Una Fira pel Carrer
A la primavera i a la la tardor se celebren moltes fires pels carrers de Nova York. Dissortadament en temps recents gairebé sempre són totes iguals i sembla que els mateixos venedors van de l’una a l’altra. Hi ha més menjar que mercaderies per comprar i es venen sempre coses noves. Invariablement hi ha una banda que toca música rock i nombrosos estands d’organitzacions buscant afiliats o demanant diners. Les fires són llarguíssimes i la policia sempre tanca l’avinguda al tràfic.
La darrera tardor jo estava passejant per una quan vaig veure davant meu una taula atesa per dos senyors que evidentment eren jueus “hasídics” (més abaix), probablement lubavitchers, que són fàcils de reconèixer perquè van d’uniforme amb barret negre, camisa blanca amb coll obert, cabells arrissats penjant als dos costats del cap i levita negra. A més, a Nova York, tothom els coneix.
Allò que no es reconeix tan fàcilment són els jueus diguem-ne normals. No sé perquè però a mi em prenen per jueu a vegades. A la feina, un amic un dia de sobte em va preguntar si la meva família havia viscut a Espanya per moltes generacions. Per la raó que sigui, un des dos hasidim (plural de hasid en hebreu) se´m va acostar. Volia que m’afegís a un cert tipus de pregària hebrea que estaven reactivant a la ciutat vella. Li vaig respondre que no sóc jueu, perquè cal saber que per ser jueu cal tenir una mare jueva i altrament els jueus no fan mai proselitisme. Amb això la conversa amb mi ja no tenia interès. Però l´home era simpàtic i somrient em va dir que així i tot tenia una cosa per mi. Em va donar una mena d’estampeta de colors invitant-me a no robar “Stealing robs you of something more valuable…Trust!” A la part de baix la targeta m’invitava a observar els set preceptes de Noë.
Home, vaig pensar, i a què ve això? Escolti que jo no… A veure si al final… Però el jueu em va girar l’estampeta. A l’altre costat deia “Cursing G-d for your problems won´t solve them” I que no oblidés els preceptes de Noë. Això ja està millor. Alguna vegada sí que renego una mica i és veritat que no serveix de res.
Abans l’activitat pública pels carrers dels Lubavitchers em deixava perplex. Com l’Opus o l’Acció Catòlica prediquen virtut, caritat, devoció, bones obres però sense fer proselitisme. A qui es dirigien si no s’interessaven pels gentils? Ara ja conec la resposta. Es dirigeixen només als jueus assimilats als que volen portar al si de la religió jueva ortodoxa més observant i a la resurrecció de pràctiques oblidades. Molts jueus veuen els Hasidim de forma semblant a com els catòlics veuen les monges de clausura, com a persones més santes i prop de Déu. De fet molts que no són hasídics van a vegades als seus serveis religiosos.
El Moviment Hasídic
La religió jueva no ha estat mai en cap moment històric monolítica ni ha tingut cap autoritat comparable al papat. Hi ha avui en dia tres tradicions (que vol dir variants, com ara els protestants i els catòlics) però a més hi ha sectes integristes que a Nova York són anomenats els ultraortodoxos. Dues de les comunitats hasídiques més importants del món, els Lubvitchers i els Satmar tenen la seu principal a Nova York i les seves rodalies sobretot a Orange County.
El moviment, sovint víctima de la fúria antisemítica potser per la seva aparença i fàcil identificació (veieu sinó els casos recents de Mumbai-Bombay i abans d’ahir a Barcelona) fou fundat a finals del segle XVIII a Europa Oriental, sobretot a Polònia pel Rabí Israel Ben Elizer i es va estendre per Ucraïna, Belarús, els Països Bàltics, després d’un pogrom molt greu. El contingut principal era l’espiritualisme. Ells veien Déu a tot arreu i en totes les coses (a diferència de l’ortodòxia que descriu Déu com espiritual i absent del món) i van reintroduïr l’alegria de viure amb velles tradicions, cerimònies alegres, balls de celebració. Seguien naturalment la Kabalah. No van ser ben rebuts per tot l’establiment jueu d’aquell temps. Des del començament tenien la pretensió d’unificar el judaisme.
Aviat es van dividir en moltes branques, de les quals (Chabad)-Lubavitch, que està establerta a la Eastern Parkway a Crown Heights, Brooklyn i també els Satmar ara escampats per NY i també per Orange County amb la seu principal a Kyrias Joel (Ajuntament de Monroe) són les principals. No se sap quants Lubavitchers hi ha, però segur que passen dels 200,000. Degut a la seva natalitat creixen molt ràpidament. Socialment i moral són molt conservadors. Ni cal dir que s’oposen a la homosexualitat masculina perquè està prohibida a les escriptures (però no al lesbianisme, que les escriptures no anomenen).
Tots els Hasidim viuen junts per moltes raons, una d’elles que no volen acostar-se mai al secularisme laic. Poques vegadest trien una educació superior. S´ha vist moltes vegades com el negoci dels diamants (ara en decadència) tant a Amberes com a Nova York és conduit per Hasidim. És molt natural: exigeix molta confiança i els Hasidim es coneixen i es vigilen mútuament. A vegades porten carteres pel carrer amb milions. No es podria trobar gent de més confiança.
El darrer Rebbe dels Lubavitchers
Totes les sectes hasídiques són governades per un sistema quasi monàrquic de rebbes hereditaris que tenen una relació especial amb Déu i per això ensenyen i són l’autoritat suprema. Aquests rebbes (els Lubavitchers n´han tingut set) són l´0bjecte de gran veneració i respecte, encara que la seva successió sovint acaba amb bufetades.
L’últim rebbe de Lubavitch fou en Menachem Mendel Schneerson. Era un home notable que havia fet estudis a certes universitats (encara que no es va graduar mai) i havia estudiat les escriptures molt. Esdevingué rebbe a la mort del seu sogre, però no va tenir fills. Va iniciar una campanya fortíssima i molt exitosa d'”outreach” que no és fàcil de traduir: vol dir sortir fora de la closca i dirigir-se a tota la comunitat, fer-se conèixer, atreure. Per això hi havia Lubavitchers a l’Índia i per això n´hi ha a Barcelona. També publiquen grans anuncis als diaris postulant obres de caritat, observança de les lleis religioses, virtut en general. Cal no oblidar, no obstant, que es dirigeixen exclusivament a jueus.
El vell Rebbe parla misteriosament
Schneerson es va anant fent molt vell i la seva anomenada i prestigi seguien pujant. Literalment la gent es barallava per veure-lo, moririen per tocar-lo. Un dia se li va acudir dir que calia que la gent practiqués la caritat i les bones obres per accelerar la vinguda del Messies. Era una bomba. No ho va explicar mai, però molts al seu voltant van entendre que ell era el Messies i que estava a punt de revelar-se. Vivia modestament al 770 Eastern Parkway. Es ficava en la política israeliana (a favor de la dreta del Likud) però no va anar a Israel mai. Li van construir a Jerusalem una rèplica exacta del seu habitatge a Crown Heights per si hi anava.
De sobte, tota la comunitat Lubavitch va començar la campanya a favor del Messies (“Meschioch”, en diuen). Hi havia cartells pel carrer, pintades a la part dels seus caminions. L’expectació sobre la manifestació imminent del Messies era enorme.
Una desgràcia acaba amb un aldarull i morts
Un dia el Rebbe va decidir anar al cementeri a visitar la seva dona i el seu predecessor. Quan sortia, ho feia sempre en una caravana com si fos un cap d’estat, amb uns quants cotxes, ambulància i protecció policial. Ja de tornada un dels seus cotxes va tocar dos nens negres que estaven badant, i un dels dos, ai las, va morir.
Hi ha diferents versions de com va anar tot. Representants de la comunitat negra van dir que el problema fou que l’ambulància (marcada amb lletres hebrees grans) es va acostar i veient que les víctimes eren negres, va donar gas. Altres diuen que no és veritat. Que hi havia hostilitat contra els jueus i que a la policia li semblava que valia més esperar l’ambulància pública, que va arribar immediatament.
A les poques hores, ja hi havia per tot Crown Heights grups de joves negres cridant. L’aldarull es mastegava.
El Sr Dinkins, predecessor de Giuliani, era un home negre molt honest, pacífic i dedicat a la seva feina d’alcalde. A vegades la gent pot fer ximpleries i aquell dia en fa una que va obrir la porta a Giuliani: se li va acudir que que per evitar violència i provocacions, el millor era retirar la policia de la zona (!!!) Al vespre grups incontrolats van assaltar i destruir botigues (cap d’elles jueva, per cert) i empaitar i atacar grups de Lubavitchers. I els que trucaven a la policia demanant protecció, no rebien cap resposta, que és gairebé un ensorrament de l’Estat de dret. Sobretot, un jove australià que havia vingut a estudiar per rabí i aprendre del rebbe anomenat Yankel Rosenbaum fou apunyalat per un jove negre. No està gaire clar qui el va matar, perquè la víctima fou portada a un cert Hospital on jo no hi aniria ni de visita on el van tractar per una ferida frontal però es van descuidar de girar-lo i no van veure la punyalada profunda a l’esquena de la que es va morir.
La policia va arrestar desseguida l’assassí però el procés judicial va ser un d’aquells desastres americans que surten a la TV i el jove fou absolt (!) Segons la llei americana no se´l podia tornar a processar pel mateix crim. Els Lubavitchers van mobilitzar la seva considerable influència i després, jo crec, que de dos intents van aconseguir finalment que fos condemnat a la presó per un Tribunal Federal acusat d’haver violat els drets civils de la víctima.
El Rebbe mor
La salut de Schneerson va continuar empitjorant, però la veneració en què els seus el tenien només va augmentar. Un anunci que estava a punt d’aparèixer a la sinogoga sota la seva cambra activava tots els beepers i portables del barri i els membres literalment es barallaven per veure´l.
El rebbe va tenir un atac de feridura i va quedar paralitzat. Com de costum entre hasídics, els associats al seu voltant van començar a barallar-se entre ells (sovint a cops de puny) formant partits. Un grup volia endur-se´l a un Hospital (el rebbe va morir al final a Beth Israel Hospital, a Manhattan) mentre que un altre pretenia que com a presumpte Messies el seu cos era diferent i tractar-lo interferiria amb l’arribada del Messies.
Fins i tot després de la mort el rebbe segueix dirigint la seva comunitat. Diuen que va deixar prous escrits amb instruccions per a tot. I els seus encara esperen que ressusciti i es manifesti coma Messies. La secta no ha volgut anomenar mai un successor i no hi ha cap hereu però no s´han dividit. Com veieu tant a Barcelona com a Mumbai l´”outreach” continua.
Els Satmars
Probablement encara hi ha més Satmars que Lubavitchers i hi ha qui diu que son els Hasídics més nombrosos del món. Al començament es van establir a Brooklyn però essent encara menys disposats que els Lubavitchers a barrejar-se amb la societat laica, van anar-se a Orange County, una de les regions més modestes dels suburbis, on van fundar un poblat anomenat Kyrias Joel a un ajuntament vora del parc natural dels Catskills. Estan molt escampats i tenen molts poblats. Un cop en vaig veure un molt amagat i voltat de malles de filferro.
Els Sitmars han tingut molts conflictes amb els seus veïns gentils amb els qui no mantenen bones relacions. Han hagut d’anar amb processos davant el Tribunal Suprem dels EUA (!!!) dues vegades i davant dels tribunals estatals més sovint del que ningú pot recordar. Cal tenir en compte el ràpid augment de la població i el perill d’afectar el món ambiental, el problema amb el seu vot sòlidament unànime a favor de les recomanacions del grup a llocs rurals amb pocs vots, la seva insistència en fer canviar els anuncis i fins i tot les ofertes de certes botigues per no ofendre´ls, la negativa a entrar a autobusos públics conduits per dones. No és sempre fàcil viure al costat de persones que tenen una visió tan diferent de la vida i els seus objectius i de la seva activitat social. Però vaja, al final del dia tothom se´n va a casa i demà serà un altre dia.
Més greu per als Sitmars és el cisma amb escissió que van patir després de la mort del seu rebbe Teitelbaum. Ara un grup segueix a Orange County i un altre s´ha tornat a establir a Brooklyn.
Hasidim i Sionisme
Hi ha qui pensa que tots els jueus són sionistes i s’espera que tots els amics dels jueus i d’Israel també en siguin. Però en el moment de la fundació d’Israel per jueus laics, pràcticament tos els hasidim s´hi van declarar en contra. Amb el temps alguns, com ara els Lubavitchers van canviar i de fet el rebbe Schneerson es va embolicar molt amb el Partit del Likud. Els Satmar en canvi no han canviat al respecte. Diuen que l’establiment d’un estat laic per força i amb violència és una abominació. Estan en contacte amb els palestins i participen sempre en primera fila a les seves manifestacions antisionistes aquí a Nova York. L’altre dia dia, arran de la invasió de Gaza, en vaig veure, d’uniform prop de les Nacions Unides, a la TV amb pancartes que deien “No pas en el nostre nom!”
Joanot
Tags: Nova York Jueus Hasidim Lubavitch Satmar Sionisme
casa molt cara a Washington DC. La pobra Hillary. Tothom li havia assegurat que esdevindria la primera Presidenta! Va tenir mala sort de topar amb un individu de la magnitud de Barack Obama, que n’hi ha ben pocs. Al començament ni tan sols el va prendre seriosament. Diuen que li va costar aprendre’n el nom (com a molta gent). El destí és el destí, Hilària. Una de les bromes preferides dels còmics és que la falta d´hotels a Washington és tan gran que el Bubba i la Hillary han hagut de compartir habitació.
