculina que s’hi avenia i van presentar la demanda en el seu nom.

El cas fou vist amb horror pel col·lectiu gay, que com explicat abans no volia anar als Tribunals Federals de cap manera i que ara veu els seus esforços en perill, amb la possibilitat d’una prohibició absoluta a tot el país. Els Srs Olson i Boies no hi estaven d’acord i estaven convençuts que guanyarien.

Avui dimecres comencen els arguments finals. Seria massa llarg però la vista ha estat d’allò més interessant, amb una presentació molt clara i completa de tots els problemes i consideracions en el cas. El jutge que els va tocar sembla ser  favorable a la petició. De fet avui va demanar als advocats que en els arguments finals parlessin del significat de “choice” (lliure elecció) i de si al seu parer la Proposició 8 que va prohibir el matrimoni gay a Califòrnia era un intent d’imposar idees de moral majoritàries a tota la població.

Ja veurem què passa. No falta gaire. El jutge pot triar sentenciar en contra o a favor de la petició de forma que s’estendria a tot el país o podria dir també que parla només per als californians. Si perden l’Estat sens dubte recorrerà al Tribunal Federal del Districte  i segons com acabi al Tribunal Suprem. I aleshores veurem si és veritat que els Srs Justícies Suprems estan a favor o en contra, però contra la seva resolució no hi haurà altre recurs que escriure una nova Esmena constitucional (que para ara seria impossible). Cal afegir que els Justícies no tenen cap obligació d’acceptar tots els casos que se´ls presenten i que de fet en rebutgen la meitat. Però a mí em sembla que aquest cas no el rebutjarien.

Saluts

JOANOT

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS